¿CORRUPCIO?

LA CORRUPCIO POLITICA

 

Per la nostra desgracia, estem en un país en el que “qui no roba es per que no te ocasió”. (Això ho deia la meva avia i afegia, “de ministres canviarem però de lladres no en sortirem) Digueu-me qui de tots nosaltres, el poble, els que es guanyen les garrofes treballant, els que son a l’atur, etc. no ha demanat mai una factura “sense IVA”, no ha intentat cobrar una part del sou, primes, o altres incentius en “diner negre”. Es la nostre cultura i consti que no som el país capdavanter en el frau. Recordo, dels meus temps en que estava assalariat, que entre d’altres coses es va implantar a Espanya, el IVA. Me va tocar anar a donar “classes” a diferents clients i proveïdors per explicar com funcionava aquest, llavors, nou impost i va haver una persona que davant la meva insistència de que era un impost que eliminaria molta part del frau, que ja existia llavors amb l’anomenat I.T.E., Això no es cosa d’ara, me va dir amb una cara molt seria “ No es preocupi, quant sigui necessari ens posarem en contacte amb els italians i ja ens diran com es pot amagar aquest impost”. Es a dir que llavors ja teníem clar que s’havia de fer per estafar a Hisenda.

Tot aquest preàmbul el faig per que ens adonem del deteriorament tant de la classe política com del poble. Aquest deteriorament ve ja de la escola. Avui he sentit algú per televisió que deia que quan un marrec ens diu que ha copiat l’examen i axis ha obtingut una millor nota, quasi que l’aplaudim i això també es ensenyar a, de mes gran, a ser mes o menys corrupte. Encara que, està clar, amb imports total i absolutament diferents. Els que son dalt de tot no trafiquen en xavalla. També he de dir que si has de fer una malifeta que sigui de molts, però molts milions de euros. Si el que robes es, tal vegada, un pot de cigrons al supermercat, es probable que vagis a la presó. Si es tracta de milions quasi segur que trobaràs advocats, jutges, fiscals, etc. que sabran aconseguir-te una pena que no impliqui entrar a la garjola.

Avui he vist per televisió, a diferents importants càrrecs del P.P. dient que tot el que publica El PAIS es mentida. Ho diu el Sr. Rajoy PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE ESPAÑA. Ho diu la Sra. Cospedal, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria i algun altri de qui no recordo en aquest moment qui era, però si que estaven implicats personatges com el Sr. Rato i d’altres.  Però el que jo vull dir es: Com tinc que creure aquests personatges, com el Sr. Rajoy que menteix mes que parla, que no ha complert ni una sola de les promeses de la seva pròpia organització en el seu programa electoral. Quin crèdit me pot merèixer aquest senyor? Gens ni mica, sols obre la boca per mentir, i faig referencia, exclusivament, a la seva persona política.

Com puc creure a la Sra. Cospedal o la Sra., Soraya Sáenz de Santamaria, que en plena campanya electoral per les eleccions a Catalunya, quant van sortir determinades noticies referides al llavors HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT SENYOR ARTUR MAS, en funcions, i las referides a la família del MOLT HONORABLE EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT SENYOR JORDI PUJOL, es van apressar a demanar al Fiscal General de l’Estat per que investigués que hi podia haver de veritat, quant, per cert, el propi Jutge de la Audiència Nacional ha dit que tot era una patranya inventada per algú interessat en aconseguir embrutir les persones, les eleccions i la política catalana.

En canvi ara, tenen la cara dura de presentar-se dient que tot el que els afecta ES MENTIDA, que el PARTIT POPULAR TE LA SEVA COMPTABILITAT AVALADA PER EL TRIBUNAL DE COMPTES, com si fos tan difícil tenir una segona comptabilitat, evidentment del diner “negre” i que per lògica no seria presentada al citat Tribunal de Comptes.

Llavors, a veure si ho entenc, si els acusats son d’un altre partit, s’ha de remoure cel i terra per aconseguir una prova, per minsa que sigui, de la seva culpabilitat, però ¡ah! si son del teu Partit... son mentides i no cal esbrinar res.

Dons això es el que me preocupa, per una banda, la demostració de frau que fem tots, i dic tots, en petites coses, una factura sense IVA, intentar passar sense pagar el metro, donar un bitllet fals, per si cola... I per l’altre costat la palpable demostració de CORRUPCIO, FRAU GENERALITZAT, MENTIDES A DOJO, dels nostres governants, i consti que CREC DE DEBO QUE L’INMENSA MAJORIA DELS NOSTRES POLITICS SON HONESTOS I HONRATS. Però sempre hi ha pomes podrides i Sr. RAJOY, no intenti amagar-les, jo no dic que vostè estigui implicat, no soc ningú per dir-ho, però mentider si que ho es i per tant no me’l puc creure, ni a vostè ni a ningú del seu Govern. I com dirien vostès “a las pruebas me remito” .

Amics lectors, aquesta es la meva humil opinió, si  creieu que esta bé, que es real, ja m’ho direu, sols teniu que omplir l’apartat de “comentaris” .

Una cordial salutació

 

   

ANIQUILAR ELS CATALANS?

Artículo de Ambrose Evans-Pritchard, jefe de información económica internacional de “The Daily Telegraph”.

Excorresponsal en los EE.UU. y en Bruselas. Partidario de la Unión Europea:

“Se equivoca gravemente quien crea que la Unión Europea ayudará a aniquilar a los catalanes”.

Los últimos acontecimientos me han dejado en estado de shock, especialmente por la reacción del gobierno de Madrid. Pero de todas maneras creo que las últimas declaraciones del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, son indignantes. Lo que no entienden ni Madrid ni el ministro es que ellos ya no tienen la sartén por el mango. Decir que “nosotros utilizaremos el derecho de veto acogiéndonos a los tratados de la Unión para bloquear una posible adhesión de Catalunya” es no entender nada. Ellos, simplemente, no pueden hacerlo.

Si España impidiera la adhesión, España misma estaría violando los tratados de la Unión; y la propia España podría ser expulsada. No digo que esto vaya a ocurrir. Pero, en cualquier caso, me sorprende el nivel de incompetencia y la voluntad que demuestra Madrid de llevar todo esto a una confrontación absoluta.

Ignorar que han salido a la calle un millón y medio de personas, con la capacidad volcánica que ello conlleva, me parece una gran estupidez. En conjunto es muy preocupante, porque veo que se está llevando a extremos amenazadores con declaraciones como las de García-Margallo, pero también con las de algunos militares: extremistas, de acuerdo; pero todo esto no deja de ser significativo.

La manera como lo presentan desde Madrid, incluida la carta del rey, que los catalanes persiguen quimeras, que quieren alterar el statu quo, etc., no tiene sentido. Ellos, por otra parte, están creando una especie de 1936. Es muy sorprendente.

Yo creía que 30 años de pertenencia a la Unión Europea habrían modificado lo suficiente la mentalidad de la derecha española. Pero los comentarios de los militares, de García-Margallo y otros, hacen que me pregunte si los militares pueden tener de nuevo algún papel en la democracia española. Espero que no. No hay camino de retorno, pero no deja de ser increíble todo lo que está pasando.

Si el Ministro de Asuntos Exteriores británico hubiera hecho un comentario sobre Escocia como el que García-Margallo hizo sobre Catalunya, el escándalo hubiera sido magnífico. ¿Se lo imaginan? Además, la reacción de exaltación nacionalista en Escocia hubiera sido incontenible. Pero es que, además, no puedes actuar de esta manera en el siglo XXI.

¿Cómo reaccionará la Unión Europea? Bien, en Bruselas creo que intentarán evitar por todos los medios tenerse que pronunciar sobre toda esta cuestión. Pero si al final resulta totalmente inevitable, lo harán. Y si el Estado español piensa que Bruselas se pondrá a su lado para evitar que los catalanes ejerzan el derecho de autodeterminación, estará cometiendo otro error de juicio.

Además, existe una agenda oculta de la Unión, no en la Comisión pero sí en otras partes de la maquinaria, que intenta promover un fortalecimiento del poder de las regiones en oposición a las naciones estado tradicionales, que en la práctica son un freno hacia la construcción de una estructura más federal, de supraestado de la Unión. Insisto: si en la Moncloa piensan que Europa les ayudará a aniquilar a los catalanes, están muy equivocados. Mucho.
































 

 

Broma

LA VERITAT DE LA VIDA

Déu va crear el burro i li va dir: ·Seràs burro, treballaràs incansablement de sol a sol carregant bosses a l’esquena, pasturaràs, no tindràs intel·ligència i viuràs 50 anys. Seràs burro.”

El burro va contestar: “Seré burro,... però viure 50 anys és massa; dóna’m solament 20 anys, que ja son prou.”

Déu li ho va concedir.

 

Déu va crear el gos i li va dir: “Seràs gos, cuidaràs de les cases, dels homes i seràs el seu millor amic; menjaràs els ossos que et donin, viuràs 25 anys. Seràs gos.”

El gos va contestar: “Senyor: viure 25 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”

Déu li ho va concedir.

Déu va crear la mona i li va dir: “Seràs mona, saltaràs de branca en branca fent pallassades; seràs divertida i viuràs 20 anys. Seràs mona.”

La mona li contestà: “Senyor:  viure 20 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”

Déu li ho va concedir.

Finalment, Déu va crear l’home i li va dir: “Seràs home, l’únic  ésser racional sobre la terra, utilitzaràs la teva intel·ligència per ser senyor dels animals, dominaràs el mon i viuràs 20 anys.”

L’home respongué: Senyor: seré home, però viure 20 anys és molt poc. Dóna’m Senyor els 30 anys que el burro ba rebutjar, els 15 anys que el gos no va voler i els 10 anys que la mona va rebutjar”

I Déu li ho va concedir.

 

Així ho va fer Déu,

 

I des d’aleshores l’home viu 20 anys com a home; es casa, i viu 30 anys com un burro, treballant i carregant tot el pes sobre les seves espatlles. Després, quan el fills se’n van, viu 15 anys com un gos, cuidant de la casa per després arribar a vell, jubilar-se i viure 10 com una mona, saltant de casa en casa o de fill en fill, fent pallassades per a divertir els nets.

 

I AQUESTA ES LA VERITAT DE LA VIDA.  (HA, HA, HA)

 

 

 

 

 

Temple Sagrada Familia 1936

LA SAGRADA FAMILIA  (Juliol 1936)

El meu pare, L’Andreu Alpiste i Garcia, fill del Jeroni i la Maria Eugenia, que son noms que han quedat esmentats en un altre dels escrits d’aquest blogg, me comentava que després de haver cremat la Sagrada Família, les Escoles, la Casa Parroquial, la casa dels meus avis i dels meus pares, així com dels mes oncles Jaume i Gregoria, també va cremar l’estudi del gran Arquitecte Antoni Gaudi, ja que era situat al pis del damunt de la nostre casa, i un cop apagat el foc, reduïdes les cendres i remenat per salvar qualsevol cosa que fos d’interès, per la nostre família o per la reconstrucció, algun dia del Temple.

Varen trobar algunes coses, per exemple i sense ànims de fer cap inventari, el meu oncle va aconseguir trobar les seves maquines de fotografia i que, amb el temps, va aconseguir reconstruir i gracies amb ell disposem d’alguns documents gràfics que estan en poder de la família. També es va trobar una sopera de la meva mare i que curiosament era blanca però va quedar amb uns colors meravellosos degut a que en el seu interior s’hi guardaven petites monedes de coure per fer anar el comptador del gas i que van quedar foses, degut a la temperatura tan gran del incendi,  donant un colorit increïble a la sopera. De l’habitació dels meus pares, no hi quedava res, sols les quatre parets, el sostre a terra i un munt de runa i cendra.

Dons bé, llavors varen tenir por de que els anarco-sindicalistes incontrolats que havien incendiat el Temple i les seves dependències, tornessin per profanar la tomba de l’Antoni Gaudi. Per evitar aquesta tragèdia, es van posar d’acord amb alguns amics i van baixar a la cripta i juntament amb amics del somatèn, al qual pertanyien tant el meu pare com el meu oncle, van arrossegar al damunt de la tomba, tots el ferros que havien quedat i que foren el xassís del bancs de l’Església, dels que havia cremat tota la fusta, i sols quedaven els ferros, van fer un munt impressionant que tapava tot el que era la capella, on es la tomba de l’Antoni Gaudi, (encara es pot visitar al mateix lloc) i part del passadís.

Eren certes les seves sospites, al cap de pocs dies van tornar, però en veure la feinada que tindrien per llevar tots aquells ferros recargolats per l’incendi, ho van deixar estar i van partir sense tocar res.

LA CRIPTA DESPRES DE L'INCENDI

LA SOPERA ESMENTADA (TANCADA)                                                                 (OBERTA)
 

INFORME JURIDIC

Com podeu veure, no van gaire errats l'Honorable Artur Mas i Oriol Junqueras. m'imagino que a Madrid també ho deuen de saber això i potser tantes amenaces i insults tenen com rerefons la por del que pugui passar.

Un informe jurídic encarregat pel Govern dóna cobertura a l'autodeterminació

L'article 96 de la Constitució espanyola dóna cobertura al dret d'autodeterminació de Catalunya, segons un informe encarregat pel Govern d'Artur Mas a un col·lectiu de juristes catalans. Aquest article reconeix que els tractats internacionals signats per Espanya formen part del seu ordenament intern. Entre aquests tractats n'hi ha un amb l'ONU de 1966 que reconeix a tots els pobles el dret a l'autodeterminació.

 

JORDI GUARDIOLA   26-09-2012

Un dels asos a la màniga que té el president de la Generalitat, Artur Mas, per fixar l'objectiu d'exercir el dret d'autodeterminació de Catalunya són les conclusions d'un informe encarregat a un col·lectiu de juristes catalans de prestigi, que troba en la mateixa Constitució espanyola de 1978 la cobertura legal per emprendre aquest camí.

L'article 96 de la Carta Magna diu que els tractats internacionals que assumeix Espanya passen a formar part del seu ordenament intern. Agafant-se a això, els redactors de l'informe recorden que el Regne d'Espanya va ratificar el 20 d'abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l'Assemblea General de l'ONU al 1966. L'article 1.1 d'aquests dos tractats diu textualment que "tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació" i que "en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític, així com el seu desenvolupament econòmic, social i cultural". A l'article tercer d'aquest mateix tractat també es diu que els estats que el subscriuen "procuraran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides".

És a dir, que des del moment que Espanya va signar aquests tractats, i d'acord amb la seva Constitució, passa a reconèixer implícitament el dret dels pobles que la conformen a autodeterminar-se, com un dret fonamental contra el que no pot emprendre cap activitat per destruir-lo, segons que es diu en els mateixos tractats.

El Govern d'Artur Mas ha encarregat diversos informes per carregar-se d'argumentació legal reconeguda per la comunitat internacional per emprendre el camí cap a l'autodeterminació. En aquest sentit, cal destacar que la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, és una perfecta coneixedora de la legislació espanyola i de les esquerdes que pot presentar per la seva anterior responsabilitat com a advocada de l'Estat a Catalunya.

 

Constitución Española de 1978, Artículo 96.

1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del  ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.

2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.

ACUDIT

>DIARIO DE UNA JEFA 

>Hoy he despedido a mi becario. 
>Que por qué he despedido hoy a mi becario? 
>Veréis: 
>Era mi 37º cumpleaños, mi humor no estaba muy bien que digamos. 
>Aquella mañana, al despertarme me dirigí a la cocina para tomar una 
>taza de café, a la espera de que mi marido me dijese: 
> 
>"Feliz cumpleaños, querida".  
>Pero él no me dijo ni buenos días... 
>Y me dije a mi misma: "¡¿Es ese el hombre que yo me merezco?!". 
>Pero continúe imaginando: "Los niños seguro que se acordarán". 
>Pero cuando llegaron a desayunar, no dijeron ni una palabra. 
>Así, salí de casa bastante desanimada, pero me sentí un poco mejor 
>cuando entre en mi oficina y mi becario me dijo: 
>Buenos días, Srª Perez, ¡Feliz cumpleaños!" 
>Finalmente, alguien se había acordado...Trabajamos hasta el medio 
>día, cuando mi becario entró en mi despacho, diciendo: 
> 
>"Sabe Srª Perez...hace un hermoso día y ya que es el día de su 
>cumpleaños, 
>podíamos almorzar juntos, solos usted y yo". 
> 
>Acepte,y fuimos a un lugar bastante reservado. 
>Nos divertimos mucho, y en el camino de vuelta, él propuso: 
>Con este día tan bonito,creo que no 
>deberíamos volver a la oficina.Vamos hasta mi apartamento, y allí 
>podemos tomar una copa". 
>Fuimos entonces para su apartamento, y mientras yo saboreaba un 
>Martini, él dijo: 
> 
>"Si no le importa voy un momento hasta mi cuarto a ponerme una ropa 
>un poco más cómoda". 
> 
>Está bien, como quieras, -respondí-. 
> 
>Pasados cinco minutos,más o menos, él salió del cuarto con una tarta 
>enorme, seguido por mi marido, mis hijos, mis amigos y todo el 
>personal de la oficina.  
>Y todos cantando, "¡Cumpleaños Feliz...!" 
>Y allí estaba yo, desnuda, sin sujetador, ni bragas, echada en el 
>sofá del salón...! 
>No somos nadie... 

Noticies a La Vanguardia

NOTICIES NO DEL TOT VERIDIQUES (2)

El passat 4 de gener. el Sr. Josep Maria Tarragona Clarasó, a La Vanguardia, va escriure un obituari referit a la Religiosa Montserrat Rius, a la que me referia jo en l’article amb el mateix títol que aquest.

Dons bé, en aquest obituari, molt ben escrit, per cert, explica com a la mort de la neboda de l’Antoni Gaudi, La Roseta, aquesta religiosa junt amb un altre, varen tindre cura de l’eximi Antoni Gaudi mentre va continuar vivint a la seva casa del Parc Güell, lo que es totalment cert. Explica que tenia a l’habitació un gran Sant Crist, i tres llibres, l’Evangeli, el Kempis i un devocionari. Es cert.

Però, se’n oblida que els darrers temps de la seva vida es va entregar totalment a l’obra de la Sagrada Família i va traslladar-se a viure al seu estudi a la Sagrada Família situat damunt de la porteria, on vivien els mes avis Jeroni i Maria Eugenia, els mes oncles Jaume i Gregoria i els meus pares Andreu i Ascensió.

La meva avia va tindrà cura d’en Gaudi tot els anys que va ser a la Sagrada Família, molts d’ells sols li feia el menjar i ja al anar-a a viure definitivament a la Sagrada Família fins a la seva mort, tot allò que precisava, que era molt poc, ho feia la meva avia Maria Eugenia. Rentar-li la roba, cosir-la, planxar les camises, etc.

Tot això va romandre fins a la seva tràgica mort i durà fins que no va arribar l’esclat de la Guerra Civil, quan el dilluns 20 de Juliol va ser assaltada i cremada la Sagrada Família, i copio uns paràgrafs del Llibre  “La arquitectura profanada” del catedràtic  Joan Bassegoda Nonell: Va ser assaltada la cripta de la Sagrada Família i incendiat al mobiliari, els altars, les imatges i l’orgue. Polvoritzats el paviments i els vitralls. A mes dels danys a murs i voltes, per efecte del foc es perderen els inimitables armaris de la sagristia, els confessionaris i altres mobles, tots ells dissenyats per Antoni Gaudi. Destruïdes les entrades als claustres i els campanars. La maqueta del temple, la casa rectoral, oficines, el contingut del museu gaudinià, escoles, tallers i la porteria. Tot es va perdre. L’escola parroquial aixecada per Gaudí  el 1909 també va ser incendiada, caient la seva coberta...”

Aquesta porteria era casa dels meus avis i el pis del damunt hi havia l’estudi d’en Gaudí.  Evidentment tot el que pertanyia a la meva família, mobles, , vaixelles, roba, records, etc. tot  desapareix convertit en cendres.

Per això es per el que vaig escriure l’anterior article. Res mes lluny de la meva voluntat esmenar-l-hi la plana al primer obituari que va aparèixer a La Vanguardia, tan sols es tractava de esclarir aquestes petites diferencies però que per mi tenen molta importància, ja que son part de l’historia i de la meva família.

 

 

Aquest era el llit d'Antoni Gaudi al seu estudi de la Sagrada Familia

 

Noticies a La Vanguardia

NOTICIAS NO DEL TOT VERIDIQUES

 

Han aparegut a La Vanguardia, al diari ARA i algun altre, una noticia que no es del tot veritat, informa de la mort als 102 d’una religiosa que, segons diuen es la darrera persona que  va cuidar de ANTONI GAUDI,  el que,  si mes no, es fals. No es veritat. Les darreres persones que van cuidar d’en Gaudi, van ser el meu AVI i la mena AVIA, En Jeroni i la Maria, que varen tenir cura del seu habitatge, de la seva persona, de fer els seus àpats, de la seva roba, etc. Tan aviat com es va traslladar al seu estudi dins de la Sagrada Família, (allà on avui es part de les oficines de la parròquia).

Axis mateix, va ser el meu avi qui va anar a cercar el Gaudi, el dia de la seva mort ja que sospitaven que podia haver ocorregut alguna desgracia, dons era sempre molt puntual i aquell dia trigava mes del compte en tornar a casa, a la Sagrada Família. I axis va ser com el va trobar i va poder comunicar-ho a Mossèn Pares, a les hores Rector de la Parròquia de la Sagrada Família i es va poder posar en marxa tot el necessari per fos reconegut, “aquell  vell amb pinta de captaire” que havia estat atropellat per un tramvia.
Aquesta es la veritat i pregaria a diaris tan importants que contrastessin be les informacions abans de ser publicades.

 

Aqui figuren els meus avisjunt amb el meu pare Andreu i la meva tia Gregoria.