Temple Sagrada Familia 1936

LA SAGRADA FAMILIA  (Juliol 1936)

El meu pare, L’Andreu Alpiste i Garcia, fill del Jeroni i la Maria Eugenia, que son noms que han quedat esmentats en un altre dels escrits d’aquest blogg, me comentava que després de haver cremat la Sagrada Família, les Escoles, la Casa Parroquial, la casa dels meus avis i dels meus pares, així com dels mes oncles Jaume i Gregoria, també va cremar l’estudi del gran Arquitecte Antoni Gaudi, ja que era situat al pis del damunt de la nostre casa, i un cop apagat el foc, reduïdes les cendres i remenat per salvar qualsevol cosa que fos d’interès, per la nostre família o per la reconstrucció, algun dia del Temple.

Varen trobar algunes coses, per exemple i sense ànims de fer cap inventari, el meu oncle va aconseguir trobar les seves maquines de fotografia i que, amb el temps, va aconseguir reconstruir i gracies amb ell disposem d’alguns documents gràfics que estan en poder de la família. També es va trobar una sopera de la meva mare i que curiosament era blanca però va quedar amb uns colors meravellosos degut a que en el seu interior s’hi guardaven petites monedes de coure per fer anar el comptador del gas i que van quedar foses, degut a la temperatura tan gran del incendi,  donant un colorit increïble a la sopera. De l’habitació dels meus pares, no hi quedava res, sols les quatre parets, el sostre a terra i un munt de runa i cendra.

Dons bé, llavors varen tenir por de que els anarco-sindicalistes incontrolats que havien incendiat el Temple i les seves dependències, tornessin per profanar la tomba de l’Antoni Gaudi. Per evitar aquesta tragèdia, es van posar d’acord amb alguns amics i van baixar a la cripta i juntament amb amics del somatèn, al qual pertanyien tant el meu pare com el meu oncle, van arrossegar al damunt de la tomba, tots el ferros que havien quedat i que foren el xassís del bancs de l’Església, dels que havia cremat tota la fusta, i sols quedaven els ferros, van fer un munt impressionant que tapava tot el que era la capella, on es la tomba de l’Antoni Gaudi, (encara es pot visitar al mateix lloc) i part del passadís.

Eren certes les seves sospites, al cap de pocs dies van tornar, però en veure la feinada que tindrien per llevar tots aquells ferros recargolats per l’incendi, ho van deixar estar i van partir sense tocar res.

LA CRIPTA DESPRES DE L'INCENDI

LA SOPERA ESMENTADA (TANCADA)                                                                 (OBERTA)