INDEPENDENTS ? ¡¡¡ SI !!!

INDEPENDENTS ??

Aquests interrogants no signifiquen que no cregui en la independència del meu petit país, petit en extensió però gran, molt gran, per la vàlua del seu poble, però, no ho dieu a ningú, estic una mica trasbalsat per les moltes noticies, avui en diuen “inputs” (la mania de fer-ho tot a la anglesa), dons com deia, tantes i tan contradictòries noticies.

Si llegeixes la premsa econòmica, no hi ha manera de treure l’aigua clara, uns diuen que si altres que no i  la majoria “ni si, ni no, ans tot el contrari” i està clar que axis no anem en lloc.

I si en això afegim el teatre que estan fent CDC i ERC, i tan de bo no més sigui teatre i la cosa no passi d’aquí, però amb aquest joc del gat i la rata no se com acabarem. Sr. Junqueras, li recomanaria que s’ho repenses dos vegades abans de seguir fent el ruc.

Comentaré alguns del comentaris que, llegint els diaris, sentint la radio i veient la televisió, m’arriben al cervell, que, pesi a que no me les dono d’intel·lectual, ni economista, ni polític, si que crec que soc una miqueta observador del que es parla, es diu, es xiuxiueja al meu entorn i el cert es que arribo a la conclusió de que no m’acaba d’agradar el que estic sentint.

Anem a pams:

Segons el nostre President i també, encara que sembla què a contracor, també Oriol Junqueras, creuen imprescindible crear les estructures bàsiques per poder tenir un Estat propi i aquestes estructures bàsiques son bàsicament, valgui la redundància, les següents com a primordials:

-     -  Agencia Tributaria pròpia

-     -  Seguretat social pròpia

Vegem, és imprescindible la creació i utilització de la Agencia Tributaria Catalana, ja sabem que, de moment, això es gaire be una utopia, per començar, els catalans, independentistes o no, tenim un recel ancestral a tot allò que no ho veiem prou clar, i si el que ens diuen es que paguem els impostos a la Agencia Tributaria Catalana en lloc de a la AEAT espanyola, sempre tenim el dubte de si no ens demanaran dues vegades els mateixos imposts. Si Madrid no dirà que no hem pagat. En fi que no ho tenim clar, al menys de moment i això es una verdadera mancança per l’èxit de la ATC.

La creació de la ATC, en aquest moment,  és possible, si, però, de moment  NO ES LEGAL i per tant susceptible d’anar a parar al TC i quedar suspesa, com tot el que anem proposant. Pesi a tot, avui, l’Estatut ens permet gestionar els imposts cedits, (50% de IVA i IRPF) i per aquí és per on sembla que s’està començant a actuar. Igualment també es pot començar a intentar que, en el seu moment, quan siguem independents, intentar conscienciar-nos per mitjans de consciencia fiscal en lloc de la por i l’amenaça actuals. Encara que si es produís una ruptura violenta, convulsa o traumàtica la ATC no disposaria de les bases i dades necessàries dels contribuents i per tant seria més difícil la lluita contra el frau fiscal.

Un altre motiu de reflexió és, en cas d’una Catalunya independent, el Departament d’Economia disposaria de més o de menys ingressos? Parlem molt de la espoliació que patim però, quasi segur que, de moment, tindríem una pèrdua d’ingressos per la manca de experiència i eficiència de la ATC, a més de la falta d’informació fefaent, encara que a llarg termini això s’arreglaria i no hi hauria problema per recuperar el temps i els recursos perduts.. Tot dependrà de molts factors, entre ells, un de molt important; seguiria Catalunya dins de l’EURO? Hi ha opinions de tota mena, uns diuen que quedaríem fora d’Europa i per tant del Euro i d’altres opinen que som ciutadans europeus i per tant no ens poden fer fora i seguiríem tenint els mateixos drets. I també es molt important el tipus de govern, les mesures fiscals, la acceptació de l’empresariat,  i principalment de la continuïtat sense solució de continuïtat de la activitat econòmica, si no es bona... no hi ha miracles.

I LES PENSIONS ???

I HAN DUBTES RAONABLES  SOBRE EL FET QUE Catalunya independent pogués mantenir, de entrada, les pensions, però esta clar que aquest és un dels grans temes a negociar. De l’import de aproximadament 41.000 milions i escaig que queden actualment a la caixa del fons de reserva de la Seguretat Social. Lògicament, a Catalunya li correspondrien una part (al voltant del 20%) i aquesta part seria el matalàs necessari per seguir pagant les pensions i les prestacions d’atur.

Actualment, a Catalunya, cotitzen uns 3.000.000 més o manco, de treballadors afiliats a la Seguretat Social,  i hi ha uns 1,6 milions de pensionistes i com  que la taxa d’atur, a Catalunya es menor que a Espanya, aquesta també seria una dada positiva.

Per altre banda, tots els jubilats catalans, seguirien sent espanyols de ple dret, ja que tindrien, com a mínim, la doble nacionalitat i per tant l’Estat espanyol hauria de pagar les pensions actuals igual que si un català o espanyol, se’n va a viure a França, per exemple, allà segueix cobrant la pensió que te reconeguda. Per aquesta banda no hi ha por. Al menys els primers temps.

En quant a les que s’anessin produint, estarien una mica pendents de dues variants, si han cotitzat tota la seva vida a Espanya, dons tenen dret a la seva pensió i si l’Estat espanyol no ho vol reconèixer, llavors hauríem d’utilitzar la part del fons de reserva que ens pertany. Per tant, jo crec que no hi hauria massa problema.

Resumint, la veritat és que hores d’ara, ningú no pot predir amb exactitud que és el què passarà. Hi ha un munt d’interrogants, però al meu humil entendre, tot passa per aconseguir que la ruptura amb Espanya sigui total i absolutament negociada, vegem uns petits exemples:

El deute públic català és actualment d’uns 63.000 milions de €, segons dades prou contrastades entre aquest any i el vinent s’han de pagar uns 10.500 milions i el propers tres anys uns 15.000 milions més. A tot això s’hauria de sumar la part que acceptéssim  del deute del REINO DE ESPAÑA i que és una importantíssima basa per la negociació dels termes de la secessió i suposant que haguéssim d’assumir una xifra important que podria vorejar els 150.000 milions, (19%) ens trobaríem, en sumar el deute propi, un endeutament al voltant del 90/95%  del PIB xifra similar a la d’altres països europeus i que seria perfectament assumible, segons estimen economistes de molt renom.

Un altre axioma que circula per mitjans mes o menys sobiranistes i independentistes, amb els seus economistes inclosos, al menys alguns dels més importants, son dos: Un que tenim que tenir en compte l’estalvi de més de 16.000 milions que cada any paguem de més a Espanya i l’altre és que com més diner deguem a l’Estat espanyol, especialment a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) millor, ja que això incrementarà la nostre capacitat negociadora quan arribi el moment de declarar la independència.

Aquestes son algunes de les més importants qüestions a debatre i naturalment a negociar, no oblidem que aquesta negociació seria l’avantsala d’una independència pactada i que, com podeu suposar, en aquests moments és quasi una utopia, però seria l’inici d’una Catalunya pròspera, rica i plena. lliure i independent que és el què volem sens cap dubte molts catalans.

Per tot això es imprescindible que d’aquí al 27 de setembre, el nostre govern, els partits polítics sobiranistes, CDC i ERC, a més de la CUP. Perquè no crec que en aquest joc i entri ICV, dediquin els seus esforços a debatre, a fer arribar al poble tots aquests aclariments, dissipar els dubtes i fer una política d’acostament a la població i ser mestres vocacionals vers tothom per aconseguir que creiem en les nostres possibilitats i en el nostre futur com a país, oblidant, una mica, les raons partidistes a que tan afeccionats som i dedicar tots els esforços vers la consecució del més important, és a dir de la independència..

De lo contrari us diré, que vist lo vist, la única veritat, en aquests moments, la ´única cosa segura és que segur, segur, no hi ha res.

UNA MICA DE HUMOR NO FA MAL

CONTESTADOR AUTOMÀTIC DELS AVIS

¡Hola!

