UN POLITIC, UN HOME DE ESTAT

LLIÇÓ POLÍTICA I SERENOR

Dilluns vàrem poder assistir a una veritable lliçó de serenor i de ben fer polític a la sessió de la mal anomenada Comissió d’investigació sobre el frau i la evasió fiscal, o comissió Pujol com se l’anomena col·loquialment. El President Mas va demostrar que és l’únic, de tots els que van concorre,  que mereix l’adjectiu de ESTADISTE, un gran Home d’Estat.

El President Mas, va donar una lliçó de dialèctica, de “savoir faire” sense immutar-se per res i responen, això si, a tot el que li van preguntar, evidentment les respostes, en general, no van ser del grat del seus adversaris polítics, però això no vol dir que no fossin creïbles i que no responguessin a les qüestions que se li plantejaven. Quina diferencia amb el President del Govern d’Espanya, que no sols no permet cap comissió d’investigació de les moltes que s’han demanat, sinó que ni tan sols permet preguntes dels periodistes i s’amaga darrera una pantalla de plasma.

Alguns dels parlamentaris, caps tots ells, menys ERC, del seus respectius partits i que van deixar de banda els seus portantveus que, al meu entendre, eren els que s’havien treballat el tema i sabien realment què s’havia de preguntar i, en el seu cas, repreguntar, però sembla que va ser més important la seva presencia xuclant càmera, com és diu vulgarment, què no pas el que s’estava tractant a la sessió del Parlament. I axis van sortir algunes de les preguntes i qüestions que van donar peu, més al lluïment del President que no pas a la pregunta mateixa.

Van haver alguns, que van tenir el mal gust, ja que no venia a compte, de intentar burxar en la vida privada del President i del seu pare (E.P.D) i que ja fa tres anys, com va recordar el propi President, que va traspassar. Va ser un moment de verdadera vergonya aliena, per part del Sr. Iceta i posteriorment per part del Sr. Rivera, sempre aprofitant el que deixen els altres, però allà ells si volien posar un parany tan  barroer al President Mas que els va torejar i els va clavar banderilles de foc, al respondre, sense immutar-se que coneixia el compte del seu pare de finals dels anys 80 quan ell encara no tenia cap responsabilitat política i que, a més a més, no en va voler saber res ja que, en tot cas, era un problema del seu pare i, per desgracia ja no podia defensar-se. Però van insistir en el tema, especialment el Sr. Rivera de C’s i li va demanar si era beneficiari i per tant testaferro del seu pare. La resposta va ser rotunda “Si, era beneficiari, no testaferro i de l’herència, la hereva era la meva mare, i va afegir dos coses, que evidentment van descol·locar al seu interlocutor, mai he rebut ni un euro, millor dit, ni un cèntim d’euro i desitjo que la meva mare visqui molts anys.

Evidentment que tota la classe política, no accepten les respostes del President, però això ja era d’esperar, no he vist mai, un sol polític que sàpiga reconèixer que el seu adversari te raó i diu la veritat. I el cert és que no te la menor importància.

Va ser realment interesant, l’exposició, quasi la única per cert amb cara i ulls, del Sr. Oriol Amorós per part de ERC, va demostrar que era l’únic que si que sabia de que anava tot el tema i que s’havia estudiat i treballat les qüestions a presentar al President, encara que, d’una  forma molt assenyada i correcte van tenir, inclús, alguna pregunta i repregunta directament i val ha dir que, al meu entendre, va sortir clarament reforçat el President. Vaig notar un cert regust de un interès en no fer massa mal, que les coses CDC/ERC no estan gaire be i més val no acabar de trencar les “amistats”.

Un altre que, sense ser un especialista en el tema, el Sr. Iceta. demostra sempre que és un bon parlamentari.  si que va fer una sèrie de preguntes prou incisives però que també li van ser tombades totes ja que es va tractar d’una bateria de preguntes, fins a cert punt amagaven un punt de retret personal però que les va fer sense presentar cap prova i per tant va ser tant com dir allò de “m’han dit”, “he sentit”, “he llegit” amb el que li va donar, de nou ocasió de lluir-se al President Mas.

Per cert, i no recordo qui va ser que va anomenar que en Tarradellas, hagués fet o deixat de fer el que fos i la resposta ràpida i tallant com un ganivet ben esmolat, va ser “Voldrà dir el President Tarradellas”. Remarcant, axis, el respecte que mereixen els que han estat o hi son al front de la Generalitat de Catalunya.

Va haver-hi un  punt que, al menys a mi, me va fer somriure i va ser quan el Sr. Herrera, va voler prémer el gallet del trabuc  i va preguntar per determinades empreses que, segons ell, havien rebut concessions de obra pública en l’època del ex President Pujol i que, com aquell que no diu res, podrien haver estat motiu de corrupció per la contraprestació de comissions. Doncs be, sense immutar-se, va agafar uns papers que va dir duia preparats per si algú  volia veure’ls i que va dir li havien estat preparats per la Presidència de la Comissió i en les quals es podia veure perfectament que en aquestes mateixes empreses els hi havien estat atorgades més del doble de obres públiques durant el mandat del Govern Tripartit del qual, vostè Sr. Herrera en formava part. La cara del Sr, Herrera va ser tot un poema.

Punt i apart va ser la intervenció de la Sr. Alicia Sánchez-Camacho,  a la que el Senyor Mas, va escoltar molt atentament i li va respondre que ell no era el vuitè fill polític del Sr. Pujol com deia ella, com gairebé sempre, la Sra. Sánchez-Camacho, l’interrompia contínuament, fins que ell mateix va callar i el President de la Comissió Sr. David Fernández (CUP) li va haver de  demanar que fes el favor de callar i que no era el seu torn i per tant havia de sentir que deia el President.

Va ser interesant, en alguns moments, veure com el President Mas, fent un exercici de gran saber estar, li va recordar a la Sra. Sánchez-Camacho, dues coses, una que en algun moment, ella haurà de seure a contestar les preguntes que se li facin, (fent referencia al tema de La Camarga) i per altre banda li va recordar que el seu partit, el PP, amb un excés de guerra bruta, durant la campanya electoral del 2012, hi va haver un diari que va publicar unes dades en contra de la honorabilitat del Sr. Mas i que pretesament provenien de la UDEF, encara que sense firma i que pesi a que van ser totalment desmentides per les autoritats monetàries del països implicats, li va etzibar: “Encara espero que ningú del seu partit, ni el Ministre Fernández Diaz m’hagi demanat disculpes” ja se que aquesta és la forma d’actuar de tots vostès.

Un altre lleig, en les formes, de la Sra. Sánchez-Camacho va ser que totes les seves interpel·lacions, repliques, interrupcions, etc. van ser fetes en castellà, va ser l’única, de tots els Diputats que va utilitzar aquest idioma, fins i tot el Sr. Rivera que acostuma a donar-nos més d’una interposició a les seves interpel·lacions, en castellà, aquesta vegada ho va fer tot en català.

Be, suposo que aquesta actitud per part de la Sra. Camacho, va ser per que axis no li haurien de traduir al seu Cap Rajoy ni a les TV’s de les Espanyas i els hi estalviava feina i a nosaltres haver de dir que no ho havien traduït be, dons sempre acostuma a sortir allò de Traduttore, traditore.  I d’aquesta manera en ho hem estalviat.

La Diputada Meritxell Borràs, va tenir una intervenció que tal vegada li va fer més mal que be, al actuar amb un tarannà tan ensucrat, però si que va estar molt  clara quan al dirigir-se a la Sra. Sánchez-Camacho li va dir: “No sé com té valor d’intervenir, hauria d’amagar-se sota la taula, perquè fa mesos que esperem que vostè comparegui i encara no ho ha fet”  Crec que va ser una bona manera d’agrair-li la seva presencia.

Com a resum, una mica ràpid i frívol,  diré:

-      * Sols hi va haver un polític que va sobresortir per damunt de tots. El President Mas.

-    *  La resta de Diputats van fer, amb una excepció molt clara, (ERC) un paper d’estrassa, donant la impressió que el seu interès tan sols era l’atac i el desgast del  President Mas.

-     *  Revelar els afers i detalls privats del testament del seu pare es una cosa que no la fa ni faria cap altre dirigent polític, és una mena de despullar-se davant l’opinió publica sense que fos ni necessari ni obligat. I això l’honora. 

-   *  I per acabar va deixar ben clar que en el tema del compte del seu pare a Liechtenstein no hi tenia res a veure i que la Audiència Nacional va tancar el cas a l’ordenar l’arxivament de manera molt presta

-    *  I el que temia molta gent. No s’ha produït, el procés cap a la independència no s’ha vist menyspreat. Ni tan sols es va plantejar.

Ara sols queda seguir treballant i aconseguir la independència  que ens permeti que aquests assumptes siguin tan sols de Catalunya i jutjats per Catalunya, sense que persones alienes, encara que Diputades del nostre Parlament, no deixen de ser alienes al nostre país, com ha demostrat, especialment el PP.