PER TU ROSA MARI
Ja fa cinquanta anys el 12 de desembre
venia al mon una nena
Petiteta i bufona, ploranera i riallera
encara que com qui no vol la cosa,
ella tan petita i tan riallera...
però, vet aquí,
una figureta tan bonica
Qui ho havia de dir, va dur la mes gran nevada
Que mai s’ha vist a Barcelona
Diuen a Castella que año
de nieves año de bienes
Tu creus que es veritat aquesta dita?
El següent dia era Santa Llúcia
Dia de l’any gloriós, com diu la cançó
Era la Fira de figuretes de Nadal
i tu cap el mon i
manca gent
Com una figureta mes
vas arribar
Tu vas venir i duies joioses noves a casa.
La teva mare i jo ho vam passar molt malament
Fins i tot, quan dúiem tres dies sense dormir
Jo me vaig quedar
mig endormiscat
La teva mare al veure que no te vigilava
Uff... una sabatilla me va tirar per el cap.
I es que filla meva, els primer dies
De corcoll ja anàvem amb tu.
Aquí no s’acaba tot ¡no!
Vam arribar a casa dels avis i tot era normal.
Fins que per Nadal, la Iaiona va invitar
L’avi Andreu i l’avia Ascensió i la Tia Maria
I el meu germà, el teu padrí per poder
Del Nadal gaudir tota la família junts.
¡Ai Deu meu! Va començar a caure neu,
¡No! si serà una mica de res, deia la Iaiona,
al veure la cara dels avis mirant per la finestra,
No es preocupin jo baixaré al carrer
I un taxi per a casa anar els hi trobaré,
Si, Si, que tu creus tu això.
Cap a las sis de la tarda ja havia nevat ja
De 60 a 70 centímetres i no podies ni al carrer sortir.
Tots a casa, matalassos a terra, menjar les restes
I a esperar que es podes mes o menys circular.
Després va venir l’escola, al Sagrat Cor
Tot anava mes o menys bé, bé axis axis, les notes...
Fins i tot un dia vas venir amb una cara de set deus
Tenies que fer una muntanya de multiplicacions,
De divisions, de 8 xifres per 6 xifres,
i tot amb la prova
del 9 corresponent.
Vam estar mes de quatre hores, la teva mara, tu i jo
Però al dia següent vas dur els deures fets.
Encara que jo no vaig quedar massa content
I, com recordaràs, vaig fer una protesta formal
Per escrit i en persona. Recordo que deia que
Si no sabíeu prou
era culpa de la professora
Que no havia aconseguit fer la seva feina,
I les matemàtiques no s’aprenen gaire
Si son els pares qui ha de treballar.
Una de las teves passions ha estat,
I no l’has perdut amb els anys
El BASQUET, i bona
prova tenim amb la Clara
Fins que per desgracia el genoll te vas lesionar
I la carrera del Basquet es va acabar.
Per no fer-me pesat saltaré uns quants anys.
Abans dit ha quedat que les notes eren ...
Dons be la Universitat va arribar i el que eren espines
Van tornar en roses boniques i oloroses.
Vas treure la carrera amb les millors notes
I encara mes important, les oposicions vas treure
I vet aquí, que ja tenim una mestre a casa.
I amb tots el honors. Funcionaria.
Van venir dies mes bons i d’altres no tant
Però un bon dia un cordovès va aparèixer
No n’estaves molt segura, encara que te feia tilin
I ara que si, ara que no, el feies anar passant
I el pobre xicot ja no sabia que fer
Tot es va arreglar i un bon dia quasi fa ja
Vint-i-cinc anys, ¡com passa el temps!
Vam de boda anar, no anava poc trempat
Ton pare de bracet amb tu al entrar a l’Església
Ja començava una nova generació.
Després va venir la Marta.
Jo era a Donosti de feina i no me deien res
Jo m’ensumava quelcom no gaire bo,
El telèfon me cremava a les mans
Truco?, no, esperat, no, no, truco ara.
I tot estava bé, però el to de veu no me satisfeia.
Fins que, no poden aguantar mes
De la feina quasi vaig fugir, aeroport, avió...
Ja soc a Barcelona, Taxi, taxi, a la Clínica del Remei.
Com quan vas néixer tu, també feia molt fred
Començaven a caure unes volves de neu
Jo pensava, es repetirà l’historia?
A l’habitació i éreu tots, Pares, avis, tots
I allà era la primera neta, la Marta.
Quasi no m’ho podia creure, ja era avi.
Tot estava bé, encara que i van haver
Com ja sospitava, alguns problemes.
Després va venir la Clara, una altre alegria.
Ja en son dos, a Menorca hi havia una altre
Ja eren tres netes
i totes nenes, Bufff...
I fins ara que, sembla mentida, cinquanta anys,
Cinquanta, ja han passat i aquest avi
Que creia a Lanzarote, que no veuria
Ni néixer la Marta, ho ha vist tot, naixements,
Batejos, Primeres Comunions, un nen també ha arribat
algú que altre que
a la Marta ronda, que no me senti ningú
Es diu Lluis? Crec que si, universitari i futbolista.
Que tot sigui per bé, tu també ho vas fer,
Amb el teu Rafa que avui una festassa t’ha muntat.
Sols me resta, per no ser mes pesat
Que Deu ni dó, la llauna que he donat,
Que desitjar-te MOLTES FELICITATS
I un petó i una abraçada amb tot el meu cor.
I que tens que compartir amb tots dos
La mama i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada