Es què s'han tornat bojos?

QUE S’HAN TORNAT BOJOS?

Darrerament estem assistint a un seguit de declaracions, de situacions kafkianes on s’insulta sense cap tipus de temor, amb una obscenitat manifesta en les paraules i en els fets. Però què s’han tornat bojos a Espanya?.

Al Parlament la Sra. Cuevas del PP es permet dir, sense cap mirament que hi ha entitats que és dediquen a: “explicar la historia de manera gens imparcial i esbiaixada i insultant al bàndol que va guanyar la guerra”  i això per replicar a la proposta de celebrar la data del exili republicà. Al·lucinant.

***********

El Sr. Vidal-Quadras presenta el seu partit VOX a Catalunya i ataca amb la mateixa duresa el sobiranisme català, cosa lògica en ell i el seu tarannà , que al PP, el seu ex-partit fins fa quasi diria que ahir i, és graciós però, naturalment, és fa anomenar Alejo Vidal Quadras, per dir “Catalunya va cap a la ruïna. Havia de ser un gegant pròsper i si fos independent seria un estat pària circulant pel món buscant el seu lloc” i dit això és queda tan satisfet l’home. No dona cap tipus de raonament seriós.

No parla de la economia, no aclareix el perquè de la insatisfacció del catalans vers Espanya, no diu res més que Espanya es indissoluble segons la Constitució, que el gran error son les CC.AA. que és un sistema que no pot ser finançat i que ha de ser eliminat, encara que, això si, accepta dues autonomies, Catalunya i el País Basc, en que quedem?. Es a dir una sèrie d’incongruències i incoherències que sembla, fins i tot mentida, en boca d’un senyor que és realment intel·ligent i amb un bon bagatge intel·lectual.

*************

Per altra banda tenim també la sessió del Congrés on s’ha debatut, la demanda del Parlament Català per fer una consulta al poble respecta a decidir el seu futur, per el dia 9 de novembre d’aquest any i que instava al diàleg per consensuar aquesta consulta. Doncs be, qui creieu que ha estat el partit que ha dut la veu cantant, el PP?, el PSOE?, NO, ha estat UPyD de la Senyora Rosa Diaz que te la enorme quantitat de 5 diputats d’un total de 350. Aquesta diputada fen gala del seu anticatalanisme ha aconseguit que els 186 diputats del PP, i els 110 del PSOE/PSC, amb algun més, rebutgessin la proposta, amb un total del 86% de la Cambra.

I hi han dues coses que me fan mal al cor, per una banda que els diputats del PSC, fent us de la seva servitud al PSOE, i per tant essent uns botiflers respecte a la seva Pàtria, a Catalunya també amb votat a favor de UPyD, amb lo qual s’han alineat amb ideologies tan “properes a ells” com son les del PP i l’esmentat partit de Rosa Diaz.

L’altre que m’ha fet mal han estat les paraules del Sr. Rubalcaba (PSOE) que després d’haver votat a favor de la proposta ja tan esmentada, ha tingut la cara dura de dir “no jugarem al gat i la rata mai més i no tornarem a acceptar més trampes parlamentàries”  Com si els haguessin obligat a votar o els haguessin enredat, engalipat, d’alguna manera. No, Sr. Rubalcaba eren total i absolutament conscients del que feien axis com els diputats del PSC que en sortir de la Càmera explicaven: “Avui ens cruixiran. Això tindrà un cost per a nosaltres perquè, encara que hem votat el mateix que al Parlament de Catalunya, es dirà que fem seguidisme d’ UPyD. Però no es tornarà a repetir”. I està clar que no es repetirà, si no hi haurà cap més debat amb aquest tema.

*****************

A quina més grossa: El Comissionat de la Marca Espanya, el Sr. Carlos Espinosa de los Monteros, ha respost al periodista alemany Hans-Günter Kellner que “es bo que els nens no sàpiguen qui era Franco” Vistes declaracions com aquestes no es rar veure que un Sindicat que s’auto nomena Manos Limpias, encara que no crec que les tinguin massa netes, es permet demanar ficar a la presó al President de Catalunya, elegit democràticament per els catalans i elegit LEGALMENT, mitjançant les eleccions autonòmiques a Catalunya, acusant-lo de nazi. Ells que defensen els crims de en Franco. No m’ho puc creure, és que és de bojos.