En aquest moment no som a casa però, si us plau, deixa’ns el missatge després de sentir la senyal, te respondrem el més aviat possible.... Biiiiippppp...

-         Si ets un dels nostres fills, marca 1 i tot seguit selecciona del 1 al 5 per ordre d’arribada al mon, axis sabrem qui ets. Tot seguit assenyala la teva opció:

-         Si vols que ens quedem els nens, marca 2

-         Si vols que te deixem el cotxe, marca 3

-         Si vols que rentem i planxem la teva roba, marca 4

-         Si vols que els nets dormin a casa nostre, marca 5

-         Si vols que anem a cercar els nens a l’escola, marca 6

-         Si vols que preparem un dinar per el diumenge o per endur-te-la a casa teva, marca 7

-         Si vols venir a dinar aquí, marca 8

-         Si ens vols invitar a dinar, a passejar, a anar al teatre, o ets un dels nostres amics, POTS PARLAR QUE T’ESTEM ESCOLTANT DIRECTAMENT....

JOSEP CUNI (8TV)

8 AL DIA I JOSEP CUNI (8TV)

El programa dels divendres, amb una tertúlia mal anomenada dels tres tenors, ha esdevingut un programa en el que tan sols és parla d’allò que vol el presentador i moderador Sr. Josep Cuni, fins al punt que si algun tertulià intenta treure qualsevol altre tema o motiu de controvèrsia, ràpidament el Sr. Cuni canvia, o simplement diu que això no toca.

El passat dia 16 d’aquest mes de gener, hi havia tres tenors, com els anomena en Cuni: El Sr. Lluis Foix (periodista LV) El Sr. Manolo Millán Mestre (ex PP) i el Dr. Joan Josep Queralt (Catedràtic dret penal UB) dons be, els tres se van dedicar, millor dit, els dos primers, el Dr. Queralt va ser més assenyat i va parlar amb més cura del tema, és van dedicar a pontificar sobre els mal que ens duria la independència, amb especial furor, per part del Sr Millàn Mestre, qui, fent gala dels seus, diu ell, múltiples contactes en el mon empresarial aprofita per fer caure les set plagues bíbliques damunt de Catalunya, obviant que, per molts empresaris que conegui no son ni una infinitíssima part del empresariat català i per tant no pot arrogar-se, com fa sempre, la representació total i absoluta del empresariat. Les seves coneixences i les batalletes de la seva època al PP. dons sempre resulta que en qualsevol cas que expliqui, vingui o no a compte, sempre hi era ell al davant. Quina casualitat¡¡¡ Jo crec, al sentir-lo que ja repapieja una mica.

Per altre banda tenim al sorneguer Lluis Foix, què, això si, amb molta, mala baba, però intentant que no se li noti gaire,  fa un intent d’acabar amb el procés d’independència, sempre sap trobar, i això és un mèrit, la paraula adequada, la frase sonora i de titular periodístic per anar en contra, en primer lloc del MH President Mas i quasi en el mateix lloc, o millor dit quasi a la mateixa alçada al Sr. Oriol Junqueras, que està vist que no li cauen be cap dels dos i menys per la força amb que estan duent el procés d’independència.

En resum, que se li veu el llautó per molt somrís sorneguer que i posi amb la aquiescència del senyor Cuni, que se li fa una somriure  d’orella a orella cada vegada que el sent parlar, especialment contra el President Mas.

I me queda el tercer tenor, el Senyor Joan Josep Queralt, catedràtic de Dret Penal i advocat de gran i llarg historial. Aquest home, suposo que degut a la seva magnífica formació, se’l veu un home equànime, no defensa obertament la independència, però si que defensa el dret a decidir i s’ha mostrat sempre contrari, i amb declaracions fonamentades amb el seu coneixement de les lleis, a les querelles que ha tramés el TSJC en contra del President Mas, La Vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau.

Ara be, i aquest és el motiu principal d’aquest escrit, El Sr. Cuni, tan amant de dur al seu programa gent de C’s (recordem les èpoques del Sr. Girauta), o be gent com  el Sr. Herrera de ICV, o els molts senyors del PP, de PODEMOS, etc. sempre contraris al sentiment independentista, hauria de contraposar alguna opinió a les dels “tres tenors” que defensés les tesis contraries ja que està convertint el seu espai en un jardí per els que no volen la independència o, al menys, no tenen un adversari que els pugui posar una mica més difícil la seves opinions, i, si més no, un debat més controvertit, sentint dues versions...

