EL PEP I EL BARÇA (II)

GRACIES PEP (II)

Novament me dirigeixo a tu Pep, i vull agrair-te els molts i molts èxits del nostre Barça que ens has donat essent el entrenador del Barça B i encara més, amb el primer equip. No crec que arribem mai, a tenir uns anys tant bons i tant plens de trofeus, de copes, en fi, de tot el que ens has donat, que ha estat molt.

 

Però, llàstima, sempre hi ha de haver un però, o més d’un. Amb les teves declaracions en contra de la Directiva del Club, del nostre President, i dic nostre per que crec, que encara deus de ser soci del Barça, però ara m’has decebut profundament, intentaré comentar algunes de les teves paraules i, d’entrada, te diré que en alguna cosa estic d’acord amb, poques, però alguna hi ha.

 

Comencem. Dius: S’han passat de la ratlla, han utilit5zat la malaltia del Tito, per fer-me mal, no ho oblidaré mai”

Amic Pep, qui està utilitzant la malaltia del Tito? Tu i ningú més. El propi Sr. Tito Vilanova, va declarar que la llunyania separava les amistats. Per què ho diu? Està clar que les relacions durant la seva malaltia i la seva estança a Nova York entre tu i ell, no han estat d’allò que en podríem dir massa exemplars. De lo contrari  les paraules del Tito no tindrien sentit.

 

Dius: Vaig demanar a Rosell que me deixessin en pau; no ho han aconseguit, no han complert la seva paraula. No puc saber el que hi pot haver en les vostres relacions, però, la veritat es que no he sentit en boca del Sr. Rosell, mai res en contra teva, tot el contrari, sempre l’he sentit parlar be de tu, i per tant, haig de dubtar del que dius a les teves declaracions.

 

Tens raó quan dius que algun intermediari ha dit coses que no eren prou ben expressades i un directiu i portaveu del Barça, te que pensar molt bé el que diu abans de dir-ho, no val a rectificar, encara que sigui d’immediat i amb això te dono tota la raó. Pesi a que el propi Tito Vilanova, va dir que el Sr. Freixes estava en el seu dret d’opinar el que vulgues.

 

Ara bé el teu atac, en aquest moment, està molt clar que es per amagar el que tu també fas malament i que tampoc has complert el que vas prometre en el teu comiat al Camp Nou. Recordes? Us estimo i us estimaré, sempre me tindreu al costat, no dic adéu dic fins aviat.

Dons bé, això no ho has sabut complir.

 

D’entrada, ja ens prens un gran jugador, aprofitant una errada del contracte, o no es una errada, sabent que el seu representant es el teu germà, per un import ridícul, tu saps molt bé, que el Thiago Alcántara val molt més, però molt més, i això me demostra  el teu gran amor per el Barça. Ja sé que me pots dir que ets un professional i que tens que actuar com a tal.  Bé, a la teva consciencia ho  deixo.

 

El mateix dia del teu comiat a la sala de premsa, tinc la teva cara gravada amb foc a la memòria, quan vas sentir que te substituiria el teu amic de l’anima el Senyor Tito Vilanova, no vas poder dissimular, vas fer una cara de rebuig, mes encara, d’odi, que te sortia de dins de l’anima, vas sentir ferit el teu orgull i que jo crec es tot el motiu que ha fet esclatar tot el que has fet ara amb les teves declaracions que, com tu be dius, no han estat motivades per unes paraules mes o menys ben dites per un directiu del Santos, referides al jugador Neymar i barrejant per el mig el Tito Vilanova, realment no tenen, o si, massa importància. Pesi a que sabent com actues actualment, son prou creïbles les informacions que el volies per el Bayern.

 

 

Vull dir-te  que quan vas marxar del nostre estimat Barça, semblava que era per motius realment personals, per que creies que no tenies forces per seguir regint els destins del primer equip, i ens ho vam creure. Però amic Pep, la veritat es que volies tenir un any sabàtic, per estudiar alemany per que ja tenies aparaulada la teva entrada al Bayern.

No facis tants escarafalls d’amor als colors, d’amor a la samarreta, d’amor al BARÇA, dons vas marxar pensant i tenint ja el teu nou Club al cap i per dir això tan sols es necessari sentir molt atentament les teves pròpies paraules de que anaves a Nova York per millorar l’anglès però que en realitat vas anar a estudiar alemany. Tu ja tenies a l’abast el sucós contracte del Bayern i signat per tres anys no com en el “Club dels teus amors” que ho feies d’any en any i fen patir a tothom, President, Directius, Secretari tècnic, Cos tècnic i, en fi, a tota la culerada. Ho vas saber fer, ens vas enganyar a tots.

Tu ets molt lliure, com a professional que ets, fer de la teva vida el que vulguis, fitxar per qui vulguis, però no ens enganyis, no ens vulguis fer combregar amb rodes de moli, que tots som prou grandets i crec que els infants que criden BARÇA, BARÇA, BARÇA, amb una careta que omple d’emoció a qualsevol soci o seguidor del Club, els has decebut i amb les teves declaracions has reblat el clau.

 

Que tinguis molta sort, que la necessitaràs, has anat a un Club que tenia un entrenador que ha deixat el llistó molt alt... i això es difícil a superar, a més que els directius, la majoria, han estat grans figures del futbol i entenen tant o mes que tu i no podràs fer les “guardiolades” i fitxatges que vas fer a Can BARÇA.

 

I, per acabar, te recordaré que passaran, els Presidents, Directius, Entrenadors, Jugadors, inclús Socis, Seguidors de tot el mon,  però el Club seguirà endavant SEMPRE. SEMPRE.

 

VISCA EL BARÇA