SERA VERITAT EL MEU CONTE? (19.4.2013)

EL MEU CONTE SERA REALITAT?

El meu conte sembla que és vol fer realitat, si més no, per el que diuen els entesos, amb la llista “Junts per el si”, per anar a les eleccions del 27-S (me resisteixo a anomenar-les autonòmiques) en la que hi figuren personalitats de tot tipus, gent de la política, actuals i no tant, gent de la anomenada “societat civil”, que al meu entendre ho som tots, enquadrats o no, en cap associació i els que defensem el SI-SI, és a dir la independència de Catalunya com els que hi son contraris o cercant eufemismes com “federalisme”, “estat confederal”, que ni ells mateixos saben ben be que és el que volen dir, o d’altres que, un cop escindits de CiU, ara creuen que son una espècie de salvadors de la Pàtria i que tenen tanta força que el Gobierno Español seurà a la taula amb ells per afavorir el nostre país i donar-li tot allò que fa tres cents anys que ens van prendre. La veritat és que no poden dir un altre cosa, els quatre gats que queden al voltant del seu “líder” que espera que axis podrà arribar a aconseguir el seu gran somni, de ser anomenat ministre del estat espanyol. Es un il·lús i què hi farem, és com un nen que per Reis demanava una bicicleta que mai no va tenir. També son Societat Civil els d’aquells partits què lluiten per el No, per el dit unionisme, es a dir els partits espanyolistes i que és deuen a la casa gran, (PP,PSC, C’s)

Però me estic desviant del tema, he començat dient que sembla que el meu conte podria revertir en realitat, que aquest petit país del que es diu que “del campanar del poble es veu el del poble següent”, podrà, per fi, ser lliure, podrà dictar les seves pròpies Lleis, administrar els seus imposts, ensenyar la seva llengua a les escoles sense entrebancs, parlar de tu a tu amb els països de tot el mon, crear lleis contra la pobresa, a favor dels que no poden pagar gas, aigua, electricitat, sense que des de Madrid les puguin tombar, anant al TC, en fi passar a ser una país ¡¡¡NORMAL!!!, amb polítics de tota mena i de tota ideologia, amb un Parlament plural i que pugui fer lleis sense que sembli una facècia tot el que diu o fa, no com ara que tot depèn del bon o mal humor del pitjor President de Govern que ha tingut mai Espanya.

Per altre banda, ja comencen a llevar-se la careta directors de diaris  com el Sr. Antonio Franco de El Periòdic de Catalunya que ha apadrinat la plataforma “Catalunya si es pot” clarament contraria a la independència, formada per Podemos, i els ingenus de ICV i algun altre desconegut. El Sr Franco (no te culpa però el cognom és...) sempre havia fet el si però no, potser si però ja veurem, sense decidir mai una opció clara i categòrica en les moltes intervencions com a tertulià en programes de radio i televisió, però ara si, ja s’ha tret la màscara, ara és clarament contrari a la independència i és fa notar al seu diari.

D’altres surten, ara, dient “Hi ha alternativa a la fractura” (Pedro Sánchez) i vol desenvolupar un canvi substancial a la Constitució, però també es treu i es posa la màscara segons parli a Catalunya o a Madrid, dons mentre aquí diu que vol canviar la Constitució per que es pugui fer un referèndum per decidir el que vol el poble català, allà es posa d’acord i s’allista a les tesis més retrògrades del més ranci nacionalisme espanyol. Això si, amb un ampli sector de corifeus que li riuen les gracies, aquí, al nostre país, com el Senyors Iceta, Lucena o la mateixa senyora Chacon.

D’altres també com uns que diuen que son els nostres amics, per allà el nord i que s’associen amb els socialistes i pacten per la governabilitat de les Espanyes. Molt amics però sempre ens deixen a la estacada. Amb amics com aquests qui necessita enemics?

També tenim a la monja Forcades, que jo crec i es opinió personal, que faria millor feina al convent, i que sembla que de la política, per ella,  sols compten dues coses: Aconseguir un lloc preeminent dins del Parlament; i les seves fòbies a les industries farmacèutiques, i no m’oblido del seu odi visceral a la figura del President Mas, odi que en una persona, que se suposa catòlica practicant, al menys per els seus vots dins l’Església, no és de rebut, encara que al costat del inefable Arcadi no pots esperar gaire cosa mes.

Dons, pesi a tot el que he dit, crec que aquesta vegada la cosa va de veritat, va de veres, i amb paraules del que presideix la famosa llista de “JUNTS PER EL SI” el senyor Romeva “Anem a totes”. 

Un altre cosa me fa pensar que si, que va de debò, i és el soroll i renou que fan a Madrid. Amenaces del propi President Rajoy, que fins ara sols coneixia una paraula “NO” però ara ja sap fins i tot amenaçar, amb el TC, al igual que el Ministre Margallo que diu que si declarem una DUI, ni haurà prou amb el TC, o el Ministre Català que amenaça amb l’article 155 de la Constitució, que tot sigui dit encara no ha estat desenvolupat, moltes paraules i molt intentar fer por, per tant els hi diré en castellà perquè m’entenguin mes clar: “ladran, luego cabalgamos...”.

 Be tan sols son somnis d’estiu, o no? Chi lo sa?

ESTIU CALENT, NO SOLS EL CLIMA

RETALLS, CALIDOSCOPI

Hola amics: Avui amb la calor que estem patint no me venia molt de gust tornar a escriure, però amb la quantitat de esdeveniments que s’estan produint a una velocitat de vertigen, m`ha semblat que unes petites notes, fetes a corre cuita, m’alliberarien un poc de la pressió interior que estic patint i suposo què també us passa vosaltres.

Be començaré per l’inefable President del Govern, Sr. Marià Rajoy i Brei, que sembla que ens a pres per ximplets a tots els espanyols i especialment a nosaltres els catalans. I amb un relleu molt important als pensionistes i jubilats. La seva política, ens diu, ens ha tret de les urpes de la amenaça de ser rescatats per Europa i què gràcies a ell i al seu govern, no ha estat necessari, encara que les moltes estretors, retallades, empobriments, empreses que han anat a can pis traus, els milers de treballadors autònoms, així com els milions de aturats que, si no fos perquè és guanyen la vida amb feines precàries i per descomptat en diner negre, ja haurien fet saltar Espanya com una magrana.

Be dons a tots ens va dient que Espanya va be i que hi han, no tan sols brots verds, que apunten tímidament a una recuperació, sinó que ja està tan be l’economia que es pot permetre, amb un autèntic sofisma, ja que ens intenta vendre bou per bestia grossa, la seva realitat.

Intenta avançar una minúscula davallada dels imposts del IRPF i ens ho vol vendre com un gran avanç, quan la veritat es que vindran a ser un pocs, poquíssims euros per cap, (4 a 12).

Ens diu que pagarà una petita part de la paga que va arrabassar als funcionaris seguint les instruccions de la seva amiga la Sra. Merkel, i ja veurem que toca a cadascú.

Promet uns pressuposts per Espanya que milloraran la situació de tots els espanyols. Algú s’ho creu?

Dons si tot això fos veritat, jo voldria saber el motiu per el què ja tirat per enèsima vegada del fons de la Seguretat Social, que a base d’utilitzar-lo per les seves necessitats pressupostàries ja ha quedat, de moment, per sota del 50% del que hi havia a l’entrada al govern del PP i del ínclit Sr. Rajoy. I per tant no me puc creure res degut a que no quadren els números.

I tanmateix el Governador del Banc de Espanya, fent declaracions que s`han de rebaixar les pensions, la Seguretat Social, els sous dels treballadors, en fi que MENTEIXEN COM SEMPRE.

AJUNTAMENT DE BARCELONA

La nova Alcaldessa, la Senyora Ada Colau, i no faré l’acudit fàcil de què ens l’ha c..., comença fer de les seves. Primer contracta al seu marit o company, en segon lloc permet que el seu segon el Sr. Pissarello, contracti a la seva companya, per acabar-ho d’adobar contracta una, sembla que actriu porno o mol prop d’això com a portaveu. I podeu veure les fotos que circulen per la xarxa i que no tinc cap necessitat de publicar, ni me ve de gust.

Un cop fet això, que per a mi se’n diu nepotisme, encara que vulgui disfressar amb bones paraules com que han d’esser càrrecs de confiança, ben preparats intel·lectualment, no deixa de ser nepotisme.

A més a més i penseu que du quatre dies a la poltrona, ja s’ha carregat les llicencies de HOTELS DE LUXE, que, en nom d’una mala intenció evident, diu que és per endreçar millor el malèfic turisme que ens envaeix. Sra. Colau, ha pensat que els hostes d’aquests hotels de superluxe no son turisme d’espardenya? Què son gent molt adinerada, gent famosa, que ens donarien encara una millor imatge al mon? Per vostè això no importa, si arruïnem Barcelona ja s’ho faran els que vinguin darrera.

I de la subvenció al Circuit de Catalunya, que no a la Formula 1, quina dèria li ha agafat? Ha calculat els milions d’euros, què comporta per Catalunya i la imatge de Barcelona?

I mentre tant, la oposició callada, Senyors Regidors, que no se’n adonen de les barbaritats que està cometen aquesta senyora, que esperen que la marca BARCELONA desaparegui? No me`n se avenir d’aquesta passivitat, ¡¡¡DESPERTINT!!!

EL PROCÉS

Començaré per dir que no me crec cap enquesta, tan si afavoreix la meva posició com si intenten fer-me creure que ja no tenim res a fer. Ni un ni l’altre extrem, jo crec que, el procés independentista es viu, una mica a la expectativa, a la espera de que polítics, la anomenada Societat Civil (els unionistes també son Societat Civil, no ho oblidem) i altres forces arribin a un acord més o menys acceptable. Per desgràcia això sembla el conte de mai acabar. Per altre banda jo no crec en una llista exclusivament de personalitats de la tan anomenada societat civil i sense polítics en actiu. Per varies raons:

-      Si no me falla la memòria el President de la Generalitat, obligatòriament ha de ser diputat i per tan a de figurar a la llista sigui de la ANC o de Omnium. Per tant ja me diran a qui posaran que pugui ser President i al gust de tots 

-      També es podria proposar una figura notable de la nostre societat, que ja hagi estat polític d’una certa alçaria intel·lectual i que hagués tingut un càrrec important, i no vull dir noms però podria ser, a títol d’exemple,  un ex-President/a del Parlament lo que permetria, cas de guanyar el SI tenir l’experiència suficient i necessària per poder tirar endavant tota la feixuga carga de anomenar un govern que satisfaci a tots els implicats en el sobiranisme.

-      Tanmateix vindria obligat a obrir, o intentar obrir els ponts de diàleg amb el Govern espanyol de cara a les converses per iniciar la separació dels dos estats. Cosa prou dificultosa, mani qui mani, tan si es el PP, el PSOE, PODEMOS o C’s.

-      També hauria de ser una persona amb prou carisma i rellevància a nivell europeu per poder abordar les molt difícils negociacions amb Brussel·les, amb el Parlament d’Estrasburg i no oblidem els caps dels primers països europeus Alemanya, França, Holanda, Regne Unit, i no oblidem a Bèlgica, Itàlia, etc.

-      També ha de tenir prou prestigi personal per tractar amb els EE.UU, Canada, i tots els països de Centre i Sud Amèrica

I me preguntareu si jo m’inclino per una postura o altre, és a dir: Per la Llista abans esmentada, per una Llista de CDC amb l’Honorable Artur Mas al capdavant, per una llista de ERC amb Oriol Junqueras, per una llista de la CUP, axis tots per separat. O també per l’anomenada Llista “del o amb” el President Mas.  I que a més a més cadascú faci la seva i a veure que surt d’aquest poti, poti.

Doncs be. Me mullaré, jo crec més en una Llista com l’esmentada anteriorment, de la Societat Civil sense polítics en actiu, però, això si, al capdavant presidint el President de Catalunya el Senyor i Molt Honorable Artur Mas, què, al meu entendre és l’únic que ha complert amb tot allò que ens ha promès i sense canviar d’opinió com altres.

Nota: Per respecte a Llei Mordaça no utilitzo altres mots.