ESTIC COR-SORPRES,ACLAPARAT

MAREJAR LA PERDIU

Encara no m’ho crec, tan sols han passat 24 hores i ja tenim les primeres andanades.

Es comencen a sentir veus, al menys jo ho he sentit avui mateix, que pretenen fer una copia del Barcelona en comú, amb un nou conglomerat de partits més o menys d’esquerres i que sembla que seria CATALUNYA EN COMÚ  de cara a les eleccions del 27-S i que sona que tindria la missió de “tots contra CiU o CDC” i que sembla que estaria plantejat per el Sr. Quim Arrufat de la CUP, o al menys així ho ha donat a entendre.

Aquest “partit” o aglomerat de partits, estaria format, en principi, per la CUP, (independentista d’esquerres) per ICV-EUiA )d’esquerres però no gaire independentista) per PROCÉS CONSTITUENT (independentista format per Sor Teresa Forcades i Arcadi Oliveras) i la bomba, per PODEMOS/PODEM (Que no ha estat mai independentista, ans tot el contrari). Dons bé, aquesta és la nova invenció d’aquells que només aspiren al poder, encara que ho neguin i a ensorrar, eliminar, bandejar. esborrar, CDC i que, per el que sembla els importa  un borrall la independència i la forma d’aconseguir-la.

Han vist que no tenen prou entitat per que la gent els voti en quantitat suficient, en fi, que parlant de vots, no son ningú, poden aspirar a 3’ 4 o 5 diputats i ja poden estar contents, però. Això si, s’hauran carregat a CiU/CDC i tanmateix el procés i la possibilitat de la independència. Es més, hi qui diu que, fins i tot ERC se sumaria a aquesta, diguem-ne coalició, jo tinc per més intel·ligents els dirigents de ERC com  per caure en aquest embolic.

No se’n adonen que això és com ficar dins de la pleta, en mig del ramat un llop amb pell d’ovella (PODEMOS/PODEM) que sempre han negat la possibilitat de la independència de Catalunya i tan sols admeten, en tot cas, i estaria per veure una reforma de la Constitució que permetés fer un referèndum.

Per altre banda, les ideologies de la CUP i de ICV-EUiA, no son precisament iguals i si parlem del Sr. Joan Herrera, a hores d’ara encara no s’ha definit mai amb un si o un no a donar suport al procés sobiranista. Llavors, sincerament, no entenc aquestes posicions que no duen a res més que al fracàs més rotund, encara que, això si, podrien donar més diputats al gruix de la formació.

Voldria recordar, per si algú ho ha oblidat, que l’única persona, l’única càrrec públic, que no ha deixat de complir tot el que ha promès, contra vent i marea, essent impopular, estan processat i imputat per mor del 9-N i que pesi a tot segueix dient que s’ha de celebrar la convocatòria d’eleccions el proper 27 de setembre, aquesta persona, sols te un nom, és el PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL MOLT HONORABLE SENYOR ARTUR MAS I GAVARRO. I això que no ho oblidi ningú. Ni tan sols el que vol semblar l'adalil de la independència, el MH. Senyor Oriol Junqueras, pot superar les meritacions del nostre President i dic nostre President perquè ho és de tots els catalans, els que l’aprecien i els que l’odien, de tots.

Jo no voldria tornar a sentir frases del Senyor (he dubtat de donar-li aquest títol) Pablo Iglesias com que “CiU son la màfia i uns lladres” i que li hauríem de dir a alguns dels del seu equip? Si tots els arguments que te aquest home, son de tan poca qualitat, val més que és dediqui a la seva estimada Espanya i ens deixi tranquils, encara que sigui capaç d'entabanar a gent de la CUP i de ICV-EUiA, i inclús a gent com l’Arcadi Oliveras i Sor Teresa Forcades.

Anem alerta, ahir ja deia que la guerra bruta serà molt, però que molt forta i com podeu veure, pot arribar d’allà on menys ens ho podíem pensar i això és molt, però que molt greu.

