COMISSIONS,? INVESTIGACIÓ? DE QUE SERVEIXEN?

COMISSIONS DE INVESTIGACIÓ

PERQUÈ?

Fins i tot el nom se me fa rar, d’investigació? Això, i que me perdonin els senyors diputats, me recorda unes paraules, crec de eren de Napoleó, que deia, “Quan vull que una no es faci, creo una comissió per fer-la” I aquí jo canviaria tan sols un detall, Si vull que no sapiguem res, de qualsevol afer ho encomano a una comissió d’investigació. I això si, que el nom de la Comissió sigui el més  altisonant possible i si pot ser, que englobi molts temes que ho facin un verdader garbuix, un  galimaties, que permeti fer força enrenou i justificar la assistència dels diputats i dels seus assessors.

La veritat és que veient uns diputats que tan sols volien tres coses:

Primer: El seu minut de gloria i el possible titular als diaris

Segon: l’intent de lluïment personal fent mal al compareixent.

Tercer: Aconseguir, per qualsevol procediment, el desgast del partit 

             del oponent  .

Sentia vergonya aliena, encara que no pas per els mateixos motius que el Sr. David Fernàndez, President de la Comissió, al veure la poca, mínima, ínfima, preparació amb que intentaven interrogar als compareixents, dient coses com:  a tal diari diuen que...   me van dir que... sembla que vostè feia tal o qual cosa... ni una sola prova. Res de res.

També vaig sentir vergonya aliena. I amb això no vull defensar les malifetes que hagi fet o pogut fer, el ex President Pujol, o la seva família, el que està malament, ho està i prou, els jutges ja diran que han de fer. Però la veritat és que sentia vergonya al veure com un home ja octogenari, amb una càrrega a les seves espatlles de vint-i-tres anys de govern, un home que va patir presó, per defensar Catalunya, que, ens agradi o no, ha estat un verdader líder de la transició política, un patriota català en el millor sentit de la paraula, dons intentaven acorralar-lo amb preguntes sense sentit i que ell es va defensar prou be i encara va tenir, després de més de quatre hores i de comparèixer per segona vegada, la sornegueria de respondre que tot el que li havien preguntat era “diuen, diuen, diuen” i que el que havia de dir ja ho havia dit, per escrit, i, en el seu dia, al jutge. I la veritat és que encara no ha passat res al jutjat.

Aquesta Comissió, tan sol·licitada, tan esperada, que semblava que havia de destruir Convergència Democràtica de Catalunya, que es van permetre fer comparèixer al propi President de la Generalitat, en un gest, que lo més suau que se m’acut per qualificar-lo es de cop baix a la Institució i que, com era d’esperar, no va servir de res dons els va donar una lliçó de saber estar, de savoir faire  que alguns dels diputats trigaran anys a oblidar. I total, perquè? Per res, si sabia, ni podia, ni devia dir res, d’una cosa que està “sub judice”, però això si, el dia que hi va anar el President Mas, els diputats que preguntaven eren, menys un, els primer espases de cada un dels partits de la oposició, I el que no hi era  ho era per vergonya d’haver contribuït a la presencia del President a la Comissió. Si això no és intentar aconseguir la seva presencia mediàtica, i els titulars dels diaris... i podem seguir.

Han dut periodistes que tot el que han pogut declarar ha estat, “es deia...”, “tothom ho sabíem...” “sembla que passava això o allò”. Es a dir un altre vegada res de res. I no vull dir que no hi hagués res, no, però, al menys, ningú ha tingut les proves necessàries per poder implicar a cap dels compareixents. Fins i tot el fiscal Villarejo, del cas Banca Catalana, es va despenjar, sense proves, dient que no havia fet res més perquè havia tingut pressions per que no ho fes i ho diu ara, no fa riure, fa pena.

També han anat passant, cada dilluns, primer el expresident Pujol, la seva dona Marta Ferrusola, i llurs set fills, en tongades de tres en tres, i pregunto: en sabem res més? Ha servit per alguna cosa? Els diners que s’han gastat i es gastaran en tot aquest embull, en tot aquest garbuix de preguntes tan estúpides, com, i tan sols a títol de exemple, demanar si es considera "una bona mare cristiana" o una "mare fracassada" en veure a diversos dels seus fills imputats en casos de corrupció, Que jo voldria saber que te a veure amb els casos de corrupció aquest tipus de pregunta. Tan sols demostra el nivell i la preparació que ha fet el diputat, sento vergonya, fins i tot , d’anomenar-lo.

