L’economia, salaris i mes coses a Espanya

L’economia, salaris i mes coses a Espanya

El nostre benvolgut i mai prou ponderat Ministre d’Hisenda, Sr. Montoro, que per altre banda te el vergonyós títol d’esser el PITJOR MINISTRE D’HISENDA A LES DARRERES DECADES, ens està matxucant, dia si i dia també, per fer-nos creure, allò de... (No se si ho recordaran?) ESPANYA VA BIEN, d’un President d’infaust record per els catalans, dons si, tot es dir que estem sortint de la crisi, que si hi ha brots verds, que si la tendència de l’atur es positiva, que Espanya ha passat a ser un exemple per el mon. Si, si, te la cara dura de dir això. Que els pressupostos generals de l’Estat, no tan sols no son un menyspreu i un agreujament de les condicions per Catalunya, ans al contrari, son els millors possibles. Ens redueix la inversió un 25%. I es queda tan tranquil amb aquell somrís sorneguer que fa sempre que parla de Catalunya.

Però i el deute que te amb Catalunya? Fa mes de tres anys que no es compleix la Llei de la disposició addicional tercera de l’Estatut i per tant no es paguen els diners que SON NOSTRES. I ES UNA LLEI, ho dic perquè com que vostès son tan amants de complir i fer complir les Lleis... i sempre ens tiren la Constitució a la cara... i son quasi 1.000 milions d’euros.

Això si, ens permet demanar préstecs per poder pagar els proveïdors, però Sr. Montoro, no volem préstecs, volem el que es nostre, que els préstecs s’han de tornar i a més amb interessos i el que es nostre no s’ha de tornar, ni s’han de pagar interessos.

El Govern Català us envia una exposició de greuges i que  en el apartat econòmic sobrepassa, amb escaig, els 9.000 milions d’euros, que son nostres, Sr. Montoro. Ho sent bé? Son dels catalans.

A més de dir les coses quasi prenent el pel, encara gosa dir que per l’any vinent haurem de fer prop de 5.000 o 8.000 milions d’euros més de retallades. Però com  gosa dir això i al mateix temps permetre que a Extremadura, governada per el seu partit, es permetin abaixar impostos. Es que creu que som idiotes?.

Però, en que quedem?, no som l’exemple del mon? No va tot tant bé? No son els millors pressupostos que es poden fer? No està entrant capital estranger a dojo? Dons la seves paraules no lliguen, o mes aviat hauríem de dir per seguir el seu lèxic, no quadren.

I ara si fica també el Banc d’Espanya dient que hem sortit de la crisi i resulta que es que el darrer trimestre el PIB s’ha situat en un 0’1% positiu, es a dir que després de 27 trimestres negatius, ara hi ha un de positiu, un esquàlid 0’1%, i el proper trimestre que? Pujarà més o baixarà? Sense oblidar que segons els entesos caps quadrats del Ministeri d’Hisenda i del d’Economia, per que es creï ocupació, com a mínim, ha de créixer el PIB per damunt del 1,5/1,7%. Axis es que els aturats encara ho tenen cru.   

I arribem al apartat dels salaris, com pot dir que no baixen, que tan sols pugen de forma moderada, Sr. Montoro això es molt seriós per fer-hi broma, hi molta moltíssima gent que malviu, que no arriba a fi de mes, que tenim 6.000.000 d’aturats i tota aquesta gent, a la que hem d’afegir els jubilats i pensionistes, els funcionaris als que els hi ha retallat el sou sense misericòrdia, tota aquesta gent no es mereix que faci broma o mes clar encara que se’n foti d’ells, que és el que fa dient aquestes bajanades.

El Sindicat UGT  xifra la pèrdua dels salaris a Espanya en un 23% i escaig i això no son bromes, Sr. Montoro, i això si que es un problema de debò, vostè segur que no ha de dir als seus nets que no hi ha sopar, que no poden menjar res, que el pare es a l’atur i la mare també... No sigui tan mesquí, tan miserable.