*************

Per acabar d’adobar la situació, gràcies a la actuació del soci del Barça Jordi Cases, demanant que el President Rosell fos investigat per apropiació indeguda en la modalitat de distracció. Doncs be; el Sr. Cases va retirar la seva denuncia, encara que el mal ja estava fet, però la Fiscalia va seguir endavant i va imputar al Sr. Rosell, cosa que el jutge Sr. Ruz, a comptes de trigar, com sempre fan, uns quants mesos per estudiar si la acceptava o no, quina casualitat, ves per on, la va acceptar el mateix dia.

 I ara, a petició del mateix Fiscal Sr. José Perales ha acceptat imputar el FC Barcelona i, aquesta vegada, també sense pèrdua de temps, acusant-lo d’un presumpte delicte fiscal per el cas Neymar, ja que segons ells dos, hi han indicis de haver simulat contractes diversos per evitar de pagar a Hisenda 9,1 milions d’euros. Doncs be, el que dic es cert d’acord amb la legislació d’avui,  si el jutge s’ho proposa podria arribar a clausurar el CAMP NOU, les seves instal·lacions i per tant la suspensió de les activitats socials, es a dir: Ens farien fora de les Competicions. I no podríem seguir cridant al minut 17 de cada partit IN, INDE, INDEPENDENCIA, i crec que per això patim i patirem aquesta persecució política i judicial.

Doncs be, i això es inversemblant, fins i tot el tan anomenat sindicat Manos Limpias, ha presentat una querella i que quedarà incorporada al procés com acció popular si dipositen una fiança de 45.000 euros, ja que el Jutge considera que hi ha prou indicis per admetre la querella també contra el Sr. Bartomeu i el Sr. Faus, així com el pare de Neymar i, naturalment, el Sr. Sandro Rosell. I no s’ho perdeu, el mateix jutge, que és el que no te gaire feina, amb el cas Bàrcenas, Gurtel, i algun altre petitet, ha demanat al Advocat de l’Estat que es personi a la causa si considera que s’ha danyat l’interès públic. El que no se és d’on treuen tants diners per personar-se en tants i tants processos judicials com ho fan, això val una fortuna. Segueixo dient que és de bojos.

Per tot això, demanaria al President i a la Junta Directiva la instrucció d’un expedient disciplinari al soci Sr. Jordi Cases, per ser expulsat de soci, ja que amb la seva inconsciència està fent molt de mal al Club, ja que, encara que aconsegueixin sortir-se’n i ens donin la raó, imaginis, Sr. Cases, els milers i milers d’euros que haurà de pagar el Club en advocats, taxes judicials, temps i mals de cap. Gràcies Sr. Jordi Cases per ser l’origen d’aquest embolic.

Cada dia en llegir els diaris i sentir la televisió, no TV3 que amb les seves vagues ja me tenen fart i he decidit no sintonitzar-la fins que decideixin tornar a la feina, veig, me sembla, oloro, un tuf de anar, en tot el possible en contra de Catalunya, com si hagués una, no conspiració, però si una unió de forces polítiques, judicials, etc. per aconseguir vots perquè s’acosten eleccions i ja se sap, anar contra Catalunya i els catalans és un valor afegit molt important a l’hora d’aconseguir resultats.

.

I tot això, al menys a mi, me fa ser més independentista, perquè d’un Estat dirigit per un home que tan sols sap dir NO, NO, NO i NO, què en podem esperar? Doncs això MARXEM ABANS DE QUÈ PRENGUEM MAL i sortim d’aquest atzucac en que ens volen ficar encara que endebades, perquè no ho aconseguiran.

LA POR... QUE VE EL “PAPUS”

LA POR... QUE VE EL “PAPUS”

Jo no se que fer, tinc por, ho reconec, perquè tot allò en que jo havia posat les meves esperances de aconseguir ser un home lliure, dins d’un país lliure, me les estan llevant, si llegeixo els diaris trobo amenaces, discursos apocalíptics. I si en lloc de llegir els diaris entro a les xarxes socials a internet, llavors veig, fins i tot, les cares de les persones que m’intenten fer por  ! quines cares!  Déu meu. Totes les plagues d’Egipte, que ens diu la Bíblia, no son res en comparació a tot el me passarà si segueixo creient que puc arribar a ser un home lliure, dins d’un país lliure i INDEPENDENT.

Si escolto al President del Govern espanyol, li estic agraït perquè ell tan sols es limita a dir que NO seré mai lliure, i ja es gruixut això, però sempre me queda l’esperança que, algun dia, especialment si perd les properes eleccions, tal vegada, pugui acceptar alguna cosa al meu favor.

Si escolto al Sr. Durao Barroso, ja comencen les amenaces, que si no podré seguir a Europa, no sabia que, per el què és veu, poden retallar la geografia, és a dir, la terra, a la seva conveniència, perquè, que jo sàpiga, me poden deixar fora de la UE, !però d’Europa¡ com ho faran?.  Si no és que ho retallen del mapa. Be, per altre banda sembla que hi ha altres països que no hi son a la UE i sembla que no els hi va tan malament. Encara que jo crec que podria ser que hi perdessin més a la UE que al meu petit país i per tant això no arribes mai.

També sento a dir que no podré tenir com a moneda el EURO, dons que jo tingui noticia no hi ha cap país europeu que sense ser de la UE no pugui mantenir el EURO com a moneda pròpia i si no pot ser doncs intentarem arribar a un acord amb Andorra i com que allà el tenen... doncs això.

També he sentit dir a la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, que a Catalunya no hi ha llibertat, doncs, Sra. Alicia, per això volem marxar de Espanya, per tenir la llibertat que, vostè mateixa, reconeix que no tenim. Tan difícil es d’entendre això? Volem poder decidir el nostre futur com a persones, com a país, i per això volem poder fer una consulta o referèndum per saber si som molts o pocs els que volem independitzar-nos i si som molts doncs procedirem a estudiar la millor solució possible per arribar a un acord amb tots vostès.

També he sentit, Bufff... quina por, que hi ha algun que altre militar que pretén enviar-nos els tancs i l’exercit, l’aviació, la marina, en fi tot l’arsenal i jo pregunto perquè? Per trencar les urnes? Per evitar que sortim al carrer amb un arma tan forta com és una papereta de votació democràtica? Es veritat que fan por. !Alerta que podríem envair Espanya amb paperetes de votació¡ Però que dic, llavors els que tenen por son vostès que volen entrar amb les tropes. Al, ai que no ens entenem.

També he sentit dir a la Sra. Rosa Díez, que el què han de fer es aplicar  l’article 155 de la SACROSANTA CONSTITUCIO per fer fora els drets de la nostre autonomia i al nostre President, elegit democràticament. NO ho entenc. !!! Si tan sols volem poder votar per saber el que volem¡¡¡ Es increïble.

Com diu el nostre President, no volem ser enemics ni adversaris, volem ser bons veïns que s’ajuden i son amics, per això no volem acceptar cap cop de ma, volem que ens deixeu fer el referèndum i llavors saber que és el que vol la majoria del poble català. De manera pacífica, natural, sense estridències, com es fa en el mon democràtic i civilitzat. No se si ho saben, tan sols és necessària la voluntat política per acceptar-ho, res més. Si fins hi tot mes de una trentena de jutges els hi diuen, i alguna cosa deuen de saber, per la seva carrera judicial i els seus coneixements jurídics, que la consulta/referèndum hi cap dins de l’actual Constitució. Doncs no fem més paperots i autoritzin-la, d’altre manera s’estan ficant i ens hi ficant a nosaltres en un atzucac que no se com en sortirem i algú pot prendre mal sense voler.

La veritat es que després de tantes amenaces, de tantes plagues apocalíptiques, després de tants ensurts que semble que patirem, doncs JA NO TINC POR. Jo crec en la DEMOCRÀCIA axis en majúscules, crec que la SACROSANTA CONSTITUCIO és pot canviar, !ah¡ per cert, aquests que tan la defensen ara, no la van votar en el seu moment, clar que llavors no manaven ni tenien possibilitats de fer-ho.  

Per tant compatriotes catalans, NO TINGUEU POR jo ja no en tinc he vist que quant més ens volen fer por, quant ens volen enviar “el papus”, l’home del sac, més clar veig que els que de debò tenen por son ells. Tenen por de que marxem i no puguin seguir aferrats a la mamella, que tota Europa, quan sigui el moment, ens reconegui com a nació sobirana. Tenen por de perdre els 19% del PIB. Tenen por de la seva economia que indefectiblement anirà avall. Tenen por de perdre la “cèlebre solidaritat” a que ens obliguen de fa anys i panys. Tot això els hi fa por.

Si el fet de marxar de Espanya no els hi fes mal a ells i tan sols a nosaltres ja fa temps que ens haurien fet fora, no tingueu cap dubte, ens necessiten i per això no volen que marxem, han de seguir esprement la mamella per poder mantenir les seves ànsies de glories efímers, el seu ridícul afany de notorietat, amb obres faraòniques que no serveixen per res, aeroports sense avions, línies de ferrocarril AVE que no tenen passatgers, amb estacions fantasmes, per tot això es per que el no ens volen deixar marxar, es per això que ens necessiten i aquest és el principal motiu dels repetits NO, NO, NO, del Sr. Rajoy i totes les amenaces dels seus satèl·lits i, no ho oblidem, també de la oposició PSOE. Que el Sr. Rubalcaba, el Sr. Guerra, el Sr. Gonzalez, la Sra. Susana Díaz,  etc. també i tenen molt a dir. Que no us penseu que perquè son socialistes estan al nostre favor, !!NO¡¡, ells el que volen es mostrar que son contraris al PP i ens volen entabanar, amb no se ben be què, d’una Espanya federal, de la que no saben dir res més ni donar cap tipus de explicació, però no podem oblidar que tan sols son paraules buides de contingut, recordeu el Sr. Guerra dient que havien de pasar el ribot per l’Estatut per deixar-lo com ells el volien, es a dir, sense cap millora per nosaltres.

Be sols me queda dir-vos que JA NO TINC POR i per tant:

VISCA CATALUNYA LLIURE

BALANCES FISCALS

BALANCES FISCALS

 Sols es la meva humil opinió d'algu què no és economista però què intenta veure què diuen uns i altres i treu les pròpies conclusions. Si us agrada i per tant esteu d'acord serà la millor recompensa per aquest català que vol seguir sent tan sols català.

Semblen el tema de més actualitat i la veritat és què tenen la seva importància, encara que la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, digui que hi ha CC.AA. què tan sols volen aquelles què els hi van millor, en clara referencia a Catalunya, jo li diria què, per una banda, la Generalitat de Catalunya publica totes dues metodologies, és a dir, la què ens dona un dèficit fiscal de 16.000 i escaig milions com la què ens dona !tan sols 11.000 milions¡, no importa si volen agafar una o altre xifra, el fet és que Catalunya aporta molt, però molt més del què rep i això és lo important.

Jo l’hi agrairia a la Sra. Santamaria què aquestes mateixes recomanacions les fes al seu correligionari Sr. Monago, que no vol canviar res, ni publicar res, perquè no és vegi què si te una bona situació financera a la seva Comunitat es perquè rep un 27% més del què aporta i, és clar axis és pot vantar de què compleix amb l’objectiu de dèficit fiscal què assenyala Hisenda i és pot permetre abaixar impostos, regalar llibres de text, etc. i en canvi, Catalunya, la Generalitat de Catalunya, és veu obligada a fer retallades en el sistema educatiu, a la sanitat, deixar sense pagues extres als seus funcionaris, per cert els funcionaris estatals no han sofert aquestes dràstiques retallades. retallar els pressupostos de molts serveis públics, però, això si, a Extremadura què no li manqui ni un euro.

Ara el Sr. Montoro com què ja sabia per endavant què si publicava les Balances Fiscals és veurien tots aquests desfasaments què perjudiquen, no sols a Catalunya, també  a Madrid i a les Balears, s’ha inventat amb la col·laboració  del inefable Sr. De la Fuente, un nou mètode què, en el seu dia, el PSOE no li va voler acceptar, i què, segons ell, en un primer moment situava a Catalunya en la zona neutre, o sigui, què ni donava ni rebia més que ningú i això ho deia fa ja algunes setmanes quan, en teoria, fins el mes de març no estarien acabats tots els càlculs. I que ha passat? Doncs què Madrid (PP) i Balears (PP) han protestat, a ells també els hi interessen les Balances Fiscals, ja que son contribuents nets i per tant volen eliminar o al menys rebaixar el percentatge de contribució què surt del repartiment fet al Consell de Política Fiscal i Financera. I està molt clar encara què afavoreixin Catalunya, si ells son afavorits, doncs es un mal menor, que també en sortim afavorits el catalans.

