Article de "ciutadakane" es una meravella

He llegit aquest article de "ciutadakane" i l'he trobat de tanta actualitat i tan ben escrit, descriu la autèntica realitat del perquè no arriben a un acord els polítics. que m'he permès de copiar-lo.

No tinc arguments. Crònica d'una autoinculpació.

Escrito por ciutadakane el 28-12-2014 en política. Comentarios (0)

23 de desembre. Barcelona. Fa fred, molt fred i la cua fa la volta l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Tot i haver arribat puntal per auto inculpar-me pel 9N em toca gairebé al final de la cua. Veig que davant meu hi ha alguns periodistes gravant imatges del moment quan una veu s'acosta  a una de les càmeres que en aquell moment entrevist a una senyora. Un cop informada la que pregunta interromp  a l'entrevistada i es posa a parlar. Veus, hem vingut tots..etc..La que interpel·la és Anna SImó i al tots es refereix a una comitiva del seu partit. En aquells moments, un senyor aparegut del no-res s'acosta a Junqueras que és a poc d'allà. L'home li diu que tenen molta barra per aturar el procés, que els polítics haurien d'estar més per la gent,bla,bla,bla. O això és el que devia pensar Junqueras perquè la seva resposta va ser "si vostè ho diu" i es va girar a fer-se una foto amb un senyor. Aquesta escena es va repetir diverses vegades. La de no escoltar la gent que l'increpava (lo de fer-se fotos també). 

En una d'aquelles la Simó parla d'unes enquestes que li han arribat per correu electrònic. Sembla no estar massa contenta, s'acaba d’assabentar que la CUP quedaria estancada i que a més acaba de comunicar que anirà amb Avancem i Guanyem. ICV sembla que baixa i CIU es manté en una forquilla del 5-6% però ho hem de vendre com que CiU baixa un 5%-6%. Baixar?, no ha dit que es mantenia?. No puc acabar de treure'n l'entrellat perquè una senyora s'acosta a ella i a Junqueras. La dona va en la línia dels altres, que està molt enfadada, que per què ERC no se suma a la llista unitària, per què aquest desdeny cap al president Mas que també és el seu president, que haurien de tenir un respecte al procés i a la societat que la fet possible. Tot això argumentat amb fets històrics i un bon raonament, de fet la senyora s'emporta algun que altre aplaudiment. Junqueras aprofita per anar a parlar amb la premsa i deixa sola a l'Anna. Aquesta respon dient que no pot fer res contra l'emprenyamenta de la dona i que la seva proposta de llistes separades es tan vàlida com la de Mas.

Aprofito l'avinentesa per parlar amb la diputada Agnès Russiñol, una noia correcta, simpàtica que es presta a debatre amb mi durant uns quaranta-cinc minuts. A mi el cor em va a mil. Li dono els meus arguments, li explico el per què de la decepció amb ERC i que necessito saber perquè si fan unitat amb les esquerres, no poden fer una unitat de pais. Vull saber què els porta a no voler cedir en favor d'una unitat. Argumento que és un moment històric per fer un país de tots, abandonant l'eix esquerra-dreta per posar totes les idees i polítiques (socials, econòmiques, educatives, culturals,etc..) i que permetin esmenar errors del passat, que no vull un país només d'esquerres o només de dretes ni mesurat per quan temps fa que ets independentista. Agnès Russiñol em compra la idea. Val, si això fos així jo et compro la idea. Cal fer una unitat on s'aplegui tot. Cony això és el que proposa el president Mas. Política del segle XXI, les sigles de partit a una banda i tots a treballar per un estat nou i lliure. Aleshores ella em parla que cal agafar els indecisos, recollir el seu vot i en una llista unitària on vagi Mas i/o CiU hi hauria gent que no si sumaria. Em quedo estorat amb el matís. Li replico: així el problema és la vostra fòbiavergència. Com ja vau fer en temps de Carod per posar Montilla quan la gent havia votat Mas. Podeu repetir un tercer tripartit, fer un manifest del si-si per les esquerres en contra del govern de les retallades, unitat del bloc d'esquerres però no podeu fer una unitat on hi hagi el President Mas ni el seu partit, lo vostre és molt fort, li espeto. Ella em diu, ep que al Parlament hem votat resolucions amb convergència. I és clar, li replico, faltaria més. Treballar resolucions i aprovar-ne per tirar un país endavant és la vostra feina, la dels diputats, només faltaria que per la fòbiavergpencia no us guanyéssiu el sou fent la vostra feina. 

