LA TRAVESSA DEL DESERT CATALÀ

EL DESERT CATALÀ

Segons ens explica la Bíblia, els israelites van voltar per el desert del Sinaí quaranta anys, patint infinitat de desgràcies, contrarietats, dificultats, obstacles de tota mena i manera que els va fer murmurar i intentar arrabassar a Moisès el seu mestratge i el seu bon govern per arribar a la terra promesa. Be no explicaré ara l’Antic Testament, tan sols ho faig present per arribar a la conclusió que si d’aquest fet després de més de dos mil anys encara se’n  parla, que no haurem de dir de la travessa  del desert dels catalans que ja te més de TRESCENTS ANYS i amb desgràcies, contrarietats, humiliacions, dificultats, i obstacles de tota mena que, del maleit 1714 ençà hem anat patint com a súbdits, com a vençuts i ara diuen com a ciutadans, tot el nostre poble.

En perdre la guerra per allà el llunyà 1714  vam perdre o, millor dit, ens van prendre tots els nostres drets, i vam passar a esser un país  amb imposts injustos, amb la negació sistemàtica de la nostre vàlua, i havent de demanar permís per tot, en fi tothom sap el que representa perdre una guerra.

Però, pesi a tot, l’esperit dels catalans, el nostre esperit va seguir ben viu i, no ho vull dir gaire fort, sembla que ara estem en el bon camí. Tenim la possibilitat de votar en unes eleccions lliures, que no podran ser impugnades per el guardià de l’avern, amb la seva dalla en forma de llibre constitucional. Aquesta vegada s’ha de rossegar els punys. El nostre líder li ha guanyat, si mes no, la batalla, no la guerra.

Seguirem travessant el desert però, a la llunyania ja s’albira un nou país, una nova nació, un nou govern i el què és més important la ¡LLIBERTAT!, per fi podrem ser un país normal, on els partits polítics puguin aplicar les seves ideologies en pau i de forma democràtica. El nostre Parlament, no oblidem que és el més antic de Europa, quan faci i aprovi una llei no estarà pendent d’uns senyors juristes, que sols aproven allò que afavoreix els que els havien nomenat per el càrrec i no a nosaltres els catalans.

Jo us diré que no vull ser, ni soc, independentista, jo vull ser independent, és a dir: Un home lliure, en un país lliure, amb una llengua pròpia i lliurement expressada, amb la nostre cultura, amb les nostres sardanes, amb els nostres ballets conservats per els Esbarts, amb la nostre musica, amb el nostre folklore, en fi un home feliç a la seva Pàtria.

Per fi podrem tenir, si s’escau, les controvèrsies i els debats entre les nostres pròpies forces polítiques que deixaran de estar manades, en algunes ocasions, per els seus partits del Estat opressor i podran, si és que segueixen existint, prendre i donar, si és el cas la seva opinió, però la opinió d’un partit català de debò, no com ara que tot ho han de consultar al seu papà .espanyol

Ara ens critiquen que si fulano és el primer de la llista, que si el quart serà el nou President, que si blanc que si negre i no veuen que amb això, el que fan de veres és donar-nos la raó als que creiem que, aquesta vegada si, ho aconseguirem.

Hi ha alguns que sempre havien fet costat als que creiem en ser un país lliure, o al menys ho deien, ara resulta que ja no saben que dir, que si és necessària una majoria del 60% (i perquè no del 51% o del 90%) que si guanya la llista unitària tornarem a les polítiques del tripartit, que ara no poden a anar a la manifestació del 11-S a la Avinguda Meridiana, amb l’inversemblant criteri, de que un dels convocants també forma part de la llista que és presenta a les eleccions. Criteri agafat per els pels perquè a les manifestacions han anat sempre, gent de tota consideració, ideologia, de dretes i d’esquerres, independentistes i els que tan sols volen poder decidir i ara resulta que no hi poden anar ells.

Quan s’ha dit per activa i per passiva que la propera legislatura si guanya l’independentisme, serà, com a molt de 18 mesos ara venen demanant que ha de ser de quatre anys. La veritat és que aquest partit que no vull anomenar com no he anomenat cap altre, no l’entenc, han quedat quatre gats i en canvi, per generositat de que podia fer-ho, segueixen mantenint  càrrecs i prebendes a Madrid que, si haguessin passat per les urnes, no crec que les haurien mantingut.