El Ministre Montoro va defensar, obligat per les circunstancies. què qui vulgui pot calcular les Balances Fiscals  ja què el seu ministeri diu què ha aportat totes les dades necessàries per què cada CC.AA. pugui fer els seus càlculs.

La Generalitat ja ho va fer el 2008 i les va presentar el any 2012 i segons sembla no va tenir cap problema per poder fer el corresponent càlcul, per tant no crec què hi hagi cap problema i, fins hi tot, el Conseller Mas-Colell ja diu que es posarà tot d’una a fer-les.

De totes maneres el Sr. Montoro no veu amb bons ulls aquest càlcul, ni el què representa i per tant diu què el model vigent ja està prou be i què en tot cas ha arribat el moment de fer-ne una avaluació, no de canviar-lo, segons el què diu el Consell de Política Fiscal i Financera. Per tant no esperem res de bo, en tot cas intentaran un petit retoc que no sigui acceptable i tenir més munició per seguir atacant Catalunya i no se’n adonen què el què fan i faran es crear uns quant milers més de independentistes.

                                            

Si fem un recull de les dades què presenta la Generalitat de Catalunya el dèficit fiscal amb Espanya es: Si ens atenem al mètode del flux-benefici representa 11.258 milions d’euros i si, per contra,utilitzem el mètode del flux-monetari l’import arriba als 16.543 milions d’euros.

Ara be, podem tenir molt present que Catalunya pateix un dèficit fiscal anual, comptat del 1986 al 2010,  (dates de les què és tenen dades) d’un import del  -8,5% del PIB català calculat amb el mètode del flux-monetari i si el calculem amb el mètode del flux-benefici és del -5.8% igualment del PIB català.

Amb aquest quadre podeu veure perquè no volen què és publiquin les balances fiscals. És tan gran la injustícia, son tan enormes les diferencies entre unes CC.AA. i les altres, què  s’entén  què no les vulguin mostrar. Fixeu-vos be, Catalunya aporta el 8,5% dels seu PIB com a transferències per altres comunitats i en canvi Extremadura va rebre gaire be un 18% del seu PIB en forma de subvencions o com diuen allà de aportacions.

I tot això és perquè el Sr- De la Fuente ara vulgui entabanar-nos amb els seus comptes amb aquest nou model de càlcul, que pesi als seus esforços, segons ha declarat ell mateix: "Pel que coneixem fins ara", ha subratllat preguntat sobre els números de Catalunya, "les balances fiscals reflectiran un dèficit fiscal del 5 i escaig per cent". El que equival als 11.258 milions que diu la Generalitat.

Segons les dades fetes públiques aquest dimarts per Hisenda, la comunitat que va rebre més diners el 2011 va ser Madrid (11.478 milions d'euros), seguida de Catalunya (8.114 milions) i les Canàries(2.283 milions).

I no podem oblidar que tots aquests milions d’euros què ens donen, millor dit ens presten a través del FLA, son préstecs, és a dir, encara què siguin diners nostres, dels catalans, fan veure què ens els deixen i axis ens cobren, a més a més, els interessos corresponents.

Vist tot això encara dubteu de què hem de marxar d’una vegada d’aquest estat, què ens espolia, què ens roba, què ens menysprea, què ens ofega financerament, què vol eliminar la nostre llengua i la nostre cultura?

Amics sols hi ha un camí, VOLEM VOTAR PER PODER DECIDIR SER UN ESTAT LLIURE I INDEPENDENT.

VISCA CATALUNYA LLIURE

EL DESEMBARCAMENT DEL PP A CATALUNYA

DESEMBARQUEN A CATALUNYA

Per sort les hostes del PP van desembarcar a Catalunya sense tancs, ni canons, ni metralladores, encara que si què les duien de forma virtual, sols eren amb paraules, però... renoi... s’hi van lluir, tan la Sra. Cospedal, com la Sra. Sánchez Camacho.

La Sra. Cospedal no duia armes automàtiques però va parlar de matxets què també fan mal i fan por.

La Sra. Sánchez Camacho va tenir la barra de comparar el sentiment d’independència del nostre poble amb la situació del país basc amb la ETA, és necessita mala baba per fer una comparació axis. Ja voldria jo saber si hagués aguantat aquí el què va passar allà. Amb la seva valentia probablement ja seria, al menys, a les antípodes.

Per el demés no podem fer cas d’altres què van parlar ja què son una mica “la voz de su amo” es a dir: tenen un guió i el segueixen de pé a pá.

En quant al ínclit Senyor President del Govern Don Mariano Rajoy Brey, no va dir res. Be, res no és veritat, va fer un bon discurs, el va llegir, no fos cas se li escapes alguna paraula que no fora del guio,  encara què molts esperaven i esperàvem alguna altra cosa, un acceptar què hi ha un problema a resoldre, què, tal vegada es podrien seure i parlar amb el nostre President per xerrar d’alguna cosa més què del temps, jo esperava poder albirar alguna petita escletxa que pugues arribar a donar l’esperança de què, d’alguna manera, podria oferir alguna cosa, tanmateix ja sabem que els catalans la rebutjaríem, però al menys seria diferent del què diu sempre. NO, NO, NO.

Potser fora possible què hagués fet una crida al tan esmentat, per ell, diàleg què sempre en parla però mai arriba. Un diàleg què sembla què tan sols pot ser de si plou o neva, ja que es nega a parlar de, n’hi ha de coses, no us penseu, es nega a parlar de: La consulta, de financiació, de concert econòmic, de l’educació, de la llengua, del article 150.2 de la Constitució, i, evidentment de l’INDEPENDENCIA. Doncs si es nega a parlar de tot això, on és el diàleg?, de què s’ha de parlar?

Dons per això ha vingut a Catalunya? A dir què? Ha vingut a parlar amb els catalans, o ha vingut a parlar de Catalunya a la resta de Espanya, per guanyar vots?

Va dir què tenia un pla “?” quin pla? Dir: NO, NO, NO, Aquest era el seu pla per arreglar el problema? Doncs, sincerament, dubto de què tingués cap pla i també dubto què sigui capaç de pensar-ho, de preparar alguna estratègia què pugui ser de una persona intel·ligent i què, fins ara, ha demostrat què pot ser molt llest, però poc molt poc intel·ligent.

Ara ja ho començo a entendre, va fer com tots els seus, va fer el discurs de la por i no se’n adona què no fa por, què som a Europa, què hi ha democràcia (a Espanya una mica menys), què no és poden tolerar aquests atacs sistemàtics a un poble què vol llibertat i la vol en pau, sense violència, parlant, dialogant, això què tant li agrada pregonar i què no fa mai.

Ara, per desgracia, ja està passant de les paraules de fer por, als fets. M’explico, el seu Ministre Sr. Montoro, què no te cap credibilitat, ha vist que si és publicaven les cèlebres balances fiscals, sortien favorables a les tesis catalanes i independentistes i està clar, això no és pot admetre, doncs be, es treu de la màniga un Senyor, un tal Angel de la Fuente, què s’inventa un sistema de càlcul de les balances fiscals, els hi canvia fins i tot el nom, ara n’hi diu:  “cuentas públicas regionalizadas” I això perquè? Dons per què ha vist què la publicació de les dades reals donen munició (son les seves paraules) als independentistes catalans i si ens donen munició serà perquè son veritat, no?.

Aquest economista de pa sucat amb oli, no el coneixen fora del Ministeri, ja és va oferir a l’expresident Zapatero per la mateixa bestiesa, el mateix nyap i va ser rebutjat. Al menys va tenir una mica mes de sensatesa l’expresident. No oblidem què va ser fundador de C’s, partit amb grans catalanistes com, ell mateix, valencià, com Juan Carlos Girauta, com Jordi Cañas o el mateix Albert Rivera. Si pertanyen a un partit com aquest, poc podem esperar els catalans i què vagi amb compte el propi Rajoy què esta ficant, dins del seu partit, el llop què s’ha posat una pell de xai i és amic del seu Ministre Montoro.

Doncs be, aquest Senyor, suposo què te les dades de fa temps, ja què en quatre dies ja sap què Catalunya queda dins de la mitjana d’Espanya, què no te dèficit fiscal i què, per tant, no cal millorar la seva financiació. !Què n’és de llest aquest economista¡ Noi, allò què als economistes seriosos, els comporta, com a mínim, uns quants mesos d’estudis, de cercar dades, de creuar dades de diferents Ministeris, Comunitats Autònomes, etc. ell, en  quatre dies ja ho te tot fet. Serà imbècil. No te ni idea, però això si, te un  bon avalador que li compra la idea i que es un altre ximplet. Tingueu en compte que Angel de la Fuente, Fundador amb altres de C’s, te perles com aquesta:

"Fa temps que no venia a coses de Ciudadanos (...) Em continuo sentint bastant pròxim a l'invent [Ciudadanos] , hi he estat bastant ficat"... Ángel de la Fuente començava així la seva ponència a l'Escola d'Estiu de Ciutadans 2012, on tot i dir, explícitament, que les balances fiscals són un "coñazo" animava els assistents a combatre el catalanisme: "aviam si aconseguim entre tots una resposta al missatge nacionalista".

O també com aquesta altre:

Va elaborar l’informe “Raons per a un debat. El mite de l’espoli fiscal” per a la Fundació FAES.

La implicació d'Ángel de la Fuente en l'espanyolisme a Catalunya ve de lluny. Abans i tot de la fundació de Ciutadans, Ángel de la Fuente col·laborava amb Ágora Socialista i Socialistas en Positivo -embrió ideològic de Ciutadans- i feia conferències -gener de 2006- sobre "El finançament autonòmic en el projecte de l'Estatut català, per tal de combatre els arguments del catalanisme.

L'any 2007, quan encara no feia un any de la fundació del partit, De la Fuente va dictar als militants i simpatitzants de la Federació de Barcelona de Ciutadans una conferència sobre les balances regionals, al Pati Llimona, amb els mateixos arguments.

Com podeu veure és tracta d’algú totalment imparcial i independent i què estima Catalunya, al menys tant com en Rajoy.

Per si no ho sabeu, un economista de prestigi, i molt poc sospitós de ser independentista, va dir l’altre dia per TV, què els del seu gremi, els economistes, primer demanen què vol el client què surti de l’estudi què han de fer i a posteriori van desenvolupant la tesi de tal manera que el resultat sigui el què el client vol. I això és el què ha fet el Sr. Angel de la Fuente en connivència amb el Sr. Montoro.

Ara, a Valladolid, la impresentable Sra. Alicia Sánchez Camacho, ha dit què Catalunya es la Comunitat què mes diners rep de l’Estat, 19.000 milions y com bona militant del PP MENTEIX, però no sols menteix, es què es contradiu i sols cal mirar les hemeroteques per veure que no fa massa temps deia “Catalunya està infrafinançada, és una autonomia què dona molt més del què rep i què permet què determinades autonomies és permetin donar subvencions, abaixar impostos, etc. i per tant, és un problema què sols fa augmentar el independentisme a Catalunya” Llavors, ara què diu, doncs menteix com sempre i anar seguint el vent que impulsen de la FAES i que en Rajoy i les seves hostes ens van tirant per la cara. No està fent res més que intentar amagar la seva relliscada amb el tema de La Camarga on, per el que se sap, va dir coses què, avui se’n penedeix i no voldria que els hi recordi ningú.

Axis es què ja ho sabeu, no us dugueu a engany. El Sr. Mas i el seu Govern enganya als catalans i els hi fa creure què Espanya els roba i això no es veritat. Ni Espanya roba (està clar qui roba, el Gobierno) ni Catalunya pateix cap tipus de espoli. Tot és un invent maquiavèl·lic dels independentistes de CiU i de ERC. Recordeu aquestes paraules perquè les veureu escrites a la premsa de la caverna més d’una i de dos vegades.

I què hem de fer? Aquí està la gran pregunta.

Dons es molt fàcil, TENIM QUE SORTIR D’AQUESTA ESPANYA QUE NO ENS VOL PER RES MES QUE PER TREURE’NS EL SUC. PER ESCANYAR-NOS I PER QUE ELS “MONAGOS” DE TORN PUGUIN PRESUMIR QUE HO FAN TOT MOLT BE I ES PERMETEN ABAIXAR IMPOSTOS, I DONAR SUBVENCIONS, REGALAR ELS LLIBRES DE TEXT A LES ESCOLES, ETC. I COM?  AMB ELS NOSTRES DINERS.

Està prou clar?

VISCA CATALUNYA INDEPENDENT