LA ALCALDESSA I ELPSC A L'HOSPITALET

CARTELL DEL NO A L’INDEPENDÈNCIA

A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Per fi, ja era hora, el PSC s’ha declarat de forma clara e inequívoca en contra de la independència, en un cartell, o fulletó editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i que per mitjà de la seva Alcaldessa, han redactat i publicat el següent manifest:

En castellà tal i com l’he vist publicat, encara que sembla que hi ha una versió en català

 

“El PSC fue el único partido que en la reunión sobre el derecho a decidir se manifestó a favor de hablar de las preocupaciones reales de la gente.

La prioridad no es hacer ahora la consulta soberanista, es dar respuesta  los problemas y a las demandas de los ciudadanos; la creación de puestos de trabajo, los recortes en educación, sanidad y dependencia, el drama de los desahucios, el mantenimiento de los servicios sociales básicos para ayudar a las personas que lo están pasando mal, e impulsar políticas para reactivar la economía y el empleo, tal como hacemos en l’Hospitalet.

El PSC no está a favor de la independencia, los socialistas estamos a favor de que los ciudadanos puedan opinar sobre su futuro en una consulta pactada con el Gobierno español, legal, clara y vinculante.

La independencia no es la solución a la crisis económica. Creemos en un modelo federal que respete la realidad plurinacional, pluricultural y plurilingüistica del Estado”

Nuria Marin,

Alcaldessa de l’Hospitalet

Primera Secretaria del PSC de l’Hospitalet.

NO a la independència. VOTA PSC

 

(Presidit per una fotografia de la Sra. Nuria Marin i de les paraules PSC  l’Hospitalet)

 

Aquest fulletó va acompanyat de les paraules de la pròpia Nuria Marin, del Sr. Pere Navarro i del exministre de treball Sr. Celestino Corbacho i que copio literalment a continuació, ja que son presentats amb la mateixa tipografia, format i fotografies de l’anterior. I diuen axis:

 

Sota la fotografia de la Sra. Nuria Marin:

“Hem de sumar esforços per generar treball i atendre a qui més ho necessita.

Així es com treballem en l’Hospitalet. Així volem treballar per a Catalunya”

 

Sota la fotografia del Sr. Pere Navarro hi diu:

“Entre l’independentisme d’Artur Mas i l’immobilisme de Rajoy existeix només una posició sensata: l’Espanya Federal que permeti a Catalunya millorar el seu finançament.”

 

 

Sota la fotografia del exministre Sr. Celestino Corbacho, diu:

 

“Estic en contra de la independència perquè el problema no és Espanya. El problema son les polítiques de CIU i PP amb las seves retallades en sanitat i en educació”

 

I acaba amb un rètol amb lletra molt mes grossa que diu:

 

NO A LA INDEPENDÈNCIA – VOTA PSC

 

 

 

Quasi podria dir que no cal respondre, es tiren pedres a la seva teulada ells mateixos. Però si que faré algunes consideracions.

 

Que tenen a veure les paraules de parlar de les preocupacions reals de la gent, de les retallades, de l’atur, dels desnonaments, etc. etc. sembla que vulguin sumar peres i pomes, tots a questos problemes ja son en el ordre del dia del nostre Govern, però poc pot fer si des de Madrid no ens donen, per una banda diners, no préstecs, diners,  diners nostres i per altre banda no ens donen la possibilitat de fer les nostres polítiques, SENSE TENIR-NOS AMB LES MANS LLIGADES, polítiques nostres per sortir de la crisi, per la xacra de l’atur, de evitar les retallades tan en sanitat, com educació, com cultura, salaris de funcionaris, pagues extres, etc. tenint en compte, a més a més, i això ho saben molt bé els Socialistes del PSC, de la seva etapa de govern, en que van estirar molt mes el braç que la màniga i van deixar-ho tot per que ho pagués qui vingui darrera nostre, i axis sabem que la Generalitat te deutes per mes de cent anys. I ara venen dient que el dèficit de la Generalitat es mes gran ara que quan manaven ells. Es pot ser mes pocavergonya? I tot el que va quedar pendent de pagament, i les escoles que es van fer i no es van pagar? I les obres públiques, com el Metro que s’han hagut d’aturar, per que les van començar sense diners? Tot això no compte? Sr. Navarro, una mica mes de seriositat i menys demagògia.

 

Per fi s’han tret la careta, ells no son PSC, son PSOE i per tant  son espanyolistes i ho diuen ben clar, no s’amaguen. Llavors no poden ser favorables a la independència i, es una posició molt respectable, però que després no vinguin dient que si CiU, està a favor del PP, que si sols sap fer acords amb el PP, etc. ja que la seva posició es exactament la mateixa del PP i de C’s, i també ens recriminen que fem les polítiques que vol ERC. I jo els hi recordaria que el Sr. Pere Navarro va refusar una acord amb CiU, pesi a les moltes vegades que li ha estat ofert. I al contrari el Sr. Junqueras, encara que posant moltes dificultats i pals a les rodes, acceptà el pacte, encara que no formar part del Govern.

