OPINIO REFERIDA A LES ELECCIONS

ELECCIONS

Ja s’acosten les eleccions municipals, a Catalunya 947 pobles mes grans o més petits, tots faran eleccions per l’Alcalde i els regidors, uns pensant en el que volen per el seu poble, altres pensant en la sobirania nacional catalana, altres en poder fer mal a l’adversari i en fi, qui no queda content el dia 24 es perquè no vol. Encara no he vist un resultat de les eleccions, siguin les que siguin, en les que alguns hagin perdut, sempre troben la manera de llegir els resultats per poder dir que han guanyat alguna cosa.

També es dona la casualitat que tots els partits, siguin de dretes, de centre, d’esquerres, presenten el seu programa farcit de grans promeses per al futur, i que d’antuvi, ja saben que no compliran, els uns per manca de poder, altres per manca de suports i alguns per manca de ganes de fer-ho, però, al final, de lo que vaig dir, dons això, res de res.

El que no s’estalvien, cap d’ells, és d’atacar al adversari, amb mitges veritats o descaradament amb  mentides sense volta de fulla i això ho tindrem a partir de l’inici de la campanya oficial, encara que, la veritat, és que ja estan en campanya tots i tots mentin uns més que altres però mentin al poble.

Un altre tipus de mentida, més elaborada, son les enquestes, semblen més una faula, una ficció, que no pas el que volen expressar, fixeu-vos bé, totes, sense excepció, son fetes en funció de;

- Qui les demana, partit polític, diari, radio Tv...

.

- Quin mitjà les publica, mes o menys afí a un partit o altre

- Qui és el cuiner que les cou.

En funció d’aquests paràmetres cada enquesta diu uns cosa o un altre, dona més o menys vots, a uns o altres, no oblidem que sempre hi ha un percentatge molt gran de indecisos o dels no sap no respon. Normalment aquest percentatge arriba a cotes del 35/40 % i per tan es decisori en el moment real de les urnes.

Ara ens presenten enquestes que tan es dirigeixen als comicis de les municipals com van entrecreuant dades referents a les eleccions del 27-S, amb lo que no pots discernir, realment que pensen els nostres conciutadans, sols cal veure que en qüestió de pocs, molt pocs dies, hem vist fins a tres enquestes relacionades amb: les eleccions municipals exclusivament, amb les eleccions municipals ajuntades una mica barroerament amb el procés independentista i un altre, descaradament referida al procés independentista.

Dons be, si les mires be, no cal esser cap gran expert, per adonar-se que estan cuinades i per tan no reflecteixen el que diu el poble, tan sols es poden interpretar com una simple tendència.  Observem que partits C’s i Podem, tenen unes variacions estratosfèriques i hem de tenir en compte que la situació dels respectius partits comparats amb l’any 2012, no es possible, dons C’s tan sols apareixia a Catalunya i quasi se pot dir que a Barcelona i ara s’han llençat a conquerir Espanya i els de Podem/Podemos, no existien i per tant no hi ha comparació possible. L’enquesta fa referencia a una mostra telefònica de 1000 enquestats per tota Catalunya, quasi que si jo ho demanés al meus amics seria mes real.

Un altre paradoxa, el guanyador, segons la enquesta seria CiU i com a segona força ERC i C’s amb empat tècnic. Dons be anem a la valoració dels líders de cada partit: El millor valorat Sr. David Fernàndez (CUP) segon Sr. Oriol Junqueras (ERC) tercer Sr. Artur Mas (CiU) i hem d’anar a la cinquena posició per trobar el Sr. Albert Rivera (C’s) al meu entendre no és lògic que el millor valorat sols aconsegueixi ser la cinquena força al Parlament, mentre que el tercer sigui la primera. Alguna cosa no lliga.

I no vull ni comentar la enquesta referida a l’Ajuntament de Barcelona, depèn del dia en que és fa hi ha partits que quasi guanyen i al cap d’una setmana quasi desapareixen, això, amics meus, no crec que sigui seriós, les enquestes ja se que son molt cares, costen molts diners, però que no me vulguin fer combregar amb rodes de moli, una mostra de 1000 enquestats no pot ser representativa de tot Catalunya, si no ho poden fer prou real, dons que ho deixin estar, jo crec que, com a mínim i no seria prou real, l’enquesta hauria de ser de 1000 enquestats per província o al menys en aquesta proporció i llavors, tal vegada fos una mica més creïble.

Be amics volia parlar també que la lluita del Sr. Duran Lleida mitjançant i utilitzant de forma barroera i matussera, la plataforma “Construïm”, per anar en contra del MH. President Artur Mas, tampoc queda reflectida en les enquestes i fa mal i ho sap, encara que digui que ell no és Construïm, si que la va iniciar i formar i per tant alguna cosa hi te a veure. Jo crec, i es una opinió personal, que aquest senyor, hauria de plegar ja de la política o, si mes no, canviar de partit, algun el rebria amb els braços oberts i fins i tot podria aconseguir el seu somni, un ministeri a Madrid, no dic el partit ppperò tothom ho entén oi.

I de la corrupció no en parlem, cada dia surten noves dades i no està net cap partit, ni tan sols els que comencen, com Podemos que te el seu “Monedero”, o C’s que te el seu “Cañas” i encara no han tocat poder imagineu com poden acabar si ja comencen axis. Ja no parlo amb detalls dels temes que apareixen a Andalusia, a València, a Murcia, Castella la Manxa i no m’oblido de casa nostre, amb el Millet, Pujol, ITV. En fi que si ens poséssim a detallar-los tots necessitaríem un llibre mes gran que una enciclopèdia per fascicles.

Axis és que tenim les properes eleccions i estem veient que no serviran per quasi be res, tots volen pujar al carro del poder i es difícil llavors poder governar, si son pocs o amb majoria absoluta, malament i si son massa llavors no hi ha manera de entendres. Crec que és una cosa prou seriosa i evident que cal que tots i cadascun de nosaltres ho pensem be abans de donar el vot. I no es oblidem que ens hi juguem molt, quants mes vots aconsegueixin els partit dits unionistes, eufemisme de anticatalans, pitjor i per tant ja sabeu el que s’ha de fer, el procés sobiranista ho necessita i s’ha de demostrar que no estem morts com alguns voldrien.

Com sempre acabaré amb un:

VISCA CATALUNYA LLIURE

ELECCIONS, SHOW PARLAMENT, I ALTRES

ELECCIONS, SHOW PARLAMENT, I ALTRES

Amb aquesta setmana Santa m’he permès unes vacances en el meu blog i tanmateix he aprofitat per quedar una mica al  aguait  de tot el que està passant al nostre estimat país. M’ha anat prou be, he pogut gaudir de la natura,  respirar aire net, encara que amb molt de pol·len, amb fresqueta als matins i escalfor al mig dia, veure les plantes i les flors que comencen el nou cicle de la vida, tulipes, lliris florits, l’esclat de vida de la primavera i a més, com a creient que soc, he assistit als Oficis de Setmana Santa a l’Església del poble i he menjat la “mona de Pasqua”, és a dir vacances per el cos i per l’anima, encara que sense deixar d’estar alerta a tot el que està passant i que és molt i molt gros.

Començaré per les eleccions municipals, la veritat és que fa fàstic veure la quantitat de mentides, de prometences que tothom sap que no compliran, però hi ha una que m’ha cridat molt l’atenció: Segons diuen alguns diaris, el PP ha fet una proposta no de Llei, al Congrés de Madrid, per que la sardana sigui enaltida a la categoria de bé cultural immaterial de la UNESCO, quan sabem que l’any 2002, s’hi van oposar fermament al SENAT per que aquesta proposta, i ho van aconseguir, no fos tinguda en conte. Tinc dues explicacions, millor dit tres: o S’HAN TORNAT BOJOS DE COP. Cosa bastant probable amb Ministres com el Sr. JORDI Fernández Díaz, o bé tenen vergonya del que van fer al 2002 o, la més probable ESTEM EN CAMPANYA PER LES ELECCIONS i per tant volen figurar com amics dels catalans i, la veritat és que se’ls veu el llautó d’un hora lluny.

Evidentment avui hem tingut un altre clara mostra de la campanya per a les eleccions, el Sr. Rajoy, no sols ha invitat al nostre President M.H. Artur Mas a la inauguració de les jornades per estudiar els temes del terrorisme de la jihad, l’ha invitat i, a més a més, en el seu discurs semblava que s’havia begut l’enteniment, citant Cervantes i fent uns elogis desmesurats, per venir de qui venen, respecte a Barcelona, això si, sense oblidar que és una CIUTAT ESPANYOLA, la veritat és què això sols és veu de cara a les eleccions.

Totes les enquestes donen una davallada considerable per el PP i el PSC/PSOE, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i la sembla que imparable, pujada de PODEMOS/PODEM I DE CIUTADANS/CIUDADANOS, (els noms son en castellà o català segons on van dirigits), encara que tot això, tant de les davallades com de les pujades sols son veritat el dia de les eleccions, les enquestes serveixen per mentir i no diem de les que es fan a peu d’urna. Axis és que haurem d’esperar i anar sentint bajanades, prometences, insults, i tot el que vulgueu fins al 24 de maig i després fins el 27-S.

Posteriorment seguirem essent “nazis”, jihadistes, essers de l’espai sideral, ara sembla que ja no som etarres, però seguirem tenint tota classe de apel·latius afectuosos, que la caverna en te una bona munició i com que el “català” Jorge Fernández Diaz, no sols no els atura, ans tot al contrari els atia tan com pot i utilitza forces policials a les seves ordres per anar inventant altres subtileses per l’estil, dons ja veurem fins on arriben.

La darrera del Sr. Jordi Fernández Diaz, ha estat de medalla d’or, comparar el sobiranisme o independentisme amb la jihad islàmica es de matrícula d’honor i el tio és queda tan tranquil i el seu company Ministre d’Exteriors, Margallo, li dona la raó i axis intenta escampar-ho per totes les Ambaixades espanyoles, sense adonar-se que el que fa es unir més els independentistes catalans i tanmateix aconseguir que més d’un i dos països comencin a creure que tenim raó i que la veritat del poble català la diem nosaltres, i que som prou curosos de no dir tot el que passa, però és què, nois, van per el boc gros.

Un altre tema és l’escàndol, el show mediàtic que estan muntant al Parlament amb la, no sabria com anomenar-la, ho simplificaré i m’entendreu tots, la Comissió Pujol, però és que intervenen o fan intervenir tants assumptes quasi sense relació entre ells, que sembla més una baralla de pati de col·legi que una sala del Parlament.

Ja va ser dur veure al expresident Pujol, aclaparat i defensant-se com un gat panxa enlaire, encara va ser més dur haver de veure el M.H. President Mas, a qui van intentar fer caure en mil i una trampes, amb tripijocs de baixa estofa i del que se’n va sortir prou be i donant una lliçó de savoir faire, però ara han arribat ja al major del ridículs, a declaracions de persones que no mereixen estar a la Càmera, i que millor haurien estat a qualsevol TV de programes del cor o similars que no pas al Parlament i faig referencia, com crec què està clar, a la declaració de la Sra. Diputada Alicia Sánchez Camacho i de la Sra. Victoria Álvarez, per l’assumpte de la conversa gravada a un restaurant barceloní durant un dinar. D’aquesta conversa i de les declaracions que van fer una i altre, què son per sucar-hi pa, detallaré alguns moments especialment colpidors, tan d’una com de l’altre, que no van deixar de acusar-se mútuament de mentir:

A.S.C: “Si ho hagués sabut que em gravaven no hauria dit res de policies, fiscals, ni de gent que estimo, ni de qüestions personals meves.”

V.A. : “Camacho i  Zaragoza van acordar gravar-me en estonetes de lleure relaxat. Que gravin una conversa, la manipulin i la facin pública és aberrant.”

A.S.C.: “He sentit injúries i vexacions cap a la meva persona i el meu partit. Ja hi estic acostumada i m’és indiferent perquè he actuat sempre dins la legalitat”

V.A. : “Hi ha coses que no surten en l’enregistrament. Hi ha gent del PP de qui Alicia no parla gaire bé”

Com a botó de mostra crec que hi ha prou, però és que avui, el Sr. Marco de Método 3, que és, potser, l’únic que podria dir la veritat del que va passar, ha dit que la Sra. Alicia Sánchez Camacho, es un  mentidera compulsiva i que sabia perfectament que la estaven gravant i axis ho ha reconegut el Jutge i per tant la gravació va ser total i absolutament legal, perquè ella sabia perfectament que s’estava enregistrant tota la conversa. I a més ha anunciat una denuncia, que segons diu ha presentat aquest mateix mati, per difamació contra la dita senyora.

Per altre banda seguim sense saber qui va encarregar la gravació, sabem que la Sra. Sánchez Camacho ho sabia, sembla que ho sabia però no la va encarregar, diuen que va ser el Sr. Zaragoza del PSC, però el Sr. Marco ni ho afirma ni ho desmenteix, axis que haurem d’esperar a que el Sr. Jutge dicti la corresponent sentencia i puguem saber com acaba el tema.

No me negaran que més que una sessió d’una Comissió del Parlament, sembla un vodevil, tan sols hi manquen les portes que s’obren i es tanquen, encara que metafòricament si que hi son.

En un altre lloc de les coses, també s’ha produït un tema cabdal, és va signar per part de CDC i ERC un full de ruta per posar els fonaments del que ha de ser el futur estat català, la República Catalana, amb una sèrie de propostes per actuar, en el seu moment, per actuar en la confecció de la Hisenda, Finances, crear Plans de Contingència en vista a crear el nou Estat i encara que, de moment, la CUP no s’hi ha afegit, ja han dit que al menys establiran converses per poder afegir-s’hi amb petits retocs.

Tort això va encaminat ha assegurar una “viabilitat financera” per el futur Estat català, a més a més, tan CDC com ERC es llancen a mobilitzar el seu electorat tant per a les municipals com per el 27-S. I no oblidem que el Govern ha llençat una nova campanya internacional per promocionar les seves posicions sobiranistes i continuar amb les critiques a l’actuació del Govern de Mariano Rajoy, un document de 53 pàgines elaborat per el Consell Assessor per la Transició Nacional i que afirma: “l’Estat ha negat de manera explicita la possibilitat de negociació. No ha donat cap oportunitat per parlar-ne”  I per tant el procés sobiranista vol remarcar que busca “donar resposta a la voluntat dels ciutadans a ser consultats”.

Com podeu veure han estat un dies plens de contingut i que no tenen malbaratament, se’ls miri com se’ls miri.

I ja s’albira un nou 11 de setembre omplint l’Avinguda Meridiana, com ho hem fet en els anys precedents...

ENDAVANT I NO PERDEM CAP OPORTUNITAT, ARA HO TENIM PROP, NO HO MALBARATEM

VISCA CATALUNYA

COMISSIONS,? INVESTIGACIÓ? DE QUE SERVEIXEN?

COMISSIONS DE INVESTIGACIÓ

PERQUÈ?

Fins i tot el nom se me fa rar, d’investigació? Això, i que me perdonin els senyors diputats, me recorda unes paraules, crec de eren de Napoleó, que deia, “Quan vull que una no es faci, creo una comissió per fer-la” I aquí jo canviaria tan sols un detall, Si vull que no sapiguem res, de qualsevol afer ho encomano a una comissió d’investigació. I això si, que el nom de la Comissió sigui el més  altisonant possible i si pot ser, que englobi molts temes que ho facin un verdader garbuix, un  galimaties, que permeti fer força enrenou i justificar la assistència dels diputats i dels seus assessors.

La veritat és que veient uns diputats que tan sols volien tres coses:

Primer: El seu minut de gloria i el possible titular als diaris

Segon: l’intent de lluïment personal fent mal al compareixent.

Tercer: Aconseguir, per qualsevol procediment, el desgast del partit 

             del oponent  .

Sentia vergonya aliena, encara que no pas per els mateixos motius que el Sr. David Fernàndez, President de la Comissió, al veure la poca, mínima, ínfima, preparació amb que intentaven interrogar als compareixents, dient coses com:  a tal diari diuen que...   me van dir que... sembla que vostè feia tal o qual cosa... ni una sola prova. Res de res.

També vaig sentir vergonya aliena. I amb això no vull defensar les malifetes que hagi fet o pogut fer, el ex President Pujol, o la seva família, el que està malament, ho està i prou, els jutges ja diran que han de fer. Però la veritat és que sentia vergonya al veure com un home ja octogenari, amb una càrrega a les seves espatlles de vint-i-tres anys de govern, un home que va patir presó, per defensar Catalunya, que, ens agradi o no, ha estat un verdader líder de la transició política, un patriota català en el millor sentit de la paraula, dons intentaven acorralar-lo amb preguntes sense sentit i que ell es va defensar prou be i encara va tenir, després de més de quatre hores i de comparèixer per segona vegada, la sornegueria de respondre que tot el que li havien preguntat era “diuen, diuen, diuen” i que el que havia de dir ja ho havia dit, per escrit, i, en el seu dia, al jutge. I la veritat és que encara no ha passat res al jutjat.

Aquesta Comissió, tan sol·licitada, tan esperada, que semblava que havia de destruir Convergència Democràtica de Catalunya, que es van permetre fer comparèixer al propi President de la Generalitat, en un gest, que lo més suau que se m’acut per qualificar-lo es de cop baix a la Institució i que, com era d’esperar, no va servir de res dons els va donar una lliçó de saber estar, de savoir faire  que alguns dels diputats trigaran anys a oblidar. I total, perquè? Per res, si sabia, ni podia, ni devia dir res, d’una cosa que està “sub judice”, però això si, el dia que hi va anar el President Mas, els diputats que preguntaven eren, menys un, els primer espases de cada un dels partits de la oposició, I el que no hi era  ho era per vergonya d’haver contribuït a la presencia del President a la Comissió. Si això no és intentar aconseguir la seva presencia mediàtica, i els titulars dels diaris... i podem seguir.

Han dut periodistes que tot el que han pogut declarar ha estat, “es deia...”, “tothom ho sabíem...” “sembla que passava això o allò”. Es a dir un altre vegada res de res. I no vull dir que no hi hagués res, no, però, al menys, ningú ha tingut les proves necessàries per poder implicar a cap dels compareixents. Fins i tot el fiscal Villarejo, del cas Banca Catalana, es va despenjar, sense proves, dient que no havia fet res més perquè havia tingut pressions per que no ho fes i ho diu ara, no fa riure, fa pena.

També han anat passant, cada dilluns, primer el expresident Pujol, la seva dona Marta Ferrusola, i llurs set fills, en tongades de tres en tres, i pregunto: en sabem res més? Ha servit per alguna cosa? Els diners que s’han gastat i es gastaran en tot aquest embull, en tot aquest garbuix de preguntes tan estúpides, com, i tan sols a títol de exemple, demanar si es considera "una bona mare cristiana" o una "mare fracassada" en veure a diversos dels seus fills imputats en casos de corrupció, Que jo voldria saber que te a veure amb els casos de corrupció aquest tipus de pregunta. Tan sols demostra el nivell i la preparació que ha fet el diputat, sento vergonya, fins i tot , d’anomenar-lo.

Tot això ens està demostrant que aquestes comissions sols serveixen per alguna cosa si es concerneixen única i exclusivament a temes polítics, que son els que s’han de jutjar al Parlament i la resta es tan sols missió de la Justícia, dels jutges i no del Parlament.

I ara veurem encara desfilar fins a mes de 150 compareixents que seguiran perden el temps, ells, els diputats i tot el parafernal que envolta aquests esdeveniments que tan sols serveixen per il·lustrar als contribuents, als ciutadans, del nivell intel·lectual dels nostres representants que, molts d’ells tot el mèrit que tenen es figurar en una llista, més per motius d’amistat, de conveniència o en pagament de serveis, que no pas per la seva rellevància en qualsevol matèria d’interès més o menys científic, polític o social. Es veritat que també hi ha una bona majoria que si que tenen carreres universitàries i coneixements adequats per fer aquesta feina, però no acostumen a entrar en aquests embolics.

A més a més, perquè serveix tot aquest desgavell de preguntes que o no son respostes o simplement preguntant una cosa i responen un altre, com el cèlebre “dialogo para besugos” d’una revista satírica que , per desgracia ja no existeix.

Ara seguiran amb la Sra. Alicia Sánchez-Camacho i creieu que el jutge autoritzarà a que és pugui saber el que diu el CD que va entregar el Sr. Pujol Ferrusola? No. I si l’autoritza serà el que ja coneixem tothom a traves de youtube o de qualsevol xarxa, per tant, un altre vegada res de res. Anar perden el temps.

Per altre banda, vull realçar una cosa que crec es molt important, Pesi a que tan sols sabíem era una pura comèdia i que hi tenia molt a perdre i molt poc a guanyar, El nostre President el M.H. Artur Mas va acceptar anar a la Comissió i comparèixer, en canvi, l’altre President, el d’Espanya, el ínclit Senyor Don Mariano Rajoy  Brey, en tota la Legislatura no ha acceptat, no sols anar-hi, ni tan sols que se constituís cap Comissió. Aquesta és la forma de governar a Madrid del PP i la diferencia no cal ressaltar-la es ben evident. I si això afegim que les conferencies de premsa no existeixen, tan sols parla ell i si pot a traves d’una pantalla de plasma, doncs ja està tot dit.

Aquesta és una mostra més de les diferencies que hi ha entre el poble català i Espanya, diferencies que, per molt que vulguin el PSOE, PODEMOS, UPyD, etc. son inadmissibles  per pròpia naturalesa, per el seu propi antagonisme, Catalunya és un país d’acolliment i en canvi Espanya és un país Conqueridor i això és com un ADN que porten en els gens, a la sang i creuen que tot s’aconsegueix per dret de conquesta i, com exemple molt normal al nostre país, no poden comprendre que en una mateixa taula, una mateixa família, es puguin entendre de forma normal, parlant uns en català i altres en castellà. Jo puc dir que a casa dels meus pares era normal que el meu germà, el meu pare i jo ens parléssim en català però si ens dirigíem a la meva mare, qualsevol de nosaltres emprava el castellà, sense cap dificultat i això no ho entenen, els sembla impossible. Segons ells, lo lògic, seria que tots parléssim en castellà. I aquest exemple és vàlid, no sols a Catalunya, també ho he vist a ses Illes Balears i ningú s’estripa les vestidures.

Dons vistos, tan sols aquests petits exemples podem adonar-nos que no podem ser un mateix país, un mateix estat, una mateixa nació, podem ser amics, ens podem entendre, fins i tot podem parlar amb ells en castellà cosa que,  al inrevés, ells no poden fer i pesi a tot sempre podrem ser amics, però no junts, no un remenat, un garbuix, cada un a casa seva i de igual a igual, sense dret de conquesta.

Una abraçada a tots i si algú me llegeix en castellà, l’encaixada també és per ell.

VISCA CATALUNYA LLIURE

ELECCIONS MUNICIPALS i EL PROCÉS

ELECCIONS MUNICIPALS

BARCELONA

Hauríem de començar per dir que tan el Sr. Oriol Junqueras com el Sr. Artur Mas, crec que els he posat per ordre de culpabilitat, ens estan donant una lliçó de com no ha de comportar-se un polític si vol que el seu poble estigui amb ell. Millor dit, que el seu poble accepti els sacrificis, els problemes a resoldre, les patacades que vindran de Madrid, els inconvenients de tot tipus que és presentaran abans d’aconseguir l’objectiu final de la independència i ho estan fent de la pitjor manera possible, s’estan embrancant en batusses partidàries i obliden que els ciutadans estem esperant que ens guiïn a la victòria final i, per això, no poden donar l’exemple, la visió de manca de unitat que estan donant.

Dit això, segueixo amb les eleccions municipals.

A més a més dels partits, podríem dir tradicionals o històrics, com CiU, ERC, PSC, PP, si sumen aquesta vegada altres de no tanta tradició política i que, almenys, alguns d’ells, cercant, tan sols, el lluïment personal i diria que, fins i tot, la seva millor manera de guanyar-se la vida de forma, al menys ben remunerada.

Me’n faig ressò d’alguns partits que han de ajuntar-se cinc o sis agrupacions per poder presentar una candidatura que tingui unes mínimes possibilitats, per exemple “BARCELONA EN COMÚ” que és un conglomerat de tendències, quina més allunyada de l’altre com poden ser GUANYEM BARCELONA de la Sra. Ada Colau, juntament amb ICV-EUIA del Sr. Herrera, sumant  PODEM BCN amb Gemma Ubasart, Procés constituent de l’Arcadi Oliveras i Sor Teresa Forcades i EQUO que s’apunta a tot aquell que els vulgui a prop dons és la única manera que tenen de poder tenir una mica de representativitat.

Dons be, aquest conglomerat de partits, segons les enquestes, obtindrien a Barcelona un tercer lloc i jo me pregunto: Com poden anar junts gent que han dit que mai entraran en política (Ada Colau) i els de Iniciativa? I com els de ICV permeten que figuri la bandera espanyola a la seva presentació com a grup a Barcelona en Comú? I els de Procés constituent, tan independentistes ells, que fan amb Podem, que nega la possibilitat de un  referèndum i també accepten la bandera espanyola a la foto de presentació? Ah i els de Equo que ningú sap qui son però fan embalum, quatre gats més. Això és el que en diuen un “Totum revolutum” I aquests son els que haurien de governar Barcelona? Pobres de nosaltres, a la primera reunió hauran de entrar el Mossos de Esquadra a posar pau.

No oblidem que les idees de la Sra. Colau, son de la sublim intel·ligència de no acceptar que es celebri a Barcelona el Mobil World Congress, ja que, segons ella, sols fan diners els hotelers i no els botiguers. Es què la gent que treballa als hotels no és mereixen tenir força feina? Es que els taxistes no mereixen tenir feina? Es que els subministradors de verdures, carn, peix, vi, licors, cafè i altres menjars i begudes no s’ho mereixen?  Es que els restaurants, de la categoria que siguin no mereixen augmentar els seus ingressos? No digui bajanades. UNA DONA QUE PENSA AXIS LA POT VOTAR NINGÚ? No fem bromes que el tema és molt seriós, ens hi juguem la ciutat.

Però be, aquesta es la situació a que ens ha dut la proliferació de processos de corrupció que tenim en marxa, especialment a Madrid, València, Andalusia i a casa nostre que no vull defugir els casos Palau, Pujol, etc.

Si a tot això i sumem el descontentament d’una gran part de la població degut a l’atur, en primer lloc, a la pobresa de molts ciutadans; a les retallades, més o menys obligades per Alemanya a traves de Madrid, en sanitat, educació, cultura, sous de funcionaris, pagues extres, congelació de pensions, etc. Tot junt ens ha dut a aquesta situació on poden pescar en aigües tèrboles, aquests simulacres de partits i especialment PODEMOS i ho poso en castellà ja que les sigles de PODEM son tan sols per despistar, qui mana és  Pablo Iglesias i aquest ha dit, per activa i per passiva que de independència res de res, que de referèndum si és a tota Espanya i el dret a decidir ja ho veurem. I aquesta es la seva postura, per tant, si algú el vota ha de ser unionista. Ara és diu així. Abans en dèiem espanyolista.

No podem oblidar que del resultat d’aquestes eleccions municipals i especialment dels resultats a Barcelona, tindrem després una sèrie de conseqüències referides a les eleccions del 27S, que son les més importants, sense que això vulgui restar gens ni mica, de la importància de la política municipal. No obstant això, tota la preparació del full de ruta que esta intentant preparar el President Mas anomenant dos comissionats per a la transició nacional i la transparència, dues personalitats de la categoria del Senyor Carles Viver Pi-Sunyer, Exvicepresident del TC,  per a la transició nacional i Na Núria Bassols, Magistrada en excedència, per la transparència i que cuidaran del decàleg que va presentar el President Mas:

1.- OCUPACIO (Creació d’ocupació amb un fons de 80 milions per programes per a joves de 16 a 25 anys)

2.- REACTIVACIO del teixit industrial amb una dotació de 35 milions per a la integració dels centres de tecnologia avançada.

3.- POBRESA Pla per a la lluita contra la pobresa augmentant en 12 milions els imports destinats a la RMI. (Renda mínima d’inserció)

4.- BENESTAR SOLCIAL Pla de suport a les famílies i per reforçar l’Estat del benestar en salut, atenció a la infantesa i habitatge amb una dotació de 20 milions per a rehabilitació.

5.- EDUCACIO Aposta per la educació i especial defensa del model de escola catalana i la cultura.

6.- TRANSPARÈNCIA Desplegar la Llei de transparència i de l’accés a la informació pública

7.- IGUALTAT Donar fort suport a la Llei  per a la no-discriminació i aconseguir portar-la enguany al Parlament.

8.- TRANSICIO NACIONAL Pla per la preparació d’estructures d’Estat, Hisenda pròpia, administració i tresoreria de la Seguretat Social Catalana, pensions...

9.- POLITICA EXTERIOR Reforçament i consolidació de l’acció exterior a partir de la Llei catalana.

10.- DESCONNEXIÓ Pla d’infraestructures estratègiques com son aigua, energia, transport, telecomunicacions,... per tenir preparada la constitució  d’un estat independent  a Catalunya i la desconnexió amb Espanya.

No me diran que això no es mantenir el “suflé” ben alt, en contra del que van dient alguns de que està baixant, que la il·lusió dels catalans independentistes és cada dia pitjor, que el percentatge de sobiranistes cada dia que passa es més minvat, en fi tota aquesta sèrie de gent que en terminologia d’altres temps en diríem “quintacolumnistes”  i que és dediquen a intentar minorar l’èxit que pugui tenir el anomenat procés.

Sols cal veure les reaccions dels partits de la oposició i que transcriure una mica seleccionats i resumits:

PSC, Sr. Lucena: “dos anys i mig de retard, quasi fa riure”

PP, Sr. Millo: “Sembla més una broma de carnestoltes”

ICV/EUIA, Sra. Camats: “Fa 51 mesos que governa i ara ens diu que els més importants son els set que queden” (Com sempre pix... fora del test)

C’s, Sra. Arrimades: “Es intolerable que el Govern impulsi organismes que només porten el descrèdit de Catalunya”

CUP. Sr. Arrufat: “Ni hi ha gaire recorregut en sis mesos per fer allò que no s’ha fet en dos anys o s’ha fet a mitges”

Com es pot veure tan sols podem comptar amb l’aliança amb ERC i, per això he començat l’escrit demanat als dos líders una mica més de intel·ligència i un savoir faire que permeti, si més no, l’aparença d’unitat entre els dos líders que les bufetades ja se les donaran en el Parlament CONSTITUENT, quant arribi el  moment.

UN POLITIC, UN HOME DE ESTAT

LLIÇÓ POLÍTICA I SERENOR

Dilluns vàrem poder assistir a una veritable lliçó de serenor i de ben fer polític a la sessió de la mal anomenada Comissió d’investigació sobre el frau i la evasió fiscal, o comissió Pujol com se l’anomena col·loquialment. El President Mas va demostrar que és l’únic, de tots els que van concorre,  que mereix l’adjectiu de ESTADISTE, un gran Home d’Estat.

El President Mas, va donar una lliçó de dialèctica, de “savoir faire” sense immutar-se per res i responen, això si, a tot el que li van preguntar, evidentment les respostes, en general, no van ser del grat del seus adversaris polítics, però això no vol dir que no fossin creïbles i que no responguessin a les qüestions que se li plantejaven. Quina diferencia amb el President del Govern d’Espanya, que no sols no permet cap comissió d’investigació de les moltes que s’han demanat, sinó que ni tan sols permet preguntes dels periodistes i s’amaga darrera una pantalla de plasma.

Alguns dels parlamentaris, caps tots ells, menys ERC, del seus respectius partits i que van deixar de banda els seus portantveus que, al meu entendre, eren els que s’havien treballat el tema i sabien realment què s’havia de preguntar i, en el seu cas, repreguntar, però sembla que va ser més important la seva presencia xuclant càmera, com és diu vulgarment, què no pas el que s’estava tractant a la sessió del Parlament. I axis van sortir algunes de les preguntes i qüestions que van donar peu, més al lluïment del President que no pas a la pregunta mateixa.

Van haver alguns, que van tenir el mal gust, ja que no venia a compte, de intentar burxar en la vida privada del President i del seu pare (E.P.D) i que ja fa tres anys, com va recordar el propi President, que va traspassar. Va ser un moment de verdadera vergonya aliena, per part del Sr. Iceta i posteriorment per part del Sr. Rivera, sempre aprofitant el que deixen els altres, però allà ells si volien posar un parany tan  barroer al President Mas que els va torejar i els va clavar banderilles de foc, al respondre, sense immutar-se que coneixia el compte del seu pare de finals dels anys 80 quan ell encara no tenia cap responsabilitat política i que, a més a més, no en va voler saber res ja que, en tot cas, era un problema del seu pare i, per desgracia ja no podia defensar-se. Però van insistir en el tema, especialment el Sr. Rivera de C’s i li va demanar si era beneficiari i per tant testaferro del seu pare. La resposta va ser rotunda “Si, era beneficiari, no testaferro i de l’herència, la hereva era la meva mare, i va afegir dos coses, que evidentment van descol·locar al seu interlocutor, mai he rebut ni un euro, millor dit, ni un cèntim d’euro i desitjo que la meva mare visqui molts anys.

Evidentment que tota la classe política, no accepten les respostes del President, però això ja era d’esperar, no he vist mai, un sol polític que sàpiga reconèixer que el seu adversari te raó i diu la veritat. I el cert és que no te la menor importància.

Va ser realment interesant, l’exposició, quasi la única per cert amb cara i ulls, del Sr. Oriol Amorós per part de ERC, va demostrar que era l’únic que si que sabia de que anava tot el tema i que s’havia estudiat i treballat les qüestions a presentar al President, encara que, d’una  forma molt assenyada i correcte van tenir, inclús, alguna pregunta i repregunta directament i val ha dir que, al meu entendre, va sortir clarament reforçat el President. Vaig notar un cert regust de un interès en no fer massa mal, que les coses CDC/ERC no estan gaire be i més val no acabar de trencar les “amistats”.

Un altre que, sense ser un especialista en el tema, el Sr. Iceta. demostra sempre que és un bon parlamentari.  si que va fer una sèrie de preguntes prou incisives però que també li van ser tombades totes ja que es va tractar d’una bateria de preguntes, fins a cert punt amagaven un punt de retret personal però que les va fer sense presentar cap prova i per tant va ser tant com dir allò de “m’han dit”, “he sentit”, “he llegit” amb el que li va donar, de nou ocasió de lluir-se al President Mas.

Per cert, i no recordo qui va ser que va anomenar que en Tarradellas, hagués fet o deixat de fer el que fos i la resposta ràpida i tallant com un ganivet ben esmolat, va ser “Voldrà dir el President Tarradellas”. Remarcant, axis, el respecte que mereixen els que han estat o hi son al front de la Generalitat de Catalunya.

Va haver-hi un  punt que, al menys a mi, me va fer somriure i va ser quan el Sr. Herrera, va voler prémer el gallet del trabuc  i va preguntar per determinades empreses que, segons ell, havien rebut concessions de obra pública en l’època del ex President Pujol i que, com aquell que no diu res, podrien haver estat motiu de corrupció per la contraprestació de comissions. Doncs be, sense immutar-se, va agafar uns papers que va dir duia preparats per si algú  volia veure’ls i que va dir li havien estat preparats per la Presidència de la Comissió i en les quals es podia veure perfectament que en aquestes mateixes empreses els hi havien estat atorgades més del doble de obres públiques durant el mandat del Govern Tripartit del qual, vostè Sr. Herrera en formava part. La cara del Sr, Herrera va ser tot un poema.

Punt i apart va ser la intervenció de la Sr. Alicia Sánchez-Camacho,  a la que el Senyor Mas, va escoltar molt atentament i li va respondre que ell no era el vuitè fill polític del Sr. Pujol com deia ella, com gairebé sempre, la Sra. Sánchez-Camacho, l’interrompia contínuament, fins que ell mateix va callar i el President de la Comissió Sr. David Fernández (CUP) li va haver de  demanar que fes el favor de callar i que no era el seu torn i per tant havia de sentir que deia el President.

Va ser interesant, en alguns moments, veure com el President Mas, fent un exercici de gran saber estar, li va recordar a la Sra. Sánchez-Camacho, dues coses, una que en algun moment, ella haurà de seure a contestar les preguntes que se li facin, (fent referencia al tema de La Camarga) i per altre banda li va recordar que el seu partit, el PP, amb un excés de guerra bruta, durant la campanya electoral del 2012, hi va haver un diari que va publicar unes dades en contra de la honorabilitat del Sr. Mas i que pretesament provenien de la UDEF, encara que sense firma i que pesi a que van ser totalment desmentides per les autoritats monetàries del països implicats, li va etzibar: “Encara espero que ningú del seu partit, ni el Ministre Fernández Diaz m’hagi demanat disculpes” ja se que aquesta és la forma d’actuar de tots vostès.

Un altre lleig, en les formes, de la Sra. Sánchez-Camacho va ser que totes les seves interpel·lacions, repliques, interrupcions, etc. van ser fetes en castellà, va ser l’única, de tots els Diputats que va utilitzar aquest idioma, fins i tot el Sr. Rivera que acostuma a donar-nos més d’una interposició a les seves interpel·lacions, en castellà, aquesta vegada ho va fer tot en català.

Be, suposo que aquesta actitud per part de la Sra. Camacho, va ser per que axis no li haurien de traduir al seu Cap Rajoy ni a les TV’s de les Espanyas i els hi estalviava feina i a nosaltres haver de dir que no ho havien traduït be, dons sempre acostuma a sortir allò de Traduttore, traditore.  I d’aquesta manera en ho hem estalviat.

La Diputada Meritxell Borràs, va tenir una intervenció que tal vegada li va fer més mal que be, al actuar amb un tarannà tan ensucrat, però si que va estar molt  clara quan al dirigir-se a la Sra. Sánchez-Camacho li va dir: “No sé com té valor d’intervenir, hauria d’amagar-se sota la taula, perquè fa mesos que esperem que vostè comparegui i encara no ho ha fet”  Crec que va ser una bona manera d’agrair-li la seva presencia.

Com a resum, una mica ràpid i frívol,  diré:

-      * Sols hi va haver un polític que va sobresortir per damunt de tots. El President Mas.

-    *  La resta de Diputats van fer, amb una excepció molt clara, (ERC) un paper d’estrassa, donant la impressió que el seu interès tan sols era l’atac i el desgast del  President Mas.

-     *  Revelar els afers i detalls privats del testament del seu pare es una cosa que no la fa ni faria cap altre dirigent polític, és una mena de despullar-se davant l’opinió publica sense que fos ni necessari ni obligat. I això l’honora. 

-   *  I per acabar va deixar ben clar que en el tema del compte del seu pare a Liechtenstein no hi tenia res a veure i que la Audiència Nacional va tancar el cas a l’ordenar l’arxivament de manera molt presta

-    *  I el que temia molta gent. No s’ha produït, el procés cap a la independència no s’ha vist menyspreat. Ni tan sols es va plantejar.

Ara sols queda seguir treballant i aconseguir la independència  que ens permeti que aquests assumptes siguin tan sols de Catalunya i jutjats per Catalunya, sense que persones alienes, encara que Diputades del nostre Parlament, no deixen de ser alienes al nostre país, com ha demostrat, especialment el PP.

INDEPENDENTS ? ¡¡¡ SI !!!

INDEPENDENTS ??

Aquests interrogants no signifiquen que no cregui en la independència del meu petit país, petit en extensió però gran, molt gran, per la vàlua del seu poble, però, no ho dieu a ningú, estic una mica trasbalsat per les moltes noticies, avui en diuen “inputs” (la mania de fer-ho tot a la anglesa), dons com deia, tantes i tan contradictòries noticies.

Si llegeixes la premsa econòmica, no hi ha manera de treure l’aigua clara, uns diuen que si altres que no i  la majoria “ni si, ni no, ans tot el contrari” i està clar que axis no anem en lloc.

I si en això afegim el teatre que estan fent CDC i ERC, i tan de bo no més sigui teatre i la cosa no passi d’aquí, però amb aquest joc del gat i la rata no se com acabarem. Sr. Junqueras, li recomanaria que s’ho repenses dos vegades abans de seguir fent el ruc.

Comentaré alguns del comentaris que, llegint els diaris, sentint la radio i veient la televisió, m’arriben al cervell, que, pesi a que no me les dono d’intel·lectual, ni economista, ni polític, si que crec que soc una miqueta observador del que es parla, es diu, es xiuxiueja al meu entorn i el cert es que arribo a la conclusió de que no m’acaba d’agradar el que estic sentint.

Anem a pams:

Segons el nostre President i també, encara que sembla què a contracor, també Oriol Junqueras, creuen imprescindible crear les estructures bàsiques per poder tenir un Estat propi i aquestes estructures bàsiques son bàsicament, valgui la redundància, les següents com a primordials:

-     -  Agencia Tributaria pròpia

-     -  Seguretat social pròpia

Vegem, és imprescindible la creació i utilització de la Agencia Tributaria Catalana, ja sabem que, de moment, això es gaire be una utopia, per començar, els catalans, independentistes o no, tenim un recel ancestral a tot allò que no ho veiem prou clar, i si el que ens diuen es que paguem els impostos a la Agencia Tributaria Catalana en lloc de a la AEAT espanyola, sempre tenim el dubte de si no ens demanaran dues vegades els mateixos imposts. Si Madrid no dirà que no hem pagat. En fi que no ho tenim clar, al menys de moment i això es una verdadera mancança per l’èxit de la ATC.

La creació de la ATC, en aquest moment,  és possible, si, però, de moment  NO ES LEGAL i per tant susceptible d’anar a parar al TC i quedar suspesa, com tot el que anem proposant. Pesi a tot, avui, l’Estatut ens permet gestionar els imposts cedits, (50% de IVA i IRPF) i per aquí és per on sembla que s’està començant a actuar. Igualment també es pot començar a intentar que, en el seu moment, quan siguem independents, intentar conscienciar-nos per mitjans de consciencia fiscal en lloc de la por i l’amenaça actuals. Encara que si es produís una ruptura violenta, convulsa o traumàtica la ATC no disposaria de les bases i dades necessàries dels contribuents i per tant seria més difícil la lluita contra el frau fiscal.

Un altre motiu de reflexió és, en cas d’una Catalunya independent, el Departament d’Economia disposaria de més o de menys ingressos? Parlem molt de la espoliació que patim però, quasi segur que, de moment, tindríem una pèrdua d’ingressos per la manca de experiència i eficiència de la ATC, a més de la falta d’informació fefaent, encara que a llarg termini això s’arreglaria i no hi hauria problema per recuperar el temps i els recursos perduts.. Tot dependrà de molts factors, entre ells, un de molt important; seguiria Catalunya dins de l’EURO? Hi ha opinions de tota mena, uns diuen que quedaríem fora d’Europa i per tant del Euro i d’altres opinen que som ciutadans europeus i per tant no ens poden fer fora i seguiríem tenint els mateixos drets. I també es molt important el tipus de govern, les mesures fiscals, la acceptació de l’empresariat,  i principalment de la continuïtat sense solució de continuïtat de la activitat econòmica, si no es bona... no hi ha miracles.

I LES PENSIONS ???

I HAN DUBTES RAONABLES  SOBRE EL FET QUE Catalunya independent pogués mantenir, de entrada, les pensions, però esta clar que aquest és un dels grans temes a negociar. De l’import de aproximadament 41.000 milions i escaig que queden actualment a la caixa del fons de reserva de la Seguretat Social. Lògicament, a Catalunya li correspondrien una part (al voltant del 20%) i aquesta part seria el matalàs necessari per seguir pagant les pensions i les prestacions d’atur.

Actualment, a Catalunya, cotitzen uns 3.000.000 més o manco, de treballadors afiliats a la Seguretat Social,  i hi ha uns 1,6 milions de pensionistes i com  que la taxa d’atur, a Catalunya es menor que a Espanya, aquesta també seria una dada positiva.

Per altre banda, tots els jubilats catalans, seguirien sent espanyols de ple dret, ja que tindrien, com a mínim, la doble nacionalitat i per tant l’Estat espanyol hauria de pagar les pensions actuals igual que si un català o espanyol, se’n va a viure a França, per exemple, allà segueix cobrant la pensió que te reconeguda. Per aquesta banda no hi ha por. Al menys els primers temps.

En quant a les que s’anessin produint, estarien una mica pendents de dues variants, si han cotitzat tota la seva vida a Espanya, dons tenen dret a la seva pensió i si l’Estat espanyol no ho vol reconèixer, llavors hauríem d’utilitzar la part del fons de reserva que ens pertany. Per tant, jo crec que no hi hauria massa problema.

Resumint, la veritat és que hores d’ara, ningú no pot predir amb exactitud que és el què passarà. Hi ha un munt d’interrogants, però al meu humil entendre, tot passa per aconseguir que la ruptura amb Espanya sigui total i absolutament negociada, vegem uns petits exemples:

El deute públic català és actualment d’uns 63.000 milions de €, segons dades prou contrastades entre aquest any i el vinent s’han de pagar uns 10.500 milions i el propers tres anys uns 15.000 milions més. A tot això s’hauria de sumar la part que acceptéssim  del deute del REINO DE ESPAÑA i que és una importantíssima basa per la negociació dels termes de la secessió i suposant que haguéssim d’assumir una xifra important que podria vorejar els 150.000 milions, (19%) ens trobaríem, en sumar el deute propi, un endeutament al voltant del 90/95%  del PIB xifra similar a la d’altres països europeus i que seria perfectament assumible, segons estimen economistes de molt renom.

Un altre axioma que circula per mitjans mes o menys sobiranistes i independentistes, amb els seus economistes inclosos, al menys alguns dels més importants, son dos: Un que tenim que tenir en compte l’estalvi de més de 16.000 milions que cada any paguem de més a Espanya i l’altre és que com més diner deguem a l’Estat espanyol, especialment a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) millor, ja que això incrementarà la nostre capacitat negociadora quan arribi el moment de declarar la independència.

Aquestes son algunes de les més importants qüestions a debatre i naturalment a negociar, no oblidem que aquesta negociació seria l’avantsala d’una independència pactada i que, com podeu suposar, en aquests moments és quasi una utopia, però seria l’inici d’una Catalunya pròspera, rica i plena. lliure i independent que és el què volem sens cap dubte molts catalans.

Per tot això es imprescindible que d’aquí al 27 de setembre, el nostre govern, els partits polítics sobiranistes, CDC i ERC, a més de la CUP. Perquè no crec que en aquest joc i entri ICV, dediquin els seus esforços a debatre, a fer arribar al poble tots aquests aclariments, dissipar els dubtes i fer una política d’acostament a la població i ser mestres vocacionals vers tothom per aconseguir que creiem en les nostres possibilitats i en el nostre futur com a país, oblidant, una mica, les raons partidistes a que tan afeccionats som i dedicar tots els esforços vers la consecució del més important, és a dir de la independència..

De lo contrari us diré, que vist lo vist, la única veritat, en aquests moments, la ´única cosa segura és que segur, segur, no hi ha res.

UNA MICA DE HUMOR NO FA MAL

CONTESTADOR AUTOMÀTIC DELS AVIS

¡Hola!

En aquest moment no som a casa però, si us plau, deixa’ns el missatge després de sentir la senyal, te respondrem el més aviat possible.... Biiiiippppp...

-         Si ets un dels nostres fills, marca 1 i tot seguit selecciona del 1 al 5 per ordre d’arribada al mon, axis sabrem qui ets. Tot seguit assenyala la teva opció:

-         Si vols que ens quedem els nens, marca 2

-         Si vols que te deixem el cotxe, marca 3

-         Si vols que rentem i planxem la teva roba, marca 4

-         Si vols que els nets dormin a casa nostre, marca 5

-         Si vols que anem a cercar els nens a l’escola, marca 6

-         Si vols que preparem un dinar per el diumenge o per endur-te-la a casa teva, marca 7

-         Si vols venir a dinar aquí, marca 8

-         Si ens vols invitar a dinar, a passejar, a anar al teatre, o ets un dels nostres amics, POTS PARLAR QUE T’ESTEM ESCOLTANT DIRECTAMENT....