Copio unes declaracions de Quim Arrufat que m’han sobtat i que donen la mida del odi que tenen a CDC, es increïble:

"Felicitem l'alcaldessa Ada Colau, que ha posat fi al govern de Xavier Trias, i demanem calma a l'independentisme. El procés ni depèn de la màquina de fer diners que és l'Ajuntament de Barcelona, ni de si les coses li vagin bé a CiU o no. Aquest és un procés que ha de culminar amb la sobirania política, amb o sense CiU", ha sentenciat el diputat i portaveu adjunt de la formació, Quim Arrufat.

I aquest senyor és el que vol coalitzar-se amb PODEM/PODEMOS, no m’ho puc creure. El tenia per una persona seriosa.

Be ja veieu que la guerra bruta no ha trigat gaire a començar. Axis que teniu ben present el que pot passar i tot el que és dirà, sigui veritat o mentida, que això no importa i las campanya per el 27-S ha quedat inaugurada oficiosament.´

VISCA CATALUNYA LLIURE

¡POBRE BARCELONA!,

GUANYA ADA COLAU 

Primer veurem qui son les forces polítiques o no, que formen B-encomú, és a dir: Barcelona en Comú o Guanyem Barcelona.  Per una banda hi ha la formació Guanyem formada per l’equip de la Senyora Ada Colau, no gaire experimentats en tasques de govern, en segon lloc, encara que sembla que intenten fer valorar la seva aposta i els seus diners (han finançat la campanya, en gran part) i volen passar a primera línia, els senyors de ICV-EUiA, Joan Herrera i Dolors Camats, en tercer lloc apareixen la gen de PODEMOS, és a dir de Pablo Iglesias, en quart lloc, també apareixen, encara que sembla que s’amaguin els del PROCES CONSTITUENT, Senyor Arcadi Oliveres i Sor Teresa Forcades i, per fi, acabaven amb un grup denominat EQUO, que son uns verdaders desconeguts i que no apareixen a les llistes dels regidors “in pectore” .

Com és pot veure és una espècie de “Totum revolutum” , una espècie de guirigall, que ningú sap com pot acabar. Per començar, sols hi ha 11 regidors que seran del grup, partit o com li vulgueu dir i que s’hauran de repartir les funcions i, no oblidem, els sous, i, naturalment les diferencies internes poden ser de gran magnitud, més això ja ho anirem veient.

Per altre banda, si llegiu les propostes de la, quasi segur, nova Alcaldessa, la senyora Ada Colau, què, espero es rebaixi el sou, ja que va criticar i molt  al Senyor Trias, per ser l’Alcalde que més sou tenia de tot Espanya, i el fixi d’acord amb la seva ideologia, podria ser de uns 3 o 4.000 euros nets al mes?. Li quedarien molts euros per poder satisfer pisos de baix preu, o socials de lloguer barat. Encara que no crec que faci res de tot això.

Ha fet una espècie de reguitzell de propostes, resumides en 8 actuacions preferencials i que he intentat traslladar, una mica resumides, perquè us pugueu fer una idea de com pensa aquesta senyora i, per extensió el Consistori que crearà.

 1- HABITATGE

Barcelona en Comú planteja mesures en consonància amb les propostes de la PAH, moltes d’elles son presents a la llei aprovada per el tripartit però què no s’han arribat a aplicar mai. Es volen localitzar pisos petits i si son de bancs, intentar obligar a que els posin en lloguer solidari o socialitzat, reservant un 30% de les noves construccions a la ciutat per aquest fi.

2. – MODEL TURISTIC

Ada Colau contempla reforçar les inspeccions i el control dels pisos turístics per que compleixin amb la legalitat i potenciar l’ús de l’habitatge com a residencia. Una preocupació és tallar els problemes que el turisme genera en els espais públics lo que es vol traduir en la reducció del nombre i mida de  les terrasses en favor de l’espai dels vianants.

3.- TRANSPARÈNCIA I CORRUPCIÓ

Vol crear una OFICINA MUNICIPAL ANTICORRUPCIÓ, que pugui rebre les denuncies anònimes, tant dels ciutadans com dels propis treballadors de l’Ajuntament, també controlarà les contractacions, selecció de personal, concessió de subvencions. També proposa limitar el sou base dels regidors a 2.200 euros mensuals, limitar els mandats,  renunciar a cotxes oficials i prohibir les anomenades “portes giratòries” (Del sou de l’Alcaldessa no diu res)

4- EMPLEO

El projecte de Barcelona en Comú es basa en: Modificar Barcelona Activa per que tingui més proximitat amb els barris (sic), creació d’empreses centrada en la política de rehabilitació energètica i urbana (?) prevenció i gestió sostenible de residus, recolzament del teixit comercial de proximitat i algunes altres propostes que soc incapaç de transcriure per lo inversemblants que les veig. Sols afegiré una: El 30% del diner públic destinat al petit comerç sigui gestionat per part dels districtes i reduir o eliminar el tràfic de la Diagonal per a convertir.la en un eix verd de la Capital. (Ja me direu tot aquest “poti poti” que te a veure amb l'ocupació)

5- LLUITA CONTRA LA POBRESA

Creació D'ocupació, garantir: drets socials, la revisió dels projectes "en oposició al bé Comú" I "Acabar amb els privilegis" dels principals representants. L'Accés a l'Habitatge, Alimentació, Serveis Bàsics i a una Renda Municipal. La municipalització  del servei del aigua també és una de les promeses estrella. Una proposta crida especialment l'atenció; la creació de moneda local. Moda d’alguna ciutat europea, moneda que hauria de permetre Transaccions Entre vesins, però que molts dubten que pugues dur-se a terme.

6- EDUCACIÓ

Ada Colau vol esmenar la política de Trias respecte a l’educació infantil i es compromet a avançar per la gratuïtat de les matrícules, també per les criatures de 0 a 3 anys. Obrir els menjadors escolars...

7- TRANSPORT

Aquí ja és un batibull de propostes, de targetes gratuïtes, de targetes com la T-12 quasi regalades, abonaments de 50 euros per metro, bus, tramvia, bicing, tres corones, cotxe compartit, FFG, rodalies.

8- SEGURETAT CIUTADANA

Aquí ja s’hi posa amb la Guardia Urbana, amb els Mossos, derogar la ordenança de civisme, càmeres a totes les comissaries en fi de disbauxa en disbauxa, tant si te competències com si no.

Aquestes son les principals propostes que presenta la Senyora Colau per la Ciutat de Barcelona, com podeu veure, a més de somnia truites, se li pot donar algun que altre adjectiu una mica més fort.

Jo espero, en bé de Barcelona i dels meus fills i nets, que no aconsegueixi estar massa temps com Alcaldessa, no voldria que la nostre Barcelona es convertís en una ciutat del tercer mon. Suposo que els altres partits que hi hauran a l’Ajuntament no permetran tantes bajanades i li tallaran les ales quan intenti qüestions com la de la Diagonal, per exemple, o la de les targetes a 50 euros que serveixen per tot, fins i tot per el bicing. Es a dir una espècie de passaport per circular fins i tot en cotxe “compartit” (els taxistes no cridaran?)

Ja veieu en que ens volen convertir, espero i desitjo que algú hi posi una mica de seny i que un cop hagi passat l’efervescència de la gasosa quan esclata, puguem veure les coses amb altres ulls i amb més seriositat que tot el que s’ha dit en la campanya electoral.

Aquesta senyora s’ha de adonar que no tot el que és vol fer és pot fer, que moltes coses, la majoria, necessiten un finançament i no diu de on traurà els diners per fer-ho.

Les utopies son molt boniques, tothom tenim dret a un habitatge digne, ho diu la Constitució, però també diu que els propietaris tenen els seus drets, que el comerç ha de ser lliure, que l’educació te un cost, que el transport públic s’ha de pagar. En fi que ja veurem per on acaben sortint les propostes i si es quedaran amb això, en propostes electorals.

Per altre banda, a part de una breu referencia al “dret a decidir” no es mulla en  el que fa referencia a l procés cap a la independència de Catalunya, i esta clar que tenint a gent com PODEMOS, dins del seu conglomerat de forces, no serà fàcil que és decanti per una posició independentista, i, si a més a més i sumem els de ICV-EUiA, que mai saben si van endavant o enrere dons encara és més difícil prendre una postura clara en aquest sentit. Per tant haurem de estar atents a totes les actuacions i reivindicacions que es vagin produint. Tenim quatre mesos fins a les eleccions del 27-S i jo no voldria que Barcelona fos la ciutat que dones el cop mortal al procés, per haver votat de forma tan poc reflexiva, encara que democràtica.