 

Per lo vist, i per el que diuen es conformen amb una millora del finançament i tornem-hi fins a la propera vegada que en parlem de diners.

Sembla que els temes de país no els afecten, no importa que ens diguin NAZIS, tot lo mes diran al Sr. Pérez Rubalcaba, digues alguna cosa que s’estan passant, i prou. No importa que vulguin treure el català de les escoles (recordin la votació, que ara diuen va ser un error, que van fer, juntament amb el PP i C’s).  No importa que el corredor mediterrani no es faci, els hi recordo que van votar a favor del corredor central ferroviari, juntament amb el PSOE i el PP. Per sort a Brussel·les tenen el seny que manca a Espanya.

En fi tantes i tantes coses que normalment, intenten dissimular però que se’ls hi veu el llautó, especialment quan al Parlament diuen i voten una cosa i a les Cortes Españolas, votan en contra i conjuntament amb el seu partit mare el PSOE.

 

I ara aniré per les paraules del l’altre “pamflet”:

 

A la Sra. Nuria Marín li diria que no ho deuen estar fent gaire bé a l’Hospitalet la creació de llocs de treball, quant segons diuen les estadístiques es una de les ciutats amb mes atur de tota Espanya, no sols de Catalunya. Llavors diria que Déu ens guard de les seves polítiques per a tota Catalunya...Li recordo a l’Hospitalet l’atur es del 18,39% i a tot Catalunya del 16% i escaig.

 

Al Sr Pere Navarro, se li entén tot, sols sap dir que el Sr. Artur Mas i Rajoy, tots dos al mateix sac, amb el seu immobilisme, no permeten el federalisme (aquesta paraula ja la he sentit un munt de vegades, vostès no?) i la millora del finançament. Es a dir seguim igual, que podríem prendre mal i alguns dels nostres podrien deixar de percebre els suculents emoluments del Govern Espanyol. Exministres, senadors, etc.

 

I al inefable Exministre Sr. Corbacho que ens diu que el problema no es Espanya, que ho son les polítiques de CIU i PP (un altre vegada al mateix sac) amb les retallades. Que no recorda, Sr. Corbacho, que el van fer fora de ministre perquè la quantitat d’aturats a Espanya, sota el seu mandat, va créixer de forma exponencial?

 

En fi amics, ja començo a estar tip de salvadors de la Pàtria, com els Srs. Navarro, Corbacho, Montilla, etc. etc. i no en parlem del Sr. Aznar, que sembla que vol tornar, però d’això ja en parlaré un altre dia.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE.

 

 

 

PER EL Sr. PERE NAVARRO

RESPOSTA AL Sr. PERE NAVARRO, PSC.

Sr. Pere Navarro, començaré igual que vostè en el seu article de La Vanguardia del dilluns 20.05.2013, es a dir amb les paraules de Lluis Nicolau d’Olwer, l’any 1959, en las que diu “Catalunya dividida no pot triomfar”. Jo també faig meves aquestes paraules, però li recordo que el nostre President, el molt Honorable Sr. Artur Mas, això mateix ho ha demanat per activa i per passiva i vostè no n’ha fet el mes mínim cas. Sols ha dit que per aconseguir això s’ha de fer el que vostè diu; Es a dir: l’importa molt poc la seva quantitat d’escons comparada amb les de CiU i les de ERC, que superen les seves amb escreix.

 

Segons vostè, Catalunya s’enfronta a una triple crisi: a) Una crisi democràtica a causa d’una desconfiança creixent de la ciutadania envers els polítics i les institucions”  b) Una crisi econòmica i social, que ha, portat el nombre d’aturats al màxim històric”  c) I també una crisi nacional derivada de la sentencia del Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia.”

 

Be tot això es veritat, però Sr. Navarro, el seu partit, amb el Sr. Montilla al cap, també deu de tenir alguna cosa veure, dons començant per les obres efectuades i NO PAGADES, que han deixat la Generalitat amb un bon deute, QUE TE TERMINIS FINS A MES DE CENT ANYS, i sense un euro per pagar, i que amb les seves actituds, tan personals com  permeses a altres membres del seu govern, també han ajudat, i molt, a la crisi democràtica i de desconfiança vers els polítics en general. Per tant les seves afirmacions de que s’ha de fer un nou sistema, d’acord amb Madrid, de financiació, queda molt ridícul, ja que podien haver-l-ho començat quan encara manaven vostès, recordi que van ser-hi SET anys, en lloc de fer les moltes bajanades que van fer i que van motivar la seva caiguda a les urnes.

 

Llavors si que podria dir que s’ha de situar com a prioritat absoluta la lluita contra la crisi. Però deixant deutes i no ajudant amb les seves votacions a Madrid a que s’aconsegueixi una millora de les finances de la Generalitat, malament podrem aconseguir una millora de la situació, i mentre sostingui, dins de casa personatges tan ferms, amb la causa catalana, com la Sra. Chacón, malament anirem.

 

Per altre banda repeteix una i altra vegada que la única solució es la unitat. Però això si, dedica mes de la meitat del seu escrit a les seves propostes i no hi ha ni un sol rengle que parli d’ajudar al Govern, de unitat si, però sense condicions es el que val. Això es el que esperem de vostès.  El poble català va parlar prou clar el 25 de Novembre i no digui que el Govern del President Mas està en una situació de coalició precària amb el pacte amb ERC. Dons tots dos partís sumen algun que altre diputat mes que els que te vostè. Per si no ho recorda li faré memòria. CiU 50 escons, ERC 21 escons, vostès PSC 20, una petita diferencia. Axis es que de precària res de res, majoria absoluta. Li pot agradar mes o menys el pacte de govern, que no coalició, com a mi tampoc no m’agrada, encara que crec, sincerament, que es millor aquest pacte que si s’hagués fet amb vostè, vistes les idees que exposa en el seu escrit.

 

Vostè critica de forma ferotge que el President Mas, opti per un enfrontament amb Espanya per intentar, per mètodes legals, la independència del nostre país, que dit sigui de pas, no sembla que sigui el seu, ja que “s’equivoquen en votar a favor del català i ho fan en contra, sumant els seus vots als enemics declarats de Catalunya el PP i Ciutadans” i això no me podrà dir que es amb voluntat d’arribar a una entesa d’unitat.

 

Un partit el PP que sembla que son els únics que ens poden dur a sortir del pou en que ens trobem, encara que, la veritat es que menteixen mes que parlen, de democràcia sembla que quan se van donar les classes van fer campana i no saben que es, es dediquen a fer “conferencies de premsa” sense preguntes i mitjançant un televisor, i que ja han estat batejades com de “plasma” i vostès i el seu partit majoritari i homònim, el PSOE s’ajunten, en les votacions a Madrid, per tot allò que sigui en contra de Catalunya, ja que es un axioma que aquesta fòbia, dona vots a la resta d’Espanya. I quan un diputat s’ha desviat i a votat en contra del que manava el seu líder, l’han multat.

 

 Com una conya més, puc citar que el seu Cap Superior, el Sr. Pérez Rubalcaba, s’ha queixat molt de la Llei WERT, però no ha dit ni una sola paraula per defensar la llengua catalana, si que s’ha ficat amb la Església i el Concordat, però de la Llengua catalana, res de res. Que significa això? Que Catalunya i tot el que sigui català, menys el vots, no te cap importància per ell.

 

Vostè sols accepta una unitat que sigui referida a aconseguir un pacte el mes ampli i transversal possible, guiat per el seny (?) i compromès a introduir els canvis necessaris, (a la Constitució?). D’això en diu “federalisme” i no te en compte que ni tant sols els seus correligionaris del PSOE, ho hem de dir els que manen al PSC, de debò, accepten les seves propostes.

 

Està clar que amb posicions tan distants es impossible arribar a un mínim acord per un pacte d’unitat. Vostè sols vol el seu ideari i no accepta la mes mínima distanciació o proposta de qui te les regnes del Govern de la Generalitat. Si us plau, una mica mes de serietat. Que el 25 de Novembre  CiU va ser votat per una gran majoria de catalans. Un 30% i escaig dels vots i el PSC tan sols un 14% i escaig. I això no ho pot oblidar a l’hora de seure a negociar qualsevol pacte.

 

Diu també que fa pocs dies el Tribunal Constitucional ens recordava els riscos de prendre opcions abrandades, que lluny de fer-nos avançar ens fan retrocedir (sic) i segueix Afortunadament el Parlament no havia aprovat només la declaració suspesa, i la declaració proposada pel PSC per celebrar una consulta d’acord amb el Govern espanyol que ens permeti seguir a favor de l’únic dret viable, un referèndum o consulta legal i acordat. Aquesta segona declaració va ser votada per majoria inclosos els vots de CiU i ERC, no axis en la anterior en que el PSC no ho va fer. En quin país viu Sr. Navarro, si els seus “amics” del PSOE s’hi oposen i fan costat al PP en tot allò que pugui afavorir Catalunya, creu, de debò, que es pot arribar a un consens per modificar la Constitució i permetre axis la consulta o referèndum per el dret a decidir? Jo no m’ho  crec.

 

No vull estendrem gaire mes, però si que hi ha un  punt, (tots els altres no son mes que repetir i repetir la seva proposta de federalisme) en el que diu que creu que el President Mas va llegir de forma equivocada els resultats de les eleccions del 25 de Novembre, i que per la via de la radicalització i de la divisió, per la via de subordinar-ho tot als seus compromisos amb ERC, situa Catalunya en un atzucac. I jo li pregunto. Si no ho tinc mal entès, el President, en funcions en aquell moment, també es va dirigir a Vostè per intentar un pacte de Govern i no es va aconseguir, Perquè? .

 

Diu que s’han d’impulsar lleis que millorin la qualitat democràtica, que es hora de seny i canvis, que transformin Espanya en un estat federal (sempre la mateixa idea). Si treballem units per superar la crisi i pal·liar els seus efectes. Però com hem de treballar units si figures importants del seu partit li retreuen que una, una sola vegada, acceptes seure en una convocatòria per intentar arribar a algun acord de certa unitat i no tan sols li retreuen. Quasi li prohibeixen; axis hem d’arribar a cap acord?.

 

I copiant les seves pròpies paraules diré: SI EN DEFINITIVA, TORNEM AL SENY, AL PACTE I A L’ACORD, PODREM AFRONTAR LA TRIPLE CRISI QUE PATEIX EL PAÍS. I surtin-nos-en.  I afegeix i sembla que sigui una broma de mal gust, “Per el PSC no quedarà”.

 

Dons Sr. Pere Navarro, si es veritat el que diu, si de debò, per el PSC no quedarà, comenci per fer pinya i formar part d’algun pacte que permeti fer el que vostè mateix diu, aconseguir una Catalunya unida, deixant cada un de vostès allò que els demés no poden acceptar i acceptant alguna cosa d’aquelles a les que els demés no poden renunciar i axis Catalunya no estarà dividida i podrà triomfar.

 

Tant que parla de pactes, seny, fer pinya, negociació,  li voldria recordar que negociació significa, sempre, cedir per ambdues parts i si s’escau per banda de les tres o més parts que intervinguin en la negociació i, desgraciadament, això molts polítics, com vostè no ho entenen o no ho saben, o no ho volen aplicar. I això Sr. Navarro si que seria aplicar el seny a tots els problemes de la nostre Pàtria, de Catalunya, ja que per el que sembla, la seva Pàtria es tan sols Espanya.

 

Una cordial salutació d’un català que no era independentista i vist tot el que ha vist si ha tornat.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

 

FINS QUAN AGUANTAREM?

INSULTS A CATALUNYA

Sembla que s’ha obert la veda per insultar a Catalunya i els catalans, i quasi sempre amb el mateix qualificatiu,  al menys per part dels qui tenen una mica mes o menys possibilitats de comandament al partit del PP. Es a dir, els peperos de mes possibilitats per raó del seu càrrec en el partit.

 

Així veiem com Dña. Luisa Fernanda Rudi, Presidenta de l’Aragó, es permet inventar noms per els idiomes que s’han parlat tota la vida com es el català i l’aragonès i que a partir d’ara, sense tindre en compte ni els filòlegs ni la filologia i s’inventa paraules com LAPAO , per el català de la franja fronterera amb Catalunya i el LAPAPYP per l’aragonès parlat a la zona pirenaica i prepirinenca. Evidentment en un nou moviment manifestament ideat i dut a la pràctica per eliminar la llengua catalana en aquells indrets.

 

No parlem del responsables polítics de Tele Madrid, que s’han permès titllar de NAZIS tant al President de la Generalitat, el Molt Honorable Sr. Artur Mas i al Honorable Cap de l’oposició, l’honorable  Sr. Oriol Junqueres, i, per extensió a tots el catalans, al menys a la majoria, segons es desprèn de les darreres eleccions autonòmiques, amb unes imatges en que al costat de les fotografies de Hitler i Stalin, apareixen les dels Senyors Mas i Junqueras, en un exercici comparatiu prou evident

   

I, no tan sols es permeten insultar comparant-nos amb la mes execrable lacra ocorreguda durant la segona guerra mundial, amb els milions d’assassinats de jueus i també de catalans republicans, entre d’altres milers d’innocents de moltes altres ètniques, si no que arriben a la indecència de respondre a les queixes i demandes de rectificar aquesta barbaritat, amb una carta oberta en la que justifiquen i neguen qualsevol tipus de INSULT  o menyspreu.

 

Per altre banda, un diputat del Parlament de la Comunitat Valenciana, es a dir del PAIS VALENCIA, que es com l’anomenaven els mateixos valencians en èpoques no massa remotes, es permet, per justificar el nom de Comunitat Valenciana, anomenar Nazis, per enèsima vegada als catalans i demanar la prohibició d’anomenar País Valencià en qualsevol escrit adreçat a la Generalitat Valenciana i tot això amb la complaença del seu President, tant de el Parlament com de la Generalitat Valenciana, que no han mogut ni un dit per rectificar una postura tan amoral i hostil com la; que expressava aquest diputat de qui no vull recordar ni el seu nom.