Tot això ens està demostrant que aquestes comissions sols serveixen per alguna cosa si es concerneixen única i exclusivament a temes polítics, que son els que s’han de jutjar al Parlament i la resta es tan sols missió de la Justícia, dels jutges i no del Parlament.

I ara veurem encara desfilar fins a mes de 150 compareixents que seguiran perden el temps, ells, els diputats i tot el parafernal que envolta aquests esdeveniments que tan sols serveixen per il·lustrar als contribuents, als ciutadans, del nivell intel·lectual dels nostres representants que, molts d’ells tot el mèrit que tenen es figurar en una llista, més per motius d’amistat, de conveniència o en pagament de serveis, que no pas per la seva rellevància en qualsevol matèria d’interès més o menys científic, polític o social. Es veritat que també hi ha una bona majoria que si que tenen carreres universitàries i coneixements adequats per fer aquesta feina, però no acostumen a entrar en aquests embolics.

A més a més, perquè serveix tot aquest desgavell de preguntes que o no son respostes o simplement preguntant una cosa i responen un altre, com el cèlebre “dialogo para besugos” d’una revista satírica que , per desgracia ja no existeix.

Ara seguiran amb la Sra. Alicia Sánchez-Camacho i creieu que el jutge autoritzarà a que és pugui saber el que diu el CD que va entregar el Sr. Pujol Ferrusola? No. I si l’autoritza serà el que ja coneixem tothom a traves de youtube o de qualsevol xarxa, per tant, un altre vegada res de res. Anar perden el temps.

Per altre banda, vull realçar una cosa que crec es molt important, Pesi a que tan sols sabíem era una pura comèdia i que hi tenia molt a perdre i molt poc a guanyar, El nostre President el M.H. Artur Mas va acceptar anar a la Comissió i comparèixer, en canvi, l’altre President, el d’Espanya, el ínclit Senyor Don Mariano Rajoy  Brey, en tota la Legislatura no ha acceptat, no sols anar-hi, ni tan sols que se constituís cap Comissió. Aquesta és la forma de governar a Madrid del PP i la diferencia no cal ressaltar-la es ben evident. I si això afegim que les conferencies de premsa no existeixen, tan sols parla ell i si pot a traves d’una pantalla de plasma, doncs ja està tot dit.

Aquesta és una mostra més de les diferencies que hi ha entre el poble català i Espanya, diferencies que, per molt que vulguin el PSOE, PODEMOS, UPyD, etc. son inadmissibles  per pròpia naturalesa, per el seu propi antagonisme, Catalunya és un país d’acolliment i en canvi Espanya és un país Conqueridor i això és com un ADN que porten en els gens, a la sang i creuen que tot s’aconsegueix per dret de conquesta i, com exemple molt normal al nostre país, no poden comprendre que en una mateixa taula, una mateixa família, es puguin entendre de forma normal, parlant uns en català i altres en castellà. Jo puc dir que a casa dels meus pares era normal que el meu germà, el meu pare i jo ens parléssim en català però si ens dirigíem a la meva mare, qualsevol de nosaltres emprava el castellà, sense cap dificultat i això no ho entenen, els sembla impossible. Segons ells, lo lògic, seria que tots parléssim en castellà. I aquest exemple és vàlid, no sols a Catalunya, també ho he vist a ses Illes Balears i ningú s’estripa les vestidures.

Dons vistos, tan sols aquests petits exemples podem adonar-nos que no podem ser un mateix país, un mateix estat, una mateixa nació, podem ser amics, ens podem entendre, fins i tot podem parlar amb ells en castellà cosa que,  al inrevés, ells no poden fer i pesi a tot sempre podrem ser amics, però no junts, no un remenat, un garbuix, cada un a casa seva i de igual a igual, sense dret de conquesta.

Una abraçada a tots i si algú me llegeix en castellà, l’encaixada també és per ell.

VISCA CATALUNYA LLIURE