DESEMBRE
Hem arribat al mes de desembre, el mes
màgic, el mes cantat en Nadales, el mes dels somnis, el de l'esperança, de la
solidaritat, el que comença amb quasi una setmana de festa, per alguns, i acaba
amb les festes grosses de Nadal, tenim de tot, comença l'hivern, encara que ja
faci alguns dies de fred de finals de la tardor, els arbres han perdut les
fulles, el sol ja no escalfa, als vells ens fan mal els ossos, són dies de
boires, núvols, pluja, en algunes contrades del nostre petit país cauen les
nevades primerenques, els primers flocs de neu, els infants prenen nota de tot
allò que volen demanar en la carta als Reis Mags i els més grans començant a
somniar amb la rifa de Nadal, i tots tenim quelcom en què somniem íntimament.
Si passeges pels carrers, sents la inconfusible olor de la llenya cremada a les
llars de foc, les xemeneies deixen enlairar el fum que tal vegada vagi ple de
desitjos que s'enlairen al cel i qui sap si tindran resposta. És el que dic en
començar el desembre és màgic.
Be aquest mes de desembre també és el de
muntar el Pessebre, anirem a cercar molsa al bosc, no gaire que no és permès, i
si s'escau anirem a la Fira de Santa Llúcia, que sempre manca uns quants
pastors, o un bé, o Déu meu! S'ha trencat l'àngel del Portal i també el
"caganer" d'enguany, i amb els pares anirem construint el nostre
pessebre, aquí una mica de paper de plata i farem un llac, hi posarem uns ànecs
nedant, allà hi posarem el riu amb un pont, i amb petites pedres a la vorera,
amb unes branquetes de farigola farem uns arbres, més enllà, els pastors a la
vora del foc veuen l'àngel que els anuncia la bona nova, una mica més lluny
s'albiren els Reis amb els seus camells que encara són lluny però que ja aniran
apropant-se a la Cova on hi haurà el Naixement, amb Sant Josep, la Verge, Jesús
en mig de la palla, el bou, la mula i l'àngel, nou d'aquest any, que guia als
pastors per arribar a adorar el Nen Jesús, de fons i posarem un paper pintat
amb el cel i uns núvols i unes muntanyes amb suro en les que hi posarem qualcuna
petita casa i en acabar, amb pólvores de talc simularem la neu i direm: Ha
quedat preciós!
Quants records d'infantesa, records que
anem infonent en els nostres, fills, els nostres néts i, perquè no, als nostres
besnéts i així els anem conduint pel viarany de la vida amb les nostres
tradicions i cultura.
No penseu que m'oblido, no, també penso en
l'arbre de Nadal que malgrat no esser molt nostrat, si que ha arrelat a les
nostres llars i que també és un motiu més de joia i de la festa, i posarem les garlandes,
les llums, les boles lluentes, i els regals de la Nit Bona, regals que haurem
de compartir amb el "Tió" que l'haurem de fer cagar a cops de bastó i
després seurem a taula per poder anar a la Missa del Gall i per tant s'ha de
sopar una mica esperonats per no fer tard.
També hem de pensar a ajudar a aquells que
més desfavorits passant fred, passant gana, no lluiran un arbre de Nadal, és
massa car, pensem hi en ells i aportem, no una almoina, només aviat una ajuda i
donem-la amb un gran somriure als llavis, no de compassió, no de cortesia, un
somriure que ajudi i que faci veure que també pensem i els recordem dins de les
nostres possibilitats, crec que un copet a l'esquena, un somriure, són quasi
tan apreciats com un paquet de menjar. Ah i si s'escau i és possible recordem
que els nens també demanen joguines.
Jo també, permeteu-m'ho, vull fer les
meves peticions als Reis Mags, ja començo a tenir uns quants anys a l'esquena
i, per això, les meves demandes són d'un altre caire. Jo vull demanar la PAU, la
fi de les guerres; vull demanar que finalitzin les migracions forçades de tanta
gent innocent, vull demanar que els governs tinguin una mica de sensibilitat
envers tants que pateixen, vull demanar que regni la justícia per tothom, vull
demanar que les lleis siguin justes, no sols de paraula i sense voler
aplicar-les, i també vull demanar que el meu petit país aconsegueixi el
reconeixement que mereix i que pugui d'una vegada decidir lliurement quin és el
seu camí i que vol ser, fa massa temps, més de tres segles, que ho demanem i
crec que ja seria hora que ho poguéssim aconseguir democràticament i
pacíficament; jo vull poder veure la que jo anomeno "la revolució dels
somriures". Que ens pugui dur a esser lliures. Ho puc demanar?
BONES FSTS A TOTS
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada