LES PENSIONS, UNA ESTAFA?

L’ESTAFA? DE LES PENSIONS

Dic estafa per que considero que a partir del famós Pacte de Toledo del 6 d’Abril de 1995, va començar el que jo anomeno, l’ESTAFA DE LES PENSIONS, ja que amb aquell pacte es va començar a retallar les pensions que corresponien segons el càlcul vigent fins aquell moment i es va fer fixant un TOPALL MAXIM, independentment del que havia cotitzat cada pensionista o jubilat, amb això, l’Estat Espanyol, va estalviar milers de milions de pessetes i ara d’euros. (Que van desaparèixer, ningú sap on van anar, suposo que a aquelles obres tan necessàries com els AVE que no tenen passatgers, o els aeroports sense avions, a pagar els Gürtel, Barcenas, etc.)

Dons be, aquí va un petit exemple,  si el càlcul que referent a la teva pensió de jubilació donava un import mensual de 407.790.00, pessetes, es convertien per mor dels tripijocs abans indicats en una Base Reguladora de 305.084.00, això amb un total d’anys cotitzats superior als 42 anys. I per tant amb dret al 100% de la pensió. Dons  com que el topall màxim eren les 305,084.00, dons ja d’entrada te deduïen la petita quantitat de 102.706.00 pessetes mensuals respecte a la cotització del pensionista (Es tracte d’un exemple tret de documents d’amics) equivalents a 618,00 euros actuals. Això era l’any 2.000.

Dons bé, aquella pensió que equivalia a aproximadament a 1834.00 euros bruts, avui després de 13 anys s’ha convertit en 2.548,00 euros bruts el 2013.

Això representa un increment, en 13 anys del 38% mes o menys, es a dir que segons el INE, fins a agost 2013 el IPC ha pujat un 42,3% i tenint en compte que es tracta dels anys millors de l’economia, al menys per alguns, ja han tingut els pensionistes una pèrdua del 4,3%, tot i que cada any havien rebut una paga compensatòria de la pèrdua del poder adquisitiu, i tot i amb això i ha una pèrdua important. I tingueu en compte que m’he basat en una pensió de les anomenades altes, no en la mitjana nacional, per que he cregut que les xifres son mes clares.

Però, ara que passa? Dons resulta que el sistema de pensions instaurat l’any 1995 i que ha sofert varies modificacions (sempre a la baixa per el pensionista) ja no es sostenible i s’ha de modificar de nou. Val, els experts diuen que l’any 2050 no es podran pagar les pensions si no hi ha una reforma a fons. I que vol dir això? Dons RETALLAR, RETALLAR I RETALLAR, com sempre als mes febles, a partir d’ara, l’increment de les pensions serà del 0’25% SI, SI, en els anys en que l’economia espanyola vagi malament, el que no diuen es quins paràmetres utilitzaran per dir que va be o malament, però en el millor dels casos seria del IPC+0,25%. I jo me pregunto, si, de moment i va per llarg, estem amb la economia per sota terra, si tan sols passem 3 o 4 anys amb aquest minso 0’25%, quants anys de economia capdavantera a Europa, seran necessaris per aconseguir igualar el poder adquisitiu actual?

I el que mes me molesta, per no dir una paraula mes gruixuda, sentir al Ministre Montoro negant que el pensionistes amb aquestes noves normes perdin poder adquisitiu. Que ens pren per ximples? Si quan anava mes o menys bé l’economia, ja hi perdíem, amb aquest ENORME, COLOSSAL, GEGANTI,  increment anyal del 0’25% que a més a més, elimina la paga compensatòria que es rebia a primers d’any, no hi perdrem mes?

Però si es una cosa, es un càlcul tant simple, tan fàcil, com  anar al supermercat i anar veient com van pujant els preus d’un dia per altre.

Es d’una cara dura, d’un desvergonyiment, un cinisme, increïbles i jo me pregunto un altre vegada, les pensions del President i dels expresidents del Govern, dels Ministres i exministres, dels diputats i exdiputats, dels senadors i ex senadors TAMBÉ LES RETALLARAN I LES INCREMENTARÀN EN UN 0’25%?.

Estic convençut que no, no fos cas que s’acabés la mamella i ningú voles ser polític, o gaire bé ningú. Per sort, crec  o vull creure que encara hi ha polítics que son honestos i honrats i realment treballen per el poble i haurem de tenir fe i pregar per que siguin la majoria i ens ajudin a sobreviure.

I ara me surt la rauxa catalanista i llenço una pregunta: Algú dubte que si el sistema de pensions fos de la nostre terra, es a dir d’una Catalunya independent, no seria molt mes just i molt mes segur?

Disposem d’una gran indústria i d’una petita i mitjana empresa, que a la major part d’Espanya no existeix, disposem d’empreses, fortes i  emprenedores que aconsegueixen obrir mercats i exportar a la resta del mon en proporció molt mes gran que a la resta d’Espanya. Aconseguim ser receptors de la major part de les inversions foranies que arriben a Espanya. Tenim una Banca mes sanejada i per damunt de tot, som catalans i ens agrada i volem treballar per el nostre país per engrandir-lo i dur-lo al lloc que es mereix en el concert de les nacions del mon. I no vull parlar de xifres, de la espoliació que patim, dels diners que marxen i mai no tornen, dels molts i molts incompliments per part de l’Estat espanyol de les Lleis que ens afavoreixen i que no en volen saber res. Ja que aqueta gent son de la Llei de l’embut, quan la Llei els afavoreix s’ha de complir, però si ens afavoreix a nosaltres, se la passen per on...

Per tot això a mi no me fan por tots aquests malastrucs, falsos profetes que ens auguren un desastre nacional, una desfeta total, anys i anys de misèria, i pràcticament la desaparició de Catalunya. No me fan por, crec en l’esperit català, crec en la seva facilitat per sobreviure, crec, en fi, que som un poble treballador, amb imaginació, i amb ganes de viure i ser lliures.

I no serà que tots aquests malastrucs que ens volen fer por, el que passa es que tenen por de que sigui Espanya, qui perdi la mamella a la que ha estat aferrada tants i tants anys? No seran ells els que tenen por, de no poder fer com el Sr Monago que amb els nostres diners es permet subvencionar la cultura, els aturats, els llibres de text, dins de la seva autonomia?

Be no son mes que unes reflexions d’un jubilat que voldria arribar a veure el seu país com una Nació Lliure dins de l’Europa de les nacions.