TROBADA, MAS – RAJOY
Aquesta entrevista podria ser una cosa, més o menys axis:
- - Hola
Bon dia
- - Buenos
dias
- - Volia
parlar amb vostè la possibilitat de...
- - NO
NO NO
- - Be,
tan sols volia dir-li que...
- - NO
NO NO
- - Be
ja ho entenc, però voldria saber si...
- - NO
NO NO
- - Be
dons li volia oferir que vingués a Barcelona per veure el partit Barça – Madrid
d’aquest any
- - NO
NO, ay, que diu del Madrid?
*
Com podeu comprendre es una ironia, millor dit una simple
broma, però vist tot el que diuen uns i altres no crec que el que parlin s’allunyi
gaire d’això, podríem afegir alguna cosa del temps meteorològic i no gaires
coses més.
Com sabem aquí, a casa nostre, el President Mas, ja ha dit
que, a canvi de “tolerar” la consulta, estaria disposat a canviar la data i la
pregunta establertes amb els partits convocants, però, això si, si tan ERC,
ICV-EUiA i CUP, també ho accepten, ja que com a signants i per tant compromesos
amb el procés endegat per saber qui està
d’acord i qui no, respecte a la possibilitat de un acord per aconseguir la
independència de Catalunya, tenen tot el dret a acceptar o no una solució d’aquesta
mena.
Doncs be, per el que sabem, a través de les diferents fons d’informació
de la radio, la televisió, els diaris, d’un signe o d’un altre, el President
Rajoy tan sols es capaç de dir, amb tota la sornegueria de gallec, aquesta
frase que la copio literalment perquè crec que no té desaprofitament i és pot
comprendre més en el seu idioma original: -que els catalans també coneixem la llengua
de Cervantes, eh Sr. Wert- “Antes
querian preguntar por una cosa y ahora quieren preguntar por otra distinta, o
quieren que sea yo quien diga qué hay que preguntar... No puedo entrar en ese
juego, en debates absurdos, porque
me parece poco serio”. Davant d’aquesta actitud, d’aquesta posició, poc es pot
esperar de la digues-li trobada, reunió, o entrevista.
Si comencem per titllar de “debats absurds” la única proposta
raonable que fa la part més feble, l’única què te intenció d’aconseguir un
acord, un consens, una concertació, una certa avinença, concòrdia, en fi una possibilitat
d’arribar a un principi d’acord, per petit què fos, és molt escàs el marge que
ens deixa per poder seguir endavant amb els nostres desitjos.
El Sr. Rajoy i la majoria dels seus adlàters, encara creuen
que tot això de la independència no es res més que el somni d’un boig, un
deliri d’algú que vol passar a la historia com un cabdill, d’una persona presa
d’un deliri, d’un somiatruites i res més lluny de la realitat, és el poble, la
societat civil qui l’empeny en aquesta -utilitzaré una paraula que per Castella
els hi agrada molt- creuada i per
tant, sent com és el President de Catalunya ha de escoltar el clam que li
arriba del poble.
També creuen els mateixos, que si està lluitant per
aconseguir la independència de Catalunya es perquè, qui l’empeny, qui mana de
veritat es el Sr. Oriol Junqueras de ERC, i també erren. Si bé és cert que
Esquerra Republicana de Catalunya, amb el Sr. Junqueras al davant, sempre han
estat independentistes, no per això li han “encomanat” aquest “virus” al President Mas, ans al
contrari, diria jo que ha estat a
l'inrevés, doncs qui ha fet, qui ha muntat,
qui ha dissenyat tot el que ha representat els darrers 11 de setembre, amb les
manifestacions multitudinàries i la incomparable cadena humana d’una punta a l’altre
de Catalunya, no ha estat ni ERC, ni CiU, ni ICV-EUiA, ha estat la societat
catalana en la seva major part que, tips dels enganys, dels incompliments, de l’ofec
financer, de voler eliminar la llengua “hay que españolizar a los niños catalanes”
de veure com UN SOL NEN què els seus pares demanin les classes a l’escola en
castellà això ja obliga a tota la resta de la classe a fer-ho en castellà, es a
dir, te més força un sol nen que la resta siguin 25 o 30 alumnes, estem tips de
que el Tribunal Constitucional –format per jutges anomenats per el PP i el
PSOE- ens digui que podem i que no podem fer amb l’Estatut, que en frase
desgraciada del ínclit Sr. Guerra (PSOE) s’havia de passar el ribot per
deixar-lo com a ells els hi agrada i per tant no te cap valor que la aprovació hagi
estat per part del Parlament, de les Corts espanyoles, del referèndum del poble
català, tot això no val per res, i per acabar-ho d’adobar el PP recollint signatures
i fent labor de reclam per tota Espanya per aconseguir que anés a parar al TC i
què tornés com un drap brut.
Doncs ja n’estem tips de tot això, com estem tips de que ens
fotin per la cara la Constitució i les Lleis. Quan han considerat precís canviar
la Constitució perquè a Alemanya ho imposaven ho van fer amb nocturnitat i
alevosia, si el Rei volia abdicar, dons fem una llei a corra cuita, per poder
fer-ho, si el Rei i la Reina, i la nova Reina la periodista, necessitaven ser
aforats dons en 15 dies està solucionat, es fa una nova llei i a córrer.
Aquest govern no mira prim quan es tracte dels seus
interessos o més ben dit, dels interessos dels seus. Fan igual que qualsevol
dels països que, despectivament anomenen repúbliques bananeres. Però acceptar
que Catalunya vol ser diferent, que vol ser lliure, que vol poder votar i saber
així quin percentatge del poble ho desitgem, llavors no, llavors és més
important la Llei actual que no pas el desig d’un poble.
S’heu fixat en la quantitat de Agrupacions, de Plataformes,
de Unions de intel·lectuals, pseudointel · lectuals, ex-polítics, ex dirigents
dels sindicats, escriptors, periodistes, una verdadera munió de gent que, fins
ara, no tenien res a dir i que, tot d’una, han sentit com si l’esperit dels
hijosdalgos de Castella els il·luminés i no paren de dir bajanades, bestieses, ximpleries que en boca de
segons qui, fan més riure que no pas por. Un munt de fullaraca i de nyaps que
no hi ha per on agafar-ho. I és què axis
es Castella i els seus: dirigents?
Be tornant a l’inici d’aquest escrit, jo no crec que
serveixi, aquesta trobada, per res més que anar omplint la motxilla de més i
més raons, per poder acabar amb una DUI (Declaració
unilateral de independència) i fer la separació territorial i política per acabar
d’una vegada amb el patiment del nostre poble.
Una vegada mes
VISCA CATALUNYA LLIURE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada