MENTIDES I MES I MES I MES,,,

MENTIDES I MES MENTIDES

¡ VOLEN DONAR LLIÇONS DE MORAL I DEMOCRACIA!

 

Cada dia anem sabent més detalls de les mentides que diuen els nostres polítics; en aquest cas, estan involucrats el PP i el PSC, es a dir: La Sra. Alicia Sánchez-Camacho, per part del PP i el Sr. José Zaragoza per part del PSC. Junt amb l'inefable Sr. Pere Navarro.

Segons denuncia que aporta la policia, el Sr. Francesc Marco, Director de Método 3, va ser pressionat per part del CNI per que no impliqués a la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, en el afer d’espionatge del Restaurant La Camarga a l’entrevista-dinar que van mantenir la citada Sánchez-Camacho i la ex-amant de Jordi Pujol Ferrusola. El CNI va pressionar amb aquestes paraules “Sabem que Alicia ho sabia. Salva-la. Calla o et farem callar” Crec que es prou explícit, però aquí no s’acaba tot, també denuncia el Sr. Marco que va rebre pressions de la Comissaria principal d’informació i del Cap Superior de la Policia de Barcelona.

Però la Sra. Sánchez-Camacho, s’ha atipat de negar que ella en sabés res de tot l’afer i inclús va presentar una demanda als Jutjats on, sembla ser que es mostrava com ultratjada, ¡Quina cara!. (Com deia la meva mare no la facis no la temis). I que va retirar a canvi de la no menyspreable quantitat de 80.000 euros.

Però aquí no s’acaba tot, no, ara es permet donar lliçons de el que ha de respondre el seu Cap, el Sr. Mariano Rajoy, President del Govern, a la carta que li va remetre el President de la Generalitat Sr. Artur Mas, sol·licitant la venia per poder fer la consulta sobre el DRET A DECIDIR DEL POBLE CATALÀ. I que, segon ella, s’ha de limitar a dir NOOOOO per, segons ella, fer complir la Llei.

La veritat es que aquesta senyora, sembla allò de que “qui no te feina, pentina el gat” , Per si no n’hi havia prou amb tot aquest embolic de l’espionatge, que la meva opinió es que va ser un muntatge de la Sra. Sánchez-Camacho amb el Sr. Zaragoza del PSC, per, suposo, que tenir informació que els hi permetés atacar, una vegada més a CiU i en conseqüència al Govern de la Generalitat.

Per altre banda, seguint sempre, amb la seva defensa de la democràcia, ara la tan mencionada senyora Camacho, vol presentar una demanda als Jutjats per que la Senyora Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat, ha demanat a la resta dels components de l’Executiu que preparin dins del Pressupostos per l’any vinent, d’una partida per les depeses que es puguin originar amb la Consulta per el Dret a Decidir. I jo me pregunto: No te res més a fer que incordiar, amb temes que sap positivament que no tenen cap valor?

Per altre banda si que considera “democràtic” assistir a la contra-manifestació del grupuscle 12-O, a la Sagrada Família per desfer la cadena pacífica dels molts i molts catalans que volen demostrar axis la seva exigència i reivindicació de catalanitat i desig de llibertat. Amb una cadena humana de nord a sud de Catalunya. Ella que es tan pacifista...

Ara  anem amb el Sr. José Zaragoza, membre destacat del PSC i que, presumptament va pagar 1.750 euros a Métode3 per que es gravés la conversa de la Sra. Camacho i la ex del Sr. Pujol, al ja cèlebre dinar del Restaurant LA CAMARGA (dit sigui de pas que la publicitat que ha rebut no es paga amb res). Dons bé, tant el Sr. Zaragoza, com l’inefable Sr. Pere Navarro, ho neguen tot, i jo dic,: Com es que la Gerent del PSC  Lluïsa Bruguer, està imputada? Alguna cosa i deu haver no? No diu el Sr. Navarro que els imputats han de deixar tots els seus càrrecs i no se quantes coses més per el fet de ser imputats? Dons ja ho sap, ell mateix ho diu, si ets imputat serà que tens coses a amagar.

Com veieu no hi ha un pam de net.

!ah¡ m’oblidava, un altre que pentina el gat, el Sr. Herrera, vol presentar una demanda contra la resolució del Govern de la Generalitat de prorrogar els pressupostos vigents, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè ho considera il·legal i que s’ha fet trampa al Parlament.

Jo li recordaria al Sr. Herrera, que ell, formava part del Govern anomenat Tripartit, i que fes una mica d’examen de consciencia i pensés que, tal vegada, no tenen una mica de culpa de la situació actual de dèficit de la Generalitat, amb la quantitat de obres fetes, o a mig fer, que van deixar i a més sense haver pagat res. “Ja pagaran els que vinguin darrera” No li sembla que ja es hora que deixi de posar pals a les rodes i comenci a treballar, de veritat, per el nostre estimat país?.

Be m’he tret del pap algunes coses que després de uns dies de vacances he volgut tornar a estar amb tots els amics del blog.

Una gran admiració i desig de fortuna a la ANC i molta, molta sort, amb la cadena de nord a sud de la nostra estimada Catalunya.

VISCA CATALUNYA LLIURE

EL PAPA FRANCISCO

Aquest escrit publicat al diari EL PAIS i l'autor D. Juan Arias, m'ha impressionat i com que l'he rebut per correu, per e-mail, he cregut oportú copiar-lo directament tal com l'he rebut. Llegiu-lo amb calma, tranquil·lament, no té  desperdici.

 

 

 

 

EL PAPA FRANCISCO VISTO POR EL DIARIO IZQUIERDISTA DE ESPAÑA

Por Juan Arias

EL PAIS, Madrid 30-3-2013

 

La Iglesia ha encontrado un líder ¿Y el mundo político? – La Iglesia ha sido más rápida que el mundo político.

Ambos estaban hasta ayer en profunda crisis de identidad.

La Iglesia hundida en sus escándalos vaticanos y convertida en un “fósil”, en expresión dura del teólogo brasileño Leonardo Boff, con sus iglesias vendidas para convertirlas en salas de fiestas nocturnas y los confesionarios en muebles bar.

Y el mundo político se encuentra perdido en una profunda crisis, no sólo económica sino también de valores, huérfano de liderazgo, en plena revuelta civilizatoria sin saber por donde tirar.

Ambas instituciones, la religiosa y la laica, se arrastran sin horizontes para sus jóvenes generaciones, dando palos de ciego.

En ese panorama, la Iglesia, con sus dos mil años de historia, sus santos y demonios, sus inquisiciones y sus mártires de la caridad,

- ha conseguido encontrar un líder mundial

- cuando empezaba a resbalar por el barranco de la desesperanza.

Y lo ha hecho a través de un puñado de cardenales, la mayoría ancianos y conservadores, reunidos durante dos semanas en Roma, sin grandes alharacas y revestidos de misterios y secreto, pero que

- se dieron cuenta que el eje del mundo ha cambiado,

- ya no es Europa, sino que se ha trasladado a los países emergentes.

- La Iglesia acabó viéndolo y se fue a buscar el nuevo líder a las Américas.

“Me buscaron muy lejos”, subrayó significativamente el papa Francisco al aparecer en el balcón la tarde de su elección.

El papa Francisco, que sigue llamándose sacerdote y obispo, no papa, se ha convertido, en menos de un mes al mando de la nave Iglesia, en el personaje más en vistas del planeta, como un día lo fueron un Gandhi o un Luther King.

Con un puñado de gestos simbólicos,

- ha dado rienda suelta a una auténtica revolución religiosa y política

- que empieza a resonar más allá de la misma Iglesia.

¿Y el mundo político qué está esperando?

Una vez Stalin preguntó cuantos ejércitos tenía el papa de Roma.

Hablaba de armas, pero

- la Iglesia es un ejército con otras armas en sus manos, que empezaban a oxidársele

- Es una institución, a pesar del peso de errores que arrastra, de las mejor organizadas

del mundo, que cuenta con la friolera de

- 1.200 millones de fieles,

- un ejército de más de 1.000.000 de sacerdotes y religiosos,

- con 114.736 instituciones asistenciales en el mundo;

- 5.246 hospitales;

- 74.000 dispensarios y leproserías;

- 15,208 residencias de ancianos incurables;

- 1.046 universidades;

- 205.000 colegios;

- 70.000 asilos nido con 7.000.000 de alumnos;

- 687.282 centros sociales y

- 131 centros de personas con sida en 41 países.

