Article de "ciutadakane" es una meravella

He llegit aquest article de "ciutadakane" i l'he trobat de tanta actualitat i tan ben escrit, descriu la autèntica realitat del perquè no arriben a un acord els polítics. que m'he permès de copiar-lo.

No tinc arguments. Crònica d'una autoinculpació.

Escrito por ciutadakane el 28-12-2014 en política. Comentarios (0)

23 de desembre. Barcelona. Fa fred, molt fred i la cua fa la volta l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Tot i haver arribat puntal per auto inculpar-me pel 9N em toca gairebé al final de la cua. Veig que davant meu hi ha alguns periodistes gravant imatges del moment quan una veu s'acosta  a una de les càmeres que en aquell moment entrevist a una senyora. Un cop informada la que pregunta interromp  a l'entrevistada i es posa a parlar. Veus, hem vingut tots..etc..La que interpel·la és Anna SImó i al tots es refereix a una comitiva del seu partit. En aquells moments, un senyor aparegut del no-res s'acosta a Junqueras que és a poc d'allà. L'home li diu que tenen molta barra per aturar el procés, que els polítics haurien d'estar més per la gent,bla,bla,bla. O això és el que devia pensar Junqueras perquè la seva resposta va ser "si vostè ho diu" i es va girar a fer-se una foto amb un senyor. Aquesta escena es va repetir diverses vegades. La de no escoltar la gent que l'increpava (lo de fer-se fotos també). 

En una d'aquelles la Simó parla d'unes enquestes que li han arribat per correu electrònic. Sembla no estar massa contenta, s'acaba d’assabentar que la CUP quedaria estancada i que a més acaba de comunicar que anirà amb Avancem i Guanyem. ICV sembla que baixa i CIU es manté en una forquilla del 5-6% però ho hem de vendre com que CiU baixa un 5%-6%. Baixar?, no ha dit que es mantenia?. No puc acabar de treure'n l'entrellat perquè una senyora s'acosta a ella i a Junqueras. La dona va en la línia dels altres, que està molt enfadada, que per què ERC no se suma a la llista unitària, per què aquest desdeny cap al president Mas que també és el seu president, que haurien de tenir un respecte al procés i a la societat que la fet possible. Tot això argumentat amb fets històrics i un bon raonament, de fet la senyora s'emporta algun que altre aplaudiment. Junqueras aprofita per anar a parlar amb la premsa i deixa sola a l'Anna. Aquesta respon dient que no pot fer res contra l'emprenyamenta de la dona i que la seva proposta de llistes separades es tan vàlida com la de Mas.

Aprofito l'avinentesa per parlar amb la diputada Agnès Russiñol, una noia correcta, simpàtica que es presta a debatre amb mi durant uns quaranta-cinc minuts. A mi el cor em va a mil. Li dono els meus arguments, li explico el per què de la decepció amb ERC i que necessito saber perquè si fan unitat amb les esquerres, no poden fer una unitat de pais. Vull saber què els porta a no voler cedir en favor d'una unitat. Argumento que és un moment històric per fer un país de tots, abandonant l'eix esquerra-dreta per posar totes les idees i polítiques (socials, econòmiques, educatives, culturals,etc..) i que permetin esmenar errors del passat, que no vull un país només d'esquerres o només de dretes ni mesurat per quan temps fa que ets independentista. Agnès Russiñol em compra la idea. Val, si això fos així jo et compro la idea. Cal fer una unitat on s'aplegui tot. Cony això és el que proposa el president Mas. Política del segle XXI, les sigles de partit a una banda i tots a treballar per un estat nou i lliure. Aleshores ella em parla que cal agafar els indecisos, recollir el seu vot i en una llista unitària on vagi Mas i/o CiU hi hauria gent que no si sumaria. Em quedo estorat amb el matís. Li replico: així el problema és la vostra fòbiavergència. Com ja vau fer en temps de Carod per posar Montilla quan la gent havia votat Mas. Podeu repetir un tercer tripartit, fer un manifest del si-si per les esquerres en contra del govern de les retallades, unitat del bloc d'esquerres però no podeu fer una unitat on hi hagi el President Mas ni el seu partit, lo vostre és molt fort, li espeto. Ella em diu, ep que al Parlament hem votat resolucions amb convergència. I és clar, li replico, faltaria més. Treballar resolucions i aprovar-ne per tirar un país endavant és la vostra feina, la dels diputats, només faltaria que per la fòbiavergpencia no us guanyéssiu el sou fent la vostra feina. 

El debat va seguir sense cap altre argument. Veient les rèpliques que havia fet Anna Simó abans a aquelles persones que l'interpel·laven, el mutis de Junqueras en sortir d'escena i els fluixos arguments de dos diputats més (un dels quals van confondre amb Pablo Iglesias pel seu look) quan els vam parlar de la importància d'un resultat unitari a nivell internacional, semblava que tenien l'argumentari de partit molt ben après. 

Així doncs sembla que el peix està venut, que la pantomima que ERC vol cedir no és més que això i que el problema per no estar a favor d'una llista unitària quan els partits d'esquerres no paren aquests dies de fer unitats entre uns i altres és la presència del president Mas i del seu partit. El virus de sempre, les estratègies perennes, les ganes de seguir volent ocupar dels partits (fins i tot dels nous) i discursos que ja no estan amb els temps que corren. Al final sembla que, contra pronòstic, l'únic que ha entès que els temps estan canviant (com diria Sau) és qui ells intenten vendre com la dreta que no deixa avançar. Doncs aquesta dreta sembla estar treballant per regenerar un partit, per convocar eleccions quan no compleixen el programa electoral  i en posar urnes quan el poble ho sol·licita encara que això vulgui dir haver d'assumir querelles o baixar en les enquestes, fins i tot renunciar a les sigles durant un temps a favor d'un país. Mentre les esquerres (les noves i les velles) segueixen com sempre, allunyats del ciutadà, no escoltant aquells qui no estan d'acord amb ells i fent aliances per poder mantenir la cadira i fer que la premsa no parli de les seves misèries.

pd: tot i així agraeixo a l'Agnès Russiñol que es prestés a la conversa.

OPINIONS AL DISCURS DEL REI

DISCURS DEL REI – OPINIONS

Be començaré dient que no m’importa massa el que pugui dir un senyor que tot el seu mèrit es ser el fill de l’anterior Rei i per tant no li concedeixo més significació que la què és pugui extreure de les seves paraules i que, per desgracia, no es massa significatiu ni te gaire recolzament en els àmbits governamentals de Madrid què és on faria falta que l’escoltessin amb les orelles ben obertes, però dit això i en tot allò que fa referencia al nostre país, a la nostre terra, no va fer res més que repetir i redundar amb el mateix que ja deia el seu avantpassat d’infausta memòria.

