HONORABLE SENYOR???
JORDI PUJOL I SOLEY
Sr. Jordi Pujol i Soley, jo no se si se’n recordarà de la
meva insignificant persona, tal vegada per el meu cognom no gaire comú, però jo
si què el recordo a vostè molt i molt be. Amb vostè vaig tenir, quan encara era
en actiu, ja fa prou anys, més de 25, algunes entrevistes i xerrades, al seu
despatx de la Generalitat, en altres llocs amb motiu de recepcions, de premis a
Empresas, per mor del meu càrrec com a
President de la Associació d’Exportadors de Electrónica i també per el meu
càrrec a una empresa, ja desapareguda, dedicada a la fabricació d’antenes i
pionera en la fabricació d’antenes parabòliques per poder sintonitzar canals de
TV via satèl·lit.
Llavors jo el tenia com un home que reunia en la seva persona
tots aquells valors d’honestedat, d’honorabilitat, de bonhomia, de lideratge
dels que volíem fer res per el nostre país, llavors molt lluny, políticament,
del que podem somniar ara.
Jo creia en vostè, l’he votat sempre, per mi era la persona
que la havíem de estimar per lo molt que estimava i crec que estima a Catalunya,
i ara m’ha decebut tant, que quasi no puc creure que vostè Sr. Pujol (no li
dono el tractament de Molt Honorable) hagi estat capaç d’amagar, de defraudar,
de estafar, si estafar a tots els catalans al no pagar els impostos que calien
per regularitzar els comptes del vostre pare, que, potser, ja eren delictius al
ser fora de Espanya i que eren una part de la herència que corresponia a la
seva esposa i als seus fills.
Però és què no eren dos o tres mil euros, no, per el que
diuen els diaris que vostè ha reconegut son més de 7 milions d’euros i aquesta
quantitat es impossible què vostè no la tingués present, que s’hagués desentès i
la hagués deixat en mas d’una persona de confiança. Vostè això ho sabia i ho
tenia present sempre i això és una dels motius, de les raons que més me dolen.
Sr. Pujol, on son tots els discursos, escrits, llibres, on donava
lliçons de moral, on deia que tots havíem de contribuir amb
els nostres impostos per el be general, tot era mentida? Es possible? No m’ho
puc creure.
Sr. Pujol, pesi a tot el que deixo escrit, també li diré que
el vaig admirar tant que ara no voldria caure com molts dels seus enemics i
adversaris, que ara aprofiten per fer llenya del arbre caigut, jo no ho faré.
Crec que son els Tribunals els que han de decidir que ha de fer vostè i quin
lloc, quin paper ha de representar, d’ara endavant, a la comèdia de la vida i a
la política. No puc estar d’acord amb persones com la Senyora Alicia Sànchez
Camacho i d’altres que amb tal d’anar en
contra de CDC i, de passada, si es pot aconseguir algun vot... que voldria que es
cremés a l’infern i jo li diria que, com diu l’Evangeli, qui estigui lliure de
culpa que tiri la primera pedra.
Però, Sr. Pujol, de debò, estic tant i tant decebut, tant trist,
que no podia, de cap manera, deixar de fer aquest escrit publicat al meu blog,
i axis considero que me puc sentir una mica alliberat del dolor que m’ha produït
el coneixement de la seva carta i dels fets què son la causa de la mateixa.
No puc dir.li que rebi la meva més alta consideració perquè
mentiria, però si que vull quedar.me amb allò que estimava abans d’aquests fets.
Sr. Pujol li desitjo que en surti lo millor possible, al
menys, per no embrutar més el nostre país
que ja hi ha els que ho intentaran amb escreix.
Andreu Alpiste Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada