EL PEP I EL BARÇA

Aquest escrit el vaig fer quan el Pep Guardiola va anunciar el seu comiat del Barça, perquè, en aquell moment, crec que tots, vam quedar una mica, com diria, esfereïts? Ens va semblar un poc estrany la seva decisió, però, a la fi no deixava de ser ell qui la prenia i era en el seu dret que la podia prendre. Ara bé, les circumstàncies han canviat i per això he afegit, com una post data, el comentari que ara me mereix la seva actuació

GRÀCIES PEP

 

 

L’agraïment dels culers serà etern, ens has donat tot i mes. Mai no havíem guanyat tants títols i tan importants. El joc del nostre equip ha estat tan bo que ha estat reconegut a tot el mon. Hem sigut el millor equip del mon i tot això, gràcies a la teva entrega sense límits, tu agraïm amb tot el cor. I crec que no ho tornarem a veure mai mes.

 

Crec que la decisió de anomenar el Sr. Tito Vilanova com a primer entrenador pot ser encertada o no, recordem allò de “segones parts no son bones” s’haurà de veure si els jugadors estan tan al seu costat com al teu. Si sap dur el vestuari com ho feies tu. En fi que tinc els meus dubtes, i tan de bo que tot sigui com heu previst i jo m’hagi d’empassar aquestes pors. Res me faria mes feliç.

 

Ara bé, crec que tot això no ha tingut un final ni lògic ni feliç. Crec que t’has equivocat, que has fet la darrera “guardiolada”. No pots deixar la teva feina quan les coses estan començant a no anar tan bé com estàvem acostumats. Has perdut dos títols importants i la teva resposta es ADEU. No Pep no, les coses no es fan així.  Si volies marxar, ho havies de fer l’any passat quan tot anava bé, quan la il·lusió del soci, del culer en general, era viva. Ara ens deixes amb mal sabor de boca. Una mica menys agre per el nomenament del Tito, però no massa agradable.

 

La teva decisió es perfectament legal, pots fer el que vulguis de la teva vida, però el BARÇA es mereix alguna cosa mes. I d’això que t’has buidat, perdona, però jo i quasi tots els socis hem tingut una vida tan o mes estressada que la teva i hem seguit treballant tan si ens hem “buidat” com si no.

 

Que tinguis molta sort on vagis i repeteixo GRACIES PEP PER TOT EL QUE ENS HAS DONAT. Mai tindrem un altre com tu, tan de bo que algun dia tornis, com entrenador o President. Però crec que els culers que sempre hem estat al teu costat, que hem perdonat els teus errors, que també els has tingut i no has sentit mai cap retret mereixem una mica mes d’estimació, d’elegància per fer-ho. Son mol maques les teves paraules de comiat, però, al meu entendre son tan sols paraules.

 

Pesi a tot vull demanar que el proper partit a l’Estadi, a casa nostre hi hagi un gran, enorme, fabulós, homenatge a la teva irrepetible figura i als molts, moltíssims mèrits del teu treball.

 

Te saluda molt afectuosament, i te dona les gràcies de nou per tot el que ens has donat i te prego perdonis si alguna cosa no t’agrada de aquest escrit, però estan escrites amb el cor que sent el dolor de la teva marxa.

 

Una abraçada,

 

P.D.

 

Vam saber que, un cop, sembla que t’has reomplert de la teva buidada al Barça, has decidit tornar a la banqueta per dirigir un altre equip i segons diuen alguns, has triat l’equip dels teus somnis.

Ara bé, estimat Pep, i han algunes coses que vist el que escrivia fa poc mes d’un any, no m’acaben de quadrar;

Per exemple:

 - Al Barça vas firmar els contractes d’any en any i ens vas tenir sempre amb la por al cos. Ara has firmat per TRES anys i no me sembla malament, no, el que passa es que no entenc la teva posició amb el Barça tan diferent d’ara amb el Bayern.

- Sempre has afirmat que el teu barcelonisme era indubtable, però vet aquí que ara sembla que el Bayern t’atrau mes. La veritat es que no ho entenc gaire aquesta variabilitat tan sobtada.

