dissabte, 16 d’agost del 2014

EL PROCÉS, ERC I EL PRESIDENT MAS

ERC I EL PROCÉS PER VOTAR

Jo, tan sols me considero un simple i humil espectador dels esdeveniments de la nostra Pàtria i per tant, amb aquests escrits només intento donar a conèixer la meva opinió, sempre des d’una posició que, malauradament, sempre serà subjectiva. Es quasi impossible, en aquests temes polítics, tenir una posició total i absolutament objectiva i per tant, prego a tots els amics que me llegiu que ho tingueu en compte si alguna vegada hi ha frases, opinions, paraules que no us acaben d’agradar.

Avui, el meu cap rodava amb una tempesta de idees, no m’agrada la paraula anglesa (brainstorming) ho trobo masa pedant. I, per el meu gust es més clar dit en el nostre idioma. Be, doncs això és el que me passava per el cap, el Sr. Oriol Junqueras i la Sra. Marta Rovira, sembla que estan jugant al gat i la rata amb el nostre President.

M’explico: Tot el que diu o fa, dona la impressió que darrera d’ell estan els de ERC per donar-hi  el vist i plau, o no. S’ha vist ben clar amb l’episodi de la Sra. Joana Ortega, (UDC) en dir que, tal vegada, si no és podes celebrar la consulta el proper 9-N doncs que ja vindrien altres 9-N per poder-ho fer.

Mes tard i vist que als senyors de ERC no els hi havia agradat aquesta expressió ha matisat les seves paraules i ha vingut a dir que tan sols era una advertència al Sr. Rajoy volen significar que el fet de no poder fer la consulta en aqueixa data, no significa que el moviment per la independència quedi anul·lat, eliminat o suprimit i no es axis. El moviment independentista neix del poble i va cap amunt per tant es impossible que una petita demora, el pugui esborrar.

Doncs bé, el nostre President s’ha vist obligat, a Talamanca,  una vegada més a fer una declaració d’intencions i dir que ell convocarà la consulta tan si com no, per el dia 9-N i tothom ha interpretat que ho deia forçat per els “amics” de ERC.

Jo no hi estic d’acord amb aquesta postura del Sr. Junqueras i evidentment del seu partit. Cada vegada més és veu una intenció deshonesta vers el nostre, i seu, President Mas.

Cada cop que es parla de la seva entrada al Govern i ser llavors, també responsable directe de les accions del Govern, es a dir, tenir els mateixos problemes, les mateixes dificultats, obstacles, contrarietats, angoixes i responsabilitats que la resta del Govern, surt dient que no li han ofert en ferm. Què vol dir en ferm? Jo ja n’estic tip de sentir al Sr. Puig i també al Sr. Mas oferir.li iniciar converses que puguin arribar a aquesta entrada de ERC  al Govern de la Generalitat.

Però ¡NO!, sembla que vol imitar  el Sr. Rajoy, no vol mullar-se, ni ell ni cap membre del seu partit, jo diria que és més còmode veure els braus de la barrera estan, i no al mig de la plaça.

I tot aquest embolic de “si m’ho demanen”, “com que no diuen res en concret”, dons anem passant que qui dies passa anys empeny i amb això s’estalvia la possibilitat de rebre, si venen  maldades, i poder quedar fora de cap, més que, probable ensurt, amb la Justícia, l’Exercit, la Guardia Civil, o qui sigui.

Es més fàcil quedar a la rereguarda. Anar guanyant vots, i si venen mals temps ja ho resoldrem, però això si, de fora, que no fos cas que també ens toqués el rebre.

El Sr. Junqueras, amb el seu posat de professor, que ho és, amb la seva facilitat de paraula d’anys de docència, sempre te l’habilitat de quedar en segon pla, com aquell que no vol la cosa. I jo  li diria: Tal vegada, aqueixa postura pot ser bona per vostè i el seu partit, però li asseguro que no ho es per el nostre país.

 Catalunya, de la que se li omple la boca sempre que parla, i que necessita qualcú que doni la cara, què és mulli, què sàpiga fer un pas al front, com a mínim al costat del President, no darrera empenyent com ha dit més d’una vegada, ¡no! al costat, fent costat a qui esta donant la cara per la independència de Catalunya i que, podia tenir una vida molt mes tranquil·la si ni fos que estima molt el nostre país i està disposat a tot per intentar aconseguir el que una majoria, crec que una majoria, del nostre poble vol. Li hagués estat molt més fàcil deixar fer, sense involucrar-se directament i encara tindria els escons que va perdre per convocar unes eleccions que, tal vegada, a ell, personalment, no li interessaven.

Tots sabem que si el TC tomba la nostre Llei de consultes i per tant també la convocatòria del nostre poble a votar que és allò que volem ser, es possible que hi hagin esdeveniments de gran duresa i de, fins i tot, perill per el nostre President, si segueix, tal com ha dit, convocant la consulta i fent cas omís, es a dir, la desobediència a les directrius del TC.

I llavors, Sr. Junqueras, que farà vostè? Serà al costat, de debò, del Sr. Artur Mas, o deixarà que els successos segueixin el seu curs i veure l’és a venir. Què faran vostè i la resta del seu partit?. Crec que a molts catalans ens agradaria saber quina seria la seva postura. La podria dir públicament? O be prefereix amagar el cap sota l’ala i ja veurem que passa.

Totes les seves intervencions han estat per dir que el 9-N s’ha de votar i que no es pot fer res més, que no es pot ajornar, que no es pot substituir per unes eleccions “plebiscitàries”, que si es necessari s’ha de desobeir el que diguin el Govern de Madrid, el Tribunal Constitucional i “tutti quanti”. Però, Sr. Junqueras, qui donarà la cara? El President Mas que es qui signa del decret de convocatòria i vostè empenyent, però des de darrera. Eh que si?.






dimarts, 5 d’agost del 2014

CIUTADA PUJOL

CIUTADÀ JORDI PUJOL

Ciutadà Jordi Pujol, molts, tal vegada esperen que comenci a tirar fang sobre la seva persona i els que pensin axis, és què no me coneixen. Veiem: En aquest cas, hi vista la confessió de la pròpia persona, no hi cap allò de la presumpció de innocència, dons ell mateix ha acceptat la seva incorrecció i frau.

A partir d’aquí, crec que la majoria dels que l’estan denigrant, humiliant, condemnant, haurien de fer una mica  de, com en dèiem, “examen de consciencia”?  Tal vegada, si més no, intentar recordar el lloc que ocupen dins de la política i de CDC, a qui el deuen, o si creuen que tan sols és per la seva magnífica preparació acadèmica o també han tingut a veure les coneixences.

Altres també podrien pensar que si van ser derrotats a les urnes durant 23 anys, no seria solament per què aquest home amagava diners al fisc i amb aquests diners pagava a tot el poble català que el votava convençut de la seva vàlua. No seria per això, be és el que jo penso.

 Crec que més aviat seria perquè inspirava confiança, bonhomia, per el seu carisma de líder, i, no ho oblidem per què va fer molt per el nostre país. I perquè va establir les bases de l’actual model de l’estat del benestar, que, per desgracia, amb les retallades a que ens han obligat de Madrid, i també, en part, per la mala gestió dels governs anomenats “tripartits” ha quedat força malmès.

El Ciutadà Pujol, no oblidem que la majoria de escoles, universitats, hospitals, de que disposem actualment, son obra dels seus governs i, està clar, amb l’ajuda de totes les demés forces polítiques. S’ha de tenir una mica, tan sols una miqueta de memòria política. No tot va estar ben fet, no, però jo crec que una bona majoria de les seves accions van estar ben fetes i en gaudim actualment.

El Ciutadà Pujol, ha comes una falta greu, molt greu, especialment perquè, quan hauria pogut resoldre el seu problema no ho va fer i ens va mantenir enganyats a tots els catalans i, jo me permeto dir, que de forma molt especial a aquells que l’havíem recolzat amb les nostres paperetes a les diferents ocasions en que vàrem anar convocats a les urnes.

El Ciutadà Pujol ara se les haurà de veure amb la Justícia i amb la Justícia espanyola, amb jutges que, tots sabem que poques o cap simpaties li tenen i amb això no vull dir que no siguin imparcials i apliquin la llei tal com cal, però si que estic segur de que l’amoïnaran tant com puguin. De moment ja estan dient que ho faran tot, la instrucció per part del jutge instructor i tot el que calgui a la Audiència Nacional a Madrid i això significa més viatges, més despesa d’advocats, mes retards.

El Ciutadà Pujol ens ha fet mal, d’acord, però ho pagarà, son delictes de diners propis, no públics, tan sols va deixar de pagar el que li pertocava i això te arreglo relativament fàcil. Altre cosa son les, de moment presumptes, irregularitats de llurs fills. I jo me pregunto, si un fill diem que no te culpa del que hagi fet el seu pare, també, a la inversa, un pare no pot tenir culpa del que faci llur fill, per tant hem de tenir cura de moltes de les coses què és diuen als diaris que poden, o no, ser del tot veritat i creure, tan sols el que dictaminin els jutges en el seu dia.

El Ciutadà Pujol, per altre banda ha renunciat a tot allò que li corresponia com a ex-President, títol, despatx, cotxe oficial, pensió de jubilació, tot, sense cap excepció. Volen dir que no és una mica exagerat? No ha mort a ningú. Ni han que son a la presó i segueixen cobrant els seus estipendis. No ho acabo de veure clar, però ja se que ha arribat el moment de passar comptes, vells comptes, especialment amb els adversaris polítics, però com que ell ho ha acceptat, dons no hi ha res més a dir.

El Ciutadà Pujol crec que ha volgut carregar a la seva esquena tot el mal que no vol per els seus fills i la seva dona i per això ha acceptat tota la ignomínia que li ha caigut i li caurà damunt i això, al menys es endebades poc afortunat i massa dur.

I per fi, el Ciutadà Pujol ha volgut fer un darrer servei al nostre país a la nostre i seva estimada Catalunya i se retira per deixar tot l’espai necessari, tota la llibertat requerida, perquè el moviment sobiranista, el procés cap a la independència no resulti tacat per la seva imprudència i gravíssima falta per frau i per l’engany a què ens ha tingut sotmesos durant tants anys.

Pesi a tot li vull dir, Ciutadà Pujol, per mi sempre serà el gran President Pujol, i si tal com diu a la seva carta demana perdó, jo li atorgo el meu perdó, potser serem molt pocs els que li atorgarem, però sàpiga que encara queden catalans que l’estimen i perdonen.

I seguirem treballant per aconseguir el nostre somni i al costat del President Mas, del seu govern i de tots els que estan d’acord amb la nostre independència.


VISCA CATALUNYA LLIURE