UN PAÍS, UNA NACIÓ. UN DELINQUENT?

UN PAÍS, UNA NACIÓ. UN DELINQÜENT?

JORDI PUJOL I SOLEY

Al meu petit país ha ocorregut un fet que ens ha astorat a quasi tots, tant els que admiraven, seguien, i tal vegada idolatraven, una persona que havent lluitat contra el franquisme, i haver estat a la presó, haver aconseguit que el nostre petit país, però de grans homes, de bona gent, fos respectat a quasi tot el mon, i dic quasi, perquè a Espanya, no ens han respectat mai. Doncs bé, en aquest país, en un llarg, molt llarg període de temps hem estat dirigits i presidits en el seu govern per una persona, en Jordi Pujol i Soley, que ha tingut la gosadia de reconèixer públicament que durant més de 30 anys ha estat amagant, una herència, sembla de son pare i que, segons diu. No ha estat mai seva. El seu pare D. Florenci Pujol va testar a favor de la seva dona, de la Sra. Marta Ferrusola i dels seus fills, i ho va fer tan “malament” que va dipositar els diners a Suïssa, i que, posteriorment, la seva dona Marta i els seus Fills, van traslladar a Andorra, amb canvis de bancs i altres operacions financeres.

Tot aquest afer ha dut a que, aquest senyor Jordi Pujol i Soley, mai ha pagat a la Hisenda espanyola, i per tant, actualment a Catalunya el corresponent Impost de Successions i per tant ha passat a ser un defraudador, cosa que molts dels que me llegeixin, estaran d’acord amb mi que ni és el primer ni serà l’últim, ja que el que més i el que menys, si te ocasió intenta evitar al màxim el pagament dels impostos que li pertoquen.

Fins aquí, es tracta de un cas de defraudació que se soluciona pagant l’import que correspongui amb la multa que sigui escaient. Ara bé, si resulta que tu no ets els titular d’aquests diners i que molt possiblement el cas ja ha prescrit i tan sols s’hauria de pagar per no haver declarat tenir aquests diners a fora d’Espanya, dons també se soluciona pagant.

Però vet a qui, què com que el Sr. Jordi Pujol i Soley va ser President de la Generalitat de Catalunya durant mes de 23 anys, la cosa es complica, per moltes raons, especialment perquè és, era, una persona pública, i perquè tenia la obligació de ser especialment curos en tots els afers amb la Hisenda Pública ja que axis ho exigia a tots nosaltres amb discursos plens de moralisme “pujolià” .

Aquests 23 anys en el poder, a la Presidència de la Generalitat, li van generar, com, per altre banda, es lògic, una colla de enemics que, mai, mentre era al poder, van poder provar cap malifeta de les que volien acusar-lo, i renoi, ara ha arribat el moment de la venjança, i el que és pitjor de la ingratitud d’aquells que si han arribat a ser alguna cosa en el mon de la política i inclús en el de la empresa, ha estat gràcies a ell, i ara es llençant al damunt com a corbs assedegats de sang.

De  moment ja ha tingut que deixar totes les seves prebendes, li han retirat el títol de Molt Honorable, el de ex-President, la medalla d’or de la Ciutat de Barcelona, i no se quantes coses més. D’acord, no ho mereix ja que el seu comportament no ha estat, per dir-ho de forma suau, correcte, però el que no accepto de cap manera, es que se li dediquen adjectius tan fora de lloc, com “lladre”, “delinqüent”, “lladregot”, quan, pensem-ho be, ni tan sols ha estat ni imputat ni citat a declarar per part de cap jutge.

Me sembla del tot improcedent, i no vull treure ni un bri de culpabilitat per el que ha fet. Si ho ha fet que ho pagui. No podem acceptar ni la més mínima dosi de benevolència. Però tampoc puc acceptar que el Ministre Montoro el tracti, públicament, al Congrés dels Diputats, de delinqüent i que en la mateixa compareixença tracti a un senyor, que està a la presó i que és del seu partit, com a Senyor Don Luis Bárcenas, ¡Home! Entre poc i massa, que voler donar lliçons de moralitat, quan tenen a casa seva, gent sospitosa de cobrar amb sobres plens de diner “negre”, que tenen Presidents autonòmics a la presó, que podem parlar del cas Gürtel, del cas Bárcenas, dels molts de ses illes Balears, de València, de la Sra. Cospedal que presumptament també te coses brutes. Això ja es passar-se de la ratlla i encara més si qui ho diu es el Ministre encarregat de lluitar contra el frau i que, segons veiem, els frau ho es més o menys, en funció de si son dels teus o no i si ets, com el consideraven, un del seus “espanyol del año” o has passat a ser independentista.

Per altre banda s’han presentat una sèrie de querelles en contra de Jordi Pujol i Soley que no tenen cap tipus de serietat ni professionalitat i faig referencia al “pseudo-sindicat “ de extrema dreta Manos Limpias que han presentat una querella que sols aporta informes plens d’odi, suposicions, informes de la desacreditada UDEF i res més. Ni una sola prova. Ja veurem si algun jutge te el desvergonyiment d’acceptar-la.

També hi ha un altre de PxC, que es una copia de l’anterior, però, a més a més mal copiada i sembla redactada per algú que no te ni coneixements de dret.

I hi ha una tercera de ICV-EUiA, que semblaria que hauria de haver estat més ben redactada, més ben feta, ja que està presentada per tres partits polítics, el citat ICV-EUiA, Podemos i Guanyem, que, per lògica, haurien de disposar de serveis jurídics que els impedeixin fer un bodrio com el que han fet i que a més de ser tant mal feta com les dues anteriors, la complementa amb retalls de diaris, copies de noticies més o menys contrastades, evidentment totes de la “caverna mediàtica”, amb el toc d’un ex-fiscal el Sr. Carlos Jiménez Villarejo ressentit perquè, segons ell, no li van permetre arribar fins a la fi en el cas Banca Catalana, I perquè no ho deia en el seu moment? Ara, ho diu,  quan ja no sabem ni que era Banca Catalana? Encara que pobre home on ha anat a parar, sembla que no el vol ningú més a les seves files.

Per altre banda llegeixo als diaris que un fiscal i un jutge d’Andorra, de moment demana més explicacions acompanyades de proves al Jutjat de Barcelona que li ha enviat la comissió rogatòria, perquè el que ha rebut, fins ara, son, tan sols, opinions, i copies de les querelles presentades a Barcelona segons queden reflectides anteriorment i que no tenen cap valor processal, segons sembla. I per tant, de moment no autoritza enviar cap dada referent als comptes bancaris de la família Pujol-Ferrusola

Per altra banda se li demana que aclareixi al Parlament tot el que considerin, ses senyories, que volen saber de tot el cas i que, sospiten, temes de comissions il·legals per afavorir contractes d’obra pública i que si un 3%, que si els fills, per aquí i per allà, be, dons un cop li han demanat oficialment, el Sr. Pujol ha respost donant una data que no és del grat de la majoria i molt especialment de ERC i per tant, no accepten aquesta data, que no deixa de ser prou propera, i munten un embolat de “comissions de investigació” que, per el cap curt no podran començar la seva tasca, per el mateix reglament del Parlament, fins cap a finals d’octubre i possiblement de novembre. Molt llestos, si el que pretenien es celeritat per obtenir respostes, no veig per en lloc l’estalvi de temps, ans al contrari s’allarga i dilata quasi dos mesos aquesta declaració.

I seguint amb el tema de les “comissions de investigació” de debò creuen què en trauran res en clar? Jo me faig algunes reflexions:

-      -   El Sr. Jordi Pujol suposo que te, o és possible que tingui, un arxiu de tots i cadascun dels diputats i partits que no siguin massa diguem-ne prou nets.

-      -   El Sr. Jordi Pujol, segur que dirà, tan sols allò que li convingui per a la seva defensa. No oblidem que la seva figura política no pot caure més del que ja ha caigut.

-       -  El Sr. Jordi Pujol, segur que te cartes amagades que no li farien massa gracia a molts, tant dels diputats actuals, com d’altres de la seva èpoques de mandat.

-       -  Davant la possible acusació de iniciació irregular de CiU o de CDC i un possible enriquiment il·lícit de la seva família, segur que te documentació prou bona per fer callar a qui gosi fer-ho avenir.

I vist tot això se m’ha vingut a la memòria aquell acudit del pacient del dentista que li diu: Eh que no ens farem mal? Mentre el te agafat per allà on tots sabem.

Axis que amics, dediquem les nostres forces a aconseguir allò que és primordial per el nostre país, la independència, a aconseguir que el proper 11 de setembre sigui una Diada que la recordi el mon sencer, amb una “V” que sigui un gran èxit de ciutadans, de voluntat de victòria, i amb un indubtable sentit de pau, tranquil·litat i festa del poble que ningú pugui dir-nos mai que no som gent de pau i que tan sols volem exercir el nostre dret a votar per saber que es el que vol la majoria del nostre poble. I deixem que els polítics, els jutges, la policia, Hisenda o qui sigui faci la seva feina i deixem de banda, de moment, la part negativa de l’ex-President Pujol i recordem tot lo positiu quer va fer, que va ser molt i ja li demanarem comptes per les seves malifetes, en el moment oportú. Nosaltres a seguir lluitant, per aconseguir el nostre somni.

VISCA CATALUNYA LLIURE