HONORABLE?? Sr. Pujol -2-

HONORABLE ??

Sr. JORDI PUJOL I SOLEY

Ahir vaig escriure des de el fons del meu cor, dolgut per la evidencia d’haver seguit, apreciat, respectat, valorat durant quasi un quart de segle a una persona què creia era íntegra, honesta i honrada, però al final veig que no ho era tant com ens ho volia fer creure amb els seus escrits i proclames de honradesa vers els nostres conciutadans.

Per dissort això ha estat total i absolutament fals, ha estat un engany, no tan sols als catalans que seguíem CiU i abans CDC, sinó què ho ha estat, també per la resta de catalans i, encara que no me dol tant, a la resta d’espanyols.

Ara be, avui ja començo a sentir i a llegir que tota una sèrie de personatges ja estan aprofitant l’avinentesa per tirar fang, per tirar llenya al foc, per defecar damunt del seu nom i persona i la veritat és que això m’esborrona, ho trobo d’una increïble baixa estofa, d’aprofitar de forma poc ètica, sense miraments de cap classe, la possibilitat d’eliminar, expeditivament, tot el que ha representat la seva persona, els seus 23 anys de govern, l amb coses bones i algunes de no tan bones, però, que no ho oblidi ningú, especialment vostè Sr. Junqueras, si avui som on som políticament i te molt a veure tots els anys dels governs del Sr. Pujol i això no és pot tirar a la bassa.

Jo crec que vostè Sr. Pujol, ha obrat molt malament, i diria més, amb el pitjor fet, tal vegada delicte, que pot contreure un polític i és mentir, per omissió, però, a fi de comptes mentir, i fer-ho durant quasi una trentena d’anys i això es imperdonable. Jo, al menys no li puc perdonar.

Ara bé, a mi m’agradaria que fossin els jutges, els inspectors d’Hisenda o a qui correspongui, els que jutgessin la seva malifeta, però, per el que és veu, qui més interès te en desacreditar tota la seva trajectòria, tot lo bo que ha fet per el nostre país, per Catalunya, son persones i institucions que tenen  molt a callar.

Qui més crida, normalment es qui te més a callar, eh que si senyora Sánchez-Camacho? o és que vostè està totalment neta de pols i palla? Ha aclarit mai, perquè va acceptar una indemnització en el cas Método 3 que a la fi se li va tornar en contra i mai més se’n ha sabut res? I Dins del seu partit, del PP, que no hi ha el cas Gürtel? I el cas Camps?, I a les Balears? I el Sr. Bárcenas? I la Sra. Cospedal? I podria seguir fent la llista més, molt més llarga.

I no en parlem del PSC-PSOE. Quantes coses se van amagar, ja en temps del Sr. Gonzalez i del Sr. Guerra i el Sr. Zapatero que dins dels seus governs. I el Director General de la Guàrdia Civil que va fugir amb tots els calers, per cert n’ha tornat algun cèntim? Deu ni do.

Els senyors de ICV-EUiA, tal vegada recordin que també dins del seu partit tenen coses que no estan be? I que de moment segueixen amagant-les. No son molt importants, però tampoc han tingut massa poder mai.

Els senyors de C’s què poden dir? No tenen el que era el seu portaveu imputat per qüestions gens clares? I per el que sembla un dels seus diputats al Parlament Europeu també ha d’aclarir presumptament uns comptes a Suïssa.

Y vostè, Sr. Oriol Junqueres, que també te algun que altre ajuntament amb problemes; de corrupció?. Recorda el Sr. Carod Rovira amb la corona de espines a Terra Santa fent befa als sentiments de molts cristians i catòlics? Vostè és qui més me molesta amb les seves demandes contra el Sr. Pujol, vostès, el seu partit, amb el Sr. Heribert Barrera van anar junts en algun  govern de CiU, o no? I no van veure res? I ara aprofita la ocasió per intentar enfonsar una mica més el partit que l’ha ajudat, si, que l’ha ajudat en tot el procés cap a la independència. Es de molt poca classe i de molt poca ètica per una persona de la seva categoria personal i política.

