PER EL Sr. PERE NAVARRO

RESPOSTA AL Sr. PERE NAVARRO, PSC.

Sr. Pere Navarro, començaré igual que vostè en el seu article de La Vanguardia del dilluns 20.05.2013, es a dir amb les paraules de Lluis Nicolau d’Olwer, l’any 1959, en las que diu “Catalunya dividida no pot triomfar”. Jo també faig meves aquestes paraules, però li recordo que el nostre President, el molt Honorable Sr. Artur Mas, això mateix ho ha demanat per activa i per passiva i vostè no n’ha fet el mes mínim cas. Sols ha dit que per aconseguir això s’ha de fer el que vostè diu; Es a dir: l’importa molt poc la seva quantitat d’escons comparada amb les de CiU i les de ERC, que superen les seves amb escreix.

 

Segons vostè, Catalunya s’enfronta a una triple crisi: a) Una crisi democràtica a causa d’una desconfiança creixent de la ciutadania envers els polítics i les institucions”  b) Una crisi econòmica i social, que ha, portat el nombre d’aturats al màxim històric”  c) I també una crisi nacional derivada de la sentencia del Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia.”

 

Be tot això es veritat, però Sr. Navarro, el seu partit, amb el Sr. Montilla al cap, també deu de tenir alguna cosa veure, dons començant per les obres efectuades i NO PAGADES, que han deixat la Generalitat amb un bon deute, QUE TE TERMINIS FINS A MES DE CENT ANYS, i sense un euro per pagar, i que amb les seves actituds, tan personals com  permeses a altres membres del seu govern, també han ajudat, i molt, a la crisi democràtica i de desconfiança vers els polítics en general. Per tant les seves afirmacions de que s’ha de fer un nou sistema, d’acord amb Madrid, de financiació, queda molt ridícul, ja que podien haver-l-ho començat quan encara manaven vostès, recordi que van ser-hi SET anys, en lloc de fer les moltes bajanades que van fer i que van motivar la seva caiguda a les urnes.

 

Llavors si que podria dir que s’ha de situar com a prioritat absoluta la lluita contra la crisi. Però deixant deutes i no ajudant amb les seves votacions a Madrid a que s’aconsegueixi una millora de les finances de la Generalitat, malament podrem aconseguir una millora de la situació, i mentre sostingui, dins de casa personatges tan ferms, amb la causa catalana, com la Sra. Chacón, malament anirem.

 

Per altre banda repeteix una i altra vegada que la única solució es la unitat. Però això si, dedica mes de la meitat del seu escrit a les seves propostes i no hi ha ni un sol rengle que parli d’ajudar al Govern, de unitat si, però sense condicions es el que val. Això es el que esperem de vostès.  El poble català va parlar prou clar el 25 de Novembre i no digui que el Govern del President Mas està en una situació de coalició precària amb el pacte amb ERC. Dons tots dos partís sumen algun que altre diputat mes que els que te vostè. Per si no ho recorda li faré memòria. CiU 50 escons, ERC 21 escons, vostès PSC 20, una petita diferencia. Axis es que de precària res de res, majoria absoluta. Li pot agradar mes o menys el pacte de govern, que no coalició, com a mi tampoc no m’agrada, encara que crec, sincerament, que es millor aquest pacte que si s’hagués fet amb vostè, vistes les idees que exposa en el seu escrit.

 

Vostè critica de forma ferotge que el President Mas, opti per un enfrontament amb Espanya per intentar, per mètodes legals, la independència del nostre país, que dit sigui de pas, no sembla que sigui el seu, ja que “s’equivoquen en votar a favor del català i ho fan en contra, sumant els seus vots als enemics declarats de Catalunya el PP i Ciutadans” i això no me podrà dir que es amb voluntat d’arribar a una entesa d’unitat.

 

Un partit el PP que sembla que son els únics que ens poden dur a sortir del pou en que ens trobem, encara que, la veritat es que menteixen mes que parlen, de democràcia sembla que quan se van donar les classes van fer campana i no saben que es, es dediquen a fer “conferencies de premsa” sense preguntes i mitjançant un televisor, i que ja han estat batejades com de “plasma” i vostès i el seu partit majoritari i homònim, el PSOE s’ajunten, en les votacions a Madrid, per tot allò que sigui en contra de Catalunya, ja que es un axioma que aquesta fòbia, dona vots a la resta d’Espanya. I quan un diputat s’ha desviat i a votat en contra del que manava el seu líder, l’han multat.

 

 Com una conya més, puc citar que el seu Cap Superior, el Sr. Pérez Rubalcaba, s’ha queixat molt de la Llei WERT, però no ha dit ni una sola paraula per defensar la llengua catalana, si que s’ha ficat amb la Església i el Concordat, però de la Llengua catalana, res de res. Que significa això? Que Catalunya i tot el que sigui català, menys el vots, no te cap importància per ell.

 

Vostè sols accepta una unitat que sigui referida a aconseguir un pacte el mes ampli i transversal possible, guiat per el seny (?) i compromès a introduir els canvis necessaris, (a la Constitució?). D’això en diu “federalisme” i no te en compte que ni tant sols els seus correligionaris del PSOE, ho hem de dir els que manen al PSC, de debò, accepten les seves propostes.

 

Està clar que amb posicions tan distants es impossible arribar a un mínim acord per un pacte d’unitat. Vostè sols vol el seu ideari i no accepta la mes mínima distanciació o proposta de qui te les regnes del Govern de la Generalitat. Si us plau, una mica mes de serietat. Que el 25 de Novembre  CiU va ser votat per una gran majoria de catalans. Un 30% i escaig dels vots i el PSC tan sols un 14% i escaig. I això no ho pot oblidar a l’hora de seure a negociar qualsevol pacte.

 

Diu també que fa pocs dies el Tribunal Constitucional ens recordava els riscos de prendre opcions abrandades, que lluny de fer-nos avançar ens fan retrocedir (sic) i segueix Afortunadament el Parlament no havia aprovat només la declaració suspesa, i la declaració proposada pel PSC per celebrar una consulta d’acord amb el Govern espanyol que ens permeti seguir a favor de l’únic dret viable, un referèndum o consulta legal i acordat. Aquesta segona declaració va ser votada per majoria inclosos els vots de CiU i ERC, no axis en la anterior en que el PSC no ho va fer. En quin país viu Sr. Navarro, si els seus “amics” del PSOE s’hi oposen i fan costat al PP en tot allò que pugui afavorir Catalunya, creu, de debò, que es pot arribar a un consens per modificar la Constitució i permetre axis la consulta o referèndum per el dret a decidir? Jo no m’ho  crec.

 

No vull estendrem gaire mes, però si que hi ha un  punt, (tots els altres no son mes que repetir i repetir la seva proposta de federalisme) en el que diu que creu que el President Mas va llegir de forma equivocada els resultats de les eleccions del 25 de Novembre, i que per la via de la radicalització i de la divisió, per la via de subordinar-ho tot als seus compromisos amb ERC, situa Catalunya en un atzucac. I jo li pregunto. Si no ho tinc mal entès, el President, en funcions en aquell moment, també es va dirigir a Vostè per intentar un pacte de Govern i no es va aconseguir, Perquè? .

 

Diu que s’han d’impulsar lleis que millorin la qualitat democràtica, que es hora de seny i canvis, que transformin Espanya en un estat federal (sempre la mateixa idea). Si treballem units per superar la crisi i pal·liar els seus efectes. Però com hem de treballar units si figures importants del seu partit li retreuen que una, una sola vegada, acceptes seure en una convocatòria per intentar arribar a algun acord de certa unitat i no tan sols li retreuen. Quasi li prohibeixen; axis hem d’arribar a cap acord?.

 

I copiant les seves pròpies paraules diré: SI EN DEFINITIVA, TORNEM AL SENY, AL PACTE I A L’ACORD, PODREM AFRONTAR LA TRIPLE CRISI QUE PATEIX EL PAÍS. I surtin-nos-en.  I afegeix i sembla que sigui una broma de mal gust, “Per el PSC no quedarà”.

 

Dons Sr. Pere Navarro, si es veritat el que diu, si de debò, per el PSC no quedarà, comenci per fer pinya i formar part d’algun pacte que permeti fer el que vostè mateix diu, aconseguir una Catalunya unida, deixant cada un de vostès allò que els demés no poden acceptar i acceptant alguna cosa d’aquelles a les que els demés no poden renunciar i axis Catalunya no estarà dividida i podrà triomfar.

 

Tant que parla de pactes, seny, fer pinya, negociació,  li voldria recordar que negociació significa, sempre, cedir per ambdues parts i si s’escau per banda de les tres o més parts que intervinguin en la negociació i, desgraciadament, això molts polítics, com vostè no ho entenen o no ho saben, o no ho volen aplicar. I això Sr. Navarro si que seria aplicar el seny a tots els problemes de la nostre Pàtria, de Catalunya, ja que per el que sembla, la seva Pàtria es tan sols Espanya.

 

Una cordial salutació d’un català que no era independentista i vist tot el que ha vist si ha tornat.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE