CATALANS

DESEMBRE

Hem arribat al mes de desembre, el mes màgic, el mes cantat en Nadales, el mes dels somnis, el de l'esperança, de la solidaritat, el que comença amb quasi una setmana de festa, per alguns, i acaba amb les festes grosses de Nadal, tenim de tot, comença l'hivern, encara que ja faci alguns dies de fred de finals de la tardor, els arbres han perdut les fulles, el sol ja no escalfa, als vells ens fan mal els ossos, són dies de boires, núvols, pluja, en algunes contrades del nostre petit país cauen les nevades primerenques, els primers flocs de neu, els infants prenen nota de tot allò que volen demanar en la carta als Reis Mags i els més grans començant a somniar amb la rifa de Nadal, i tots tenim quelcom en què somniem íntimament. Si passeges pels carrers, sents la inconfusible olor de la llenya cremada a les llars de foc, les xemeneies deixen enlairar el fum que tal vegada vagi ple de desitjos que s'enlairen al cel i qui sap si tindran resposta. És el que dic en començar el desembre és màgic.

Be aquest mes de desembre també és el de muntar el Pessebre, anirem a cercar molsa al bosc, no gaire que no és permès, i si s'escau anirem a la Fira de Santa Llúcia, que sempre manca uns quants pastors, o un bé, o Déu meu! S'ha trencat l'àngel del Portal i també el "caganer" d'enguany, i amb els pares anirem construint el nostre pessebre, aquí una mica de paper de plata i farem un llac, hi posarem uns ànecs nedant, allà hi posarem el riu amb un pont, i amb petites pedres a la vorera, amb unes branquetes de farigola farem uns arbres, més enllà, els pastors a la vora del foc veuen l'àngel que els anuncia la bona nova, una mica més lluny s'albiren els Reis amb els seus camells que encara són lluny però que ja aniran apropant-se a la Cova on hi haurà el Naixement, amb Sant Josep, la Verge, Jesús en mig de la palla, el bou, la mula i l'àngel, nou d'aquest any, que guia als pastors per arribar a adorar el Nen Jesús, de fons i posarem un paper pintat amb el cel i uns núvols i unes muntanyes amb suro en les que hi posarem qualcuna petita casa i en acabar, amb pólvores de talc simularem la neu i direm: Ha quedat preciós!

Quants records d'infantesa, records que anem infonent en els nostres, fills, els nostres néts i, perquè no, als nostres besnéts i així els anem conduint pel viarany de la vida amb les nostres tradicions i cultura.

No penseu que m'oblido, no, també penso en l'arbre de Nadal que malgrat no esser molt nostrat, si que ha arrelat a les nostres llars i que també és un motiu més de joia i de la festa, i posarem les garlandes, les llums, les boles lluentes, i els regals de la Nit Bona, regals que haurem de compartir amb el "Tió" que l'haurem de fer cagar a cops de bastó i després seurem a taula per poder anar a la Missa del Gall i per tant s'ha de sopar una mica esperonats per no fer tard.

També hem de pensar a ajudar a aquells que més desfavorits passant fred, passant gana, no lluiran un arbre de Nadal, és massa car, pensem hi en ells i aportem, no una almoina, només aviat una ajuda i donem-la amb un gran somriure als llavis, no de compassió, no de cortesia, un somriure que ajudi i que faci veure que també pensem i els recordem dins de les nostres possibilitats, crec que un copet a l'esquena, un somriure, són quasi tan apreciats com un paquet de menjar. Ah i si s'escau i és possible recordem que els nens també demanen joguines.

Jo també, permeteu-m'ho, vull fer les meves peticions als Reis Mags, ja començo a tenir uns quants anys a l'esquena i, per això, les meves demandes són d'un altre caire. Jo vull demanar la PAU, la fi de les guerres; vull demanar que finalitzin les migracions forçades de tanta gent innocent, vull demanar que els governs tinguin una mica de sensibilitat envers tants que pateixen, vull demanar que regni la justícia per tothom, vull demanar que les lleis siguin justes, no sols de paraula i sense voler aplicar-les, i també vull demanar que el meu petit país aconsegueixi el reconeixement que mereix i que pugui d'una vegada decidir lliurement quin és el seu camí i que vol ser, fa massa temps, més de tres segles, que ho demanem i crec que ja seria hora que ho poguéssim aconseguir democràticament i pacíficament; jo vull poder veure la que jo anomeno "la revolució dels somriures". Que ens pugui dur a esser lliures. Ho puc demanar?

BONES FSTS A TOTS          

                                                                  

.          

ES UN CLAN?

EL CLAN

Vist el nou govern, els nous ministres de l'Estat espanyol cada vegada veig amb més claredat que poca cosa, o quasi res no ha canviat de l'època anterior. Si teniu temps i ganes aneu entrant al GOOGLE i aneu cercant l'historial, l'arbre genealògic, els diferents parentius, germans, cunyats, dones, matrimonis; en fi, qui són cadascun dels nostres governants i veureu que no ha canviat res, tots, o quasi tots, són fills, néts. Germans... dels que manaven a la dictadura, seguim essent no governats, manats per la mateixa gent, amb la mateixa duresa, el mateix pensament, els ideals iguals, mai hem deixat d'esser súbdits per ser ciutadans, i això no és tan sols per nosaltres els catalans, també ho és pel resta de l'Estat espanyol, pot ser que en menor mesura però també són súbdits.

Dic això per què no podem creure res del que ens diguin a Madrid, menteixen sempre, si exceptuem quan el que diuen és que enviaran un text o una llei nostra al TC, és l'única veritat que els he sentit dir i els hem hagut de sofrir, quasi cinc anys i tot i que eren un govern en funcions, Déu ni do el que hem rebut, per millorar tota la problemàtica dels espanyols i nosaltres encara ho som, no podien fer res, però per enviar la nostra gent al TC, per això sí que tenien temps. Quina vergonya.

La persona que més ha lluitat contra Catalunya ara és qui s'ha d'entendre amb el nostre President, no trobeu que sembla una malifeta? Jo crec què es tracta d'un parany i poder dir que ells volen dialogar i més tard sortir dient que no es pot parlar de res que faci olor de referèndum i per tant som nosaltres els que trenquem el diàleg, com si no coneguéssim be les seves tracamanyes i les seves mentides com a norma de qualsevol tipus de conversa.

Aquest nou govern ha estat fet com si no hi hagués ningú més al Congrés, vaja com si encara disposes de la majoria absoluta, un nucli dur al seu voltant i la resta gent que li deuen no sabem quin tipus de prebendes però que axis s'assegura un entorn fidel i sense esquerdes que poguessin molestar. En síntesi aquest és el nou govern de l'estat. Sols els manca cridar VIVA FRAN..., PERDÓ, viva Rajoy cada vegada que el vegin.

Analitzant una mica la resta de partits i el seu paper en la legislatura i per ordre de quantitat de diputats, tenim mel PSOE. Difícil papereta, si no aproven el que proposi Rajoy, tenen l'amenaça de noves eleccions al mes de juny, i si ho aproven o ho permeten amb l'abstenció quedant malament amb el seu electorat. Gran dilema, jo, de totes maneres crec que haurien d'esser valents i plantar cara, demostrant axis, a l'electorat que poden tornar a ser el partit que havien estat i que la situació actual és un accident, això els podria comportar una millora de vots, doncs la gent veuria una intenció de renovació certa del partit i que s'oblidarien dels anomenats "barons" que, en paraules d'un d'ells, Felipe Gonzalez, són com gerros xinesos, què fan bonic en ser exposats però no serveixen per res més

En segon lloc tenim "PODEMOS" i el cert és que no sabem ben be que són, un partit? Una plataforma política? Son tan heterogenis que no s'entenen ni entre ells mateixos, però la gent els ha votat. S'anomenen d'esquerres, més quan interessa són una mica més de centre i si s'escau, podrien ser quasi lliberals o alguna osa que ningú encara no ha entès, ni tan sols ells. Tenen un discurs apocalíptic envers la resta dels partits i intenten il·lustrar a tothom de les seves bondats i la seva, diguem forma de fer política.

Llavors ens queda C´s (Ciutadans/Ciudadanois) tot depèn de si parlen a Catalunya o a Espanya, llavors és un nom o l'altre. No deixen de ser una mena de segona marca d3l PP i per molt que diguin o parlin això es axis. Intenten desesperadament fer-se un lloc en la política espanyola i inclús en la catalana, però és molt dificultós ja que no tenen quasi credibilitat i van perden pes i vots en cada convocatòria d'eleccions i per tant és difícil d'aconseguir que s'acceptin les seves propostes. Malgrat tot, són els únics que amb un cert pes en el Congrés i com a quarta força política podrien frenar al PP, almenys quan es tracti de lleis per la resta d'Espanya, ja que si es tracta de Catalunya i la nostra ferma demanda d'independència llavors ja ho sabem el seu vot és igual al del PP i PSOE. Ja veurem com actuen en cada moment i si, de debò, intenten millorar i canviar las lleis de la Reforma Laboral, l'anomenada Llei mordassa, les noves regles de joc del TC, i tantes altres que no cal fer-ne un catàleg.

La resta de grups no tenen, per si mateixos, possibilitats de reformar o presentar noves lleis, entre ells Esquerra Republicana, Partit Demòcrata Europeu, PNV i altres amb menys significació i que es poden permetre donar tocs d'atenció, discursos més o menys durs, critiques més o menys vehements, però que no passen d'això.

I aquest és el panorama, no crec que aquesta legislatura aguanti més de un any o poc més i llavors tornaran a votar al PP? Encara que potser, en aquell moment ja no tingui importància per nosaltres el que puguin fer a Espanya.