L'IMSERSO, SERIOS I EN BROMA

L’IMSERSO DE FORMA SERIOSA I EN BROMA

L’IMSERSO es segons la seva pròpia definició una cosa tan important com el que diu el Ministeri:

“El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, a través del IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) gestiona los siguientes programas:

Programa de Vacaciones para Mayores:
Facilita que las personas mayores puedan disfrutar de unas vacaciones en zonas de clima cálido, la realización de viajes culturales por lugares y rutas de interés turístico y la práctica de actividades recreativas y contemplativas a través del turismo de naturaleza.
Se puede disfrutar de varias modalidades de vacaciones: existen turnos de 8 días, 10 días y 15 días de vacaciones, con transporte incluido o sin él, además de viajes culturales de 6 días para la realización de itinerarios turístico-culturales y turnos de 5 días en turismo de naturaleza en zonas de espacios naturales que permiten actividades recreativas y de disfrute de la naturaleza.”

Tot això està molt bé, en la teoria, però, ja hi som amb els “però” en la realitat, s’estableixen dos o tres categories de lo que anomenen “personas mayores”  i per tant tenen mes o menys opcions per aconseguir el destí final que es del seu interés, no aquell que, per una causa o un altre, tenen que acceptar els hi agradi mes o menys.  

Hi ha destinacions que no les pots aconseguir ni pregant a la Mare de Déu dels Miracles, i tot bé per que s’estableixen una sèrie de dies consecutius per cada una de les categories que ningú sap com se fan, es com un secret d’Estat, i es clar, el primer dia, aquells a qui els hi fan el “favor” de ser del primer torn, tenen la possibilitat de triar qualsevol dels destins que hi ha disponibles, o sigui, de tots, això si, anant ben d’hora, a l’Agencia de Viatges, perquè tot està centralitzat i tan pot agafar una plaça un senyor de Lleida com un de Logronyo, o de Sevilla i està clar que hi ha verdaderes bufetades virtuals per aconseguir la plaça.

Els que no tenen tanta sort, els hi toca el segon torn, es a dir, quan ja no queda pràcticament res o bé sols aquelles destinacions que, por un o altre motiu ningú vol. I Llavors sols resta esperar a que, algú deixi la plaça, per malaltia, per decés d’algú, o qualsevol altre circumstancia i aprofitar, llavors, amb la connivència de l’Agencia de Viatges, (es molt important ser un bon client de l’Agencia, per altre tipus de viatges) les places o destinacions que han quedat lliures, en les dates, llocs, dies de viatge, (8, 10 o 15 dies) i que acabes acceptant per poder anar algun lloc.

Tal com  diuen en el enunciat, es per poder anar a “zonas de clima calido”  i tenint en compte que la majoria de les destinacions son per el mesos de setembre a maig, ja me direu al mes de desembre, gener, febrer o març. On son aquests llocs de clima càlid. Lo mes càlid es a les Illes Canàries i les sol·licituds treuen foc. Encara que si tens paciència... hi ha qui ha anat tres vegades en un any. Com s’ho faran?

Llavors hi ha la qüestió del cost, un exemple: Aquest any 2013, anar a Isla Canela (Huelva) en un  torn de 8 dies, Avió, autocar, i un bon  hotel a tota pensió, tenia un cost per parella de 371,24 Euros (més el cost de tramitació de l’Agencia) però, ja hi som, llavors arriben les “excursions” que per la mateixa parella, i no fent totes les possibles, per dificultats d’horaris, o algunes que son simultànies,  poden arribar com a mínim a un total de 423.00 euros. El que ens dona un total de 794,24 euros per parella i el que semblava un regal de l’Estat, de la Seguretat Social, ja no es tan regal. A tot això s’han d’afegir un total aproximat de despeses de cafès, begudes, cerveses, que podem xifrar en aproximadament uns 120,00 euros. Evidentment tens que tenir en compte el trasllat de casa teva fins a l’aeroport i a la tornada del aeroport a casa teva, que poden ser, pel cap baix, de mes o menys 70/80 euros. I no en parlem si tens la possibilitat d’algun caprici, un sopar a la platja en un xiringuito, o algun que altre desplaçament al poble mes proper, ja que l’Hotel acostuma a ser a les afores de la població, i tindries que afegir uns mes o manco 100 euros mes.

Vet aquí que ja no es el semblava, el viatge ve a sortir per un mínim de al voltant de 1.100,00 euros (183.024,60 pessetes d’abans) i això per un jubilat pensionista que de mitjana gaudeix de una pensió que ronda els 700/800 Euros mensuals, es una suma de diners prou respectable.

Llavors arriba el dia de la marxa, lo normal es que a l’aeroport de sortida no hi hagi ningú de l’organització i t’has d’espavilar, sempre hi ha algun que altri retard, però això ja se sap, les companyies aèries, especialment les que son de vols “charter” no compleixen de forma gaire estricte els horaris de vol. Però al cap i a la fi, tot se soluciona i arribes a l’aeroport de destí. Allà sí que hi trobes personal de l’IMSERSO o de Mundo Sènior, que ve a ser el mateix i te van col·locant en el autocar que t’ha de dur fins al lloc de destí final, es a dir a l’HOTEL. Total que t’has llevat a les 6 del matí i son ja les 3 de la tarda, per, això si, a l’hotel t’han reservat un dinar, una mica “sui generis” però que, al menys te treu la gana, llavors tens l’assignació de les habitacions, i la tarda lliure per desfer maletes i descansar una mica després del llarg viatge.

Però aquí no s’acaba tot, llavors te citen per el matí següent, per fer la benvinguda i VENDRE EL BITLLETS DE LES ESCURSIONS. Total que des que vas sortir de casa ja han passat un dia i mig i no has pogut veure res de res. I quasi que ni descansar. I el dia de tornada tornes a perdre tot el dia amb l’autocar, l’avio i el desplaçament fins a casa teva. Tot això comporta que dels 8 dies que has pagat, queden reduïts a 6 dies efectius. No està malament, no? I no en parlem al mes de març que tot i sent a la Província de Huelva, es a dir al sud d’Espanya, feia un fred, vent i pluja, que te’n pots riure tu del nord del país.

I ara vull dir la meva, som en mig d’una crisi espantosa, la majoria dels avis han d’ajudar als fills o nets, i en canvi el Gobierno de la Nación, segueix gastant diners en aquests viatges, que realment son per aquells que tenen una pensió mes aviat de la zona alta de l’escala, i que si un any no hi podessin anar no passaria res i en canvi, els milions d’euros que s’estalviarien permetrien, quasi segur donar millores en les pensions que ara son retallades.

Podem fer una mica de números:

Suposem que els pensionistes que utilitzen l’IMSERSO son 250.000, encara que jo crec que passa dels 350.000.

300.000 a una mitjana de 450,00 euros, (Calculo que si pagues 186,00 euros, l’Estat deu de pagar quelcom mes del doble, en organització, viatges, hotels, menjars, guies, etc.) son 135.000.000,00 d’euros, ja se que això suposaria uns quants hotels tancats, una sèrie de personal de l’IMSERSO i de MUNDO SENIOR, una quantitat de excursions, de xofers d’autocar, de guies, etc. que no tindrien tanta feina, al menys durant els mesos de setembre a maig, però si s’estudien bé les coses i s’actua amb sentit comú, que segons diuen es el menys comú dels sentits, es poden trobar solucions adequades. I, tal vegada, per un any podrien ser la mitat de pensionistes els que gaudissin dels viatge.

Per altre banda, jo crec que a molts dels viatgers sèniors, no els hi aniria malament que, al menys un any, no poguessin afartar-se de forma increïble en els menjadors dels hotels, lo que, suposo, que en mes d’un cas deu de comportar visites a la Seguretat Social per augment inusual de la tensió arterial, increment de medicació, algun que altre problema de les diverses malalties que patim els de la segona joventut.

Sols cal veure com corren per agafar un bon lloc a la sala de ball, per sortir a ballar “el chocolatero” “don pollo” “los pajaritos” etc. i els veus suant la cansalada com bojos, i el que fa mes gracia es veure els viudos i les vídues que intenten “lligar” descaradament fent moixaines, amb els ulls, però que s’entén tot.

Es increïble l’agilitat d’alguns que els veus normalment amb un bastó o una gaiata, i que quant arriba el moment d’anar al menjador, corren com a possessos, per seure en la que creuen es la millor taula. Els veus que s’aixequen  i van cap al bufet lliure, omplint els plats a vessar, amb les combinacions mes estrafolàries, peix, carn, patates, bledes, arròs, tot en el mateix plat i en quantitats inversemblants i alguns, no tots, que ni han que ho acaben llançant, fins i tot s’ho acaben menjant. I tornen a aixecar-se per cercar un altre plat, i després un altre vegada a cercar els postres. Que dir dels postres, si hi ha,  es un exemple, pomes al forn, veus passar plats amb 5 i 6 pomes, no una o dos, no, 5,o 6, i encara perquè no ni caben mes al plat.

Val la pena entrar al menjador i gaudir de l’espectacle, us puc assegurar que es millor que una obra de teatre. Sempre veus alguna dona que li diu al marit “On vas amb tant de menjar, si a casa amb menys de la mitat en tens prou” i la resposta acostuma a ser: “Deixem tranquil que un dia que puc afartar-me ho aprofito” I els veus amb aquelles cares vermelles com un titot, amb un ulls que quasi surten de les orbites, però feliços, han transgredit tot allò que els hi diu el metge “el matasanos” que diuen ells.

Un altre punt divertit es la cua per pujar a l’autocar per anar a qualsevol excursió, tots corren per ser els primer i tindre un bon lloc, això de les corredisses es per qualsevol cosa, encara que no serveix de res, dons a la porta hi ha la/el guia i que va donant els nombres del seients en funció d’un sorteig? Que diuen es per ordinador i que assigna a cadascú el seient que li toca i que durant tota la excursió tenen el mateix seient. Dons aquells que tenen el que consideren un bon lloc, els veus feliços i contents, però aquells que els hi ha tocat al darrera... Bufff.

L’IMSERSO es divertit, car, però divertit, especialment quan te diuen que tens que estar, havent esmorzat,  a les 5,30 del mati, a la recepció de l’hotel per sortir cap a l’aeroport. Esta clar, tens dos hores, mes o manco de viatge en autocar, has de estar DOS hores abans del vol per tramitar la facturació de maletes, cartes d’embarcament, etc. I en arribar a l’aeroport, dons, com no, tornen les corredisses, les cues, i un cop has acabat de fer tot això sols resta esperar un parell d’hores, si tot va bé, i si no, com que es tracta, normalment d’un vol charter, pot ser que tinguis que esperar tres o quatre hores. Però tot sigui per unes vacances a BON PREU i pagades, en part per l’ESTAT.

Com podeu veure ha estat una mica de debò i una mica en broma, el que, sots el meu punt de vista, es un viatge de l’IMSERSO, ni tot es veritat ni tot es mentida, com diria el poeta “Nada es verdad ni es mentira, todo es segon el color del cristal con que se mira” es una forma que he intentat contar d’un viatge que, pesi a tot, sol ser divertit, especialment si sou dos o tres parelles que podeu fer la vostre voluntat i gaudir de paisatges, Hotels, dinars, balls i excursions.

Una forta abraçada a tots. (!Ah¡ m’oblidava, espero, que si arribem a tenir el nostre propi país, LA CATALUNYA LLIURE, també puguem gaudir de aquestes sortides i viatges, encara que llavors la majoria seran a l’estranger, es a dir: a Espanya) JA JA JA