DE DEBÒ ES DIA DE REFLEXIÓ?

DIA DE REFLEXIÓ

El proper dissabte serà l’anomenat dia de reflexió per a les eleccions municipals. Reflexió? Per què? . Jo crec, i és la meva opinió, que tan sols és un dia perquè els candidats, els equips de campanya, els periodistes que els segueixen i els pobres ciutadans que els suporten, descansin, puguin dedicar el dia a les seves activitats normals, i això ho dic perquè no crec que en aquestes vint-i-quatre hores hi hagi ningú que no tingui decidit si anirà a votar, si votarà per aquest o aquell partit, o si anirà a la platja a prendre el sol i s’oblidarà que hi ha eleccions.

A més a més, aquest any tindrem un dia bonic els cules, s’acaba la Lliga, guanyada molt merescudament i amb molt d’esforç, amb un partit al Camp Nou, quina manera més bonica de celebrar un títol que a casa nostre. Tindrem un homenatge a un dels millors jugadors que ha donat La Masia, el bressol dels jugadors del Barça, el gran Xavi Hernández, el discutit i no per això menys President de la Federació de Futbol (R.F.E.F), l’ex jugador de l’Athletic Club, de Bilbo, el Senyor Angel Maria Villar, que no va deixar gaires bons records als cules en la seva època de jugador, i que farà entrega del trofeu al Capità per excel·lència, al Xavi i tindrem el gran fi de festa.

Dons be, jo no crec que ningú decideixi en aquestes celebracions el seu vot, ans al contrari, el que podria passar és que, al final perdés les ganes i oblidés que havia de votar. Tantes emocions juntes son difícils de pair.

Per altre banda, el que mes i el que menys, tindrà una feinada a destruir, estripar, desfer-se del munt de papers i paperots rebuts de tots i cadascun dels partits i que si tens la paciència de llegir-los, no cal perdre gaire temps, amb una ullada ni ha ben be prou, tots diuen el mateix, què ells ho faran més be, que els altres no saben per on van, que si som més guapos i mireu les fotografies que hi posen, i no en parlem de les llistes, son llarguíssimes, si vols cercar algun candidat mes o menys conegut, ho tens clar. Dons això, la immensa majoria, excepte aquells a qui vols votar, la resta van a la paperera o amb la destructora de documents al contenidor de paper per reciclar. Quina manera de llençar els diners, que, no ho oblideu, son els nostres diners, via imposts 

i que se reparteixen en funció de qui treu mes vots i regidors, però els paguem nosaltres.

I després ve el gran dia, el dia de les eleccions, el dia de posar la papereta a la urna, quin goig quan ho vam poder fer per primera vegada després de tants anys de sequera democràtica, jo, que vaig néixer abans, pocs mesos, però abans que comencés la salvatge, cruel, brutal, atroç guerra civil i que, per tant no havia pogut votar mai, que tan sols sabia el que era una democràcia, perquè el meu pare m’ho explicava de petit. Perdoneu, però aquests records son tan bonics... Be, al que anàvem, anirem a votar, però, crec que, per desgracia ja s’ha convertit quasi més en un acte corrent, normal, que molts hi van sense esma, sense il·lusió, si va perquè és una obligació per qualsevol persona que és senti demòcrata,  però que si no hi pot anar, tampoc pateix gaire.

Això si, a quarts de nou del vespre moltíssima gent estarà pendent del televisor per saber com ha quedat el “mapa electoral” i llavors vindran els resultats que, per una qüestió que no comprenc, no perd mai ningú, tothom surt guanyant, m’agradaria que algú m’ho pugues explicar, però mai no perd ningú tots guanyen, si no és en nombre de regidors, es en nombre de vots, sinó es perquè  han aconseguit uns centenars més de vots que fa quatre anys, no serveixen de res, però han guanyat, altres tenen la gran alegria que l’adversari polític s’ha enfonsat més que ells, cosa que tampoc entenc, què en treus si tu no has guanyat? .

 En fi que quan ja portem dos o tres hores llavors si, llavors arriba l’hora de la veritat, ja tens els resultats quasi definitius, un 99 i escaig per cent escrutat, ja no hi ha volta de fulla, qui ha guanyat, ja ho sap  i està clar, tot el que han anat dient mentre s’anava desgranant el rosari de noticies, de percentatges, de que ara sols manquen 150 vots i guanyem un més però resulta que es queden en 148, aiiiii, quina pena, per una mica, per una mica hauria tret un regidor, o un  més. I ja surt el gran cap del partit i diu unes paraules als il·lusionats seguidors i promet que faran això i tot el que vulgueu i si ets dels perdedors dons s’acomiada dels pocs que queden i marxen cap a casa pensant que ells, si que segueixen vivint del xollo.

El dilluns venen les patacades, si haguéssim fet tal o qual cosa tal vegada ens hauria anat millor, alerta, que això ho pensen tots, els que han guanyat i els que han perdut, dons tots volen una major presencia i per tant una major “recollida de diners” a tan el vot.

També aqueixa nit és la nit de les enquestes, a peu d’urna, en diuen, i, normalment no ni ha cap que l’encerti, ja que si t’ho pregunten en sortir de votar, no tens masses ganes de dir la veritat i llavors penses: I si dic que he votat a fulano, que me cau molt malament, però serà divertit veure que creu que ha guanyat i després te la patacada? I dius el primer que te passa per el cap. I per tant, les enquestes no diuen quasi mai el resultat que finalment sortirà.

I no en parlem de les enquestes publicades uns quants dies abans de les eleccions, ja sabem que estem en un país tan democràtic, que no es poden publicar enquestes cinc dies abans de les eleccions, encara que per que fa al nostre país, tan sols es necessari un ordinador i mirar un diari d’Andorra i tindràs enquestes diàries fins el darrer dia, i està clar com que ho publica un mitjà estranger i a la seva nació, dons fot-te govern espanyol.

De totes maneres per el que serveixen les enquestes publicades. Un altre cosa son les mateixes enquestes però la part què no és pública, la que és queden els partits, aquesta podria ser que si que fossin més o menys fiables, però las dels diaris...

Be amics, esperem que sigui un pas més per arribar al 27-S i puguem llavors decidir el nostre futur.

VISCA CATALUNYA LLIURE

OPINIO REFERIDA A LES ELECCIONS

ELECCIONS

Ja s’acosten les eleccions municipals, a Catalunya 947 pobles mes grans o més petits, tots faran eleccions per l’Alcalde i els regidors, uns pensant en el que volen per el seu poble, altres pensant en la sobirania nacional catalana, altres en poder fer mal a l’adversari i en fi, qui no queda content el dia 24 es perquè no vol. Encara no he vist un resultat de les eleccions, siguin les que siguin, en les que alguns hagin perdut, sempre troben la manera de llegir els resultats per poder dir que han guanyat alguna cosa.

També es dona la casualitat que tots els partits, siguin de dretes, de centre, d’esquerres, presenten el seu programa farcit de grans promeses per al futur, i que d’antuvi, ja saben que no compliran, els uns per manca de poder, altres per manca de suports i alguns per manca de ganes de fer-ho, però, al final, de lo que vaig dir, dons això, res de res.

El que no s’estalvien, cap d’ells, és d’atacar al adversari, amb mitges veritats o descaradament amb  mentides sense volta de fulla i això ho tindrem a partir de l’inici de la campanya oficial, encara que, la veritat, és que ja estan en campanya tots i tots mentin uns més que altres però mentin al poble.

Un altre tipus de mentida, més elaborada, son les enquestes, semblen més una faula, una ficció, que no pas el que volen expressar, fixeu-vos bé, totes, sense excepció, son fetes en funció de;

- Qui les demana, partit polític, diari, radio Tv...

.

- Quin mitjà les publica, mes o menys afí a un partit o altre

- Qui és el cuiner que les cou.

En funció d’aquests paràmetres cada enquesta diu uns cosa o un altre, dona més o menys vots, a uns o altres, no oblidem que sempre hi ha un percentatge molt gran de indecisos o dels no sap no respon. Normalment aquest percentatge arriba a cotes del 35/40 % i per tan es decisori en el moment real de les urnes.

Ara ens presenten enquestes que tan es dirigeixen als comicis de les municipals com van entrecreuant dades referents a les eleccions del 27-S, amb lo que no pots discernir, realment que pensen els nostres conciutadans, sols cal veure que en qüestió de pocs, molt pocs dies, hem vist fins a tres enquestes relacionades amb: les eleccions municipals exclusivament, amb les eleccions municipals ajuntades una mica barroerament amb el procés independentista i un altre, descaradament referida al procés independentista.

Dons be, si les mires be, no cal esser cap gran expert, per adonar-se que estan cuinades i per tan no reflecteixen el que diu el poble, tan sols es poden interpretar com una simple tendència.  Observem que partits C’s i Podem, tenen unes variacions estratosfèriques i hem de tenir en compte que la situació dels respectius partits comparats amb l’any 2012, no es possible, dons C’s tan sols apareixia a Catalunya i quasi se pot dir que a Barcelona i ara s’han llençat a conquerir Espanya i els de Podem/Podemos, no existien i per tant no hi ha comparació possible. L’enquesta fa referencia a una mostra telefònica de 1000 enquestats per tota Catalunya, quasi que si jo ho demanés al meus amics seria mes real.

Un altre paradoxa, el guanyador, segons la enquesta seria CiU i com a segona força ERC i C’s amb empat tècnic. Dons be anem a la valoració dels líders de cada partit: El millor valorat Sr. David Fernàndez (CUP) segon Sr. Oriol Junqueras (ERC) tercer Sr. Artur Mas (CiU) i hem d’anar a la cinquena posició per trobar el Sr. Albert Rivera (C’s) al meu entendre no és lògic que el millor valorat sols aconsegueixi ser la cinquena força al Parlament, mentre que el tercer sigui la primera. Alguna cosa no lliga.

I no vull ni comentar la enquesta referida a l’Ajuntament de Barcelona, depèn del dia en que és fa hi ha partits que quasi guanyen i al cap d’una setmana quasi desapareixen, això, amics meus, no crec que sigui seriós, les enquestes ja se que son molt cares, costen molts diners, però que no me vulguin fer combregar amb rodes de moli, una mostra de 1000 enquestats no pot ser representativa de tot Catalunya, si no ho poden fer prou real, dons que ho deixin estar, jo crec que, com a mínim i no seria prou real, l’enquesta hauria de ser de 1000 enquestats per província o al menys en aquesta proporció i llavors, tal vegada fos una mica més creïble.

Be amics volia parlar també que la lluita del Sr. Duran Lleida mitjançant i utilitzant de forma barroera i matussera, la plataforma “Construïm”, per anar en contra del MH. President Artur Mas, tampoc queda reflectida en les enquestes i fa mal i ho sap, encara que digui que ell no és Construïm, si que la va iniciar i formar i per tant alguna cosa hi te a veure. Jo crec, i es una opinió personal, que aquest senyor, hauria de plegar ja de la política o, si mes no, canviar de partit, algun el rebria amb els braços oberts i fins i tot podria aconseguir el seu somni, un ministeri a Madrid, no dic el partit ppperò tothom ho entén oi.

I de la corrupció no en parlem, cada dia surten noves dades i no està net cap partit, ni tan sols els que comencen, com Podemos que te el seu “Monedero”, o C’s que te el seu “Cañas” i encara no han tocat poder imagineu com poden acabar si ja comencen axis. Ja no parlo amb detalls dels temes que apareixen a Andalusia, a València, a Murcia, Castella la Manxa i no m’oblido de casa nostre, amb el Millet, Pujol, ITV. En fi que si ens poséssim a detallar-los tots necessitaríem un llibre mes gran que una enciclopèdia per fascicles.

Axis és que tenim les properes eleccions i estem veient que no serviran per quasi be res, tots volen pujar al carro del poder i es difícil llavors poder governar, si son pocs o amb majoria absoluta, malament i si son massa llavors no hi ha manera de entendres. Crec que és una cosa prou seriosa i evident que cal que tots i cadascun de nosaltres ho pensem be abans de donar el vot. I no es oblidem que ens hi juguem molt, quants mes vots aconsegueixin els partit dits unionistes, eufemisme de anticatalans, pitjor i per tant ja sabeu el que s’ha de fer, el procés sobiranista ho necessita i s’ha de demostrar que no estem morts com alguns voldrien.

Com sempre acabaré amb un:

VISCA CATALUNYA LLIURE