EL MEU BARÇA

BARÇA

Han passat uns dies, els ànims una mica més tranquils i podem parlar del clàssic amb una mica més de perspectiva. Ja se què em direu que el gol al darrer minut va esser un gerro d'aigua freda, però el problema no ve d'aquí. Sols vull fer una petita reflexió i una pregunta: Quan ha estat gran i meravellós el BARÇA? Quasi sempre quan l'equip ha estat format per 6/7 jugadors del planter, fets a casa i amb l'ajuda de 3/4 "cracs" mundials. Be, que veiem ara? Un equip al revés 7 jugadors foranes i quatre de casa. Què significa? Dues coses importants, no tenen ADN Barça i no és fitxa be.

Per altra banda el nostre entrenador NO CREU EN L'ADN BARÇA i intenta aplicar el seu estil i què succeeix? Doncs que ni som una cosa ni l'altra. La prova la tenim dissabte, quan surt a jugar Iniesta, Don Andrés, tot canvia a millor, però aquest home comença esser gran i no estarà sempre. És imprescindible ajudar al planter i no anar-los quasi regalant per pagar milions per jugadors que mai seran BARÇA.

Jo tinc la teoria que el futbol és molt senzill, el què és difícil és fer-ho be, el Sr. Luis Enrique, ha guanyat un triplet, dues lligues el Mundial de Clubs, etc. etc. però de on veníem? Teníem la sinergia del gran equip que érem, de ser l'enveja i el referent mundial, però, amics, això s'acaba i cada dia, cada partit, ens anem deixant un llençol i cada vegada és més vulgar el futbol que fem i perquè? Dons per què hem perdut el nostre ADN i el nostre entrenador no en sap més i intenta, de el primer dia, canviar el joc i per això du jugadors que no deixen de ser mediocres, malgrat que en equips de categoria normal podrien ser figures però que al Barça no passen de ser suplents i no gaire fiables.

S'ha parlat molt del "fons d'armari" aquesta temporada, hem gastat més que ningú en els jugadors que ha demanat el cos tècnic i què tenim? Un lateral dret que no juga, un lateral esquerre que no deixa de ser un pedaç, a la línia mitjana ja no tenim més que un jugador nostre i el gran Iniesta, els altres no són res més que mediocritats pagades a preu d'or i no parlem del "nou, nou" pagat com un crac mundial i a més deixant anar un jugador millor o igual que ell però fet a casa.

No vull posar cap nom encara que suposo que tot m'enteneu prou be, no val a dir que sóc un senti-Luis Enrique, que ho sóc, però és que em fa mal el cor en veure com està desfent el que ha estat el millor equip del món i que, malgrat tot, encara podria seguir dalt de tot si és fessin les coses be, amb seny.

I no vull recriminar a la Directiva actual ni tan sols encolomar-los tots aquests errors, ja que prou feina tenen per anar trametent una seguretat fiscal i judicial que no és cosa fàcil i per tant els faig una mica de confiança.

Be com anàlisi del partit i de la situació crec que queda clara la meva posició i la meva opinió, però malgrat tot un VISCA EL BARÇA ben fort.