EL REI, RAJOY, MAS i JUNQUERAS

Uns apunts de més o menys actualitat.

S.M. el Rei Felip VI, d’Espanya, ha vingut de nou a Catalunya i segueix amb la mateixa immobilitat que el seu Primer Ministre Rajoy, encara que sembli que intenti donar qualcun missatge tant al nostre President Artur Mas com al seu Mariano Rajoy, però no ens enganyem, son tan sols paraules que el gallec ignorarà com fa sempre li digui qui li digui. Vist el discurs que va fer, m’he permès fer aquest comentari:

I ara se'n donen compte què ens necessiten? Quan han vist que va de veritat això de ser independents, ara ens estimen molt. I pregunto: Sr. Rei. o potser he de dir Sa Majestat, quan us pensàveu que anava de broma ens podíeu humiliar, podíeu intentar esborrar la nostre llengua, podíeu ofegar-nos econòmicament, trepitjar-nos, maltractar-nos. Tot era lícit, tothom podia riure les "gràcies del Wert", la sornegueria del Montoro, la immobilitat del Rajoy, les humiliacions de la Soraya. tot valia.

 Però ai, que ara va de debò, ara correm-hi tots. Ara sereu bons amics, ara hem d'anar junts. Per poder tenir qui pagui el vostre deute, què és del Reino de España. No es nostre. No Majestat no, ara no. Ara volem ser lliures més rics o més pobres però lliures. No volem tenir un Rei, no volem tenir un President que no sap parlar si no llegeix. Què és incapaç de parlar en un idioma que no sigui el castellà, que fa vergonya veure’l sempre amb un intèrpret. No volem un TC que vol humiliar al nostre President, No volem un Fiscal que vol empresonar al nostre President. Ho te clar. No cal que li digui en castellà vostè ja m'entén.

Per altre banda vaig sentir les paraules, dites a Mèxic, per l’ínclit Sr. D. Mariano Rajoy Brey en les que, segons ell, ja no hi ha crisis, ara ja es historia passada i aquest Nadal serà el primer després de la crisis. Dons que li pregunti als més de 5.000.000 si ho dic be, MES DE CINC MILIONS D’ATURATS, als milers i milers que no podran ni tan sols menjar, no celebrar el Nadal, no, ni tan sols menjar. Al milers i milers de nens que els Reis Mags no els hi duran ni una trista pilota. 

Perquè no és valent i ho diu aquí al seu país, amb periodistes que li puguin preguntar i replicar. Ah no, això es perillós i s’acosten eleccions. No el vull qualificar no fos que el seu Ministre Fernàndez Diaz me vulgues multar amb la nova Llei “mordaza” que s’ha tret de la màniga i que sembla més de èpoques ara ja llunyanes que no pas d’un país modern i democràtic.

També podem parlar del nostre país, de Catalunya, i jo dic, Senyors Mas i Junqueras, tan difícil és deixar una mica, tan sols una mica, de banda el partit, be el Sr. Mas, al menys ho ha proposat, i intentar de debò arribar a un acord per poder fer unes eleccions, mal anomenades plebiscitàries, en les que de forma clara i transparent es pugui saber que volem els catalans i si guanyem els que volem la independència del nostre estimat país, començar, llavors a formular i seguir totes les passes necessàries per aconseguir la independència últim esglaó de l’escala tan dura i empinada que fa TRESCENTS ANYS que anem pujant.

No és podria trobar una fórmula, per exemple, en que cada partit compromès amb el procés d’independència anés a les eleccions amb el seu nom i sigles però amb un sol punt comú a tots que podria ser “VOL VOSTÈ QUE INICIEM EL PROCÉS PER QUE ESDEVINGUEM INDEPENDENTS I HO FEM SABER AXIS AL GOVERN ESPANYOL I A LA RESTA DEL MON” i oblidar totes les altres clàusules, afegitons, etc. respecte a la posició, legítima, de cada partit en funció de la seva ideologia i posteriorment, formar un govern que cristal·litzes totes les funcions necessàries per arribar a bon port i sense oblidar que durant tot el procés s’ha de segui8r governant. Tan difícil es arribar a un acord més o menys semblant?

Ja sabem que hi hauran partits com PP, PSC, C’s, tal vegada PODEM, i no sabem que se li ocorreria al Sr. Herrera si aniria cap a una banda o un altre, (ja que mai se sap que és el que vol), que faran la seva campanya política en funció de les seves respectives ideologies i atacant, sense pietat, el procés independentista, però del que es tracta és que guanyem nosaltres amb una contundència que ens permeti anar a Madrid i a Brussel·les, en condicions de “tu a tu” i no ja demanar, no, llavors ja declarar la independència i començar a tractar totes les qüestions d’actius i passius que s’han de estipular en quan a totes les conseqüències del fet històric de passar a ser independents.

Vistes les darreres enquestes, sembla que el 83,9% dels catalans voldríem un referèndum per decidir sobre la independència.  No esta malament el percentatge.

El 49,8% son favorables a la llista única que proposa el President Mas.

El 42,5% diu que no hi està d’acord.

Dons ja que està prou anivellat, es tracta de cercar una proposta a la que si puguin afegir totes dues formes de pensar. És de lògica?

I jo me faig un altre pregunta, ja que segons diuen els entesos, i extrapolant les diferents posicions i resultats de les darreres eleccions i de les darreres enquestes, per aconseguir un resultat aclaparador i impol·lut, ens mancarien uns 250.000 a 300.000 vots. I això és el que hem d’aconseguir i si seguim per el camí actual de “jo en se més que tu i per tant la meva proposta es la valida” o  “sols val si anem per separat perquè molts no volen votar tal o qual partit” Si seguim axis no anirem en lloc i el que és molt pitjor, aconseguirem refredar el clima actual prou favorable i que, si no l’aprofitem ara, tal vegada no es presenti mai mes o triguem 300 anys mes.

Si us plau, arribeu a un acord viable.