Doncs tots aquests son els que, de entrada, estan lapidant al Sr. Pujol i els hi diria, una vegada més “QUI ESTIGUI NET DE CULPA QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA” però per el que veig, tots son uns sants.

Jo trobo be que els estaments corresponents, siguin la Justícia, sigui Hisenda, o a qui pertoqui, dicti la sentencia que esdevingui més objectiva i escaient en funció del delicte o simplement frau en que ha incorregut el Sr. Pujol, però d’això a voler retirar-li el tractament que li correspon com a ex-President, de retirar-li la jubilació que li pertoca. Això  ho trobo immoral i, el què és més important, no oblidem que no es tracta de cap cas de corrupció política com altres que tan criden, es tan sols, i és molt, però molt gros, però tan sols un tema de defraudació a Hisenda que és pot saldar amb una multa.

Sincerament que tinguin sort a les properes eleccions, si segueixen per aquest camí no els votaran ni els seus familiars.

VISCA CATALUNYA LLIURE 

  

Molt Honorable??? Sr. Pujol

HONORABLE SENYOR???

JORDI PUJOL I SOLEY

Sr. Jordi Pujol i Soley, jo no se si se’n recordarà de la meva insignificant persona, tal vegada per el meu cognom no gaire comú, però jo si què el recordo a vostè molt i molt be. Amb vostè vaig tenir, quan encara era en actiu, ja fa prou anys, més de 25, algunes entrevistes i xerrades, al seu despatx de la Generalitat, en altres llocs amb motiu de recepcions, de premis a Empresas,  per mor del meu càrrec com a President de la Associació d’Exportadors de Electrónica i també per el meu càrrec a una empresa, ja desapareguda, dedicada a la fabricació d’antenes i pionera en la fabricació d’antenes parabòliques per poder sintonitzar canals de TV via satèl·lit.

Llavors jo el tenia com un home que reunia en la seva persona tots aquells valors d’honestedat, d’honorabilitat, de bonhomia, de lideratge dels que volíem fer res per el nostre país, llavors molt lluny, políticament, del que podem somniar ara.

Jo creia en vostè, l’he votat sempre, per mi era la persona que la havíem de estimar per lo molt que estimava i crec que estima a Catalunya, i ara m’ha decebut tant, que quasi no puc creure que vostè Sr. Pujol (no li dono el tractament de Molt Honorable) hagi estat capaç d’amagar, de defraudar, de estafar, si estafar a tots els catalans al no pagar els impostos que calien per regularitzar els comptes del vostre pare, que, potser, ja eren delictius al ser fora de Espanya i que eren una part de la herència que corresponia a la seva esposa i als seus fills.

Però és què no eren dos o tres mil euros, no, per el que diuen els diaris que vostè ha reconegut son més de 7 milions d’euros i aquesta quantitat es impossible què vostè no la tingués present, que s’hagués desentès i la hagués deixat en mas d’una persona de confiança. Vostè això ho sabia i ho tenia present sempre i això és una dels motius, de les raons que més me dolen.

Sr. Pujol, on son tots els discursos, escrits, llibres, on donava  lliçons de moral, on deia que tots havíem de contribuir amb els nostres impostos per el be general, tot era mentida? Es possible? No m’ho puc creure.

Sr. Pujol, pesi a tot el que deixo escrit, també li diré que el vaig admirar tant que ara no voldria caure com molts dels seus enemics i adversaris, que ara aprofiten per fer llenya del arbre caigut, jo no ho faré. Crec que son els Tribunals els que han de decidir que ha de fer vostè i quin lloc, quin paper ha de representar, d’ara endavant, a la comèdia de la vida i a la política. No puc estar d’acord amb persones com la Senyora Alicia Sànchez Camacho  i d’altres que amb tal d’anar en contra de CDC i, de passada, si es pot aconseguir algun vot... que voldria que es cremés a l’infern i jo li diria que, com diu l’Evangeli, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Però, Sr. Pujol, de debò, estic tant i tant decebut, tant trist, que no podia, de cap manera, deixar de fer aquest escrit publicat al meu blog, i axis considero que me puc sentir una mica alliberat del dolor que m’ha produït el coneixement de la seva carta i dels fets què son la causa de la mateixa.

No puc dir.li que rebi la meva més alta consideració perquè mentiria, però si que vull quedar.me amb allò que estimava abans d’aquests fets.

Sr. Pujol li desitjo que en surti lo millor possible, al menys, per no embrutar més el  nostre país que ja hi ha els que ho intentaran amb escreix.

Andreu Alpiste Pérez

REFORMAR LA CONSTITUCIÒ Sr. ICETA?

REFORMA DE LA CONSTITUCIO

Els socialistes del PSOE i del PSC tan sols parlen de que hem d’anar a una reforma de la Constitució per què, segons ells, és l’única manera d’aconseguir resoldre el problema de Espanya amb Catalunya, i dic de Espanya amb Catalunya i no a l’inrevés, constituint un estat federal, que no se ben be que vol dir, encara no ens ho han explicat, però sembla que tan el Sr. Pérez Rubalcaba, en el seu moment, i els senyors Pedro Sánchez (PSOE), Miquel Iceta (PSC), Carme Chacón (?no se sap), Susana Diaz (PSOE), i tots els components de les seves respectives cúpules dels respectius partits, encara que , vist el que ha muntat el Sr. Iceta, per a mi segueix sent tot un sol partit amb una sucursal a Catalunya.

Doncs be, aquesta “tercera via” o federalisme, efectivament obliga, com a condició “sine qua non” a modificar i reformar la Constitució, cosa que és evident, si la llegim podem veure que no és pot moure ni una coma si no es mitjançant una sèrie de diferents i difícils contactes, converses, cessions a favor o en contra, etc. dels diferents articles de la actual.

 Excepte si és fa amb traïdoria, nocturnitat i alevosia com ho van fer el PP i el PSOE, per fer les modificacions que els hi demanaven des de Brussel·les, llavors si que és va poder fer a la seva conveniència.

Però tornem a lo més important, al meu entendre, i és que el què demanen o volen implantar els socialistes, no és res més que una forma subtil de aplaçar “sine die” qualsevol reforma i per tant la possibilitat de que es pugui fer una consulta al poble català.

Si mirem els articles de la Constitució 166, 167 i 168, veurem la enorme dificultat que representa aconseguir la quantitat de termes, de prescripcions, de normes,  de consens, necessaris per unir els diferents partits fins assolir una majoria de tres cinquenes parts de cadascuna de ambdues càmeres, és a dir el Congrés i el Senat, això ja és una condició pràcticament impossible per a Catalunya.

Seguim. Si no hi ha acord, segueix dient la Constitució, s’intentarà formar una comissió paritaria de Diputats i Senadors que haurà de presentar un text (consensuat esta clar) que será votat  i... etc. un altre parany que no dubtarien en utilitzar tant el PP com el PSOE per evitar la reforma ineludible per aconseguir el tan esbombat estat federal.

Com podeu veure, (al final incloc els articles mencionats) es pràcticament impossible qualsevol reforma sense que el PP i el PSOE, CiU i algun altre partit es posin d’acord. Les tres cinquenes parts representen  210 Diputats i 160 Senadors i per tant, avui per avui, per molt que el PSC vulgui, no hi ha manera d’aconseguir aquestes quantitats i més si sabem que avui, tan sols en el Congres dels Diputats, la composició dels mateixos és:

                                   PP                              186

                                   PSOE                         110

                                   CiU                                16

                                   IU                                  11

                                   AMAIUR                         7

                                   UPyD                               5

                                   PNB                                 5

                                   ERC                                  3

                                   Altres                              7

Sols cal que feu alguna petita suma i veureu que és més fàcil anar a Mart en bicicleta que aconseguir reformar la Constitució complint totes les prescripcions i normes que figuren al seu text.

Però, si el què és vol reformar és el què va manar Alemanya, amb deu minuts de conversa entre el Sr. Zapatero i Rajoy, van tenir prou per posar-se d’acord i sense referèndum ni res de res van modificar l’article 135 i els espanyols a fer punyetes que qui mana, mana.

Per això afirmo que la pretensió, la afirmació, la manifestació, les idees que pretenen imposar-nos el PSC en primer lloc i el PSOE en segon no son res més que fum, és a dir: Aconseguir demorar la possibilitat de la consulta per els segles dels segles i seguir com sempre com a colonitzats per Espanya. I a més a més el Sr. Rajoy que se’n riu de nosaltres dient que tot es possible si es reforma la Constitució.