És la mateixa política de sempre, per una banda ens ensenya la safanòria i per altre ens retreu que som  tan poc assenyats. Què, a  Ell en les seves paraules diu: “Em dol, i em preocupa que és puguin produir fractures emocionals, desafectes o rebuigs entre famílies, amics o ciutadans” i segueix: “A l’Espanya d’avui ningú no és adversari de ningú”

Aquesta és una lliçó que no l’accepto, Ell no es ningú per fer aquestes admonicions que, a més a més, son falses en la majoria de les vegades i que en la majoria de les ocasions venen, dels nos- tres adversaris de Espanya, si senyor, de Espanya. Qui és si no els que ens diu “Nazis” Qui és el que ens insulta? Qui és el que ens diu que una bomba al centre de Barcelona acabaria d’una vegada amb els “catalanufos”? I que no me digui que de tot això no en te nota, ho sap perfectament, apareix al Twitter, a diaris del seu Regne com  son El Mundo, El ABC o La razón i el suposo assabentat de tot el que escriuen aquests que s’anomenen a si mateixos periodistes.

Per altre banda qui trenca que? Vostè celebra el Nadal amb la família de la seva esposa i el seus pares, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia, a casa d’ells, per altre banda, I no en parlem de la seva germana i el seu cunyat... No se ben be qui és que trenca la família.

Amb una cosa si que crec que te raó, encara que considero que, en part, ens vol daurar la píndola, quan diu ”Des de Catalunya, s’ha contribuït a la estabilitat política de tot Espanya i al seu progrés econòmic, es evident que ens necessitem tots” aquest final no me cau prou be, però son les seves paraules.  I segueix “no és només d’economia o d’interessos sinó també i, sobretot, de sentiments”

Ai, aquí volia arribar, no transcriuré els molts, insults, bajanades, animalades que s’han dit per el sol fet de que en Serrat va cantar en català a TVE, això deu de ser un crim de “lesa Pàtria” com dirien per aquells voltants del seu Palau, i això és la resposta del seu entorn, dels seus adeptes, a les seves paraules demanant concòrdia.

No s’assabenta ni vostè i perdoni que no el tracti de S.M. ni el seu Govern , ni el President del seu Govern, de la realitat catalana, dels sentiments dels catalans, al menys d’una quantitat important, -vegi que no dic majoria, perquè el seu President del Govern no ha permès que ho podéssim saber- . Vostè creu, sincerament, que el problema de Catalunya s’arregla amb querelles de la Fiscalia interposades per ordre, presumptament, del Govern, contra el President de Catalunya, la Vicepresidenta i la Consellera de Educació? Això es evitar fractures i xocs emocionals?. Faci que li mirin els discursos però amb les seves paraules omet el més important i és dedica ha atiar el foc amb benzina.

Diu: “Milions d’espanyols porten portem Catalunya al cor” això me sona a musica celestial, què se’n en fot?  Li haig de repetir tot el que he dit abans? La veritat és que per aquest viatge no necessitava alforges.

Com ha dit el President Mas: “El dia que s’entengui i es respecti que Catalunya te dret a decidir el seu futur lliurament i democràticament, aquell dia hi haurà el respecte de fons que cal entre Catalunya i Espanya, entre nacions”  I d’això no ha volgut ni assabentar-se.

Vist tot això, encara hi ha qui pensa que estem millor dins que fora? Jo li diria a Felip VI que tinc amics i familiars al País Basc, a Madrid, a Balears, amics andalusos, a Saragossa i podria seguir amb una immensa relació, dons be. Encara no he trencat l’amistat amb cap d’ells, seguim parlant, respectem les opinions i posicions polítiques de cadascú, i fins ara no he detectat cap ruptura,  fractura emocional, desafectes o rebuig ni entre els amics ni entre els familiars. 

On li han venut això? Deu de ser el PP català, o be el Ministre de INSEGURETAT NACIONAL, O algú d’aquests que és dediquen a fer informes falsos de comptes bancaries a Suïssa o Andorra del polítics catalans, Jo li aconsellaria, dins de la meva modèstia, que escoltés una mica més el poble i una mica menys els polítics espanyols govern inclòs.

Be per avui ja en tinc prou,

Un bon any 2015 a tots.

EL REI, RAJOY, MAS i JUNQUERAS

Uns apunts de més o menys actualitat.

S.M. el Rei Felip VI, d’Espanya, ha vingut de nou a Catalunya i segueix amb la mateixa immobilitat que el seu Primer Ministre Rajoy, encara que sembli que intenti donar qualcun missatge tant al nostre President Artur Mas com al seu Mariano Rajoy, però no ens enganyem, son tan sols paraules que el gallec ignorarà com fa sempre li digui qui li digui. Vist el discurs que va fer, m’he permès fer aquest comentari:

I ara se'n donen compte què ens necessiten? Quan han vist que va de veritat això de ser independents, ara ens estimen molt. I pregunto: Sr. Rei. o potser he de dir Sa Majestat, quan us pensàveu que anava de broma ens podíeu humiliar, podíeu intentar esborrar la nostre llengua, podíeu ofegar-nos econòmicament, trepitjar-nos, maltractar-nos. Tot era lícit, tothom podia riure les "gràcies del Wert", la sornegueria del Montoro, la immobilitat del Rajoy, les humiliacions de la Soraya. tot valia.

 Però ai, que ara va de debò, ara correm-hi tots. Ara sereu bons amics, ara hem d'anar junts. Per poder tenir qui pagui el vostre deute, què és del Reino de España. No es nostre. No Majestat no, ara no. Ara volem ser lliures més rics o més pobres però lliures. No volem tenir un Rei, no volem tenir un President que no sap parlar si no llegeix. Què és incapaç de parlar en un idioma que no sigui el castellà, que fa vergonya veure’l sempre amb un intèrpret. No volem un TC que vol humiliar al nostre President, No volem un Fiscal que vol empresonar al nostre President. Ho te clar. No cal que li digui en castellà vostè ja m'entén.

Per altre banda vaig sentir les paraules, dites a Mèxic, per l’ínclit Sr. D. Mariano Rajoy Brey en les que, segons ell, ja no hi ha crisis, ara ja es historia passada i aquest Nadal serà el primer després de la crisis. Dons que li pregunti als més de 5.000.000 si ho dic be, MES DE CINC MILIONS D’ATURATS, als milers i milers que no podran ni tan sols menjar, no celebrar el Nadal, no, ni tan sols menjar. Al milers i milers de nens que els Reis Mags no els hi duran ni una trista pilota. 

Perquè no és valent i ho diu aquí al seu país, amb periodistes que li puguin preguntar i replicar. Ah no, això es perillós i s’acosten eleccions. No el vull qualificar no fos que el seu Ministre Fernàndez Diaz me vulgues multar amb la nova Llei “mordaza” que s’ha tret de la màniga i que sembla més de èpoques ara ja llunyanes que no pas d’un país modern i democràtic.

També podem parlar del nostre país, de Catalunya, i jo dic, Senyors Mas i Junqueras, tan difícil és deixar una mica, tan sols una mica, de banda el partit, be el Sr. Mas, al menys ho ha proposat, i intentar de debò arribar a un acord per poder fer unes eleccions, mal anomenades plebiscitàries, en les que de forma clara i transparent es pugui saber que volem els catalans i si guanyem els que volem la independència del nostre estimat país, començar, llavors a formular i seguir totes les passes necessàries per aconseguir la independència últim esglaó de l’escala tan dura i empinada que fa TRESCENTS ANYS que anem pujant.

No és podria trobar una fórmula, per exemple, en que cada partit compromès amb el procés d’independència anés a les eleccions amb el seu nom i sigles però amb un sol punt comú a tots que podria ser “VOL VOSTÈ QUE INICIEM EL PROCÉS PER QUE ESDEVINGUEM INDEPENDENTS I HO FEM SABER AXIS AL GOVERN ESPANYOL I A LA RESTA DEL MON” i oblidar totes les altres clàusules, afegitons, etc. respecte a la posició, legítima, de cada partit en funció de la seva ideologia i posteriorment, formar un govern que cristal·litzes totes les funcions necessàries per arribar a bon port i sense oblidar que durant tot el procés s’ha de segui8r governant. Tan difícil es arribar a un acord més o menys semblant?

Ja sabem que hi hauran partits com PP, PSC, C’s, tal vegada PODEM, i no sabem que se li ocorreria al Sr. Herrera si aniria cap a una banda o un altre, (ja que mai se sap que és el que vol), que faran la seva campanya política en funció de les seves respectives ideologies i atacant, sense pietat, el procés independentista, però del que es tracta és que guanyem nosaltres amb una contundència que ens permeti anar a Madrid i a Brussel·les, en condicions de “tu a tu” i no ja demanar, no, llavors ja declarar la independència i començar a tractar totes les qüestions d’actius i passius que s’han de estipular en quan a totes les conseqüències del fet històric de passar a ser independents.

Vistes les darreres enquestes, sembla que el 83,9% dels catalans voldríem un referèndum per decidir sobre la independència.  No esta malament el percentatge.

El 49,8% son favorables a la llista única que proposa el President Mas.

El 42,5% diu que no hi està d’acord.

Dons ja que està prou anivellat, es tracta de cercar una proposta a la que si puguin afegir totes dues formes de pensar. És de lògica?

I jo me faig un altre pregunta, ja que segons diuen els entesos, i extrapolant les diferents posicions i resultats de les darreres eleccions i de les darreres enquestes, per aconseguir un resultat aclaparador i impol·lut, ens mancarien uns 250.000 a 300.000 vots. I això és el que hem d’aconseguir i si seguim per el camí actual de “jo en se més que tu i per tant la meva proposta es la valida” o  “sols val si anem per separat perquè molts no volen votar tal o qual partit” Si seguim axis no anirem en lloc i el que és molt pitjor, aconseguirem refredar el clima actual prou favorable i que, si no l’aprofitem ara, tal vegada no es presenti mai mes o triguem 300 anys mes.

Si us plau, arribeu a un acord viable.

QUERELLES, FISCALS I ALTRES...

QUERELLES?

El Fiscal General Senyor Torres-Dulce, ha imposat la seva voluntat, o millor dit, la del Sr. Rajoy i el seu Govern, per poder presentar la querella que li havien manat. La pantomima de reunir els fiscals de sala, fa riure i més si quan veus els noms dels fiscals no ni ha cap de la Fiscalia de Catalunya, o és que no hi ha cap Fiscal que tingui la suficient categoria per seure a la taula que semblava més una reunió de amics xerrant de les seves histories que no pas per debatre un tema tan important.

El Sr. Torres-Dulce, és limità a donar una paperot, una quartilla, escrita per ell mateix en la que diu el que s’ha de fer. No presenta els quatre folis que li van enviar els Fiscals de Catalunya, amb la argumentació per la que no consideren necessària ni oportuna la querella, no això no els hi dona, no fos cas que veiessin quina es la opinió de juristes, com a mínim de la seva mateixa categoria.

Per les noticies que han arribat, una reunió secreta de la que se sap el que va dir cada un dels fiscals, no devia de ser massa secreta, i en la que van parlar més del que ¡¡¡políticament!!! era més o menys proporcionat, a lo que desitjava el govern i subtilment els hi feia arribar i dic subtilment perquè ningú haurà vist cap declaració de la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, ni de un  tal Carlos Floriano, ni de una tal Soraya, o Cospedal, el diari ABC, El Mundo, La Razón, etc. que no han donat ni una sola instrucció de que era el que volia el govern.

Dons be, pesi a tot això es presentarà la corresponent querella contra el President Artur Mas, la Vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau, per una sèrie de “delictes” que la majoria dels juristes de renom, catedràtics de la Universitat, han considerat en declaracions públiques que no tenen cap base jurídica per ser admeses per el TSJC, per tant, jo crec, que els advocats que, si arriba el moment, hauran de defensar al President, Vicepresidenta i Consellera, els hi haurà caigut un veritable caramel. De entrada poden presentar els quatre folis de la resolució dels fiscals de Catalunya, i després ja tenen la porta oberta per rebutjar tots i cada un dels delictes que intenten imputar-los.

Després de tot això, el incompetent, impresentable i antidemocràtic President de l’Estat espanyol Sr. Mariano Rajoy Brey, vol venir a Barcelona per intentar aconseguir que els catalans díscols, els independentistes,(la resta, segons ell, no son catalans, son espanyols) deixem de banda les nostres aspiracions, que no son res més que la conseqüència de la malaltia mental del nostre President (això s’ha dit des de el P.P.) i que per tant quan ens parli d’economia, de lo molt que ens estimen, ho demostren amb la querella, que la posen per el nostre be. Per dir-nos que mai han estat en contra nostre, ni de la nostre llengua, que sempre ens han ajudat a pagar les nostres factures a proveïdors, a les farmàcies, als funcionaris, la sanitat, en fi que tot ho devem a la seva insigne trajectòria política i a l’estimació que ens tenen.

Tot això sembla que és el que ens vol dir, però: directament o a través d’una pantalla de plasma perquè no es pugui rebatre res del que digui? El sistema es important:

Economia: Som el motor de la economia de Espanya amb el 19% del P.I.B. (què ens pot dir per millorar això?)