Be, crec que per fi s’albira el final del túnel, de la foscor, una llum potent il·lumina els nostres cors i les nostres ànimes i ens donarà la força necessària per aconseguir la nostra més gran i desitjada llibertat.

VISCA CATALUNYA LLIURE

REFLEXIONS

ENS DIUEN QUE NO ANEM EN LLOC

Crec que això és una mentida com tantes ens van dient un dia i un altre, és el missatge de la por, és el missatge de “quedareu fora d’Europa”, “no cobrareu les pensions” “Prendrem mesures per fer complir les Lleis” “Catalunya s’empobrirà” i una darrera l’altre, i no se n’adonen que totes aquestes amenaces, millor dit, no arriben a amenaces, tan sols és allò que els hi deien als nens petits “que ve l’home del sac” a veure si ens acollonim, perdó per la expressió però crec que és la que més si adiu.

Dons no, no ens acollonirem, seguirem endavant i especialment perquè no tenim por, perquè aquestes amenaces no tenen cap sentit pràctic, son, tan sols, la seva por, la seva por a perdre el fill què tip dels pares se’n va de casa i deixa d’aportar el seu sou a l’economia familiar. El fill que, fins ara, ha estat obedient, ha pagat amb escreix la educació, els seus estudis i que ha arribat un moment en que veu que ja no pot fer res més amb la mal anomenada “mare Pàtria” i que fa més de tres segles que li està prenent la seva personalitat, el seu orgull, la seva decència, la seva dignitat, el seu valer com a persona i el vol transformar en un esser sense capacitat de pensar, i convertit en un súbdit en comptes de un ciutadà.

Ens diuen que quedarem fora d’Europa, i com se fa això? Si som europeus i no hi ha cap article ni cap legislació que llevi la ciutadania europea, Dons es un altre ¡MENTIDA!.

No cobrareu les pensions. Es difícil d’acceptar, la Seguretat Social a Catalunya te millor pressupost que a Espanya, hi ha més gent treballant per cada pensionista que no pas a Espanya, per tant les pensions estan totalment assegurades i fins i tot son, segons el parer de més d’un economista de renom, millorables, per tant es tracta de un altre ¡MENTIDA!.

Prendrem mesures per fer complir les Lleis: Quines? Les espanyoles? Si ja no tindran validesa a la República Catalana, com les voldran fer complir, amb resolucions del seu TC? Si no tindran cap valor. La única manera fora fent intervenir l’exercit i això seria molt mal vist no sols a Europa, a tot el mon.

Catalunya s’empobrirà, be això esta per veure, la majoria dels economistes imparcials diuen el contrari i si veiem que cada any ens quedarien per el cap curt uns 16.000 milions de € que ara van i no tornen, dons per començar no esta gens malament. A més a més la quota d’exportacions de Catalunya és molt superior a la d’Espanya el que significa que la nostre industria podria seguir endavant. Encara que algunes industries amb marques de cava tenen por de perdre el mercat espanyol, la veritat és que no s’entén massa, estem tips de sentir que fins el 80% i escaig de la seva producció va a la resta del mon i la veritat és que no han de tenir por, si no és per la filiació, demostrada, política del seu màxim mandatari. I no crec que calgui dir gaires coses més dons son de domini públic i per tant el que ens diuen es un altre. ¡MENTIDA!.

Tenen tanta por de que marxem que ara ja ens anomenen espanyols i com diu un acudit que corre per les xarxes “Tants anys anomenant-nos polacos i ara volen que siguem espanyols”. Senyors, ja han fet tard, ja no es tracta de donar-nos peixet, això ja s’ha acabat, per fi el poble català el proper 27-S podrà dir la seva i jo crec que guanyarem perquè ens hi va el ser o no, ens hi va la dignitat com a poble, ens hi va el futur del nostres fills i nets i amb això no es pot jugar.

No vull ni pensar com quedaria Catalunya en cas de perdre aquestes eleccions, penseu que amb les ganes que tenen de humiliar-nos, de posar-nos el peu al coll, de destruir tot el que hem aconseguit amb gran esforç, minimitzar la nostra llengua, la nostre cultura. Penseu que tornaríem a ser els “vençuts” al igual que en acabar la comtessa del 1936.

Be amics, aquí queden unes reflexions que ens podem fer tots i parafrasejant el President Kennedy, preguntem-nos “No que pot fer el país per nosaltres, què podem fer nosaltres per el país”

VISCA CATALUNYA LLIURE