Això senyors és la verdadera proposta del Sr. Iceta i el PSC, com sempre a les ordres del PSOE.  ENS VENEN FUM, RES MÉS.

Per tant, com sempre no queda altre camí que fugir d’Espanya.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Artículo 166

La iniciativa de reforma constitucional se ejercerá en los términos previstos en los apartados 1 y 2 del artículo 87.

Artículo 167

1.        Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de tres quintos de cada una de las Cámaras. Si no hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado.

2.        De no lograrse la aprobación mediante el procedimiento del apartado anterior, y siempre que el texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayoría absoluta del Senado, el Congreso, por mayoría de dos tercios, podrá aprobar la reforma.

3.        Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación cuando así lo soliciten, dentro de los quince días siguientes a su aprobación, una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras.

Artículo 168

-          Cuando se propusiere la revisión total de la Constitución o una parcial que afecte al Titulo preliminar, al Capítulo segundo, Sección primera del Título I, o al Título II, se procederá a la aprobación del principio por mayoría de dos tercios de cada Cámara, y a la disolución inmediata de las Cortes.

-          Las Cámaras elegidas deberán ratificar la decisión y proceder al estudio del nuevo texto constitucional, que deberá ser aprobado por mayoría de dos tercios de ambas Cámaras.

-          Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación.

PARLARAN D'ALGUNA COSA MAS I RAJOY?

TROBADA,  MAS – RAJOY

Aquesta entrevista podria ser una cosa, més o menys axis:

-      -   Hola Bon dia

-      -   Buenos dias

-       -  Volia parlar amb vostè la possibilitat de...

-      -   NO NO NO

-     -    Be, tan sols volia dir-li que...

-     -    NO NO NO

-     -    Be ja ho entenc, però voldria saber si...

-     -    NO NO NO

-    -  Be dons li volia oferir que vingués a Barcelona per veure el partit Barça – Madrid d’aquest any

-        - NO NO, ay, que diu del Madrid?

*

Com podeu comprendre es una ironia, millor dit una simple broma, però vist tot el que diuen uns i altres no crec que el que parlin s’allunyi gaire d’això, podríem afegir alguna cosa del temps meteorològic i no gaires coses més.

Com sabem aquí, a casa nostre, el President Mas, ja ha dit que, a canvi de “tolerar” la consulta, estaria disposat a canviar la data i la pregunta establertes amb els partits convocants, però, això si, si tan ERC, ICV-EUiA i CUP, també ho accepten, ja que com a signants i per tant compromesos amb  el procés endegat per saber qui està d’acord i qui no, respecte a la possibilitat de un acord per aconseguir la independència de Catalunya, tenen tot el dret a acceptar o no una solució d’aquesta mena.

Doncs be, per el que sabem, a través de les diferents fons d’informació de la radio, la televisió, els diaris, d’un signe o d’un altre, el President Rajoy tan sols es capaç de dir, amb tota la sornegueria de gallec, aquesta frase que la copio literalment perquè crec que no té desaprofitament i és pot comprendre més en el seu idioma original: -que els catalans també coneixem la llengua de Cervantes, eh Sr. Wert-  “Antes querian preguntar por una cosa y ahora quieren preguntar por otra distinta, o quieren que sea yo quien diga qué hay que preguntar... No puedo entrar en ese juego, en debates absurdos, porque me parece poco serio”. Davant d’aquesta actitud, d’aquesta posició, poc es pot esperar de la digues-li trobada, reunió, o entrevista.

Si comencem per titllar de “debats absurds” la única proposta raonable que fa la part més feble, l’única què te intenció d’aconseguir un acord, un consens, una concertació, una certa avinença, concòrdia, en fi una possibilitat d’arribar a un principi d’acord, per petit què fos, és molt escàs el marge que ens deixa per poder seguir endavant amb els nostres desitjos.

El Sr. Rajoy i la majoria dels seus adlàters, encara creuen que tot això de la independència no es res més que el somni d’un boig, un deliri d’algú que vol passar a la historia com un cabdill, d’una persona presa d’un deliri, d’un somiatruites i res més lluny de la realitat, és el poble, la societat civil qui l’empeny en aquesta -utilitzaré una paraula que per Castella els hi agrada molt- creuada i per tant, sent com és el President de Catalunya ha de escoltar el clam que li arriba del poble.

També creuen els mateixos, que si està lluitant per aconseguir la independència de Catalunya es perquè, qui l’empeny, qui mana de veritat es el Sr. Oriol Junqueras de ERC, i també erren. Si bé és cert que Esquerra Republicana de Catalunya, amb el Sr. Junqueras al davant, sempre han estat independentistes, no per això li han “encomanat”  aquest “virus” al President Mas, ans al contrari, diria jo que ha estat  a l'inrevés,  doncs qui ha fet, qui ha muntat, qui ha dissenyat tot el que ha representat els darrers 11 de setembre, amb les manifestacions multitudinàries i la incomparable cadena humana d’una punta a l’altre de Catalunya, no ha estat ni ERC, ni CiU, ni ICV-EUiA, ha estat la societat catalana en la seva major part que, tips dels enganys, dels incompliments, de l’ofec financer, de voler eliminar la llengua “hay que españolizar a los niños catalanes” de veure com UN SOL NEN què els seus pares demanin les classes a l’escola en castellà això ja obliga a tota la resta de la classe a fer-ho en castellà, es a dir, te més força un sol nen que la resta siguin 25 o 30 alumnes, estem tips de que el Tribunal Constitucional –format per jutges anomenats per el PP i el PSOE- ens digui que podem i que no podem fer amb l’Estatut, que en frase desgraciada del ínclit Sr. Guerra (PSOE) s’havia de passar el ribot per deixar-lo com a ells els hi agrada i per tant no te cap valor que la aprovació hagi estat per part del Parlament, de les Corts espanyoles, del referèndum del poble català, tot això no val per res, i per acabar-ho d’adobar el PP recollint signatures i fent labor de reclam per tota Espanya per aconseguir que anés a parar al TC i què tornés com un drap brut.

Doncs ja n’estem tips de tot això, com estem tips de que ens fotin per la cara la Constitució i les Lleis. Quan han considerat precís canviar la Constitució perquè a Alemanya ho imposaven ho van fer amb nocturnitat i alevosia, si el Rei volia abdicar, dons fem una llei a corra cuita, per poder fer-ho, si el Rei i la Reina, i la nova Reina la periodista, necessitaven ser aforats dons en 15 dies està solucionat, es fa una nova llei i a córrer.

Aquest govern no mira prim quan es tracte dels seus interessos o més ben dit, dels interessos dels seus. Fan igual que qualsevol dels països que, despectivament anomenen repúbliques bananeres. Però acceptar que Catalunya vol ser diferent, que vol ser lliure, que vol poder votar i saber així quin percentatge del poble ho desitgem, llavors no, llavors és més important la Llei actual que no pas el desig d’un poble.

S’heu fixat en la quantitat de Agrupacions, de Plataformes, de Unions de intel·lectuals, pseudointel · lectuals, ex-polítics, ex dirigents dels sindicats, escriptors, periodistes, una verdadera munió de gent que, fins ara, no tenien res a dir i que, tot d’una, han sentit com si l’esperit dels hijosdalgos de Castella els il·luminés i no paren de dir bajanades, bestieses, ximpleries que en boca de segons qui, fan més riure que no pas por. Un munt de fullaraca i de nyaps que no hi ha per on agafar-ho.  I és què axis es Castella i els seus: dirigents?

Be tornant a l’inici d’aquest escrit, jo no crec que serveixi, aquesta trobada, per res més que anar omplint la motxilla de més i més raons, per poder acabar amb una DUI (Declaració unilateral de independència) i fer la separació territorial i política per acabar d’una vegada amb el patiment del nostre poble.

Una vegada mes

VISCA CATALUNYA LLIURE

PODEN CREURE EL QUE DIU EN RAJOY?