Una vez el líder comunista italiano Enrico Berlinguer, que no era creyente pero acompañaba los domingos a misa, a su mujer e hijos que si lo eran, a los que esperaba en la puerta de la Iglesia, solía decir:“Si nosotros los comunistas tuviésemos a un millón de mujeres y hombres, como las monjas y religiosos católicos, con voto de obediencia y dispuestos a cualquier sacrificio, haríamos una verdadera revolución social”.

Y es esa revolución social la que el nuevo papa Francisco ha empezado a llevar a cabo en la Iglesia y que el mundo político parece incapaz de hacerla, sumergido en sus recetas de sacrificios y recortes a los más débiles, mientras se multiplica como una cizaña maligna, la corrupción de políticos y banqueros.

Si al mundo de hoy le falta un gran líder, capaz de devolver esperanza y abrir nuevos horizontes a una sociedad desencantada y en ruinas,

- la Iglesia parece haberlo encontrado.

Y no un líder místico, encerrado en sus rezos, con una visión arcaica y autoritaria de la fe, sino alguien que ha pedido a los soldados de ese ejército hoy bajo su mando, que

- dejen de ser “coleccionadores de antigüedades” y cultivadores de “teologías narcisistas” y

- se vayan a manchar sus pies con el barro “de las periferias del mundo”,

- donde se encuentran los más explotados por el poder.

Un jesuita que posee “racionalidad y fe”, como afirman quienes le conocen de cerca, que además de teología ha estudiado psicología y literatura, y que al mismo tiempo ha escogido como símbolo papal un “corazón franciscano”, puede llegar a ser más que un mero líder espiritual de una Iglesia.

Sus antecedentes como arzobispo y cardenal de Buenos Aires y sus primeros gestos de desapego a las apariencias y símbolos del poder vaticano para poner su énfasis en

una Iglesia que debe ser “pobre y para los pobres”, lo están ya convirtiendo también en una referencia política y social del mundo.

Es justamente el mundo el que está entendiendo – de ahí la perplejidad y hasta miedo de ciertos políticos – que el papa Francisco, no es sólo un religioso que se contentará con lavar los píes a los pobres y visitar favelas.

Los poderosos han empezado a entender que  apostar

- por los desheredados de la Tierra,

- por la escoria del mundo,

- por los desahuciados,

no sólo para consolarlos, sino también

- para elevarles social y culturalmente,

- para despertar en ellos

- la fuerza de su dignidad como personas,

- sus derechos y su espíritu crítico, equivale a una nueva revolución mundial.

Y que su mentor puede acabar siendo más que un mero líder espiritual.
El papa Francisco le dice al rabino judío argentino Skorka, en su libro Entre el cielo y la tierra que a él “le gusta la política”, concebida como “la fuerza responsable del bienestar de la gente“.

Le cuenta que cuando se encuentra con agnósticos y ateos “no les habla de Dios”, sino que les pregunta si están dispuestos a empeñarse en la lucha contra las injusticias  perpetradas contra los más desamparados del sistema, ya que eso le basta. “Sólo les hablo de Dios si ellos me hablan”, comenta.

A una madre que desesperada, se le quejaba, en Buenos Aires, de que su hijo joven había abandonado la fe, el entonces cardenal Bergoglio, le preguntó:

- “¿Sigue su hijo siendo una buena persona que se interesa por los demás?”

- La mujer le dijo que sí.

- “Entonces quédese tranquila. Su hijo sigue creyendo en lo que debe creer”, la consoló.

Un líder así, puede crear esperanza en unos y temores en otros, ya que  está pidiendo a una Iglesia anquilosada y en buena parte aburguesada, que salga de la retaguardia para ir a combatir a la primera línea del frente, puede acabar convirtiéndose en una referencia mundial de lo que el teólogo Boff llama “un liderazgo no autoritario, de valores universales en el que lo importante no es ya la institución Iglesia sino la humanidad y la civilización que hoy pueden ser destruidas”.

Como un día surgieron líderes capaces de sacudir al mundo como Gandhi, Luther King o Mandela, entre otros, es posible que a esa lista de líderes contra la violencia y contra las discriminaciones de los diferentes, haya que añadir pronto al papa Francisco.

