CIUTADA PUJOL

CIUTADÀ JORDI PUJOL

Ciutadà Jordi Pujol, molts, tal vegada esperen que comenci a tirar fang sobre la seva persona i els que pensin axis, és què no me coneixen. Veiem: En aquest cas, hi vista la confessió de la pròpia persona, no hi cap allò de la presumpció de innocència, dons ell mateix ha acceptat la seva incorrecció i frau.

A partir d’aquí, crec que la majoria dels que l’estan denigrant, humiliant, condemnant, haurien de fer una mica  de, com en dèiem, “examen de consciencia”?  Tal vegada, si més no, intentar recordar el lloc que ocupen dins de la política i de CDC, a qui el deuen, o si creuen que tan sols és per la seva magnífica preparació acadèmica o també han tingut a veure les coneixences.

Altres també podrien pensar que si van ser derrotats a les urnes durant 23 anys, no seria solament per què aquest home amagava diners al fisc i amb aquests diners pagava a tot el poble català que el votava convençut de la seva vàlua. No seria per això, be és el que jo penso.

 Crec que més aviat seria perquè inspirava confiança, bonhomia, per el seu carisma de líder, i, no ho oblidem per què va fer molt per el nostre país. I perquè va establir les bases de l’actual model de l’estat del benestar, que, per desgracia, amb les retallades a que ens han obligat de Madrid, i també, en part, per la mala gestió dels governs anomenats “tripartits” ha quedat força malmès.

El Ciutadà Pujol, no oblidem que la majoria de escoles, universitats, hospitals, de que disposem actualment, son obra dels seus governs i, està clar, amb l’ajuda de totes les demés forces polítiques. S’ha de tenir una mica, tan sols una miqueta de memòria política. No tot va estar ben fet, no, però jo crec que una bona majoria de les seves accions van estar ben fetes i en gaudim actualment.

El Ciutadà Pujol, ha comes una falta greu, molt greu, especialment perquè, quan hauria pogut resoldre el seu problema no ho va fer i ens va mantenir enganyats a tots els catalans i, jo me permeto dir, que de forma molt especial a aquells que l’havíem recolzat amb les nostres paperetes a les diferents ocasions en que vàrem anar convocats a les urnes.

El Ciutadà Pujol ara se les haurà de veure amb la Justícia i amb la Justícia espanyola, amb jutges que, tots sabem que poques o cap simpaties li tenen i amb això no vull dir que no siguin imparcials i apliquin la llei tal com cal, però si que estic segur de que l’amoïnaran tant com puguin. De moment ja estan dient que ho faran tot, la instrucció per part del jutge instructor i tot el que calgui a la Audiència Nacional a Madrid i això significa més viatges, més despesa d’advocats, mes retards.

El Ciutadà Pujol ens ha fet mal, d’acord, però ho pagarà, son delictes de diners propis, no públics, tan sols va deixar de pagar el que li pertocava i això te arreglo relativament fàcil. Altre cosa son les, de moment presumptes, irregularitats de llurs fills. I jo me pregunto, si un fill diem que no te culpa del que hagi fet el seu pare, també, a la inversa, un pare no pot tenir culpa del que faci llur fill, per tant hem de tenir cura de moltes de les coses què és diuen als diaris que poden, o no, ser del tot veritat i creure, tan sols el que dictaminin els jutges en el seu dia.

El Ciutadà Pujol, per altre banda ha renunciat a tot allò que li corresponia com a ex-President, títol, despatx, cotxe oficial, pensió de jubilació, tot, sense cap excepció. Volen dir que no és una mica exagerat? No ha mort a ningú. Ni han que son a la presó i segueixen cobrant els seus estipendis. No ho acabo de veure clar, però ja se que ha arribat el moment de passar comptes, vells comptes, especialment amb els adversaris polítics, però com que ell ho ha acceptat, dons no hi ha res més a dir.

El Ciutadà Pujol crec que ha volgut carregar a la seva esquena tot el mal que no vol per els seus fills i la seva dona i per això ha acceptat tota la ignomínia que li ha caigut i li caurà damunt i això, al menys es endebades poc afortunat i massa dur.

I per fi, el Ciutadà Pujol ha volgut fer un darrer servei al nostre país a la nostre i seva estimada Catalunya i se retira per deixar tot l’espai necessari, tota la llibertat requerida, perquè el moviment sobiranista, el procés cap a la independència no resulti tacat per la seva imprudència i gravíssima falta per frau i per l’engany a què ens ha tingut sotmesos durant tants anys.

Pesi a tot li vull dir, Ciutadà Pujol, per mi sempre serà el gran President Pujol, i si tal com diu a la seva carta demana perdó, jo li atorgo el meu perdó, potser serem molt pocs els que li atorgarem, però sàpiga que encara queden catalans que l’estimen i perdonen.

I seguirem treballant per aconseguir el nostre somni i al costat del President Mas, del seu govern i de tots els que estan d’acord amb la nostre independència.

VISCA CATALUNYA LLIURE