El debat va seguir sense cap altre argument. Veient les rèpliques que havia fet Anna Simó abans a aquelles persones que l'interpel·laven, el mutis de Junqueras en sortir d'escena i els fluixos arguments de dos diputats més (un dels quals van confondre amb Pablo Iglesias pel seu look) quan els vam parlar de la importància d'un resultat unitari a nivell internacional, semblava que tenien l'argumentari de partit molt ben après. 

Així doncs sembla que el peix està venut, que la pantomima que ERC vol cedir no és més que això i que el problema per no estar a favor d'una llista unitària quan els partits d'esquerres no paren aquests dies de fer unitats entre uns i altres és la presència del president Mas i del seu partit. El virus de sempre, les estratègies perennes, les ganes de seguir volent ocupar dels partits (fins i tot dels nous) i discursos que ja no estan amb els temps que corren. Al final sembla que, contra pronòstic, l'únic que ha entès que els temps estan canviant (com diria Sau) és qui ells intenten vendre com la dreta que no deixa avançar. Doncs aquesta dreta sembla estar treballant per regenerar un partit, per convocar eleccions quan no compleixen el programa electoral  i en posar urnes quan el poble ho sol·licita encara que això vulgui dir haver d'assumir querelles o baixar en les enquestes, fins i tot renunciar a les sigles durant un temps a favor d'un país. Mentre les esquerres (les noves i les velles) segueixen com sempre, allunyats del ciutadà, no escoltant aquells qui no estan d'acord amb ells i fent aliances per poder mantenir la cadira i fer que la premsa no parli de les seves misèries.

pd: tot i així agraeixo a l'Agnès Russiñol que es prestés a la conversa.

OPINIONS AL DISCURS DEL REI

DISCURS DEL REI – OPINIONS

Be començaré dient que no m’importa massa el que pugui dir un senyor que tot el seu mèrit es ser el fill de l’anterior Rei i per tant no li concedeixo més significació que la què és pugui extreure de les seves paraules i que, per desgracia, no es massa significatiu ni te gaire recolzament en els àmbits governamentals de Madrid què és on faria falta que l’escoltessin amb les orelles ben obertes, però dit això i en tot allò que fa referencia al nostre país, a la nostre terra, no va fer res més que repetir i redundar amb el mateix que ja deia el seu avantpassat d’infausta memòria.

És la mateixa política de sempre, per una banda ens ensenya la safanòria i per altre ens retreu que som  tan poc assenyats. Què, a  Ell en les seves paraules diu: “Em dol, i em preocupa que és puguin produir fractures emocionals, desafectes o rebuigs entre famílies, amics o ciutadans” i segueix: “A l’Espanya d’avui ningú no és adversari de ningú”

Aquesta és una lliçó que no l’accepto, Ell no es ningú per fer aquestes admonicions que, a més a més, son falses en la majoria de les vegades i que en la majoria de les ocasions venen, dels nos- tres adversaris de Espanya, si senyor, de Espanya. Qui és si no els que ens diu “Nazis” Qui és el que ens insulta? Qui és el que ens diu que una bomba al centre de Barcelona acabaria d’una vegada amb els “catalanufos”? I que no me digui que de tot això no en te nota, ho sap perfectament, apareix al Twitter, a diaris del seu Regne com  son El Mundo, El ABC o La razón i el suposo assabentat de tot el que escriuen aquests que s’anomenen a si mateixos periodistes.

Per altre banda qui trenca que? Vostè celebra el Nadal amb la família de la seva esposa i el seus pares, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia, a casa d’ells, per altre banda, I no en parlem de la seva germana i el seu cunyat... No se ben be qui és que trenca la família.

Amb una cosa si que crec que te raó, encara que considero que, en part, ens vol daurar la píndola, quan diu ”Des de Catalunya, s’ha contribuït a la estabilitat política de tot Espanya i al seu progrés econòmic, es evident que ens necessitem tots” aquest final no me cau prou be, però son les seves paraules.  I segueix “no és només d’economia o d’interessos sinó també i, sobretot, de sentiments”

Ai, aquí volia arribar, no transcriuré els molts, insults, bajanades, animalades que s’han dit per el sol fet de que en Serrat va cantar en català a TVE, això deu de ser un crim de “lesa Pàtria” com dirien per aquells voltants del seu Palau, i això és la resposta del seu entorn, dels seus adeptes, a les seves paraules demanant concòrdia.

No s’assabenta ni vostè i perdoni que no el tracti de S.M. ni el seu Govern , ni el President del seu Govern, de la realitat catalana, dels sentiments dels catalans, al menys d’una quantitat important, -vegi que no dic majoria, perquè el seu President del Govern no ha permès que ho podéssim saber- . Vostè creu, sincerament, que el problema de Catalunya s’arregla amb querelles de la Fiscalia interposades per ordre, presumptament, del Govern, contra el President de Catalunya, la Vicepresidenta i la Consellera de Educació? Això es evitar fractures i xocs emocionals?. Faci que li mirin els discursos però amb les seves paraules omet el més important i és dedica ha atiar el foc amb benzina.

Diu: “Milions d’espanyols porten portem Catalunya al cor” això me sona a musica celestial, què se’n en fot?  Li haig de repetir tot el que he dit abans? La veritat és que per aquest viatge no necessitava alforges.

Com ha dit el President Mas: “El dia que s’entengui i es respecti que Catalunya te dret a decidir el seu futur lliurament i democràticament, aquell dia hi haurà el respecte de fons que cal entre Catalunya i Espanya, entre nacions”  I d’això no ha volgut ni assabentar-se.

Vist tot això, encara hi ha qui pensa que estem millor dins que fora? Jo li diria a Felip VI que tinc amics i familiars al País Basc, a Madrid, a Balears, amics andalusos, a Saragossa i podria seguir amb una immensa relació, dons be. Encara no he trencat l’amistat amb cap d’ells, seguim parlant, respectem les opinions i posicions polítiques de cadascú, i fins ara no he detectat cap ruptura,  fractura emocional, desafectes o rebuig ni entre els amics ni entre els familiars. 

On li han venut això? Deu de ser el PP català, o be el Ministre de INSEGURETAT NACIONAL, O algú d’aquests que és dediquen a fer informes falsos de comptes bancaries a Suïssa o Andorra del polítics catalans, Jo li aconsellaria, dins de la meva modèstia, que escoltés una mica més el poble i una mica menys els polítics espanyols govern inclòs.

Be per avui ja en tinc prou,

Un bon any 2015 a tots.

EL REI, RAJOY, MAS i JUNQUERAS

Uns apunts de més o menys actualitat.

S.M. el Rei Felip VI, d’Espanya, ha vingut de nou a Catalunya i segueix amb la mateixa immobilitat que el seu Primer Ministre Rajoy, encara que sembli que intenti donar qualcun missatge tant al nostre President Artur Mas com al seu Mariano Rajoy, però no ens enganyem, son tan sols paraules que el gallec ignorarà com fa sempre li digui qui li digui. Vist el discurs que va fer, m’he permès fer aquest comentari:

I ara se'n donen compte què ens necessiten? Quan han vist que va de veritat això de ser independents, ara ens estimen molt. I pregunto: Sr. Rei. o potser he de dir Sa Majestat, quan us pensàveu que anava de broma ens podíeu humiliar, podíeu intentar esborrar la nostre llengua, podíeu ofegar-nos econòmicament, trepitjar-nos, maltractar-nos. Tot era lícit, tothom podia riure les "gràcies del Wert", la sornegueria del Montoro, la immobilitat del Rajoy, les humiliacions de la Soraya. tot valia.

 Però ai, que ara va de debò, ara correm-hi tots. Ara sereu bons amics, ara hem d'anar junts. Per poder tenir qui pagui el vostre deute, què és del Reino de España. No es nostre. No Majestat no, ara no. Ara volem ser lliures més rics o més pobres però lliures. No volem tenir un Rei, no volem tenir un President que no sap parlar si no llegeix. Què és incapaç de parlar en un idioma que no sigui el castellà, que fa vergonya veure’l sempre amb un intèrpret. No volem un TC que vol humiliar al nostre President, No volem un Fiscal que vol empresonar al nostre President. Ho te clar. No cal que li digui en castellà vostè ja m'entén.

Per altre banda vaig sentir les paraules, dites a Mèxic, per l’ínclit Sr. D. Mariano Rajoy Brey en les que, segons ell, ja no hi ha crisis, ara ja es historia passada i aquest Nadal serà el primer després de la crisis. Dons que li pregunti als més de 5.000.000 si ho dic be, MES DE CINC MILIONS D’ATURATS, als milers i milers que no podran ni tan sols menjar, no celebrar el Nadal, no, ni tan sols menjar. Al milers i milers de nens que els Reis Mags no els hi duran ni una trista pilota. 

Perquè no és valent i ho diu aquí al seu país, amb periodistes que li puguin preguntar i replicar. Ah no, això es perillós i s’acosten eleccions. No el vull qualificar no fos que el seu Ministre Fernàndez Diaz me vulgues multar amb la nova Llei “mordaza” que s’ha tret de la màniga i que sembla més de èpoques ara ja llunyanes que no pas d’un país modern i democràtic.

També podem parlar del nostre país, de Catalunya, i jo dic, Senyors Mas i Junqueras, tan difícil és deixar una mica, tan sols una mica, de banda el partit, be el Sr. Mas, al menys ho ha proposat, i intentar de debò arribar a un acord per poder fer unes eleccions, mal anomenades plebiscitàries, en les que de forma clara i transparent es pugui saber que volem els catalans i si guanyem els que volem la independència del nostre estimat país, començar, llavors a formular i seguir totes les passes necessàries per aconseguir la independència últim esglaó de l’escala tan dura i empinada que fa TRESCENTS ANYS que anem pujant.

No és podria trobar una fórmula, per exemple, en que cada partit compromès amb el procés d’independència anés a les eleccions amb el seu nom i sigles però amb un sol punt comú a tots que podria ser “VOL VOSTÈ QUE INICIEM EL PROCÉS PER QUE ESDEVINGUEM INDEPENDENTS I HO FEM SABER AXIS AL GOVERN ESPANYOL I A LA RESTA DEL MON” i oblidar totes les altres clàusules, afegitons, etc. respecte a la posició, legítima, de cada partit en funció de la seva ideologia i posteriorment, formar un govern que cristal·litzes totes les funcions necessàries per arribar a bon port i sense oblidar que durant tot el procés s’ha de segui8r governant. Tan difícil es arribar a un acord més o menys semblant?

Ja sabem que hi hauran partits com PP, PSC, C’s, tal vegada PODEM, i no sabem que se li ocorreria al Sr. Herrera si aniria cap a una banda o un altre, (ja que mai se sap que és el que vol), que faran la seva campanya política en funció de les seves respectives ideologies i atacant, sense pietat, el procés independentista, però del que es tracta és que guanyem nosaltres amb una contundència que ens permeti anar a Madrid i a Brussel·les, en condicions de “tu a tu” i no ja demanar, no, llavors ja declarar la independència i començar a tractar totes les qüestions d’actius i passius que s’han de estipular en quan a totes les conseqüències del fet històric de passar a ser independents.

Vistes les darreres enquestes, sembla que el 83,9% dels catalans voldríem un referèndum per decidir sobre la independència.  No esta malament el percentatge.

El 49,8% son favorables a la llista única que proposa el President Mas.

El 42,5% diu que no hi està d’acord.

Dons ja que està prou anivellat, es tracta de cercar una proposta a la que si puguin afegir totes dues formes de pensar. És de lògica?

I jo me faig un altre pregunta, ja que segons diuen els entesos, i extrapolant les diferents posicions i resultats de les darreres eleccions i de les darreres enquestes, per aconseguir un resultat aclaparador i impol·lut, ens mancarien uns 250.000 a 300.000 vots. I això és el que hem d’aconseguir i si seguim per el camí actual de “jo en se més que tu i per tant la meva proposta es la valida” o  “sols val si anem per separat perquè molts no volen votar tal o qual partit” Si seguim axis no anirem en lloc i el que és molt pitjor, aconseguirem refredar el clima actual prou favorable i que, si no l’aprofitem ara, tal vegada no es presenti mai mes o triguem 300 anys mes.

Si us plau, arribeu a un acord viable.