Eso si le dejan actuar en paz, sin blindarle en los palacios vaticanos, que por ahora ha descartado, impidiéndole de acercarse y de escuchar demasiado a la gente.

En Brasil, para el viaje a Río del papa, el próximo julio, con motivo de la Jornada Mundial de la Juventud, las autoridades le han preparado un blindaje de 750 policías civiles y militares para proteger su vida, y que le acompañarán día y noche.

No será fácil, sin embargo, blindar del todo a un papa que ha pedido a los sacerdotes del mundo entero que no tengan miedo de “perder la propia vida”, si su empeño social y religioso se lo exigiera.

Jesús fue crucificado con poco más de 30 años. Los primeros cristianos, apóstoles, obispos y papas acabaron todos mártires de su fe y de su desobediencia al poder que les pedía que se arrodillase ante él.

El viernes santo pasado, el papa Francisco se echó en la Iglesia de bruces al suelo en adoración no a los poderes del mundo.

Lo hizo en señal de fidelidad a aquel Jesús que predicaba que

- “quién defiende la propia vida la perderá” y que

- los “que se humillan serán ensalzados”.

Los cobardes, al final, son ya vivos muertos, como decía Gandhi.

RETALLS DE PREMSA -2-

RETALLS DE PREMSA (comentaris) -2-

“I VOLEN ANAR A EUROPA, Pere Navarro, PSC.”

 

 Sr. Navarro: Vostè es el típic oportunista que tan sols sap intentar treure profit, encara que no ho aconsegueix quasi mai, de tot allò que vostè considera errors, dels demés. Amb el títol que precedeix ens fa tota una proclama, més ben dit, un pamflet, en el que tan sols fa servir un argument, que a més es repetitiu la renuncia a elaborar uns pressupostos per l’any 2013 i que, per tant, vostè es quedarà sense la possibilitat de rebatre i desautoritzar el govern, amb les peregrines idees de sempre; hem de tenir diàleg amb Madrid, hem de canviar la Constitució, hem de ser un estat federalista, en fi la cançoneta de l’enfadós.

 

Fer uns pressupostos que, entrada, ja sabríem que no es podrien complir, això si que seria una estafa al poble català i d’Europa ho veurien com un intent de enganyar a la C.E. , per això es millor la prorroga dels actuals, encara que a vostè i als seus amics del PP i Ciutadans no els hi agradi. (perden una ocasió de fustigar al Govern)

 

Però, Sr. Navarro, vostè oblida amb molta facilitat l’enorme deute que, quan vostès van ser al govern (Sr. Maragall i Sr. Montilla) que es van dedicar a fer obres, escoles, hospitals, etc. però, això si, sense pagar ni una i deixant el deute a qui vingui darrera i no es petit el deute no, per el cap baix es de mes de 35.000,000,000 (TRENTA CINC MIL MILIONS D’EUROS) que si li sembla poc, es molt més que les retallades que ens veiem obligats a fer.

També li diré, que a Europa, seran tot el que vostè vulgui, però NO SON TONTOS, saben perfectament el que passa a Espanya i la forma en que el Gobierno Español està ofegant a les autonomies i de forma molt especial a Catalunya. Això no li agrada, !eh¡. Si tan sols el Gobierno Español pagués el que ens deu i com diu el seu correligionari Sr,. Rubalcaba, no fossin tan “cicateros”, no sols no caldria fer retallades, ens sobrarien diners per poder estar a l’alçada d’austeritat que demana Brussel·les i per tan ens rebrien amb els braços oberts. En fi, Sr, Navarro, una vegada més ha p.... fora del test.

 

 

“REBUIG UNÀNIME DE LA REBAIXA DE SOUS QUE VOL BRUSEL-LES”

 

Per fi, sembla que se’n adonen, que no es pot retallar més, que hem arribat al límit, que no podem travessar la ratlla vermella.

Que per molt que el FMI, per mitjà de la Sra. Lagarde, o de que el Sr. Rhen ho demanin, segueixen estan equivocats, que Espanya no es Grècia, aquí el que manca son dos coses primordials:

Tornar a tenir confiança en el sistema, en els Bancs i en els polítics, cosa que es prou difícil.

Que torni a fluir el  crèdit a la petita i mitjana empresa, que es la que crea ocupació i minorarà l’atur.

Sols amb això començarem a sortir-ne del forat, si aconseguim que hi hagi crèdit, les petites i mitjanes empreses començaran a contractar personal, començarà a moure’s el diner i augmentarà el consum i es posarà en marxa la roda, que fa anar l’economia. Hi haurà un increment en la recaptació dels impostos, IVA, Impost de Societats, Impostos que graven el gas-oil, la gasolina, en fi que tot començarà a tirar endavant.

 

La meva pregunta es: A Madrid, al Gobierno, el Sr. Rajoy, Montoro, De Guindos, etc. ho accepten això? O es que, com de vegades sembla, ja els hi va bé que les coses segueixin com fins ara? No endebades fins ara han fet tot el pssible amb tal de no arreglar res, potser els hi es mes interesant tenir ofegades les CC,AA. I tornar a l’Estat únic? Hi ha vegades que ho sembla.

 

Fins un altre dia que seguirem llegint diaris.

 

 

FMI GRANS CERVELLS ECONOMIA?

GRANS CERVELLS DE LA ECONOMIA

Es increïble la quantitat de “cervells” amb premis de tota classe, dins de la branca de ECONOMIA que ens estan manant a tota Europa, o més ben dit a quasi tota Europa (Alemanya deu de ser d’un altre continent) i que amb els seus doctes i meravellosos consells, o més ben dit, ORDRES TAXATIVES i sense possibilitat ni de resposta ni de negació que ens han estat i segueixen donant, per, segons ells, sortir de la crisis econòmica que patim.

 

Jo no soc economista, soc tan sols una persona que crec que tinc una mica de sentit comú, (el menys comú dels sentits) i que veu que cada vegada que donen un ORDRE a qualsevol país, especialment al sud d’Europa, es a dir: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i també França, encara que amb mes suavitat, es per ensorrar-nos una mica més.

 

A veure: Ja fa un munt d’anys que ens fan abaixar el “dèficit”, mai no en tenen prou i jo sols veig que te dos efectes principals:

 

Cada vegada som més pobres i en canvi ells son més rics.

Com que som més pobres no podem remuntar l’economia del país.

Alemanya no va poder guanyar la guerra i ara ho intenten amb l’economia

 

I axis comença un cercle viciós que no hi ha forma humana de trencar.

 

Per altre banda, uns dels grans culpables de la situació son els BANCS i amb aquesta gent, com que son de la mateixa camada, s’ha de ajudar a que no caiguin, amb l’excusa, que sona molt bé, de que si cauen hi haurà una sèrie de estalviadors que perdrien tots els seus estalvis. Llavors veiem com una gran quantitat de directius i primeres espases de la Banca, s’omplen les butxaques amb el que ens van robar i adjudicant-se sous i jubilacions multi milionàries i ningú diu res.

 

Però, està clar, com que els diners que, proclamen a tort i dret, que ens deixen per sortir de la crisi, son tots per pagar aquests sous i prebendes i no queda ni un trist cèntim per donar crèdit a la petita i mitjana empresa que es la única que pot crear treball i per tant començar a minvar la esgarrifosa xifra d’aturats. Dons axis anem.

 

El FMI, ple de savis doctors en economia i altres marrullerías, s’ha despenjat dient, la seva Presidenta Sra. Lagarde, que, tal vegada, s’han equivocat amb les severes, feixugues i esgotadores receptes d’austeritat que ens han imposat. ! I ES QUEDAN TAN TRANQUILS¡ S’han equivocat, confós, han errat, però es el que hi ha i per tant aguantat i si ets més pobre mira cap amunt i veuràs encara que els alemanys, holandesos i d’altres que viuen prou bé a costa nostre ens diuen que som uns malgastadors i el pitjor es que segons com ho mirem, tenen raó, o podem oblidar l’aeroport de Castelló sense avions, estacions de l’AVE sense usuaris, recorreguts de l’AVE amb sis o set passatgers al dia... està clar que poden remugar.

I, si a més a més, afegim tots els innumerables casos de corrupció que la premsa no para de airejar, tant la nostra com la d’ells. Dons llavors que tenim de fer, hem d’ajupir el cap i donar-los la raó, al menys en una bona part. I es clar, se’n aprofiten i de quina manera.

 

Seguint amb el FMI, ara, es permeten dir que hem de reduir els sous dels treballadors un 10% i que hem de abaixar les pensions. En que quedem, no deien que s’havien equivocat? Dons a que ve aquesta nova embranzida d’austeritat. Que no veuen que si seguim en aquest camí, que per cert sembla que li agrada al Sr. Rajoy, ens empobrirem més i començaran a tenir problemes aquests països tan rics ja que no tindran mercat per els seus productes, BMW, ACERIES, etc. i TAMBÉ PER ELS SEUS PROPIS BANCS, que no ho oblidin.

 

Es que s’han begut L’ENTENIMENT aquests savis? Qualsevol persona, del carrer, no un economista !no¡ simplement una persona normal ho veu això i ells amb tantes carreres, doctorats i sous milionaris no s’ha n’adonen? No m’ho puc creure. Encara que veiem  que va ser President un tal Rodrigo Rato, us sona? (BANKIA) dons ja m’ho puc creure tot. A lladres no els guanya ningú, això si “presumptament” .

 

I no es penseu que sols son els anomenats cervells de la “troika” , no, no, aquí, a Espanya, també en tenim de cervells insuperables, sols cal esmentar el Ministre Sr. Montoro, encara que aquest es mes llest, fa allò de que quien parte y reparte se queda con la major parte ho poso axis en castellà per que si ho llegeix ho entengui mes bé.

 

A Brussel·les li donen peixet i li permeten alleujar la càrrega d’austeritat per el Estat Espanyol i ell que fa? Dons es queda la major part del que li donen i la resta la reparteix a les CC.AA. amb lo que, la majoria, al menys les que som la mamella que te Espanya per xuclar, ens veiem obligats a fer més i més retallades fins al punt que la veritat es ningú no sap d’on treure mes diners. Te donen un 1,58% de possibilitat de increment del deute sabent positivament que amb un 2% encara no faríem, I t’ho diu amb aquell somriure sorneguer que es gasta quan parla, especialment amb Catalunya.

 

I ja veus que el Sr. Mas-Colell amb la seva cara de bonhomia que no sap  per on sortir i encara es troba amb el distret Sr. Navarro, la fura de la Sra. Sánchez-Camacho i no parlem del “falangista” Sr. Rivera i el savi distret del Sr. Herrera, que sols saben demanar els pressupostos com si això fora el miracle del segle que ho soluciona tot. I es que, el que es tracte es de poder fer el saberut i tindre ocasió de criticar tot el que proposi el Govern, estigui bé o malament, s’ha de criticar i intentar ficar en un bon atzucac, al Conseller Mas-Colell i de passada al Govern de CiU.

 

(I me fa gracia el Sr, Navarro, avui l'he sentit dir que ell, sap de bona tinta, que CiU i ERC, ja estaven contents amb un 1,5% i per tant no ens podem queixar que ens donen un 1,58%, QUINA BARRA)

 

Els uns per tenir ocasió d’atacar, sense donar cap tipus de solució, altres posant un parany, dient que es facin pressupostos desobeint el marge ordenat des de Madrid, amb lo qual ja sabem que es el que passaria.

 

En fi que com podem veure tots anem units en favor del poble, en favor de Catalunya, per desgracia això darrer es broma.

 

Com diuen alguns entesos, però entesos de debò, si tinguéssim cura de tots els nostres impostos i no els hagéssim d’enviar a Madrid, fora molt mes fàcil la solució i sortir-ne de la crisis.

 

Peer tot això cada dia segueixo mes convençut que hem d’aconseguir la plena INDEPENDENCIA del nostre poble i passar a ser un país més d’Europa i, podeu estar ben segurs, UN DELS PAÏSOS MES RICS DEL CONTINENT.

 

I acabo com sempre:

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

 

 

 

 

MENTIDES+CORRUPCIO=POLITICS

 MENTIDES, CORRUPCIÓ = POLITICA?

Ja fa uns dies que no escric res al blog i es que estic astorat de la quantitat de mentides, de noticies de corrupció generalitzada, de que tant el President del Govern de Espanya, D. Mariano Rajoy, com el cap de l’oposició Sr. Alfredo Pérez Rubalcaba (no entenc la mania de citar als polític per el seu cognom i la major part de les vegades per el segon, es que tenen vergonya del primer?) es tirin els trastos pel cap, s’acusin dels pitjors delictes, l’un per atacar, l’altre per defensar-se, i sense cap base o prova real, ni de l’atac ni de la defensa. Sempre amb allò de “i tu més”, com a tot argument. La veritat es que fan pena. Tot el corifeu de diputats d’un o altri banda, fan anar els aplaudiments, com si fossin en un espectacle, cada vegada que un  d’ells diu, alguna cosa que sembla que faci mal a l’adversari, apa aplaudiments. Senyories que son al Temple de la Democràcia, al Parlament, una mica de respecte i seriositat, que, en teoria, al menys, son els nostres representants. I mentre tant, la resta de la oposició, callada, a la espera del seu torn per seguir igual.

El Sr. Mariano Rajoy, nega qualsevol tipus de connivència, d’implicació en les acusacions del Sr. Bárcenas, encara que accepta que va rebre sobre-sous, legals, això si, i declarats a Hisenda. Francament, no m’ho crec.

El Sr. Mariano Rajoy, nega que existeixi una comptabilitat “B”, es a dir en diner “negre” i Francament no m’ho crec.

 

Però, sempre hi ha un però, el Sr. Pérez Rubalcaba li llegeix els missatges creuats entre el Sr. Mariano Rajoy i el Sr. Bárcenas i no diu res de res, no importa que per a la opinió pública siguin veritat i demostrin que, al menys, si que hi havia connivència, i que s’intentava fermar la boca del Sr. Bárcenas, amb paraules que de forma amable i sibil·lina, li anaven dient “si no parles i amagues tot el que saps, te traurem del problema o de la presó” i això no m’ho invento, sols cal sentir els SMS citats i que son en tots els diaris.

 

Dons d’això no respon res, es limita a callar, i jo penso en aquella dita castellana que diu “el que calla otorga”... que cadascú pensi el que vulgui.

 

Per altra banda, el Sr. Pérez Rubalcaba, semblava que no tenia mes arguments que repetir una i un altre vegada les mateixes inculpacions, es a dir; les paraules, declaracions i papers del Sr. Bárcenas amb lo que posava en safata de plata, la resposta del Sr. Rajoy, “vostè dona mes credibilitat a un imputat que està a la presó, que a les meves paraules que son d’una persona que no es un model de virtuts, però que soc honest i honrat” i està clar que amb aquesta “oposició” no anem en lloc.

 

La meva opinió, després de vist, sentit i llegit quasi totes les intervencions, la veritat es que Francament no m’ho crec. i com jo tota la resta dels grups parlamentaris.

 

Vull fer esment de les paraules del Sr. Duran i Lleida, que va sentenciar “Si no ha dit la veritat, ja en sap les conseqüències” i va afegir, “com vol que el creiem, si quan parlem de regeneració democràtica, vostès han elegit President del Tribunal Constitucional un magistrat que va mantenir la militància al seu partit, al PP, en arribar a la institució?. Com es pot creure en la seva imparcialitat?. Mes clar, com diuen per Madrid “blanco i en botella”. Si els membres del TC son anomenats per els partits polítics, hagin estat o no militants, evidentment que son de la mateixa idea, i si a més a més, hi ha algú que ha estat diputat per determinat partit, com ara, a més del President del TC. QUINA CREDIBILITAT PODEN TENIR? PODEM CREURE QUE SERÀ IMPARCIAL QUALSEVOL SENTENCIA QUE FACIN? I d’això en diem, amb la boca ben plena, DEMOCRÀCIA. En quin país vivim, cada dia crec, amb mes força, que tenim que marxar i ser independents però tan aviat com sigui possible. NO PODEM ESPERAR MES TEMPS.

 

Una de les preguntes que jo me faig: Tant poder té un Tresorer del Partit Popular per poder amassar una fortuna de mes de 48  milions de euros que quasi no tinc espai per posar la quantitat de “ceros” que comporta, i tot això sense que ningú se’n adonés? No hi ha ningú, en el partit, que tingui cura de les finances i de com se fan les operacions comptables?. Dons jo Francament no m’ho crec.

 

Bé, ara aniré per un altre cas de presumpte corrupció, que ens toca de mes a prop EL CAS PALAU, MILLET, MONTULL, CDC.

 

Al igual que el Sr. Rajoy, però amb mes elegància i de motu propio, sense esperar amenaces de cap classe, ni mocions de censura, ni res més que la seva honorabilitat i la seva lleialtat al poble català,  també va comparèixer, a petició pròpia, al Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Artur Mas, per donar explicacions del cas citat.

 Si en el cas de Madrid, va ser, es pot dir, que un combat dialèctic, gaire bé tan sols Rajoy – Rubalcaba, ja que la resta de grups parlamentaris, inclòs CiU, tenen poca presencia als escons, aquí va haver un estira i arronsa, amb quasi tots els grups.

Però, ja hi som, ni el Sr. Pere Navarro del PSC, ni la Sra. Sánchez Camacho del PP, no hi van ser. Tampoc el Sr. Oriol Junqueres, encara que es va presentar a darrera hora sense intervenir.

El Sr. Artur Mas va dur a terme la seva defensa en base a varies raons: una que per part del jutge i de la fiscalia, en el informe presentat, no hi figura cap prova, tan sols indicis.

Un altre es que no hi ha CAP MEMBRE DEL GOVERN, CAP ALT CÀRREC, NI TAN SOLS NINGU DE LA CUPULA DEL PARTIT, CDC, que hagi estat imputat.

 

Per altre banda va fer constar que en l’única ocasió, demostrada, de un acord amb el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, per un import de 630.655 euros, TOT I SER TOTAL I ABSOLUTAMENT LEGAL, s’han tornat els diners, o s’estan tornant poc a poc. Hi ha algú mes que hagi retornat res? Hem de recordar Filesa?, Urdangarin? Palma arenas? Aeroport de Castelló? I tants d’altres, els EROS d’Andalusia, Els ho dic a vostès que tant criden, Sr. Navarro, Sra. Camacho i algun altri que no vull recordar, que també ha fet la seva fortuna.

 

El PSC per boca del Sr. Lucena (ull Sr. Navarro) ”Si fem cas del que diuen els dos informes del Jutge i el Fiscal, Convergència te un greu problema”. Sr. Navarro, vostè estava assabentat del que feien al seu partit amb Metodo3?. Segons diu vostè no en sabia res del que es coïa entre bastidors? Això si, presumptament.

 

Sra. Sánchez Camacho, el seu portaveu, Sr. Millo diu: “ Els catalans no con- fiaran en vostès si es van finançar il-legalment” No li sona res? No recorda res del seu partit? Un tal Sr. Bárcenas? Un tal Sr. Matas?. Poca memòria o massa selectiva.

 

El Sr. Herrera, sempre tan ponderat, i tant aliè a aquestes marrullerías, encara que va formar part del tripartit de infausta memòria, diu: “Millet i Montull eren uns corsaris que treballaven per vostès” i es queda tan tranquil. No acusa a ningú de forma determinada, au va tots al mateix pot que axis no t’equivoques.

Del Sr. Rivera (ex-falangista, presumptament) deixa anar aquesta perla “Alguns de vostès se n’haurien d’anar a casa, i d’altres, a la presó”. I a las seves files s’està demanant que s’apuntin a la cadena humana del 11 de setembre per, llavors no anar-hi i axis trencar la cadena. Una forma molt democràtica de defensar els seus interessos.

 

El mal de tot això, de tots aquests casos, es que, sense proves, sense judicis, sense sentencies, els mitjans de comunicació ja han dictat sentencia de culpabilitat. No cal fer mes judicis, el mal ja està fet, jutjat i sentenciat per part d’aquells que es permeten donar forma a la opinió pública, sigui amb veritats, mitges veritats, o simplement mentides mes o menys ben construïdes.

 

I DEVANT DE TOT AIXO: QUE HEM DE FER?

Si, al menys, fóssim ja independents, podríem jutjar, sentenciar i condemnar d’acord amb les nostres pròpies lleis i els nostres propis jutges, per tant, com veieu es imprescindible la INDEPENDENCIA.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE