NIT DE SANG - Mn. Cinto Verdaguer

COMTE DE SANTA COLOMA

VIRREI DE CATALUNYA

DALMAU DE QUERALT I CODINA

Avui aquest títol, tal vegada pugui dur a un cert equívoc, no vull parlar d’aquest maleït personatge de la nostre historia que va ser anomenat Virrei de Catalunya per el Rei Felip IV el 1638 i que va ser assassinat el 7 de juny de 1640 en la revolta anomenada del Corpus de Sang. a Barcelona, per una revolta dels segadors tips de pagar i pagar (mes o menys com ara)

Tan sols es una introducció a fets de la nostre historia de la època de les guerres que van assolar el nostre país com van ser des de la Guerra dels Segadors (1640-1659) acabada amb el  El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus)  que va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.

Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona de 1702, tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal com consta al Dietari de la Generalitat, on la Diputació va haver de fer una ambaixada al virrei (Compte de Santa Coloma) per a "donar-li l'enhorabona de la feliç nova de l'ajustament de les paus entre Espanya y França".

La guerra dels 9 anys (1688-1697) amb batalles a Barcelona (1691) i a Alacant, Roses, Verges, Palamós, Girona, i Barcelona el 1697 en que acaba.

El 1702 comença la maleïda guerra de Successió que acaba per nosaltres amb la pèrdua de tots els nostres drets amb la capitulació de Barcelona el 1714, la mort d’en Rafel de Casanova i el Decret de Nova Planta del 1716 sancionat per el rei Felip V.

El Decret de Nova Planta va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya; segons l'article 5, "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana". Un altre exemple d'aquestes accions la constitueix la instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de

Catalunya, en la comunica que "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

El decret de Nova Planta de Catalunya va abolir la Generalitat, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i desapareixien les tradicionals vegueries. 

 A mes de moltes altres coses que no es moment d’esmentar, ja que no estic fent un llibre de la Historia de Catalunya.

Be; Tot això ve a compte de les paraules que va dedicar el gran poeta Mn. Cinto Verdaguer, en el seu poema “Nit de Sang” (1888) al Comte de Santa Coloma i que diuen axis en un curt extracte:

                 Dies irae, dies illa

                                           Catalunya, Catalunya,

                                           Lo teu dia s’és fet nit,

                                           I si ton present es negre

                                           Bé n’és més l’esdevenir.

                                           Lo blat de tos plans i rostos

                                            i els arbres de tos camins,

                                           Un dia per altre es reguen

                                           Amb sang de tos amats fills,

                                            Puix per tot arreu ne maten

                                            Los soldats del rei Felip

                                            Com si de ser de ta nissaga

                                            Fos lo més negre dels crims.

                                            De tants fills com alletares,

                                            Un sol n’hi  ha de ben vist,

                                             Només un que aidar-te puga

                                             I és ton més dolent botxí.

                                             Comte de Santa Coloma,

                                             Malviatge qui et parí!,

                                             Que tants llamps caiguen en terra

                                             I que, de tants, cap te fir!.

                                             Lo dia que vas nàixer

                                             Fou un dia maleït, més li valdria a ta pàtria

                                             Que hagués nat un escorpí;

                                                                     ****

Doncs això va escriure Mn. Cinto Verdaguer i jo voldria avui, sense tenir, potser cap dret, a dir coses tan fortes, dedicar-li a un Ministre, que es proclama català i a una senyora que també i que dins de la política estan, que aquestes paraules del poeta, tal vegada els podrien fer pensar, si ells no mereixen, al menys en una petita mesura que els hi siguin dedicades, encara que no son el Comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt i Codina, però si que son, l’un Ministre del Govern Espanyol i l’altre cap del mateix partit a Catalunya. Si us plau, us pregaria, dins la meva humilitat, que tinguéssiu una mica, tan sols una mica, presents aquests versos i que mai us els hagin de dedicar de debò.

El Sr. Ministre, a més de no dir la veritat quan diu que vostè, que viu a Barcelona, sap que “moltes famílies catalanes han deixat de trobar-se per Nadal per mor de la “dèria sobiranista” i això, Sr. Ministre, vostè sap que no es cert i per tant fa mal, fa mal al cor de molts catalans que no volem ser tractats amb aquesta prepotència, que ja estem tips de que ens menyspreïn, de que ens insultin, de que gent del seu partit en anomenin “nazis” i vostè, com a Ministre d’Interior no hi faci res. Si us plau, ja ni ha ben be prou, atureu aquesta rancúnia cap a la vostre mateixa terra, que les idees sempre es poden defensar sense malferir al adversari.

Jo, Sr. Ministre, no conec cap família catalana que hagi tingut aquest ensurt, a la meva hi ha idees de tota mena i manera, ni ha de independents, ni han de unionistes, ni han que ja els hi està bé com estem, ni han que son catalans i ni han que son d’altres regions, però, això si, som una família i ens estimem i per tant, cadascú defensa ses idees, però amb intel·ligència i amb el que dirien el francesos, amb savoir fer.

Si tan sols demanem poder votar, poder dir, democràticament que volem ser, si no se sap que en sortirà d’aquest referèndum, deixeu-lo fer, o es que teniu por de que guanyi el desig d’independència? No es refugieu darrera de la Constitució, que sabeu be que no es inamovible i que, a més a més, segons molts juristes de prestigi, no prohibeix el referèndum, encara que es cert que tampoc l’aprova, més, si es axis, perquè serveix la política? No diuen que es l’art de convertir lo impossible en possible? Doncs, amb un petit esforç, tal vegada podríem arribar al nostre somni i qui sap, podria ser que guanyessin els que tan sols volen modificar algunes coses. Qui ho sap? Si no votem no ho sabrem mai.