ESCOLTA EL CLAM DEL POBLE CATALÀ

ESPANYA: ESCOLTA EL CLAM DEL POBLE CATALÀ

Onze de setembre de 2.013, Diada Nacional de Catalunya. Avui es un dia de goig, per gaudir de les nostres més íntimes sensacions, per demostrar al mon sencer de que som capaços els catalans, de forma pacifica, democràtica, festiva, amb alegria, amb germanor, tots units fent força. Som un poble que es dona les mans tant per ballar una sardana com per mostrar al mon el que volem, que som capaços d’unir els nostre petit país de sud a nord, tot donant-nos les mans.

 

Es parla de 1.600.000 persones a la cadena i al carrer. Es igual que siguin 100.000 més o 100.000 menys. El que es realment important es l’ambient festiu, de germanor, familiar en que s’ha desenvolupat la Diada. Sense problemes de cap mena.

 

Ja sabem que hi hauran polítics, premsa, radio, televisions, que diran que érem quatre gats, que si la majoria silenciosa que no va sortir al carrer, o com el Ministre de l’Interior (per cert català) que diu que tan sols eren 400.000 persones i que el economista Sr. Xavier Sala i Martin li ha respost amb uns números inapel·lables. Ve a dir: a 1 metre per persona 400 Km. Representarien, efectivament, 400.000 persones però si veu les imatges de TV veurà que molts llocs era una cadena de 2, 3, 4 o 5 files, ja hi podem afegir algú més. Encara que si seguim amb les imatges de TV i veiem les ciutats de Girona, Tarragona i especialment Barcelona, es indiscutible que, o bé no sap comptar o bé es un inepte per el càrrec que te.

 

Si tornem a parlar de la “minoria silenciosa”, la única manera de saber si eren mes o menys, es, evidentment fent una consulta a les urnes, però, per si de cas, ja li avanço Sra. Sánchez-Camacho i d’altres correligionaris, que jo mateix era a casa, la meva dona també, i no era per manca de ganes de ser-hi, ¡NO! Hi ha altres motius que t’impedeixen fer el que t’agradaria i, no per això, deixes de voler que es pugui decidir amb una consulta i que en guanyar-la s’arribi a la desitjada INDEPENDÈNCIA.

 

I també li diré que no vulgui donar lliçons ni de democràcia ni de saber estar en el seu lloc d’acord amb el càrrec que ostenta. El primer que havia de fer era assistir a l’acte institucional celebrat al Parc de la Ciutadella, on per cert no vaig sentir res que fes referencia a la paraula que tant la disgusta (Independència) i això en lloc de fer el mes gran dels ridículs amb  allò que va organitzar a la Plaça del Rei, aquí si que es podien comptar els assistents, hi cabien tots a les escales del Tinell. Mare de Deu, quin ridícul més espantós, per no assistir-hi no hi van ser ni tan sols una representació dels seus votants.

 

Vostè diu que: Catalunya es lliure, madura i es Espanya, ho hem estat durant molts segles i ho continuarem sent. I afegeix: Jo defenso aquí el patriotisme de tots el catalans, que pensin el que pensin, sentin el que sentin i votin el que votin, senten, per damunt de tot que Catalunya es Espanya i volen continuar sent-ho cinc-cents i mil anys més. Dons bé Sra. Sánchez-Camacho, a mi no me representa (i vista la multitud que l’acompanyava a no gaires mes) Per tant deixi de erigir-se amb la deessa del PP i baixi a la terra. Aquí a la meva Terra, a Catalunya, no son ningú per molt que cridin.

 

Ens vol parlar de democràcia, tant vostè com membres del seu partit i en especial del Gobierno de la Nación, intentant menystenir el que suposa la gran representació del poble de Catalunya i jo li dic: Que es mes democràtic la VIA CATALANA, o la vergonya de l’atac de feixistes, que no fa pas tant de temps pertanyien al que havia estat els seu partit abans de convertir-se en PP a la seu de La Generalitat de Catalunya a Madrid? Això es la democràcia que ens volen fer seguir compartint? I que algun càrrec del Ministeri, no cal que li digui el nom que el coneix prou bé digui que es tan sols una bretolada sense mes importància?.

 

Ja veurem com s’acaba aquest tema, no oblidin que hi havia Diplomàtics estrangers, Diputats i d’altres personalitats, no m’agradaria que s’acabés com quasi sempre en una multa i, apa, al carrer. Per cert li recordo que encara no se sap qui va cometre la infàmia d’acusar al President de Catalunya i a la família del ex-President l’Honorable Sr. Jordi Pujol de tenir comptes a Suïssa i el Sr. Ministre (català per cert) no ha aconseguit desfer la troca. (En saben molt de tirar la pedra i amagar la mà).

 

Quasi que m’he perdut, aposta, el que volia dir al començar aquest escrit i es que ara, jo, humilment, crec que el President del Govern Sr. Mariano Rajoy Brey. Haurà de moure fitxa, ja no val girar la cara i fer veure que ni veu ni sent res. El poble català ha parlat amb l’únic idioma que coneix, clar i català, i ho voldria poder fer de forma democràtica, es a dir; amb un referèndum i no me digui que la Constitució no ho permet, quan els ha interessat a vostès, PP i PSOE, han modificat la SAGRADA CONSTITUCIO, amb nocturnitat i alevosia en un mes d’Agost i axis no ho veu ningú i fan el que els hi dona la gana. Dons ara es pot inventar el que vulgui per autoritzar un referèndum, O ES QUE TE POR DE PERDRE’L?

 

Jo li dic Sr. President Mariano Rajoy Brey: ESCOLTA EL CLAM DE LLIBERTAT DEL POBLE CATALÀ, no tanquis les orelles que no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir i pensa que es millor tenir un bon veí, que un poble emprenyat i que ningú sap fins on pot arribar per aconseguir les seves justes demandes.

 

I, per una vegada, utilitzi la seva autoritat i deixis de que manin mes els “barons” del seu partit que complir amb la seva obligació, solucionar el conflicte que te plantejat, donant-l-hi la importància que realment te.

 

I ara si, amb tot el cor, amb tot el recolzament de la Via Catalana, torno a dir:

ESPANYA: ESCOLTA EL CLAM DEL POBLE CATALÀ.

 

AQUESTA ES PER DEMANAR I EXIGIR LA INDEPENDENCIA

AQUESTA ES LA SENYERA QUAN SIGUEM INDEPENDENTS