 

I podem seguir, aquesta mateixa setmana la Delegada del Gobierno de España a Catalunya Sra. LLanos de Luna, es permet en un homenatge a la Guardia Civil, fer extensiu aquest homenatge a un, no sabria com anomenar-lo, però en diré Senyor, pertanyent a la División Azul, aquella que sota el comandament del General franquista Muñoz Grandes, van jurar fidelitat a Hitler i van lluitar com una força mes de la Alemanya nazi i, per tant, aquests si que son Nazis, en tota la extensió de la paraula; i.  La Sra. LLanos de Luna es permet homenatjar, quan una cosa d’aquestes característiques, a qualsevol país europeu hagués estat condemnat d’immediat i hagués tingut, segur, conseqüències jurídiques i penals per ella.

 

!Ah¡ i vist que quasi totes les forces polítiques de l’arc parlamentari català i algunes de les Corts de Madrid, estan demanant la seva dimissió o be el seu cessament immediat, dons bé, no sols no dimiteix ni es cessada si no que el Comandament de la Guardia Civil ha publicat una nota dient que totes les forces i organitzacions allà representades, son totalment legals i inscrites en els corresponents registres governamentals del nostre país.

Això es Espanya i aquesta es la idea de país que volem exportar a Europa i així es com ens veuen la resta dels països europeus, que, tot sigui dit, van patir en els seus ciutadans els actes criminals d’aquests mateixos senyors homenatjats per aquesta senyora. Bona carta de presentació.

 

Quan veus aquests improperis, arribes a pensar que el Dictador, no es mort, i que caldria vigilar si la llosa que cobreix la seva tomba al Valle de los Caidos   ha estat remoguda, ja que, al menys la seva ombra es molt allargada i arriba molt lluny.

 

Encara queden molts, que en teoria son a la dreta del PP, però que en realitat son a les seves files i que encara viuen com si fos l’any, anava a dir el 1936, però prefereixo dir el 1939 que es quan varen començar  els molts crims comesos per la Dictadura i que, fins ara, la única conseqüència ha estat la condemna de l’únic home que s’havia proposat desemmascarar els que segueixen infiltrats a les diverses forces vives de l’Estat Espanyol i preferentment al PP i que ha estat el JUTGE GARZON, que encara que no soc de la seva ideologia i no m’és gaire grata la seva persona ni la majoria dels seus actes amb nosaltres els catalans, haig de reconèixer que va ser l’únic que va tenir tarannà per intentar ajudar els que van perdre els seus familiars estimats i a dia d’avui no saben on son les seves despulles.

Mare de Déu del Toro

A LA MARE DE DÉU DEL TORO



Un bon amic, Mossèn Bosco Faner i Bagur, de l’Església de Sant Esteve (entre moltes altres ocupacions i càrrecs) de Ciutadella de Menorca, va escriure aquesta poesia/pregaria a la Mare de Déu del Toro i com que m’agradà molt, m'he permès copiar-la i espero que no li sàpiga greu, però considero que es un motiu d'homenatge a la Mare de Déu i a tota la terra menorquina que tant me l'estimo.

Per això, amic Bosco, me permeto copiar-la aquí, al meu blogg per que tots els meus amics i seguidors, especialment els menorquins, puguin gaudir d’aquesta petita meravella.

 

 

Un cordial saludo.

 

 

 

 

 

 

 

BARÇA

 

 

 

 

 

CAMPIONS LLIGA 2012-2013

 

 

FELICITATS

 

 

 

A TOTS ELS CULERS

 

 

 



LAPAO, LAPAPYP ? CATALÀ

NOVES LLENGUAS A ESPANYA

Els polítics del nostre país, al menys a l'Aragó,  tenen tanta feina, que per poder emplenar la seva jornada de treball.  de feina i mes feina, han decidit que havien de trobar quelcom que fos total i absolutament imprescindible per el benestar dels ciutadans que els varen votar en el seu dia.

 

Per això, després de 10 mesos de profunds estudis i de intentar esbrinar quin seria el pitjor problema i que precisés d’una mes profusa, ingent, dificultosa, difícil, i delicada opció que mereixés la seva total i absoluta dedicació full time per trobar-hi solució, van arribar a la conclusió que era imprescindible canviar el nom de les llengües que es parlen a la seva Comunitat Autònoma.

 

Després de deu mesos de estudis, debats en comissions, assessories d’experts filòlegs, la (no se quin tractament te) Senyora Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, Doña Luisa Fernanda Rudi, acompanyada dels diputats del seu partit, el Partit Popular i dels que li donen suport per tenir la majoria i que son del partit PAR, han decidit que la llengua que es parla, de temps immemorials, a la franja aragonesa-catalana, i que s’anomenava català, a partir d’ara s’anomenarà LAPAO. Es a dir: Lengua Aragonesa pròpia del área oriental i per a mes conya, afegeixen un altre nova llengua que en diran: LAPAPYP. Lengua aragonesa propia del pirineo y prepirineo, que tinc entès es deia ARAGONES, però això es el menys importa.

 

La veritat es que no m’havia adonat, succeeix que tot el que he escrit fins ara ho he fet en LAPAO, !caram¡ ja sé un altre llengua, he augmentat la meva petita i humil cultura.

 

Jo m’he permès intentar ajudar-los amb un altre nom de llengua espanyola, ja que sempre dir castellà o espanyol, m’ha semblat una mica ridícul, hem de canviar i pesi a que no he gosat demanar-ho al Parlament de Catalunya ni a cap dels seus Honorables membres, si que hi he trobat un nom, perdó, un acrònim que reflexa, crec que prou bé, el nou nom de la llengua castellana, proposo que es digui: LLEPAM, es a dir Lengua española propia area de Madrid , que crec que si escau vist tot el que fan amb la nostre llengua.

 

Com podeu imaginar tot el que queda escrit es tan sols per intentar no emprenyar-me massa amb tota aquesta gentalla, que intenten, de la forma mes barroera que saben,  que no puguem parlar el nostre mil·lenari idioma i que en aquells llocs que havien estat dins de la mateixa comunitat de parla, es a dir València, ses Illes Balears, ara la franja d’Aragó, quedin orfes de la seva parla materna. ¡ah! i no en parlem del Rosselló, per que no es Espanya, en el seu dia el vàrem perdre, però que mantenen el català a mes del francès.

 

Una anècdota que me va passar a mi ja fa mes de cinquanta anys, i que es prou explicita respecta a la parla del Rosselló:

 Dons bé, en el nostre viatge de noces vam anar en tren a Paris, un cop fora d’Espanya, es a dir, just passada la frontera amb França, va pujar al nostre vagó una senyora ja d’una certa edat que en sentir que parlàvem, la meva dona i jo, en català, es va adreçar a nosaltres en el mateix idioma. Jo li vaig demanar: D’on es vostè que parla una català tant bo? I la seva resposta la recordaré tota la meva vida, soc francesa, de Perpignan, però nosaltres tan sols fa cent anys que som francesos i per tant encara ens sentim catalans. Vaig quedar d’una peça. Ja que, en aquells anys quasi era motiu de denuncia si te sentien parlar en català, a la teva propia terra.

 

Be ja ho sabeu, no cal aprendre idiomes per anar a l’Aragó, amb el català ens en sortirem prou bé. I també a València i a ses Illes Balears, on parlen ara el Balear, abans parlaven el català/mallorquí, el Pla o català/menorquí, però que sempre ens ha permès entendre’ns. I es que si parlem el mateix idioma, que l’anomenin com vulguin, sempre serà català i el mes important es que podrem parlar i dialogar sense necessitat de que ningú ens digui com ho hem de fer o com ho hem d’anomenar.

 

Una forta encaixada a tots i especialmen als meus amics Ciutadellencs.

 

El Pecat de ser català. (copia)

He rebut aquest e-mail i vista la gran importància que té, m'he permès copiar-ho donant, això si, totes les dades del seu autor que mereix el reconeixement de tots els catalans, tan dels de soca-rel com dels que som fills de pares o mares de qualsevol altre regió de Espanya. Es un escrit que meravella a qualsevol que el llegeixi amb un esperit obert.

Senyor Cubero, li demano perdó per copiar el seu escrit, però m'ha semblat tan bonic i tan real que no he pogut resistir-me i l'he penjat al meu bloc, encara que com pot veure, sempre respectant el seu nom i autoria.

Francisco Javier Cubero Egea va néixer a Badalona (Barcelona, Espanya) el 1960.

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i tècnic especialista en Arts Gràfiques, actualment desenvolupa la seva tasca docent en el programa de Graduat Superior de Disseny de l’Escola Elisava, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, i al Col · legi Santa Teresa de Lisieux de Barcelona, on és professor de llengua i literatura.

Autor de diversos llibres inèdits de poesia, poemes seus han aparegut en diverses revistes espanyoles i d’altres països com Argentina, Colòmbia, Mèxic o Perú. Ha publicat “El corazón de limo” (Barcelona: Paralelo Sur Ediciones, 2007).

És el creador i editor del portal d’Internet eldigoras.com i director de la revista de literatura Paralelo Sur, publicació semestral en paper editada a Barcelona.

Ha escrit aquest magnífic text que convindria que llegís el Sr Ministre Wert, cosa que dubto que faci. Deu tenir altres feines més importants…

 

 

“ESPAÑOLIZAR” O EL PECADO DE SER CATALÁN

Haber nacido en 1960 me proporciona una cantidad considerable de recuerdos, entre ellos el de un niño de 6 años que cada mañana, en el patio del colegio, cantaba el “Cara al sol” con el brazo en alto, como si fuera un juego, mientras una bandera, roja y gualda, ascendía por el mástil.
De aquella época es también una fotografía de escolar dócil posando ante un decorado de libros, con un ventanal de cipreses pintados al filo de un arroyo, un busto de Cervantes y un mapa político de España. Una fotografía en blanco y negro coloreada con anilinas tristes ya, de tiempo y de experiencia.
Quien supo de materias obligadas, como una Religión centrada en el pecado y en la culpa o aquella denominada Formación del espíritu nacional guiada por el odio y por el miedo para cultivar un nacionalismo español de hoja perenne, oye ahora mensajes parecidos, bajo la misma bandera que esconde el águila aunque esté claro que mantiene las garras afiladas.
Así el país, aquel país tan impuesto como ficticio, vuelve hacia el blanco y negro maquillado de anilina, de la mano de un ministro de Educación apellidado Wert: «Sí, nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes».
Fui un alumno catalán curiosamente españolizado. Mi madre, nacida en Granada, contrajo matrimonio con mi padre, nacido en Zamora, y algún tiempo después nacía yo en la ciudad de Badalona. El catalán estaba perseguido por el nacionalismo español gobernante, la escuela era en castellano, la ideología venía de la mano de aquellas enciclopedias Álvarez que, sin embargo, recuerdo con afecto. El tiempo tuvo que llevarse la mitad de mentira, de imposición y de odio que contenían ciertas enseñanzas. Algo debió ayudar tener buenos maestros que no eran catalanes, una madre cariñosa e inteligente que les pedía a los vecinos que nos hablasen catalán a mi hermano y a mí, o un abuelo andaluz tan republicano como honesto.
Pero los vecinos que eran catalanes nos hablaban en castellano, ¿quién sabe cuánto de cortesía y cuánto de miedo podía haber en aquella buena gente cuyo pecado principal consistía en ser catalanes y hablar catalán en Catalunya? ¿A alguien se le ocurre que se le pueda prohibir hablar su lengua a un castellano en Castilla? Ahora parece que la memoria es frágil, aquí no sólo se persiguió al republicano, también se persiguió al catalán sólo por serlo, algunos se olvidaron pronto o se inventaron otra historia.
Crecí en un país cuyo interés era españolizar a los niños catalanes. Aunque yo no hablaba catalán tuve que acostumbrarme a ser “polaco” y decidí aprovechar, a los veinte años, el Servicio militar obligatorio que me llevó a Sevilla para empezar a hablar un catalán titubeante con aquellos catalanes que no me conocían. Así, cuando volví, empecé a construir mi segunda lengua, el catalán, a pesar de un franquismo que pensábamos muerto, a pesar de una educación españolizante, a pesar de quienes nos llamaban polacos, como si fuera una broma, como si no se destilase en el apelativo ese odio ancestral de “lo español” hacia lo diferente, ese afán de imposición y tabla rasa.
Empecé a hablar catalán por voluntad propia y por convencimiento de que esa lengua debía ser tan mía como la otra, por vivir en una tierra integradora a la que durante mucho tiempo se le ha negado su esencia de nación. Y eso nada tenía en contra de España, de una España ideal que siempre ha sido bombardeada desde la Meseta y desde sus aledaños. De una España que fuera tan integradora como Catalunya, que estuviera orgullosa de una diversidad real. Una España que hoy ya parece imposible.
Pareció un proyecto viable en la mal llamada Transición, donde hubo ejemplos de diálogo y donde las concesiones a la presión de la oligarquía franquista y de un ejército contaminado dieron a luz una Constitución pactada que, a pesar de todo, podía suponer un marco de convivencia. La politización de los tribunales acabó con ese sueño y un Tribunal constitucional manipulado y disminuido en número demostró que lo votado en un parlamento y refrendado por la mayoría de una población podía ser deshecho por un puñado de magistrados. ¿Democracia?
El 11 de septiembre de 2012 salió a la calle un pueblo cansado de tres siglos de incomprensión, cansado de la continua involución de la política española, cansado de la corrupción de la casta política, cansado de la gestión de la crisis financiera. No es el dinero lo que mueve las banderas independentistas, es la dignidad que un día y otro pisotea esa Castilla antigua que se llama España.
Y la respuesta es el insulto y vuelve a ser el miedo. La respuesta es seguir intentando arrinconar la lengua hermana en ese cainismo miserable que lastra la historia de lo que pudo ser España y hoy no es más que el Estado español. Ahora nos dicen que no somos soberanos, que no podemos decidir nuestro futuro, ni los catalanes de padres catalanes, ni los catalanes de padres castellanos, extremeños, andaluces… Esto es la democracia española, escrito en castellano, con el dolor de quien creyó en una democracia verdadera y hoy se pregunta a qué espera el 15M, a qué esperan los verdaderos demócratas para salir a denunciar en la calle el regreso del odio, de la intransigencia, de la uniformidad.
Soy profesor de castellano en Barcelona, mis alumnos hablan dos lenguas con el mismo orgullo, el castellano con un dominio similar o mejor que el de la mayoría de los niños de Castilla. En mis clases de castellano no hay ideología, hay reflexión. Hay lengua, una lengua castellana hermosa y rica, con una tradición literaria que está muy por encima de la política cicatera de estos tiempos. Mis alumnos no necesitan que venga nadie a españolizarlos, quieren crecer libres y ser demócratas y que se les acepte porque son personas y no porque puedan ser votantes. Son catalanes en un sistema educativo integrador, donde la lengua vehicular es el catalán, la lengua propia de Catalunya. Esa Catalunya que pudo ser nación española y que tendrá que ser nación europea, lo que siempre ha sido; pero de la mano de un independentismo gestado fuera de Catalunya por los intolerantes.
¡Qué lástima que en el resto de España haya tan poca empatía, tan poca capacidad de entender lo diferente!
Mañana es 12 de octubre, no voy a celebrar vuestra incomprensión. Ser catalán era, para muchos catalanes, la única manera de ser español; ahora será la única forma que tiene un catalán de ser europeo.
No soy nacionalista, los nacionalistas son Wert o Rajoy, el que calla. Soy catalán, señores, mi padre es de Zamora, mi madre de Granada. No voy a alegrarme ni voy a repartirme cuando llegue la independencia. Soy catalán, votaré por esa independencia,  y espero que algún día podamos ser buenos vecinos, al fin y al cabo soy profesor de castellano, esa lengua que otros llaman español.

