CRISIS, PENSIONS, ECONOMIA...

LA CRISIS I LES PENSIONS

El Govern de Espanya, es a dir el “desgovern” pretén fer-nos creure en la fal·làcia de que totes les coses van millor gràcies a ells i en especial al Sr. D. Mariano Rajoy Brei i, la veritat  és que, al meu entendre, no hi ha qui pugui creure una animalada de aquest calibre. Tot va be, l’economia remunta, i els aturats baixen. Es poden dir tantes mentides seguides sense que ningú tingui la miqueta de vergonya necessària per dimitir?.

Ens volen entabanar dient, una i altre vegada, com si mentir moltes vegades arribes a ser una veritat, que amb els seus ajustos, amb les seves retallades, vers nosaltres no per ells, amb les seves polítiques econòmiques, amb la seva reforma laboral, és amb tot això que s’està aconseguint sortir de la crisis.

Be, jo no soc economista, vagi això per endavant, però acostumo a interessar-me per el que diuen els que hi entenen, i avui dia, veus molt autoritzades ja diuen que la política d’austeritat, que les receptes del Deutsche Bank, de la Sra. Merkel, han estat total i absolutament errònies i han provocat i provoquen una tassa d’atur inacceptable, que la classe mitja hagi quasi desaparegut, que els pocs que tenen una feina sigui amb sous de vergonya, que els ris s’hagin fet més rics i els pobres més pobres, això és el que s’ha aconseguit i per això més val, Sr. President Rajoy, que no és pengi medalles.

Per si no ho sap, el Sr. Thomas Frey diu que es destruiran, encara, el 50% dels llocs de treball no qualificats, i alguns polítics, com vostè, segueixen dient que s’està reduint l’atur però la veritat és que els que s’està fent és crear més pobres a causa de la precarietat i baixos sous dels nous contractes.

El Sr J..M. de Anzizu, diu: Els països petits estan socialment més ben cohesionats i tenen estructures de govern més senzilles de manera que s’adapten millor als canvis i segueix Si fos independent, Catalunya ocuparia un lloc destacat a la UE. per davant d’una Espanya sense Catalunya; igual que Escòcia.

I tot això també me fa pensar: No anirem tan descaminats quan demanem la independència, es molt probable que moltes de les coses que hem patit, retallades, congelacions de sous, de pensions, pagues extres anul·lades, etc. tal vegada no haurien existit, o, al menys, amb la intensitat que les hem patit. I per això també li dic al nostre President M.H. Artur Mas i al cap de la oposició M.H. Oriol Junqueras, que es deixin de tantes bajanades i és posin d’acord per poder marxar, d’una vegada d’aquest país ruïnós en el que ens veiem obligats a viure.

L’economia no remunta, en tot cas és la macroeconomia i d’aquesta en fem sopes, els milions d’aturats, els milions d’aturats que ja no tenen subsidi, han acabat la prestació, a tots aquests els importa un rave que la macroeconomia despunti, ells segueixen igual de malament i sense perspectives, a curt termini, de tenir una mínima millora en la seva economia domèstica. I això ens ho volen vendre com un èxit.

Els aturats baixen, no diguin més mentides, si us plau, si vostès mateixos estan dient que no baixarem del 23,5% d’aturats fins, al menys, l’any 2019. Quina és aquesta baixada?

Ah! però han pres grans mesures per animar el consum, han tingut el desvergonyiment, d’apujar el salari mínim en un  0’5% , el que representa la enorme quantitat de 3 € mensuals i no han fet cap recomanació del tipus “No se lo gasten en vino” Això és prendre el pel als pobres que ni tan sols poden menjar cada dia. I son famílies que tenen fills petits i que sobreviuen gracies a la caritat i la solidaritat de la gent. !!!Vergonyós¡¡¡.

I no en parlem de les pensions, de les que ja no recordem ni els anys que fa que no en veiem un petit augment, primer van suprimir la paga compensatòria del IPC que es cobrava PER LLEI, al mes de Gener. Més tard van suprimir tot tipus de increments i varen congelar les pensions, l’any passat van tenir la desvergonyia de dir  que a partir del 2014 els pensionistes tindríem un increment “MINIM” del 0,25%, si, si, ho veieu be, un 0,25% i que si millorava la economia, dit en condicional, ja que ni ells mateixos s’ho creuen que millori, s’incrementaria proporcionalment a no se quines fórmules matemàtiques que semblen fetes per que les entengui, com a mínim, algú que sigui catedràtic de la matèria.

Dons aquest any 2015 ho tornen a fer. Un altre vegada el 0,25% i tenen  la pocavergonya de dir que com que el IPC es molt baix e inclús, en algunes ocasions, negatiu, dons mantenim el nivell del poder adquisitiu. Home, això seria veritat, si la “cistella” del IPC no contemplés coses com el preu dels hotels, dels bitllets de tren, avió, vaixell, de la gasolina,  etc. ni el preu de la venda d’habitatges, en fi d’aquelles coses que la immensa majoria dels més de 8.000.000 de pensionistes no acostumem a comprar o utilitzar cada dia. I no oblidem que, aquest 0,25%, representa un import que va de 1 a 5 € mensuals en funció de la pensió de cada un. Per tant una recomanació: Amb aquest import mensual que no us doni per comprar cap pis a Madrid o Barcelona, que son molt cars.

Però el que més m’indigna és el desvergonyiment amb que fan pública aquesta presa de pel, com si estesin parlant del sou del President Rajoy, que, pobret, amb prop de 80.000 € quasi no pot viure, això si, bruts i anuals.

Ara per ser el país que te més km. de trens d’alta velocitat, és el segon del mon després de la Xina, i gastar quasi 5.000 milions més aquest any per augmentar la xarxa, per això si que hi ha diners, encara que quan funcionen els trens resulta que l’utilitzen quantitats de 5 a 10 passatgers diaris i son totalment deficitaris i per tan representen una despesa més a garantir amb els imposts de tots nosaltres.

Però com que la “prima de risc” ha baixat del 100, s’ha quedat en un 99, dons tots contents que això funciona, eh que si Sr. Montoro? I Sr. De Guindos, i Sr Rajoy i demés components del Govern. Dons apa, endavant i que el 2015 sigui millor i ho serà, en podeu estar segurs, perquè pitjor que el 2014 es difícil.

I a veure si d’una vegada sabem ser un poble unit i que ens deixem de partidismes, d’egoismes, d’ànsies de poder, de marejar la perdiu i arribem a acords que ens permetin dir com el poeta “Adéu Espanya”.