A més a més jo demanaria al Sr. Josep Cuni que deixi parlar als seus convidats, ja que de la mitja hora de que disposen, si en restem els molts minuts de la seva garlada insulsa, queda ben poc per sentir les opinions que de veritat interessen.

I res més una simple nota de rebuig i atenció a 8TV i el seu programa 8 al dia.-

¡JA TENIM DATA! 27 S

¡JA TENIM DATA!

El proper 27 de setembre 2015, hi hauran eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions amb llistes separades però amb un full de ruta comú per aquells partits que si vulguin afegir a CiU i ERC, segons el MH President Mas, ha triat aquesta data per que farà un any de que va signar el decret del 9N i també, és oportuna ja que la campanya electoral començarà la Diada, el 11 de setembre, amb la efervescència independentista que això significa.

Es un bon acord ja que podem dir que no guanya ningú, ni perd ningú. Es a dir: En Mas fixa la data i cedeix la “llista unitària”, en Junqueras cedeix la data i guanya les llistes separades. I tots dos guanyen estabilitat, confiança, aprovació pressupostos, i un govern ferm per la resta de la legislatura. 

Evidentment hi hauran estires i arronses aquests vuit mesos que manquen i hauran lluites per les eleccions municipals, però tot això te de ser l’esdevenir normal d’un país, com el nostre, que de la pluralitat en fa senyera i es capaç d’acollir en el seu si personatges com la Sra. Alicia Sánchez Camacho, o com el Sr. Iceta. O partits tan allunyats de CiU o de ERC, com son C’s o la CUP, sense oblidar ICV i el Sr. Herrera, que per cert no sabem que farà, dirà si, o dirà no o tal vegada, potser si o potser no. Ja ho veurem, encara que segons sembla te més independentistes a les seves files que no pas els que dubten com ell.

Semblava mentida, dons, ves per on, s’ha acabat el desori, ara començarem a sentir les veus que venen de la Espanya profunda i llunyana, en les que, de bell nou, ens tornaran a dir, tant des de el PP, com el PSOE, PSC/PSOE, C’s, UPyD,  que estem boigs, que no sabem que fem, que ens deixem dur per un messies de cartró pedra, que el pacte de CiU amb ERC, és un pacte anti-natura, que anem en contra de la millora de l’economia, que no ens voldrà ningú al mon, no sols a Europa, al mon sencer, en fi, tot el munt de bajanades que ens han vingut dient de fa ja una mica més de dos anys.

Però ara, el ínclit Sr. Rajoy i la seva cohort de alts funcionaris, quasi tots ho son al Govern, no te cap tipus de mesura per aturar les eleccions, ara serem dins de la seva sacrosanta Constitució i tots els partits i poden fixar als seus programes tot el que vulguin, poden demanar el vot per las independència i el Sr. Rajoy no ho pot dur al TC, aquesta vegada ¡¡NO!! i aquest NO el diem nosaltres. Vegem que diuen corresponsals estrangers i poso la del Financial Times escrita des de Madrid:

 Catalans plantegen aposta per la secessió amb les primeres enquestes. Per Tobias Buck a Madrid.

(Traducció)

Catalunya celebrarà eleccions anticipades el 27 de Setembre, en un intent d'injectar un nou impuls a la campanya de de la regió per la independència i aconseguir suport popular per a una ruptura històrica amb Espanya

Com ahir es va anunciar per Artur Mas, el president català, després de setmanes de tenses negociacions amb els líders d'altres partits independentistes i activistes de base. Una de les regions més poblades i riques d'Espanya, Catalunya ha registrat un fort augment en el suport a la independència en els últims anys, posant el lideratge polític a Barcelona en curs de col·lisió amb Madrid

Igualment se fan ressò diaris tan importants com The Washington Post o Le Figaro o Agencies com France Presse o Associated Press, és a dir, que pesi a que des de Madrid no ho vulguin, la veritat és que tot el mon queda a la expectativa del que facin Catalunya i els catalans.

El propi President del Govern de Madrid, com que no te altres arguments, es dedica a filosofar dient que el MH President Mas demostra una vegada més els seu fracàs, que ens porta a un “lio” de enormes conseqüències, que va en contra dels catalans i de la economia, en fi, lo de sempre, però aquesta vegada no se’n adona que, el fracàs, es seu i del seu govern i naturalment, del seu partit. I aquest fracàs es, simplement, que no pot fer res per impedir-ho. Aquesta vegada, com ja he dit mes enrere, tot es perfectament CONSTITUCIONAL i per tant aquest és el gran fracàs de la seva política del NO,NO,NO, que ja sembla la cançó de l’enfadós. I esta clar això és el que els treu de polleguera, veure que tots els esforços que han fet, veure que totes les demandes al TC, totes les campanyes foranes a les cancelleries europees i de la resta del mon no han servit per res. Que hauran d’acceptar el que diguin els catalans i, una advertència,

TANT POT SER QUE GUANYI LA INDEPENDÈNCIA COM NO, QUE NO ESTA TAN CLAR.

 Per tant hem de estar alerta i no caure en provocacions que ens arribaran i moltes, i tanmateix aprofitar aquests mesos per parlar i debatre les avantatges i inconvenients de ser independents per aconseguir que una bona part dels que avui son indecisos passin a formar part dels que estem convençuts, i axis assolir una quantitat de vots, entre totes les formacions polítiques sobiranistes que ens permeti declarar la independència de forma clara i sense cap tipus de possible error. 

CRISIS, PENSIONS, ECONOMIA...

LA CRISIS I LES PENSIONS

El Govern de Espanya, es a dir el “desgovern” pretén fer-nos creure en la fal·làcia de que totes les coses van millor gràcies a ells i en especial al Sr. D. Mariano Rajoy Brei i, la veritat  és que, al meu entendre, no hi ha qui pugui creure una animalada de aquest calibre. Tot va be, l’economia remunta, i els aturats baixen. Es poden dir tantes mentides seguides sense que ningú tingui la miqueta de vergonya necessària per dimitir?.

Ens volen entabanar dient, una i altre vegada, com si mentir moltes vegades arribes a ser una veritat, que amb els seus ajustos, amb les seves retallades, vers nosaltres no per ells, amb les seves polítiques econòmiques, amb la seva reforma laboral, és amb tot això que s’està aconseguint sortir de la crisis.

Be, jo no soc economista, vagi això per endavant, però acostumo a interessar-me per el que diuen els que hi entenen, i avui dia, veus molt autoritzades ja diuen que la política d’austeritat, que les receptes del Deutsche Bank, de la Sra. Merkel, han estat total i absolutament errònies i han provocat i provoquen una tassa d’atur inacceptable, que la classe mitja hagi quasi desaparegut, que els pocs que tenen una feina sigui amb sous de vergonya, que els ris s’hagin fet més rics i els pobres més pobres, això és el que s’ha aconseguit i per això més val, Sr. President Rajoy, que no és pengi medalles.

Per si no ho sap, el Sr. Thomas Frey diu que es destruiran, encara, el 50% dels llocs de treball no qualificats, i alguns polítics, com vostè, segueixen dient que s’està reduint l’atur però la veritat és que els que s’està fent és crear més pobres a causa de la precarietat i baixos sous dels nous contractes.

El Sr J..M. de Anzizu, diu: Els països petits estan socialment més ben cohesionats i tenen estructures de govern més senzilles de manera que s’adapten millor als canvis i segueix Si fos independent, Catalunya ocuparia un lloc destacat a la UE. per davant d’una Espanya sense Catalunya; igual que Escòcia.

I tot això també me fa pensar: No anirem tan descaminats quan demanem la independència, es molt probable que moltes de les coses que hem patit, retallades, congelacions de sous, de pensions, pagues extres anul·lades, etc. tal vegada no haurien existit, o, al menys, amb la intensitat que les hem patit. I per això també li dic al nostre President M.H. Artur Mas i al cap de la oposició M.H. Oriol Junqueras, que es deixin de tantes bajanades i és posin d’acord per poder marxar, d’una vegada d’aquest país ruïnós en el que ens veiem obligats a viure.

