Broma

LA VERITAT DE LA VIDA

Déu va crear el burro i li va dir: ·Seràs burro, treballaràs incansablement de sol a sol carregant bosses a l’esquena, pasturaràs, no tindràs intel·ligència i viuràs 50 anys. Seràs burro.”

El burro va contestar: “Seré burro,... però viure 50 anys és massa; dóna’m solament 20 anys, que ja son prou.”

Déu li ho va concedir.

 

Déu va crear el gos i li va dir: “Seràs gos, cuidaràs de les cases, dels homes i seràs el seu millor amic; menjaràs els ossos que et donin, viuràs 25 anys. Seràs gos.”

El gos va contestar: “Senyor: viure 25 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”

Déu li ho va concedir.

Déu va crear la mona i li va dir: “Seràs mona, saltaràs de branca en branca fent pallassades; seràs divertida i viuràs 20 anys. Seràs mona.”

La mona li contestà: “Senyor:  viure 20 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”

Déu li ho va concedir.

Finalment, Déu va crear l’home i li va dir: “Seràs home, l’únic  ésser racional sobre la terra, utilitzaràs la teva intel·ligència per ser senyor dels animals, dominaràs el mon i viuràs 20 anys.”

L’home respongué: Senyor: seré home, però viure 20 anys és molt poc. Dóna’m Senyor els 30 anys que el burro ba rebutjar, els 15 anys que el gos no va voler i els 10 anys que la mona va rebutjar”

I Déu li ho va concedir.

 

Així ho va fer Déu,

 

I des d’aleshores l’home viu 20 anys com a home; es casa, i viu 30 anys com un burro, treballant i carregant tot el pes sobre les seves espatlles. Després, quan el fills se’n van, viu 15 anys com un gos, cuidant de la casa per després arribar a vell, jubilar-se i viure 10 com una mona, saltant de casa en casa o de fill en fill, fent pallassades per a divertir els nets.

 

I AQUESTA ES LA VERITAT DE LA VIDA.  (HA, HA, HA)