          Francisco Javier Cubero Egea

 

 

NAZIS o POLACS, que som?

ARA RESULTA QUE SOM NAZIS

Fins ara ens deien “polacos” i ja estàvem acostumats, fins i tot podíem riure d’una tonteria com aquesta, per que, per nosaltres, els “polacos” no existeixen, son polonesos, es a dir; naturals de Polònia.

Ara, segons TELEMADRID, la inefable televisió autonòmica de la gran comunitat autònoma de Madrid, unida amb cervells tan importants, tan privilegiats, com els de Amando de Miguel i Fernando Vilches, axis com una pseudo-periodista anomenada Cristina Ortega, experts tots ells en remenar la merda de les clavegueres, sempre que sigui en contra de Catalunya. Dons aquests personatges han ordit amb la connivència de TELEMADRID (per cert quasi ja desnonada per la escassa qualitat dels seus programes) un reportatge titulat “LA IMPOSICIÓN Y PERVERSION DEL LENGUAJE” en el que tenen la poca vergonya de comparar i il·lustrar les seves perverses i demoníaques ments, per fer palesos els raonaments que intenten inculcar a la seva audiència personatges com Hitler i Stalin amb el nostre President Artur Mas, amb el cap de l’oposició al Parlament Sr. Junqueras, amb el Sr. Ibarretxe, i fins i tot amb el Sr. Pere Navarro (devia de passar per allà prop) i ens titllen de NAZIS, cosa que en qualsevol país europeu i democràtic, ja seria als tribunals. Però aquí, si es refereixen a nosaltres, als catalans, no passa res, sols cal veure el Ministre Wert. I tot això per el “crim” de defensar la nostre llengua i el Sr. Ibarretxe  la seva. El euskera.

 

Aquests mateixos que ens volen comparar amb els NAZIS, son els que no volen recordar que el seu estimat assassí Francisco Franco, era amic de Hitler i el va ajudar amb la División Azul, o es que no tenim memòria?

Ara resultarà que nosaltres, per defensar el nostre idioma, la nostra llengua, la nostra identitat, la nostra Pàtria, som comparats amb els nazis que van assassinar milions de persones i per contra volen idealitzar el Dictador com si no hagués trencat mai un plat i tot el que va fer va ser en be d’Espanya, sense ni tan sols voler recordar l’assassinat de milers de persones per el sol fet de no acceptar les seves idees i no parlem dels presoners polítics, tancats per anys, tant dones com homes com nens, fastigós...

En fi que com diu la gran Periodista i Senyora Pilar Rahola en la seva columna de La Vanguardia d’avui, divendres 3 de maig, i copio literalment “De fet, fa segles que ens estan “Wertejant” , i mai no han aconseguit destruir-nos”

No vull acabar sense dedicar unes paraules, tan  simpàtiques, com ell, el Sr. Mariscal, que després d’haver  amassat una fortuna amb el lleig, horripilant COBI, al que les progres socialistes van considerar que era el non plus ultra de la modernitat, va gosar fer un comentari a la manifestació amb les senyeres i estelades “me recorden las manifestacions nazis”

Un altre que per insultar recorre a una cosa tan horripilant com el terror viscut a la segona guerra mundial, per mor d’un histriònic i boig assassí com va ser en Hitler

En fi que segueixen com sempre, però no aconseguiran que deixem de sentir-nos catalans, de defensar la nostre llengua, la nostre identitat i que segueixin insultant, com a bordes que son, però cada vegada que fan aquestes bajanades aconsegueixen que tinguem mes forces per reclamar el que es nostre i lluitar per la nostre independència d’un país que ni ens estima ni ens vol, sols vol tenir-nos ben agafats per robar els nostres diners.

Una abraçada a tots

 

                                    VISCA CATALUNYA LLIURE