L’economia no remunta, en tot cas és la macroeconomia i d’aquesta en fem sopes, els milions d’aturats, els milions d’aturats que ja no tenen subsidi, han acabat la prestació, a tots aquests els importa un rave que la macroeconomia despunti, ells segueixen igual de malament i sense perspectives, a curt termini, de tenir una mínima millora en la seva economia domèstica. I això ens ho volen vendre com un èxit.

Els aturats baixen, no diguin més mentides, si us plau, si vostès mateixos estan dient que no baixarem del 23,5% d’aturats fins, al menys, l’any 2019. Quina és aquesta baixada?

Ah! però han pres grans mesures per animar el consum, han tingut el desvergonyiment, d’apujar el salari mínim en un  0’5% , el que representa la enorme quantitat de 3 € mensuals i no han fet cap recomanació del tipus “No se lo gasten en vino” Això és prendre el pel als pobres que ni tan sols poden menjar cada dia. I son famílies que tenen fills petits i que sobreviuen gracies a la caritat i la solidaritat de la gent. !!!Vergonyós¡¡¡.

I no en parlem de les pensions, de les que ja no recordem ni els anys que fa que no en veiem un petit augment, primer van suprimir la paga compensatòria del IPC que es cobrava PER LLEI, al mes de Gener. Més tard van suprimir tot tipus de increments i varen congelar les pensions, l’any passat van tenir la desvergonyia de dir  que a partir del 2014 els pensionistes tindríem un increment “MINIM” del 0,25%, si, si, ho veieu be, un 0,25% i que si millorava la economia, dit en condicional, ja que ni ells mateixos s’ho creuen que millori, s’incrementaria proporcionalment a no se quines fórmules matemàtiques que semblen fetes per que les entengui, com a mínim, algú que sigui catedràtic de la matèria.

Dons aquest any 2015 ho tornen a fer. Un altre vegada el 0,25% i tenen  la pocavergonya de dir que com que el IPC es molt baix e inclús, en algunes ocasions, negatiu, dons mantenim el nivell del poder adquisitiu. Home, això seria veritat, si la “cistella” del IPC no contemplés coses com el preu dels hotels, dels bitllets de tren, avió, vaixell, de la gasolina,  etc. ni el preu de la venda d’habitatges, en fi d’aquelles coses que la immensa majoria dels més de 8.000.000 de pensionistes no acostumem a comprar o utilitzar cada dia. I no oblidem que, aquest 0,25%, representa un import que va de 1 a 5 € mensuals en funció de la pensió de cada un. Per tant una recomanació: Amb aquest import mensual que no us doni per comprar cap pis a Madrid o Barcelona, que son molt cars.

Però el que més m’indigna és el desvergonyiment amb que fan pública aquesta presa de pel, com si estesin parlant del sou del President Rajoy, que, pobret, amb prop de 80.000 € quasi no pot viure, això si, bruts i anuals.

Ara per ser el país que te més km. de trens d’alta velocitat, és el segon del mon després de la Xina, i gastar quasi 5.000 milions més aquest any per augmentar la xarxa, per això si que hi ha diners, encara que quan funcionen els trens resulta que l’utilitzen quantitats de 5 a 10 passatgers diaris i son totalment deficitaris i per tan representen una despesa més a garantir amb els imposts de tots nosaltres.

Però com que la “prima de risc” ha baixat del 100, s’ha quedat en un 99, dons tots contents que això funciona, eh que si Sr. Montoro? I Sr. De Guindos, i Sr Rajoy i demés components del Govern. Dons apa, endavant i que el 2015 sigui millor i ho serà, en podeu estar segurs, perquè pitjor que el 2014 es difícil.

I a veure si d’una vegada sabem ser un poble unit i que ens deixem de partidismes, d’egoismes, d’ànsies de poder, de marejar la perdiu i arribem a acords que ens permetin dir com el poeta “Adéu Espanya”.