SEGUEIXEN MENTINT

Aquest govern, aquest President del Govern, els seus Ministres i tot l’aparell del PP segueixen mentint, no saben fer altre cosa i si és davant del seu excap, i envoltat de prohoms de la FAES, dons encara és més fàcil que ho facin i, fins a cert punt, més lògic, doncs sembla que si han aconseguit convèncer als seus adlàters, doncs ja tenen la feina feta i no volen adonar-se què a qui han de convèncer és als espanyols i potser, en major mida, als catalans que som els que hi estem més revoltats per la gran quantitat de mentides, de greuges, de menyspreus, d’incompliments, d’ofec  econòmic què ens estan fent patir.

 Però, ells sembla que no s'assabenten o no volen assabentar-se.

Darrerament i per aconseguir, o al menys, intentar-ho, que l’altre partit, ara a la oposició però que és tan o més xovinista que ells, en fer el canvi o substitució del seu cap, en haver presentat la seva dimissió el Sr. Pérez Rubalcaba, doncs ja estan pressionant a qui surti com a successor a “mantenir una posició similar” a la del Sr. Rubalcaba, és a dir en contra de Catalunya, de les seves institucions i, especialment, del seu dret a decidir amb una consulta lliure i democràtica què és el que desitgem ser, políticament, en un futur proper.

Però seguim analitzant les noves mentides, o no tan noves, ja què, en essència, no son més que repeticions de les que han vingut dient sempre, començant per els seus constants incompliments de les seves pròpies prometences electorals.

Doncs bé, ara segueixen, i segueixen... Ara resulta que com que “el govern ha agafat el bou per les banyes” resulta que “el pitjor de la crisi ja ha passat i que la majoria dels ciutadans ha aguantat l'estirada ja que ha entès la necessitat de les mesures adoptades”. I jo me pregunto, si fos veritat que s’han entès aquestes mesures, com és que han sorgit, del no res, agrupacions com “Podemos”, com “els indignats” com la “CUP, i d’altres que estan radicalment en contra del que fan i han fet? Tal vegada sigui  que no s’ha entès tan clarament el que fan i han fet.

També diuen una i altre vegada que “ es profundament injust i una enorme falsedat  què les reformes s’hagin fet a costa de liquidar l’anomenat estat del benestar” ja que, segons ells, “lluny d’haver-ho fet axis , el Govern l’ha mantingut i fins i tot l’ha millorat, és més segons el Sr, Rajoy, Espanya disposa d’un Estat del benestar  “com no el te quasi ningú en el mon” i ho diu sense ni tan sols posar-se vermell, avergonyir-se. Es que és necessita molta cara dura o molt poca vergonya per dir bestieses, poca-soltades, foteses com aquestes i quedar-se tan tranquil.

Sr. Rajoy, si us plau, no mentiu més, o és que les retallades en sanitat, educació, les pagues extres als funcionaris, la congelació i consegüent rebaixa de les pensions, la pèrdua de poder adquisitiu de la immensa majoria del poble espanyol no representa empitjorar l’estat del benestar?. Encara que, al seus ulls, es possible què ho vegi a la seva manera ja que com, molt be sap especialment per els catalans, aquestes retallades han estat fetes, obligatòriament, a les CC.AA i en especial a Catalunya i no me digui que no, un sol exemple, per no fer-me pesat, la paga extra dels funcionaris de l’Estat central, ja ha estat retornada i tan sols va ser UNA, en canvi, a Catalunya ja van TRES i cap d’elles ha estat retornada, i quan es demana un impost a la banca que permeti recollir els diners per tornar, al menys una de les pagues, ens ho prohibeixen.

I si seguim, podem veure què als jubilats i pensionistes de tota Espanya després haver-los congelat les pensions, d’haver-los suprimit (jo diria robat) la paga compensatòria del increment del IPC, ja he perdut el compte dels anys que estan axis. Sr. Rajoy vostè ho deu de saber i el seu rialler Ministre Montoro també, tenen la cara dura, la barra,  de dir que no han rebaixat ni congelat les pensions,   - com es pot mentir tan manifestament – i afegir que han assentat unes “basses solides” per que amb la reforma que han fet es permeti el seu sosteniment en el futur i que pugin en funció de la conjuntura, I esta clar, han augmentat enguany un desmesurat, immens, gegantí, colossal, 0,25%, el que ha representat que la majoria ha rebut, en ma, la increïble quantitat de 1 euro mensual. Srs. Rajoy, Montoro i Guindos, ja ni ha prou de prendre el pel. Una mica més de serietat.

Segons vostè la sanitat ara és més universal, Què no queda cap espanyol fora, que no hi ha copagament sanitari i tan sols un copagament farmacèutic “que ja existia” ¡MENTIDA! Els pensionistes i jubilats no en tenien de copagament farmacèutic i ara estan pagant un 10% del import de les seves receptes què, en general, son malalts crònics degut a la seva edat i amb pensions ridícules que amb prou feines els hi arriben per menjar. Això sense oblidar que han eliminat de la Seguretat Social quantitat de medicaments, que utilitzaven, en la seva majoria, aquest col·lectiu per les seves dolències provocades per la seva provecta edat.

Ens venen que han augmentat com mai a l’historia de la democràcia espanyola les beques a Educació, jo això no ho puc rebatre amb xifres, no les tinc, però per el que he vist i llegit als diaris també és mentida, o, al menys, mitja veritat.

Per fi diu una veritat “queda molt, moltíssim per fer, i com que tenim un sistema financer en condicions (sic) podem assegurar  que l’any 2015 serà millor que el 2014 i el 2016 millor que el 2015, ¡Home! Només faltaria, si amb totes les apretadetes  de cinturó que hem patit no anéssim a millor...

També s’auto felicita de què en 15 dies s’ha aconseguit la successió a la “Jefatura del Estado” sense que passi res. Per favor, que son ja adults tots i encara que no ens agradi com ho han fet, ja no som una República Bananera i no sortim al carrer, o si ho fem es per protestar civilitzadament.

Ara diu que vol abordar la regeneració política i que escoltaran a tots i que comprovaran què és més fàcil comentar i criticar que no pas decidir i construir (crec que volia dir imposar). Bé, me sembla molt be, però ens podem creure això? Tantes vegades ha mentit que no li vindrà d’una més oi?

Be, per avui ja ni ha prou, tan sols era per no deixar de banda les declaracions, mentides i bajanades  que ha dit el President del Govern Sr, Rajoy en el seu discurs de clausura del Campus FAES a Guadarrama, per cert, prop del Valle de los Caidos (els hi sona?).

¡Ah! si,  m’oblidava vostè què, segons diu, és tan complidor de les lleis, que no pot acceptar la consulta a Catalunya, digui’m: Es cert que quan una llei no li agrada o l’incomoda, la canvia i en pau? O no es això el que ha fet per l’abdicació del Rei Joan Carles I, i per aconseguir de nou els seu aforament? Son tan sols dos preguntes sense importància.

Una vegada més, vist tot això, cada vegada veig que no hi ha solució, o anem cap a la independència o no ens en sortirem.

VISCA CATALUNYA LLIURE 

MOR A LES FESTES DE CIUTADELLA

MORT A CIUTADELLA DE MENORCA

 FESTES SENSE FINAL BO

Enguany ses magnífiques Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca han tingut un final desgraciat, dos cavallers ferits de diversa consideració, encara que, afortunadament, es van restablint de llurs ferides. No tan bé ha anat per un matrimoni català, de Barcelona, que havia vingut a veure ses festes i que per una d’aquelles voltes de sa vida, van rebre la topada d’un cavall sense control, durant les curses de s’ensortilla,  ja que el cavaller va ser incomodat per un jove que va topar amb ell i llavors es va produir el fet. Ell va quedar amb una cama trencada, va haver de ser operat a l’hospital de Maó i ella va haver de ser traslladada, en un avió medicalitzat a l´hospital Ses Espases de Palma de Mallorca on, per desgracia va morir. (D.E.P.)

Tot això ha motivat molts comentaris que han arribat fins i tot a fer dimitir el Batlle de Ciutadella, ja que se li imputaven la responsabilitat de la seguretat en els actes de ses Festes. Segons sembla, la família de la dona que va morir està decidida a demanar danys i perjudicis i anar contra l’Ajuntament de Ciutadella. Jo no vull dir res més que estan en el seu dret, altra cosa fora que pretenguessin aconseguir un lucre per aquest motiu, però si tan sols es tracte de rescabalar-se de les despeses, mèdiques, hospitalàries, viatges a Maó i a Palma, trasllats del ferit i del cos de la dona morta, sepeli, i d’altres moltes depeses que suposo s’han produït, doncs me sembla be. I a més a més, segons sembla, no van tenir l’atenció humana que és mereixien per part del Consistori.

