SEGUR QUE SORTIRÀ EL SOL DEMNÀ?

DEMÀ SORTIRÀ EL SOL?

L’altre dia mentre passejava per uns jardins de la meva ciutat i pensava com podem ignorar les meravelles que Déu mitjançant la natura ens ha donat i les emmascarem amb el renou dels cotxes, camions, autobusos i no e ens permeten sentir refilar dels ocells i llavors vaig recordar que feia poc havia sentit un filòsof que ens posava, com a un exemple del que és la filosofia, la pregunta “Demà sortirà el sol”? Evidentment sempre diem que si, que naturalment sortirà el sol, però la pregunta té molt a pensar. Qui ens pot dir amb absoluta certesa que sí que sortia el sol? Podria ocorre un cataclisme i que no veiéssim l’astre rei, o podria haver arribat el dia en què la llum solar ja no arribes a la terra, si veiem la Bíblia podria significar la fi del món, en fi, hi haurien moltes respostes que tant poden ser verídiques com sols un exercici filosòfic. I si fos cert que no sortirà el sol? Podia esser que ens trobéssim en la més profunda obscuritat, que de cop i vota tots creéssim ser cecs. Més val no segui r per aquest camí.

Això m’ha dut a pensa en tot el que es mou dins la política, dins els partits polítics, dins les associacions cíviques, i dins el pensament de qui anomenem el poble axis en general i hem de tenir en compte que malgrat tot el que es diu i s’escriu ens trobem dins d’un règim pseudo democràtic o tal vegada podríem dir, sense por d’equivocar-nos que vivim en una dictadura disfressada de democràcia.

L’espectacle de la cúpula de la justícia espanyola, amb sentències que, a conveniència, és tires enrere, que el nomenament del primer càrrec del sistema judicial és un jurista, segons diuen, de reconegut prestigi, però contaminat per una presumpta connivència amb un partit polític i que diu renunciar al càrrec per haver-se fet publica aquesta faceta de la seva personalitat, però què això li permet seguir presidint el tribunal que ha de jutjar els presos polítics catalans i que, naturalment ja ha estat rebutjat per les respectives defenses i que ja sabem no serà acceptada la recusació. Però no oblidem que Summum jus, summa injuria Excés de justícia, excés d’injustícia.

Sabem que hi ha algunes ONG i associacions internacionals que estan demanant de forma imperativa que s’acabi ja la presó preventiva i injustificada a què estan sotmesos els nostres conciutadans i que tant el Jutge instructor com la Sala a qui correspon dictar la llibertat, si més no, per poder preparar la seva defensa junt amb els seus avocats i no estar en un calabós i amb viatges de la presó fins al Tribunal sense temps ni mitjans idonis, orinadors, internet, etc. que els permetin un mínim de preparació pel judici. I amb aquestes circumstàncies es permeten dir que es tracta d’un judici imparcial i just.

Aquesta situació és la que em fa pensar en si de debò tornarà a sortir el sol demà o cauran en la fosca nit de la pseudo democràcia o quasi dictadura q que patim.
Sols voldria saber si, de forma acceptable per la UE, el judici serà de debò just o com sembla, presumptament la sentencia ja esta escrita i sols manca la signatura i la comèdia, el teatre del Tribunal. Vull confiar que els magistrats seran mínimament imparcials i aplicaran el codi penal en forma i sense prejudicis.

 Esperem-ho.

De totes maneres és difícil creure en la tan esbombada separació de poders, al nostre país, si sentim les moltes declaracions, pressions, amenaces, que es produeixen cada dia tant en la premsa, la televisió, i el mateix Congrés dels Diputats on es permet insultar, mentir descaradament i el que és pitjor donar ja per fet el judici i per tant demanar la prohibició d’un indult per una sentència que, en teoria, no ha estat dictada per la inapel·lable raó que no han estat jutjats i per tant no es pot demanar un indult sense una prèvia sentència condemnatòria.

 Fins aquests extrems de bogeria hem arribat, o millor dit, han arribat determinades forces polítiques que no vull anomenar però que tots sabem qui són i la seva fòbia vers tots nosaltres.

I com diu un dels advocats “ahí lo dejo”