Des que vostè es Ministre d’Hisenda, cada any anem perdent poder adquisitiu tots els espanyols, si exceptuem els paràsits com vostè i tots els seus companys de govern, els diputats, i polítics en general que aquests no perden pràcticament res. Però la resta d’espanyols estem patint els molts errors del seu mandat i dels seus companys de govern amb el incompetent President que tenim, el Sr. Rajoy, que mai sap si puja o baixa i tot ho deixa per que es podreixi per si sol. Ja li diuen Don Tancredo, perquè no es mou mai, com aquell home que vestit de blanc sortia a les places de bous, en lo que en deien xarlotades i s’estava ben quiet per que el toro, be toro, un animalet quasi sense banyes de tan jovenet que era, passes de llarg sense ni mirar-lo

Que vol dir que ningú parla ja del rescat de Espanya? Es que els milers de milions que s’han abocat a la Banca no son un rescat encobert? I es que aquests milers de milions regalats a la banca en general i a BANKIA  en particular no els haurem de pagar entre tots els espanyols? Es que aquests diners no haurien estat més ben empleats a mantindré l’ocupació, encara que la seva estimada BANKIA hagués fet fallida i tots els seus amics, dirigents de Caixa Madrid i la resta absorbida, haurien tingut que anar a parar davant del jutge i potser, tan sols potser, a la presó? Entre ells personatges com el Sr. Rato i d’altres que no vull ni recordar.

Tan sols li pregaria que, al menys, no se’n rigui de nosaltres, que digui les coses per el seu nom i sense somrisos sorneguers. Endebades sembla que faci teatre, com un mal actor, això si, però teatre.

Després es creu que els catalans ajupirem el cap, com hem fet sempre, i “el problema catalan solucionado”  però sàpiguen vostè i la resta del Govern, Sr. Rajoy, Sra. Soraya, Sr. Montoro, Sr. Margallo, Sr. De Guindos, etc. que aquesta vegada no els hi  ho serà tan fàcil, ara no son els polítics els que empenyen, es la majoria del poble català qui empeny i amb ganes i ja n’està tip de tripijocs, de prometences que mai es compleixen, de que vulguin fer-nos por si marxem de la seva Espanya. Quant cada vegada hi ha mes veus a Europa que no troben malament la nostre independència i que, seria reconeguda sense gaires problemes, i tot això sense tenir en compte, que DE MOMENT SOLS DEMANEM PODER VOTAR EN REFERENDUM,  QUE VOLEM SER. I vostès, que es diuen demòcrates de tota la vida no ens ho volen permetre.

En fi, arrieros somos y en el camino nos encontraremos . Que tingui un bon dia.

 

 

CONDEMNES LLARGUES

CONDEMNES

Avui tots els diaris, emissores de radio, Televisions locals i nacionals, les xarxes virtuals Facebook, Twitter, etc. van plens de la noticia sensacional de la sentencia del Tribunal d’Estrasburg, referida a la denominada, a Espanya, “DOCTRINA PAROT” . Evidentment jo no soc jurista i per tant no puc entrar a considerar si es correcta o no la interpretació d’aquesta doctrina per part de l’Estat Espanyol.

Encara que si el Codi Penal era de l’any 1973 (època franquista) i fins l’any 1995 no es va canviar, ara trobo molt bé que el Govern Espanyol s’hagi d’empassar aquest gripau que li ha receptat Brussel·les, diferents Governs ho han anat deixar sense fer res durant 25 anys i crec que haurien tingut temps d’evitar aquesta vergonya.

Jo tan sols voldria que algú, que tingui coneixement de la matèria, es a dir un jutge, un advocat, un catedràtic de dret penal, en fi, algú amb coneixement de causa, me digué, m’aclarís, sense possibilitat de dubte un fet que a les sentencies de tots aquests assassins, violadors, etarres, etc. es produeix sense cap tipus d’excepció:

Primer donaré alguns exemples que avui apareixen en tots els mitjans de comunicació:

Domingo Troitiño   22 assassinats                 1.118 anys de presó

Antonio Troitiño     22 assassinats                 2.200 anys de presó

Inés del Rio              19 assassinats                 3.828 anys de presó

Miquel Ricart           Crim Alcasser                     186 anys de presó

Valentín Tejero        Violador i assassí                 64 anys de presó

Kubati                        13 assassinats                1.210 anys de presó

J. Carlos Arruti          14 assassinats              1.285 anys de presó

 

I podria seguir amb una llista quasi sense fi. I tots, o quasi tots, poden sortir ara lliures, havent complert 12,15,20 anys.

Com podeu veure, tan fa que te condemnin a 30 anys com a 2.000, 3000, etc. si al cap i a la fi, en el pitjor dels casos estaràs a la presó un màxim de 30 anys que, a més a més, si no ho tinc mal entès, poden ser reduïts mitjançant una sèrie de “beneficis penitenciaris per bona conducta, treball, i d’altres” i al final resulta que la condemna es tradueix a 20 i en alguns casos a menys anys de presó.

I aquí va la pregunta: DE QUE SERVEIX CONDEMNAR A MILERS D’ANYS DE PRESO si el propi Codi Penal no permet sobrepassar els 30 anys?.

Moltes vegades quan llegeixo una condemna d’aquest tipus, tinc una sensació de que els jutges m’estan prenent el pel que no la puc evitar. Si al menys, i ja sé que cap condemnat pot arribar a viure aquests milers d’anys de presó per poder-los complir, això ja ho sé. Ximplet fins a cert punt, però segueixo amb la pregunta: De que serveixen aquestes condemnes? Son per fer que els jutges tranquil·litzin la seva consciencia? O son  perquè l’opinió pública no s’esveri amb condemnes mes curtes?. Per què son?.

M’agradaria que si algú que me llegeixi tingues la bondat de fer-me un esclariment ho agrairia.

 

 

LES PENSIONS, UNA ESTAFA? -2-

LES PENSIONS, UNA ESTAFA? -2-

En l’anterior escrit me vaig quedar amb ganes d’aprofundir més en el tema, puig vaig deixar unes quantes coses generals, però que avui voldria concretar una mica mes.

Anem a veure, avui faré l’exemple d’un dels molts, moltíssims jubilats o pensionistes, que cobren pensions vergonyosament baixes i que els qui ens manen no tenen, ni tan sols, la pudor, la sensibilitat, la solidaritat necessàries per comprendre que mentre ells, es donen la gran vida i amb sous milionaris, de mes de 6, 7, 8.000 euros mensuals, no tenen, tan siquiera, la capacitat de adonar-se que amb les xifres en que es mouen mes de la mitat dels jubilats o pensionistes, literalment no poden viure i no parlem de les vídues, o d’aquelles dones que no han treballat mai, mes ben dit, que han treballat molt a la seva vida però no han cotitzat a la S.S. per que en aquells temps la dona era a casa amb el que en deien “sus labores”.

Dons bé a títol d’exemple, calcularem tres o quatre imports de pensions amb l’augment que els hi representa, per el proper any 2014, la seva ja minsa pensió.

Import Pensió        % increment     Augment mensual     Augment anual

 980,00                        0,25%                     1,96 euros                 27,44 euros

 750,00                        0,25%                      1,87 euros                 26,25 euros

 640,00                         0,25%                       1,60 euros                22,40 euros

 

I si voleu parlarem d’una pensió de les anomenades altes, es a dir, una de les poques que es veuen:

2.084,00                       0,25%                      5,21 euros                72,94 euros.

 

Bé aquests son el nombres que el Gobierno de la Nació, ha proposat per a tots nosaltres, hi han que encara queden mes baixos, però es tracta tan sols un petit exemple.

Com es pot veure cap d’aquets pensionistes o jubilats se’n adonarà   a la seva butxaca del augment que ha tingut, ans al contrari, el que veurà es que cada vegada que vagi al “Super” ha de treure mes diners i que a final del mes, si gastava, per dir una xifra, 500 euros en menjar, tal i com sembla que quedarà la inflació, haurà necessitat, per els mateixos aliments, recalco per els mateixos aliments, 505,00 euros, si fem cas al I.P.C. que, de veritat se’l creu algú? Jo no. I es molt simple, està calculat, en la seva major part en referencia a la gent que te feina, que viatge per feina, que compra roba, etc. i no en referencia a la despesa que fan els jubilats o pensionistes, hi entren els hotels, els de luxe i els altres, els restaurants, transports (viatges) gasolina... i de tot això que poquet fa referencia als jubilats.

Però, vist tot això, el Ministre Sr. Montoro i la Ministre Fàtima Bañez, tenen la cara dura de dir que no perdran poder adquisitiu, si en el petit exemple ja es veu que la immensa majoria, tan sols en menjar s’hauran acabat l’augment de tot l’any, en 4 mesos i escaig. I la resta de l’any? I no en parlem si han de comprar, productes de neteja, de higiene personal, MEDECINES, etc. Com podeu veure es una vergonya de tal calibre que no es pot tolerar.

Per acabar-ho d’adobar, ahir el gran i saberut Ministre Sr. Montoro, ens deixà anar un altre de les seves perles, “Els sous del espanyols no baixen, tan sols tenen un augment moderat”. Es pot mentir de forma més desvergonyida? Es pot ser més pervers? Això és enriues de tots aquells que viuen d’un petit sou, els que son pensionistes, els aturats, en fi de tots els espanyols. Es increïble. Esta clar que a la sortida, als passadissos de les Cortes, els seus propis assessors li van fer veure la ficada de pota que havia fet i llavors va voler anar-se per “los cerros de Úbeda” i dir que s’havia equivocat d’estadístiques i que es referia tan sols als convenis col·lectius. (un altre bajanada)

Amb Ministres com el Sr. Montoro, com el ser De Guindos, el Sr. Wert, Ana Mato, Fàtima Bañez, i un President com  el Sr. Mariano Rajoy Brey, com es possible que ens escoltin a Brussel·les, si tan sols quan els deuen veure arribar ja deuen començar a riure, que ja saben a Europa que aquí diuen una cosa, a Brussel·les un altre, al FMI li expliquen un altre conte i creuen que algú els hi farà cas. ¡imbècils”

Ministres que diuen a Europa que el dèficit va ser dues dècimes menys que el que havien dit. Això es seriós? No m’ho puc creure.

Encara que de ineptes hi ha per tot arreu, i si no veieu quina altre recepta econòmica dona la Sra. Lagarde, Presidente del FMI, ¡¡¡que apugem l’IVA un altre vegada!!! Senyora, ja està bé, marxi cap a casa seva que no encerta ni una, fins i tot, han reconegut els economistes a les seves ordres, que l’han errada amb les receptes donades per a Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya. Que no es pot escanyar tant al poble, que llavors no hi ha ressorgir econòmic, que llavors no es pot pagar el deute públic, que cada cop hi ha menys empreses, menys llocs de feina. I això ho han reconegut els seus economistes, i ara surt vostè volen augmentar el IVA, que no s’ha n’adona que com mes encarim els productes hi haurà menys consum i es el peix que es menja la cua, menys consum, menys feina i més aturats. I aquesta persona està al capdavant del FONDO MONETARIO INTERNACIONAL, que no es qualsevol cosa. En fi axis anem i es clar, aquestes receptes des de Alemanya es freguen les mans, “ara li direm a en Rajoy que te que apujar l’IVA i ho farà i axis nosaltres seguirem manant a Espanya” i jo afegeixo i acabarem de ensorrar-la per fer el que vulguem en un futur.

Per tot això NO CREIEU QUE JA HI HA PROU DE SER ESPANYOLS?

 

                  

           

LES PENSIONS, UNA ESTAFA?

L’ESTAFA? DE LES PENSIONS

Dic estafa per que considero que a partir del famós Pacte de Toledo del 6 d’Abril de 1995, va començar el que jo anomeno, l’ESTAFA DE LES PENSIONS, ja que amb aquell pacte es va començar a retallar les pensions que corresponien segons el càlcul vigent fins aquell moment i es va fer fixant un TOPALL MAXIM, independentment del que havia cotitzat cada pensionista o jubilat, amb això, l’Estat Espanyol, va estalviar milers de milions de pessetes i ara d’euros. (Que van desaparèixer, ningú sap on van anar, suposo que a aquelles obres tan necessàries com els AVE que no tenen passatgers, o els aeroports sense avions, a pagar els Gürtel, Barcenas, etc.)

Dons be, aquí va un petit exemple,  si el càlcul que referent a la teva pensió de jubilació donava un import mensual de 407.790.00, pessetes, es convertien per mor dels tripijocs abans indicats en una Base Reguladora de 305.084.00, això amb un total d’anys cotitzats superior als 42 anys. I per tant amb dret al 100% de la pensió. Dons  com que el topall màxim eren les 305,084.00, dons ja d’entrada te deduïen la petita quantitat de 102.706.00 pessetes mensuals respecte a la cotització del pensionista (Es tracte d’un exemple tret de documents d’amics) equivalents a 618,00 euros actuals. Això era l’any 2.000.

Dons bé, aquella pensió que equivalia a aproximadament a 1834.00 euros bruts, avui després de 13 anys s’ha convertit en 2.548,00 euros bruts el 2013.

Això representa un increment, en 13 anys del 38% mes o menys, es a dir que segons el INE, fins a agost 2013 el IPC ha pujat un 42,3% i tenint en compte que es tracta dels anys millors de l’economia, al menys per alguns, ja han tingut els pensionistes una pèrdua del 4,3%, tot i que cada any havien rebut una paga compensatòria de la pèrdua del poder adquisitiu, i tot i amb això i ha una pèrdua important. I tingueu en compte que m’he basat en una pensió de les anomenades altes, no en la mitjana nacional, per que he cregut que les xifres son mes clares.

Però, ara que passa? Dons resulta que el sistema de pensions instaurat l’any 1995 i que ha sofert varies modificacions (sempre a la baixa per el pensionista) ja no es sostenible i s’ha de modificar de nou. Val, els experts diuen que l’any 2050 no es podran pagar les pensions si no hi ha una reforma a fons. I que vol dir això? Dons RETALLAR, RETALLAR I RETALLAR, com sempre als mes febles, a partir d’ara, l’increment de les pensions serà del 0’25% SI, SI, en els anys en que l’economia espanyola vagi malament, el que no diuen es quins paràmetres utilitzaran per dir que va be o malament, però en el millor dels casos seria del IPC+0,25%. I jo me pregunto, si, de moment i va per llarg, estem amb la economia per sota terra, si tan sols passem 3 o 4 anys amb aquest minso 0’25%, quants anys de economia capdavantera a Europa, seran necessaris per aconseguir igualar el poder adquisitiu actual?

I el que mes me molesta, per no dir una paraula mes gruixuda, sentir al Ministre Montoro negant que el pensionistes amb aquestes noves normes perdin poder adquisitiu. Que ens pren per ximples? Si quan anava mes o menys bé l’economia, ja hi perdíem, amb aquest ENORME, COLOSSAL, GEGANTI,  increment anyal del 0’25% que a més a més, elimina la paga compensatòria que es rebia a primers d’any, no hi perdrem mes?

Però si es una cosa, es un càlcul tant simple, tan fàcil, com  anar al supermercat i anar veient com van pujant els preus d’un dia per altre.

Es d’una cara dura, d’un desvergonyiment, un cinisme, increïbles i jo me pregunto un altre vegada, les pensions del President i dels expresidents del Govern, dels Ministres i exministres, dels diputats i exdiputats, dels senadors i ex senadors TAMBÉ LES RETALLARAN I LES INCREMENTARÀN EN UN 0’25%?.

Estic convençut que no, no fos cas que s’acabés la mamella i ningú voles ser polític, o gaire bé ningú. Per sort, crec  o vull creure que encara hi ha polítics que son honestos i honrats i realment treballen per el poble i haurem de tenir fe i pregar per que siguin la majoria i ens ajudin a sobreviure.

I ara me surt la rauxa catalanista i llenço una pregunta: Algú dubte que si el sistema de pensions fos de la nostre terra, es a dir d’una Catalunya independent, no seria molt mes just i molt mes segur?

Disposem d’una gran indústria i d’una petita i mitjana empresa, que a la major part d’Espanya no existeix, disposem d’empreses, fortes i  emprenedores que aconsegueixen obrir mercats i exportar a la resta del mon en proporció molt mes gran que a la resta d’Espanya. Aconseguim ser receptors de la major part de les inversions foranies que arriben a Espanya. Tenim una Banca mes sanejada i per damunt de tot, som catalans i ens agrada i volem treballar per el nostre país per engrandir-lo i dur-lo al lloc que es mereix en el concert de les nacions del mon. I no vull parlar de xifres, de la espoliació que patim, dels diners que marxen i mai no tornen, dels molts i molts incompliments per part de l’Estat espanyol de les Lleis que ens afavoreixen i que no en volen saber res. Ja que aqueta gent son de la Llei de l’embut, quan la Llei els afavoreix s’ha de complir, però si ens afavoreix a nosaltres, se la passen per on...

Per tot això a mi no me fan por tots aquests malastrucs, falsos profetes que ens auguren un desastre nacional, una desfeta total, anys i anys de misèria, i pràcticament la desaparició de Catalunya. No me fan por, crec en l’esperit català, crec en la seva facilitat per sobreviure, crec, en fi, que som un poble treballador, amb imaginació, i amb ganes de viure i ser lliures.

I no serà que tots aquests malastrucs que ens volen fer por, el que passa es que tenen por de que sigui Espanya, qui perdi la mamella a la que ha estat aferrada tants i tants anys? No seran ells els que tenen por, de no poder fer com el Sr Monago que amb els nostres diners es permet subvencionar la cultura, els aturats, els llibres de text, dins de la seva autonomia?

Be no son mes que unes reflexions d’un jubilat que voldria arribar a veure el seu país com una Nació Lliure dins de l’Europa de les nacions.