El que ja no me sembla tan be, és que estic sentint per Ciutadella, opinions del caire de que “perquè hi eren allà” o com dient “qui no vulgui pols que no vagi a l’era” i sincerament, me semblen d’una manca de sensibilitat increïble, senyors: !què ha mort una persona¡ que no és cap acudit això.

Ho dic sota el punt de vista d’un català enamorat de Menorca, de la seva gent, de les seves festes, tradicions, del seu parlar tan bonic (polit en diuen ells) doncs, si us plau, una mica més de sensibilitat, de caritat, de compassió, de comprensió.

Per altre banda també he sentit que la culpa es d’ells i de tota la enorme quantitat de gent que es desplaça a Ciutadella per ses Festes i que aquesta massificació és el que provoca aquests accidents. No hi estic massa d’acord, per començar si no hi hagués aquest allau de fent forana llavors es queixarien els comerciants, els bars, els hotels, els restaurants que esperen aquests dies per fer negoci i en canvi, si venen, llavors es queixen de que és massifiquen ses festes, per tant jo crec que, tot i què és un problema aquest allau de gent i s’han de prendre mesures que permetin que aquestes Festes de San Joan, úniques al mon i tan meravelloses, puguin ser seguides en mig de tot el “jaleo”, en mig dels carrers i places, seguint l’entrada del Caixer Senyor a la Plaça d’es Born, al galop del seu cavall, seguit de sa Capellana, així mateix al galop i llavors comença “es primer cargol d’es Born, amb sa banda municipal de musica interpretant el jaleo, es a dir la jota de “El postillón de la Rioja” Tot això, després de diverses anades i vingudes, de la anada a Sant Joan de Missa, de les “guerres” d’avellanes buides, de la Missa dels Caixers, etc. tot això culmina amb les curses medievals que se celebren en es Pla de San Joan, a la colàrsega del port de Ciutadella.

Tot el que dic està molt més ben explicat en aquest mateix blog en un apartat “Ciutadella en Festes en set capítols”. Doncs be, tot es preciós, digne de ser vist, però, com sempre hi ha d’haver un però, hi ha massa gent vorejant el coma etílic, que en mig de la multitud, es barallen, i a més a més son difícils de controlar, tan per part dels serveis de Protecció Civil, com dels voluntaris que ajuden a mantenir, o intentar mantenir l’ordre. Amb això no vull dir que el jove que va topar amb el cavaller, el va desequilibrar, perdre el control, caure del cavall, quedar ferit i que el cavall sense cap tipus de control carregués i caigués, desgraciadament, damunt del matrimoni abans esmentat, fos begut, no, jo no ho sé i per tant no ho puc dir.

Tot això me du a una reflexió; no crec que es tracti de posar portes al camp per impedir l’arribada d’aquest allau de gent forana, tampoc no crec que sigui possible establir una espècie de control d’aforament del Pla de Sant Joan, ja que llavors els ciutadellencs, amb tota la raó, voldrien ser ells els què tinguessin la llibertat de entrar i sortir amb plena autonomia, en qualsevol moment, ja que la festa, en realitat es d’ells i això com se fa?, però el que si què és imprescindible és que hi hagi un conjunt de sistemes de seguretat que puguin evitar aquests tipus de dolorosos accidents sense menyscabament de l’essència de ses Festes. I això es feina del Consistori, del Batlle, del Caixer Senyor i la Junta de Caixers.

Pesi a tot no vull acabar sense donar  el meu més sincer condol a la família què ha rebut aquest dolorós cop a la seva vida i demanar-los-hi comprensió ja que ningú hagués volgut que succeís aquest lamentable accident.

I per tant, tot esperant les FESTES DE SANT JOAN 2015, demano què trobin el camí que permeti sa celebració sense cap mes ensurt i accident. I com diuen per aquí, SORT I VENTURA.