Llengua: No cal ni que parli. Que destitueixi el Ministre Wert i anul·li la seva Llei. Amb això tal vegada convenceria algú.

Ajudes per pagar: Sols conec una ajuda i es el FLA i això son préstecs a retornar amb els corresponents interessos fixats per el seu Govern. No hi ha cap més ajuda, no ens paguen el que en deuen per tot una sèrie d’incompliments de la Llei que tan defensa. I li recordo, Gran Defensor de les Lleis, que el 1 de Gener de 2014, ja som a finals de Novembre, PER LLEI s’havia de estudiar i presentar el nou sistema financer de les CC.AA. i d’això el mes calent es a l’aigüera, tal com ha dit el seu Ministre Montoro. I això també és IMCOMPLIR LA LLEI

Pagues extra funcionaris catalans: Els únic funcionaris de tota Espanya que no perceben les pagues extres son els catalans, la resta ¡SI! I una que els hi van llevar els hi paguen a terminis. Aquí el Conseller Mas-Cullell ha de fer mans i mànigues per que, enguany, puguin cobrar la paga de Nadal.

Ens estimen tant, que quan fem una Llei que ens permeti augmentar una mica els ingressos, amb un impost a la Banca, el duen immediatament al TC perquè el suspengui cautelarment, es a dir, per els segles dels segles.

Ens estimen tant, que quan fem una Llei per minorar la pobresa energètica, per ajudar als que a l’hivern no poden pagar la llum o el gas i han de passar fred, per que gràcies a les seves convivències amb Alemanya, no tenen feina i per tant no tenen ingressos, doncs també al TC, no fos cas que els catalans estimessin encara més el seu govern.

I mentre tant, els seus amics, Rato, Cotino, Blesa, Virgilio Zapatero, Spottorno, en fi, les targetes Black de Caixa Madrid, I de Bankia, segueixen sense tornar pràcticament res de lo que van “despistar” . I no parlem de la seva, presumpte, implicació amb el Sr, Bárcenas, amb el cas Gürtel, el cas “Púnica”, i la infinitat de casos de corrupció del seu partit. Però això no importa lo verdaderament important és que els catalans seguim essent bons minyons i ens oblidem de les penúries econòmiques, dels insults, de la llengua i el que és mes important de la nostre dignitat com a poble.

Això és el que ens vindrà a dir Sr. Rajoy? Suposo que no anirà al Palau de Congressos, suposo que es quedarà ben arropat per els del seu partit que li riuen les gràcies i posarà cara de pòquer si algú li pregunta alguna cosa. I no ens envia l’exercit perquè no té ******* per fer-ho, encara que li agradaria i especialment faria feliç al seu estimat ex-President Aznar i algun que altre cap militar que veuria la possibilitat d’afegir alguna que altre medalla a la seva col·lecció particular.

Axis estan les coses i el que m’indigna, es la seva miopia política, cada vegada que obre la boca o dona alguna ordre, aconsegueix el contrari del que vol aconseguir, cada vegada el que fa és aconseguir cents i cents de nous independentistes i li diu un que no ho era i ara si que ho és, gràcies a la seva poca capacitat i habilitat polítiques per dirigir un país. Però això, en tot cas, serà el seu problema i el del 30% aproximadament que el va votar a les darreres eleccions. Faig els mateixos números que vostè quan diu que el 9N tan sols va votar el 30% dels catalans.

Que tingui molta sort, que la necessitarà si vol  seguir sent President de Espanya en una propera legislatura, encara que a mi ja no m’importarà perquè estic convençut que ja tindrem el nostre propi país, la nostre República i el reconeixement, pesi a vostè i a tots els seus, de Europa, de la UE i de la resta del mon, que veuen esparverats la manca de democràcia del seu Govern, Que tingui un bon viatge a Barcelona.

AHIR VAIG VOTAR, PERQUÈ?

PERQUÈ VAIG VOTAR?

Aquesta es una pregunta que ens fem molta gent, per començar diré que jo mai havia estat independentista, ja tinc una bona colla d’anys a la esquena i tot això de l’independentisme com ens el presentaven, ho trobava una mica podríem dir que fora de lloc. Però ha sorgit un fet, o uns fets, millor dit, que m’han fet canviar radicalment de posició.

Jo he estat, de molt més jove,  en primera línia empresarial, he estat President d’una gran associació d’empreses, no diré el nom, perquè no sembli que vull atribuir-me el que no soc ni pretenc, hi dic això per demostrar que no tenia ni el més remot pensament de sortir de Espanya, encara que si, sempre, m’he considerat català amb majúscules. Però, contaré una petita anècdota. Una vegada en que presidia una reunió d’empresaris de tota Espanya, a la Cambra de Comerç de Barcelona,  havia invitat uns empresaris del País Basc i al fer la presentació de l’acte i dels oradors, vaig començar en català i després vaig continuar en castellà i vaig dir, clarament, que ho feia en atenció als invitats del País Basc perquè poguessin entendre el que els hi deia. Doncs be, en acabar l’acte, en acomiadar-se, el que llavors era Director General, a Madrid, de la branca empresarial a que pertanyíem els presents, me va dir: “No m’ha agradat gens que parlessis en castellà, som a Catalunya i el nostre idioma és el Català” No vaig voler respondre i tan sols vaig dir que, per educació i gentilesa vers als meus invitats ho havia fet i no me penedia. Aquest senyor, que després va ser Ministre d’Industria socialista, no ho ha voler entendre, però la cosa no va passar d’aquí. I el que son  les coses, vam acabar sent amics.

He explicat aquesta anècdota per mostrar quin era i segueix sent el meu tarannà, per davant de tot la educació vers els invitats, i la resta d’assistents, i hi havia molts de castellans, no m’importaven, vers l’idioma, jo volia atendre els meus invitats, no tan sols meus, sinó de la Associació que jo presidia,  els altres havien assistit per la seva conveniència i per tant si no entenien el català dons ja s’apanyarien.

Be, al que anava, ara SOC INDEPENDENTISTE, he votat SI-SI i amb tot el convenciment, i què és el que m’ha fet canviar? Està molt clar el menyspreu, els insults, anomenar-nos “nazis”, les humiliacions, la prepotència del PP i C’s, i també del PSOE/PSC, la tancada de la bossa dels diners, l’ofec financer, dir-nos que la Generalitat pot pagar gràcies al FLA, i els molt pocavergonyes, no diuen que son préstecs amb interessos i que s’han de tornar, i hem de tenir en compte que som qui mes aporta al erari públic i qui menys rep,  el fer-nos pagar les excentricitats dels Srs. Monago i d’altres com ell, que a la seva autonomia viuen del que paguem la resta de Espanya i especialment els catalans, les moltes i moltes vegades que m’he sentit estrany a Espanya, que he hagut de sentir acudits en contra dels catalans, per persones què, en principi, eren els meus companys, però especialment quant sento parlar a personatges com la Sra. Alicia Sánchez Camacho, com la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, com la Sra. Cospedal, com el Sr. Rajoy, el Sr. Rivera, els senyors del PSOE i no acabaria mai la llista de anticatalans i el que més me revolta, és que, me vulguin fer creure que ho fan perquè ens estimen.

Dons tot això m’ha fet obrir els ulls i ara vull viure en un país  lliure, independent, sense estar subjecte al que vulguin a Madrid, sense necessitat d’haver de demanar permís per qualsevol cosa que vulguem fer, per poder tenir un Govern que l’hagi triat jo i que faci allò que volem els catalans i que si ho fa malament, el canviarem a les següents eleccions. Que el nostre President, sigui qui sigui, no pugui ser amenaçat per el Govern de Madrid, com ara. Que el Tribunal Constitucional l’haguem anomenat nosaltres, i reguli la nostre Constitució,  que puguem disposar dels nostres impostos i diners en favor de tots el catalans, amb polítiques socials que les fem i pensem nosaltres, que ningú ens pugui eliminar una llei per ajudar els que tindran fred aquest hivern i que no ho podrem fer perquè el TC, a demanda del PP, ens ho ha tirat enrere.

Vull viure en un  país en que els nostres avis i jo mateix, que també hi soc dins aquesta categoria, tinguin una jubilació digne, que puguin viure amb dignitat, i no passar fam ni necessitats.

Vull viure en un  país en que els nens puguin anar a escola i aprendre en català i a ser possible en tots els idiomes que els puguin ajudar a la seva vida professional el dia de demà, però decidit per el nostre govern.

Vull viure en un país en que les diferencies i desigualtats socials, puguin minorar-se perquè afectin el mínim possible dels ciutadans, ja sé que això es quasi una utopia, però si s’intenta podria arribar-se a un determinat status quo, que millorés les enormes desigualtats actuals.

Vull viure en un país tranquil, sense exercit, on les persones siguem ciutadans, no súbdits com ara, que les persones puguin gaudir de la seva terra, del seu idioma, de les seves costums i tradicions. I amb això no vull dir que no accepti tots aquells que vinguin de bona voluntat a viure i treballar a casa nostre, siguin benvinguts, però, això si, s’han de adaptar a les nostres costums, a les nostres formes de vida, als nostres hàbits, les nostres tradicions.

La llibertat religiosa ha de existir però cadascú que subvencioni  la seva, no hem de subvencionar a ningú. I per tant no voldria acceptar cares tapades, ni dones menyspreades, en nom de no se quin déu.

Sempre hem estat un país d’acollida i voldria que seguíssim axis, però sempre respectant les lleis i costums nostres, i el que no vulgui fer-ho, dons ja sap que ha de fer, marxar per on ha vingut. No voldria haver de sentir, dins d’uns anys els crits a la oració de les mesquites, si ho volen fer, sense fer soroll i dins de casa seva, no vull que arribi un moment en que, com passa a certs països no pots visitar els monuments, palaus o mesquites perquè està prohibit, aquí no, aquí es pot visitar tot, però sempre amb cura de no intentar deixar de respectar el que no es seu.

Dons be, per tot això vaig anar a votar i vaig votar SI-SI i també per els meus pares que, tot i que la meva mare era andalusa, comprenia molt be les nostres aspiracions i me va ensenyar a ser comprensiu i educat amb tothom, a respectar totes les persones, les seves formes de viure i per això és per el que jo també demano que me respectin a mi.

Ara sols queda veure com seguirem, que farà el nostre President Artur Mas, que faran els caps dels partits compromesos amb la independència, si seguiran tenint molt clar que units farem més força, o be les estratègies de partit aconseguiran desfer-ho tot. Jo demanaria, i crec que una miqueta de raó puc tenir, que s’asseguin, parlin, dialoguin, xerrin, enraonin, pensin, però sempre en favor del país, de Catalunya, ara hem d’aconseguir lo primordial, un Parlament fort a favor de la independència i deixar una mica de costat llurs ànsies de partit, per altre banda molt legítimes, d’estratègies pròpies i tots junts fer el millor per Catalunya. No si val allò de que jo més que tu, tots en pla d’igualtat respectant això si el que va dir el poble en les darreres eleccions.

Molta sort a partir d’ara.

VISCA CATALUNYA LLIURE

PSOE/PSC/PP I MÉS COSES

PSOE/PSC i MES COSES

En els documents del Congrés de Suresnes hi figura la següent resolució aprovada: “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol passa indefectiblement pel reconeixement del DRET D’AUTODETERMINACIÓ, que  comporta la facultat que cada nacionalitat pot determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta de pobles que integren l’Estat espanyol.”

I el PSOE es pronunciava per una República Federal lliurament acceptada per les nacionalitats hispàniques. I això ho van signar D. Felipe Gonzalez i D. Alfonso Guerra, (el que va passar el ribot a l’Estatut) aquests que ara, en la commemoració del 40è aniversari d’aquest Congrés, han fet seves les diatribes més dures que s’han pogut sentir en contra de Catalunya, el nacionalisme català, el President Artur Mas i la declaració del “dret a decidir” proclamat per el Parlament de Catalunya. I no en parlem de la possibilitat de declarar la independència. Vade retro

I és que una cosa és parlar de fora d’Espanya i un altre de dins. Una cosa és ser un aspirant a polític a la mort del dictador i una altre ser polític i intentar guanyar unes eleccions a base de posar-se al damunt una pell de corder per poder aconseguir vots a Catalunya, cosa que com hem vist es molt rentable tan per part del PSOE com del PP. Parlar malament de Catalunya i els catalans dona vots a la resta d’Espanya.

Dons be, si aquests senyors que sembla que eren una espècie de rara avis en el conjunt de la política espanyola, tan quan van guanyar les eleccions com ara que el que més i el que menys te un bon càrrec a alguna Empres més o menys pública però, això si, ben remunerat, que sembla que amb els sous de jubilació com a ex-President o ex-Ministre no s’arriba a fi de més i per tant és imprescindible poder estar al Consell d’alguna empresa de les que després augmenten any si any també els seus serveis, naturalment que el preu, no els serveis, per poder pagar els sous de la quantitat de polítics i xoriços de primera i segona fila que mantenen a les seves nòmines, i que ningú ho trobi estrany, és exactament el mateix que feia el dictador Franco que omplia les empreses públiques, tipus SEAT de tots aquells que anava fent fora del seu nucli de poder.

Si, si aquests mateixos son els que ara es posen d’acord amb el PP, per evitar perdre les seves prebendes, no fos cas que Catalunya marxés d’Espanya i llavors tindrien que començar a fer treballar la gent que ara viu del xollo, a moltes de les CC.AA. que és van inventar per poder donar feina als seus correligionaris i de quatre nacionalitats verdaderes que existien a Espanya i que tenien tot el dret a ser considerades com a nacions, més o menys federades amb el poder central però autònomes de debò, no amb el simulacre actual, i que, en realitat tan sols eren TRES, CATALUNYA, EUSKADI i GALICIA i a base de empènyer amb calçador hi van fer entrar Andalusia. Llavors va començar el veritable desori a que hem arribat ara. El cèlebre “cafè per tots” ens va dur a acceptar “bou per bestia grossa”  acceptar que regions com Extremadura, com Murcia, com el propi Madrid, és convertissin també en Comunitats Autònomes, però ¡a sant de què! Que tenien de nacionalitats, que representaven a Espanya, a part de ser unes simples províncies, o la capital. Es ben veritat que la “transició espanyola” que molts l’han volgut presentar com un model de pacifisme, de evitar qualsevol tipus de revolta, és una cosa que és va fer amb els peus, a sang calenta i que no s’ha acabat.

Els anomenats “Pares de la Constitució”, van haver d’actuar sempre sota la enorme pressió de l’Exercit i del poderós Movimiento Nacional, que d’amagat, això si, però fent soroll de sabres i amb atemptats que encara son a la memòria dels que com jo ja pentinem cabells blancs. Igualment sota la pressió de ETA que llavors era molt forta i està clar que va sortir una Constitució molt i molt descafeïnada, en la que no va ser possible fer gaire més que concedir el sistema foral a Euskadi i els demés a passar per el tub. Aquesta Constitució que ara es defensada amb totes les armes, amb punys i ungles, per cert, per el partit que NO LA VA VOTAR, NO EXISTIA, LLAVORS ERA ALIANZA POPULAR i que per cert el mateix Sr. José Mª Aznar es va atipar de fer articles en contra de la seva aprovació,  es el que ara ens la tira per la cara cada vegada que diem alguna cosa els catalans i a la que s’hi afegeixen, sense cap mirament, l’actual i l’anterior PSOE, és a dir els antics Alianza Popular, el actual PP, els dirigents que anaven amb americana de pana, “Isidoro” per els amics, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, I tota la colla que els ha anat seguint posteriorment, com Zapatero “apoyaré lo que apruebe el Parlamento catalan”, Pérez Rubalcaba, i ara aquest nouvingut que va una mica de “guaperes” Pedro Sánchez, tots ells amb un denominador comú, CONTRA CATALUNYA ES GUANYAN VOTS.

Esta clar que això no podia haver-se aconseguit sense la inestimable ajuda del PSC, dels Obiols, Maragall, Montilla, Iceta, etc. que sempre han estat a favor del seu país, de Catalunya, menys quan la cosa es posava en contra del seu “partit mare” del PSOE, que llavors eren més espanyolistes que els de l'altiplà (la meseta). I per cert, el Sr. Iceta, i li dic senyor, per educació, no perquè ho sigui, ara ha fet unes declaracions, en les què, de forma sibil·lina, també ens compara amb en Hitler, dient què a l’any 1938 també i van haver unes eleccions plebiscitàries a Alemanya, que ja es gros que aquest individu parli d’aquesta manera. Encara que tots sabem que es diu que qualsevol dels dos partits PSOE o PP per guanyar les eleccions necessita, imprescindiblement una bona collita al graner de Catalunya.

I mentrestant a Catalunya què. Aquí vam passar del mític Tarradelles a Jordi Pujol, que durant 23 anys ens va tenir com si fóssim els seus fills estimats i donant lliçons de moralitat a dreta i esquerra i, com s’ha demostrat, no tot era tan net i polit. Pesi a la seva malifeta o malifetes, que això encara no se sap del tot cert, es veritat que ha fet una confessió, però el cert, és que encara, de moment, sols estan investigats alguns dels seus fills, ell no. I no podem oblidar que en el seu llarg mandat, s`han fet coses molt bones, i d’altres no tant, però si ho posem en una balança, jo crec, i es una opinió molt particular, que pesen més les bones. El pas dels anys i amb una bona perspectiva crec que podrem opinar amb més visió del que realment ha anat passant.

Posteriorment vam tenir dos governs anomenats “tripartits” que per mor dels seus components, jo tan sols allibero de alguna que altre culpa en Maragall, va ser un desastre  tan per part dels diferents components del govern com del seu President i no vull donar noms que tots els sabem.

Ara hem arribat novament a que el Govern català sigui nacionalista i catalanista, cosa que va deixar de ser amb els tripartits d’infausta memòria i comença una nova historia, què, possiblement ens pugui dur a aconseguir la desitjada independència de Espanya. La més o menys bona relació de CDC (i dic CDC, no CiU) amb ERC, es a dir de Artur Mas i Oriol Junqueras, pot donar els seus fruits si, i ho recalco si hi posen de la seva part l’interès de Catalunya per damunt del seu propi i del seus respectius partits, cosa que, fins ara, no es veu massa clara. Haurem d’esperar els resultats del 9N.

El proper 9N hem de donar, tant els que defensem el SI,SI, com els que defensen el SI,NO com aquells que tan sols volen quedar com estan, que sembla que alguns ja els hi va be, que diguin NO. Però al carrer, a les urnes hi hauríem d’anar tots, jo demano que ningú es quedi a casa, ens hi juguem el tot, sigui en un sentit o en un altre i inclús els que avui gaudeixen de prebendes també han de sortir a defensar-les, però ESPECIALMENT HEM D’ANAR ELS QUE VOLEM UN PAIS NOU. I ALLIBERAR-NOS DE LA IMMENSA INMUNDICIA QUE EXISTEIX AL GOVERN DE MADRID. I amb això no m’oblido que aquí també tenim algunes coses brutes, el cas Millet, per exemple, però jo voldria poder acabar-lo amb els nostres jutges, amb els nostres fiscals, amb els nostres advocats que, crec o vull creure, que seran molt més eficients que no pas ara que depenen de Madrid.

Be amics, per avui me penso que ja he descarregat el pap.

VISCA CATALUNYA LLIURE

JO ANIRÉ A VOTAR EL 9N

HI HAURÀ CONSULTA?

Sempre he defensat que SI, sí que hi haurà consulta. Segons el nostre President, no oblidem que és el President de Catalunya, de tots els catalans, la consulta s’haurà de fer d’un altre manera, de forma que el Sr. Rajoy Brei i els seus adlàters no puguin impugnar-la. I això és el que ha anunciat el President Mas i que, per el que diuen juristes de la categoria del Jutge Sr. Vidal, no hi ha possibilitat de tirar-la enrere mitjançant el TC. Sembla que, aquesta vegada, el President Mas li ha colat un gol a Rajoy per tota la escaire.

Doncs be, s’ha aixecat una polseguera que sembla una tempesta de sorra al desert saharià. Tots el partís, sense excepció, ERC, ICV, CUP, PSC i per descomptat PP i C’s, han dit la seva i han acusat al President Mas de trencar el consens per fer la consulta com estava planejada. Encara que, això si, li han ofert els seu suport per fer.la si exceptuem a ICV que com sempre no saben mai a que juguen.

Alguns partits sobiranistes li han dit de tot, menys guapo, al President Mas, sense adonar-se que, especialment ICV, no feia res més que actuar com, el que li diuen al President, com a trilers, ja que, en cap moment han dit que era el que havíem de fer en el cas de que algú hagués posat denuncies contra funcionaris, o be denuncies per utilitzar les seves dades del padró sense el seu permís, i a més a més la batalla legal i jurídica que s’hagués muntat. Doncs be, en lloc de tirar pedres uns contra els altres, què és el que vol Madrid,  efectivament el que hem de fer és una demostració més de civisme i ajudar a que això es vegi a tot el mon, i no el que fan que es, donar les culpes al President intentant guanyar uns hipotètics vots que, per desgracia d’ells no van en lloc.

Jo me pregunto:

- Tal i com estava planejada la consulta, es podia fer?

- El Tribunal Constitucional no la havia suspès?

- La consulta es recolzava en el Decret i la Llei de Consultes suspesos per el TC?

- Llavors, si és feia s’incorria en una desobediència a les Lleis espanyoles i al TC, lo que duia, de entrada a la seva total i absoluta nul·litat, a més del perjudicis de tipus penal, social i de inhabilitacions que podia comportar. Això es axis?

- Be si és axis i ningú m’ha dit que no ho sigui, de que servia aquesta posada en escena, era tan sols un acte teatral i que podia tenir conseqüències molt greus per la Generalitat, el seu President i potser, fins i tot, per tots els consellers. No axis per els que propugnaven seguir endavant desobeint el TC, ja que ells es limitaven a empènyer i dir que: es el que havíem acordat.

La nova proposta del President tampoc no significarà res més que el fet de votar sense que a Madrid puguin dir res, és a dir, no fer el brou gros a PP i C’s, de totes maneres, si hi anem prou gent a votar, encara que no representi res oficialment, ni jurídicament, si que és veurà una nova mobilització i tornarem a sortir als diaris de tot el mon. I això és el que ens interessa.

I aquí voldria fer una crida a les Sres. Carme Forcadell i Muriel Casals, perquè es deixin de embolicar la troca i facin costat al President i ajudin, amb les respectives ANC i Omnium Cultural. que tenen mitjans per fer-ho, per aconseguir una diada de mobilització en la que no podran falsejar les dades de votants, ja que cada DNI que es presenti és un votant i per tant no hi caben disquisicions de si érem 1.800.000 o  700.000 i els partidaris del NO també poden votar, la papereta es secreta i per tant no han de tenir por.

El cert és que la única manera de mostrar el nostre desig de independència serà amb unes eleccions autonòmiques en que els partits que estan ho diguin que estan, perquè ICV, tinc moltes dubtes de que de debò vulguin alguna cosa en concret ja que mai no es pronuncien de forma clara, sempre fent la “puta i la Ramoneta” i ara si, ara no. Però en fi, ells sabran que és el que volen.

Doncs be,  amb aquesta convocatòria hauria de aconseguir-se que, amb un programa de cada partit, ERC, CUP, CDC, ICV i si volen afegir-se UNIO i el PSC,  amb les seves particularitats i la seva ideologia de cadascun, faltaria més, hauria de tenir un punt concret i preferent que digués que son favorables i sense cap tipus de dubte a lluitar per aconseguir la independència de Catalunya per damunt de qualsevol altre tipus de proposta, de forma clara i indubtable un punt programàtic que el presentessin tots igual i que, en cas de guanyar les eleccions amb una majoria absoluta al sumar aquests quatre o cinc partits fos possible arribar a una PROCLAMACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA. No a una DUI, que una DUI no significa res.

Llavors arribaria el moment de establir, de tu a tu, converses amb l’Estat espanyol per poder posar en practica tot el necessari per tenir el anhelat i desitjat nou Estat, la REPUBLICA DE CATALUNYA. I no oblidem que, en aquest cas si que tindríem el suport de bona part de Europa i del mon, ja que s’haurien fet les coses amb totes les garanties democràtiques i, tal com reclama el Govern de Espanya, amb la legalitat constituent, ja que unes eleccions autonòmiques son sempre legals i els partits poden proposar el que els hi sembli be per els seus objectius.

Aquesta es la meva posició, anem a votar i a guanyar la llibertat que ens neguen.

EL 9N TOTS A VOTAR

QUI ENGANYA A QUI?

TARGES BLACK. - QUI ENGANYA A QUI?

Ara comencen a aparèixer una sèrie de targes, suposo que VISA o similars de que disposaven els que manaven a Caja Madrid, en comptes “B”, és a dir, sense control i fora de la Agencia Tributaria i per tant fora de qualsevol declaració de la Renda, IRPF, o altres. I lo millor del cas, lo més indignant és que hi ha personalitats de tota mena, ex-ministres, consellers de la entitat, membres destacats del PP, gent del PSOE, de Sindicats. En fi, el que diem LA MARCA ESPAÑA, o be com diu el Sr. Iglesias de Podemos, “LA CASTA” encara que això si, ho diu, des de el Hotel Ritz (qui paga?).

Lo que més me crida l’atenció és que, per el que diu o fa, el President Mas, el Parlament de Catalunya, sempre surt un Advocat de l’Estat, que s’ho mira amb una enorme lupa, o tal vegada amb un microscopi, per presentar immediatament una impugnació, vingui o no a compte. Però en aquest cas de les targes “Black” no he sentit que hagi sortit cap membre d’aquest prestigiós cos de la advocacia. Es una mica estrany no? Esta clar, això si, que els membres més importants porten cognoms com Rato, Blesa, etc. i això te un pes molt gran. Ja veureu com no retornen ni un cèntim i la broma passa dels 15 milions d’euros. Al seu costat lo d’en Pujol es pura xavalla. Ara ja se sap que hi ha tot una sèrie de, com els puc denominar, rapinyaires, furtadors. Bé, no importa el nom, el cas que una desena d’ells, han estat destituïts i algun que altre ha dimitit, però i els diners que? Creieu que en retornaran algun?

***********************

Anem per una altre de grossa. En època Zapatero i sent Ministre el Sr. Montilla. Es va pactar amb DON FLORENTINO i la seva empresa ACS, el tema del magatzem de gas davant de Vinaròs i està clar, pobret, si li sortia malament no podia mantenir el club dels seus negocis, perdó, dels seus amors i per tant es van apressar a incloure en el contracte una clàusula que permetés, si la cosa no funcionava que seguis guanyant els seus diners. La cosa no ha funcionat, ha provocat més de 500 terratrèmols a la costa. Algun de 4’5 a la escala de Richter, que ja comença a tenir la seva importància. Dons bé, algú ha estat imputat o al menys citat per un jutge?. O el Fiscal General ha dit alguna cosa? La cosa és seria i no hi ha cap advocat de l’estat que hagi dit res. Es que no podria, presumptament, tenir la qualificació de delicte, no haver, segons sembla, fet cas dels molts informes tècnics que avisaven de que hi existeix una “falla tectònica” i que és podien provocar aquests danys?

Doncs be, sembla que no i que entre tots els espanyols que consumeixin gas natural, estaran 30 anys pagant la part corresponent als 1.350 milions d’euros que rebrà D. Florentino.I li podem agrair, entre d’altres al que va ser President de la Generalitat Sr. Montilla, llavors Ministre del Govern de Madrid. D’això se’n diu, a la meva terra, estafa, engany, ensarronada, trapelleria, frau, presumptament esta clar, que com que ens miren amb lupa... hem d’anar molt en compte amb el que diem, per lo vist, la llibertat d’expressió es per segons qui, no per tothom.

******************************

I seguim, ens acusen de incomplir la llei, bé, jo pregunto directament al Sr. Rajoy, que és tan amant de complir-la. Què fa el Sr. Bauzá a Balears que no compleix el que li diuen els tribunals? No ha estat declarat fora de la Llei el T.I.L. (Tractament Integrat de Llengües) Doncs, simplement cessa a la Directora General, crec, i segueix mantenint el decret que ha estat rebutjat per el tribunal. Això és complir amb la llei?. Si fos aquí algú hauria anat, com a mínim, al jutjat, però no us preocupeu, no hi ha cap advocat de l’estat que digui “esta boca es mia” .M’ha havia oblidat, el Sr. Bauzá pertany al PP de Balears. MARCA ESPAÑA

*****************************

Un altre tema, el Sr. Sánchez del PSOE i el Sr. Iceta del PSOE/PSC, ens prenen per imbècils, per ximples, tanoques, estúpids, insensats, no sé que més, sols parlen de modificar la Constitució, per constituir un estat federal, que fins ara ningú ha dit en que consisteix, i què, a més a més, tal com ho plantegen es més difícil i impossible que la consulta que pretenem fer la majoria dels catalans, o, si més no, una gran majoria. Anem a veure, segons la mateixa Constitució, per fer qualsevol modificació (Si ve manada per Merkel llavors no cal) és precisa l’ha aprovació de les 3/5 parts del Congrés dels Diputats, això, si encara recordo alguna cosa de matemàtiques significa un mínim de 210 diputats a favor. Algú recorda alguna majoria d’aquesta importància? Perquè amb el PP no es pot comptar. Com s’ho faran, perquè també existeixen els de UPyD, probablement hi hauran de C’s. I algun que altre “majoria” de un o dos diputats.

Per això és per el que dic que si ens prenen per ximplets. A més a més, la reforma o modificació que ells intentaran no podrà ser acceptada per nosaltres, perquè no hi figurarà res que faci referencia a la autodeterminació, a la independència, al dret a decidir, a poder fer referèndums, en fi a tot allò que volem nosaltres, son coses que els hi produeixen al·lèrgia, i si us sembla que no es veritat el que dic, vegeu amb quina velocitat, el PSOE s’ha posat al costat del PP per anar en contra del que volem, es a dir de poder votar, encara ha estat més veloç el Sr. Sánchez que els membres del TC.

Però hi ha una cosa que me crida l’atenció, ara alguns membres del PP comencen a dir que “ens estimen molt als catalans”, evidentment no ho diu ni la Sra. Cospedal, ni la Sra. Saenz de Santamaria, ni el Sr. Rajoy, i jo penso. Si ens estimen tant, perquè ens humilien, ens donen almoina a comptes del que ens correspondria dels Pressupostos Generals de l’Estat, volen que deixem de parlar la nostre llengua, en fi, volen que seguim essent súbdits en lloc d’esser ciutadans i a més, no oblideu que una de les causes de que no ens vulguin deixar marxar ÉS LA ECONOMIA, sense Catalunya, els Sr. Monago no podria rebaixar impostos, regalar llibres i ordinadors, etc. i com ell altres CC.AA. que com a València, pretenen rebaixar impostos per una banda i per altre demanen socors a “papa” Montoro per poder pagar els seus deutes i els funcionaris I NINGU DIU RES, fan el que els dona la gana i els demés a callar, be no tots, els que hem de callar més som els catalans, callar i pagar.

*****************************

Per altre banda. Li recordo al Sr. Rajoy, que complir amb la Llei també fa referencia a traspassar els diners que ens deuen de la clàusula addicional tercera de l’Estatut, a iniciar les converses per millorar el sistema financer de les CC.AA. que tenia que entrar en funcionament aquest any 2014 i lo més calent és a la aigüera, tot això i moltes coses més també son complir la llei i d’això el legalista Sr. Rajoy no en vol saber res i s’ho passa per on amarguen els cogombres. I si ho vol més clar i perquè ho entengui “por donde amargan los pepinos).

Ara ja comencen els rotatius de major importància mundial a dir-li al ínclit Sr. Rajoy, que no faci més el “Don Tancredo” i que agafi el bou per les banyes i posi remei al problema que te amb Catalunya, que prengui model del Sr. David Cameron i que sigui més polític i no una paret de frontó on reboten totes les demandes i peticions que li arriben de Catalunya, però que podem esperar d’un Registrador de la Propietat, que tan sols ha vist a la seva vida els llibres de lleis i que s’ha convertit en un “leguleyo” que per distreure’s una mica de la seva feina, ha de ser molt dur tot el dia dient “NO”, llegeix el Marca, que consti que no tinc res a dir del diari esportiu, però no me sembla que els seus escrits i articles tinguin gaire a veure amb la feina del President de l’Estat Espanyol, i està clar que no se’n entera del que li diuen els diaris més importants dins de la política. Be ja ho veieu, MARCA ESPANYA.

Be seguirem demanant poder votar el 9N i mentre el nostre crit:

VISCA CATALUNYA LLIURE.