Poesia

La poesia sempre es maca, sempre profona, sempre es un estat d'anim. Per aixó m'he permés copiar aquesta poesia en els tres idiomes, per que cada lector pugui aprofondir en la mateixa

POESIA

Ez dira ahots zerutiarrak, urrundik

geure baitan hitz egiten digutenak. Ahots maitatuak dira.

Barruko ahotsak, urruneko ahotsak, nora doan

inork ez dakien bidea adierazten dutenak

Badira kale ilun batean kriseiluk diren ahotsak;

urrutiko xuxurlak direnik ere badiren bezala.

Ba dira ahotsak hitzezko bilakatu gaituztenak.

Ahots isilak, ahots absenteak, ahots ibilguneak…

Poesia hots bilakatutako ahotsak da

nondik gatozen, nora goazen, eta nor garen diotenak.

JOSEP PIERA         ( Maite Gonzalez Esnalen itzulpena)

No son voces celestiales, que de lejos

adentro nos hablan. Son voces amadas.

Voces de dentro, voces distantes, voces que dicen

un camino que nadie sabe adónde va.

Hay voces que son farolas en un callejón oscuro;

como las hay que son rumores de lejanías.

Hay voces que nos han hecho ser de palabras.

Voces calladas, voces ausentes, voces silencios…

La poesía son voces convertidas en sonidos

que dicen de donde venimos, adonde vamos,

y quienes somos.

JOSEP PIERA     Trad. Carlos Vitale)

ORIGINAL

LA POESIA

No són veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. Són veus estimades.

Veus de dins, veus distants, veus que diuen

un camí que ningú sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;

com n’hi ha que són remors de llunyanies.

Hi ha veus que ens han fet ser de mots.

Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons

que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

JOSEP PIERA