- Vas dir, en el teu comiat, que sempre series amb nosaltres i ara sembla que els teus colors s’han esvaït una miqueta i ja no estàs tant amb nosaltres.

- Mes tard s’ha publicat que ja l’any 2012 vas tenir els primers contactes amb el Bayern i no vas dir res, vas voler que creéssim que no sabies que faries, que estaries un any “sabàtic” i resulta que l’has aprofitat per aprendre un altre idioma, l’alemany. I tot me sembla molt bé, però, amic Pep, el que mes en dol son les mentides i n’has dit moltes i això no t’ho perdono.

 

Desitjo que tot te vagi molt bé al teu nou equip, que tinguis molts exits, però no ens vulguis fer combregar amb rodes  de molí, que ja ens afaitem tots.

 

He dubtat molt abans d’escriure aquesta post data, però crec que ho tenia de fer. M’has decebut molt i ho havia de dir.

 

QUE SEGUEIXIS TRIONFANT MOLTS ANYS, PERÒ JA MAI MES TINDRÉ L’ALTA CONSIDERACIO AMB QUE TE TENIA.

 

I JO SI QUE PUC DIR BEN ALT:   VISCA EL BARÇA

 

Tu no ho sé.

 

 

 

 

 

 

AMICS MENORQUINS

M E N O R C A

SANT JOAN 2013

Ja es aquí, ja s’apropa, Sant Joan a Menorca, ja es nota en l’ambient, l’aire perfumat de l’illa sembla que faci una olor mes bona, el romaní, llentiscle, la ginesta, l’aroma dels pins, el lliri blanc, el lligabosc, l’espígol, les alzines, els ullastres, en fi tota la flora menorquina, les humils estepa blanca, el socarrell, tot sembla que fa mes olor, més aroma, unit amb les aromes marines que arriben de tot arreu. Sembla que en arribant les festes de Sant Joan, tota la natura les vol viure i s’engalana com una núvia florida i galana per anar al altar a trobar el seu estimat i en aquest cas s’engalanen els cavallers per dur a la seva estimada Ciutadella la flor dels seus cavalls, els cargols i bots de tota mena, des de el primer toc de flabiol fins el darrer, del Caixer Senyor, a sa Capellana, al Caixer Casat fins el Caixer Fadrí, amb sa bandera de Sant Joan, i tots els demés caixers i cavallers fins a tot el poble i fins i tot a la munió de forasters que volem gaudir d’aquestes festes úniques en el mon.

Ciutadellencs gaudiu de la vostre festa per excel·lència, gaudiu de tots els actes, d’es cargol d’es Born, de la entrada del Caixer Senyor a la Plaça d’es Born, d’es cargol de Santa Clara, de les festes d’es Pla, en fi, que us haig de dir que no sabeu, gaudiu-ne tots i totes i si algun foraster us demana qualsevol aclariment de les festes, del seu significat, feu honor a la vostre proverbial amabilitat i ajudeu axis a conèixer el profund significat d’aquesta festa que es la millor.

Un català enamorat de Menorca.

(Dedicat a tots els meus amics de Ciutadella)

QUE TREMOLI L'ENEMIC...

Article publicat a Nacio Digital. cat, per Salvador Cot

Per el seu interés m'he permès de copiarlo. Es molt interesant.

 

 

 

Que tremoli l'enemic en perdent en Duran Lleida

Salvador Cot | Actualitzat el 09/06/2013 a les 23:59h

         

L'enquesta d'aquest cap de setmana a El Periódico que situava ERC com a primer partit ha desfermat una onada d'explicacions estrambòtiques que ha espremut, un cop més, la imaginació dels quatre espavilats de sempre. Tots ells coincideixen a diagnosticar que els ciutadans d'aquest país som estúpids i que ens deixem arrossegar per no sé quins sentiments primaris atiats per la crisi econòmica. Culpable, un de sol: Artur Mas, que es va enlluernar per la manifestació i que està destrossant el seu partit. I no sé què d'un original i una còpia i bla, bla, bla.

Doncs no senyor. Les coses són exactament el que semblen i la gent no és idiota. Artur Mas i CDC no han provocat cap procés, han seguit l'estela de les bases electorals del catalanisme. Qui té el valor, avui dia, de proposar una regressió cap al peix al cove? On són les fugues de vot convergent autonomista cap al PSC? I cap al PP? Res de res.

El federalisme del PSC és estafa electoral en grau de temptativa (fracassada, per cert) i els quatre que manen a UDC són pura arqueologia política. CiU perd vots perquè ningú no es prendrà seriosament l'aposta sobiranista fins que no jubilin Duran Lleida i Sànchez Llibre. Exactament el mateix que pensen a Madrid, per cert. L'alarma, a banda i banda de la Castellana, es dispararà el dia que Duran deixi de ser el dispositiu de seguretat de l'Espanya de sempre. Fins aleshores s'ho prenen com tota la vida: Els catalans demanant diners. I tenen raó, o algú es creu que tremolen quan queden per sopar amb Duran pels restaurants de Madrid? Per l'amor de Déu...

I ERC no és cap original. Quan els republicans van optar pel peix al cove i els tripartits es van quedar plomats amb deu escons ben justets i expulsats de gairebé tots els ajuntaments importants. Zapatero? Montilla? Connais pas.

La societat catalana s'ha emancipat políticament a si mateixa. Queda traslladar-ho a la realitat institucional i això és difícil, però imprescindible. El que és inviable és retornar al Liliput polític de Duran i Navarro.

RETALLS DE PREMSA(Comentaris)

RECULL DE NOTICIES

LA VANGUARDIA,  8.06.2013

Francesc de Carreras

“El Barça té més de 100.000 socis i milions de seguidors repartits per tot el món. Però el partidisme és tal que, davant determinades actuacions, molts d’aquests socis i seguidors tenen de vegades la sensació que se’ls ha expulsat dels seu Club, perquè la directiva els utilitza per finalitats polítiques. Recentment per aquesta raó s’ha donat de baixa un soci amb 63 anys d’antiguitat...

La directiva ha decidit que en la seva “segona equipació”  (així ho escriuen els diaris) la samarreta,  ja mes o menys blaugrana, cedirà el pas a un altre amb els colors de la bandera catalana. Així doncs, el que és el tradicional símbol de tot un país està sent usurpat, entre d’altres, pel Barça. Amb tan faust motiu, es va celebrar un lliurament oficial i solemne al president (sic) de la Generalitat al Pati dels Tarongers. ¿S’imaginen que el Reial Madrid hagués fet alguna cosa semblant amb la bandera espanyola?. S’haguessin queixat tots els Clubs d’Espanya. Aquí ningú dirà res, s’han de complir les regles de l’omertà catalana.” I segueix amb unes quantes bajanades mes.

 

Bé, Sr. Francesc de Carreras, jo suposo que un Senyor com vostè, amb totes les titulacions Universitàries que crec o vull creure que té, deu de saber que Clubs que no tenen res de “Catalunya” també tenen una samarreta amb els colors de la senyera i crec que son molt poc susceptibles de creure que ho fan en homenatge a la nostre Pàtria i li puc dir que el Saragossa i el Valencia, tenen una samarreta amb els colors de la senyera, a més de alguns Clubs Catalans. I en canvi ningú te la gosadia que te vostè en el seu article, a més de posar “president” amb minúscules, el ja sembla prou pejoratiu, si més no, amb el càrrec que representa, troba malament que li fessin entrega al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, de ambdues  samarretes, la, per vostè normal, del Barça i la que du els colors de la Senyera. I això ho considera utilització polítiques per part del Barça.

Com una gran prova, diu del cas d’un soci amb mes de 63 anys d’antiguitat que ha demanat la baixa. Per començar, està en el seu dret, però es que a més a més, ¿què significa UN SOL soci davant de mes de 140.000 socis?.

En quant a que semblaria que el Real Madrid ho fes amb la bandera espanyola, li diré que molt malament, i tindrien tota la raó per protestar  tots el pobles de la seva estimada Espanya, ja que s’apropiaria del símbol de tots els espanyols. Un altre cosa seria, si ho fes amb la bandera de la C.A. de Madrid, llavors no podrien dir res. I AIXO ES EL QUE HA FET EL BARÇA. Ho ha entès bé Senyor Carreras?.

!Ah¡ i de la Catalunya de Groucho Marx, res de res. Si vol insultar faci-ho amb mes elegància i accepti que igual que Qatar Airways, altres han dut publicitat de cases d’apostes i ningú s’ha estripat les vestidures. Una mica més de savoir fair, i no farà aquest ridícul.

 

LA VANGUARDIA, 8.06.2013

 

“EL PSC SURT AL CARRER PER EXPLICAR LA SEVA APOSTA FEDERAL”

Els socialistes faran més de 500 actes en municipis catalans”

 

Sr. Navarro, no creu que primer hauria d’aconseguir que ho acceptin dins del seu propi partit i que figures carismàtiques com el Sr. NADAL i d’altres que ens venen dient que votaran independència,  o es posen d’acord primer vostès  o no cal que segueixin amb aquestes tonteries que no els duran mes que a ficar-se en un atzucac del que els serà molt difícil de sortir-se’n.

I tan sols es tant senzill com veure que diuen els seus correligionaris i, segons diuen germans de partit, com el Sr. Pérez Rubalcaba, o el Sr. Griñán i tants d’altres que no volen ni sentir a parlar d’aquest tema.

Vostè mateix va poder constatar les diferències que existeixen amb els seus homòlegs de València i Mallorca, quan els hi va proposar construir un front mediterrani a favor de la reforma de la Constitució.

El Sr. Esteve Terradas, secretari d’organització  del PSC, que va dir “Tornem a estar en campanya” i que l’objectiu és oferir un “diàleg sincer”

 a la societat i escoltar la opinió del ciutadà sobre l’aposta federalista. Crec que la opinió la tenen ben clara amb la darrera enquesta d’opinió de vot en la que segueixen en caiguda lliure, mentre el bloc sobiranista va guanyant escons.

Pensi-s’ho bé Sr. Navarro.

 

 

 

L'IMSERSO, SERIOS I EN BROMA

L’IMSERSO DE FORMA SERIOSA I EN BROMA

L’IMSERSO es segons la seva pròpia definició una cosa tan important com el que diu el Ministeri:

“El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, a través del IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) gestiona los siguientes programas:

Programa de Vacaciones para Mayores:
Facilita que las personas mayores puedan disfrutar de unas vacaciones en zonas de clima cálido, la realización de viajes culturales por lugares y rutas de interés turístico y la práctica de actividades recreativas y contemplativas a través del turismo de naturaleza.
Se puede disfrutar de varias modalidades de vacaciones: existen turnos de 8 días, 10 días y 15 días de vacaciones, con transporte incluido o sin él, además de viajes culturales de 6 días para la realización de itinerarios turístico-culturales y turnos de 5 días en turismo de naturaleza en zonas de espacios naturales que permiten actividades recreativas y de disfrute de la naturaleza.”

Tot això està molt bé, en la teoria, però, ja hi som amb els “però” en la realitat, s’estableixen dos o tres categories de lo que anomenen “personas mayores”  i per tant tenen mes o menys opcions per aconseguir el destí final que es del seu interés, no aquell que, per una causa o un altre, tenen que acceptar els hi agradi mes o menys.  

Hi ha destinacions que no les pots aconseguir ni pregant a la Mare de Déu dels Miracles, i tot bé per que s’estableixen una sèrie de dies consecutius per cada una de les categories que ningú sap com se fan, es com un secret d’Estat, i es clar, el primer dia, aquells a qui els hi fan el “favor” de ser del primer torn, tenen la possibilitat de triar qualsevol dels destins que hi ha disponibles, o sigui, de tots, això si, anant ben d’hora, a l’Agencia de Viatges, perquè tot està centralitzat i tan pot agafar una plaça un senyor de Lleida com un de Logronyo, o de Sevilla i està clar que hi ha verdaderes bufetades virtuals per aconseguir la plaça.

Els que no tenen tanta sort, els hi toca el segon torn, es a dir, quan ja no queda pràcticament res o bé sols aquelles destinacions que, por un o altre motiu ningú vol. I Llavors sols resta esperar a que, algú deixi la plaça, per malaltia, per decés d’algú, o qualsevol altre circumstancia i aprofitar, llavors, amb la connivència de l’Agencia de Viatges, (es molt important ser un bon client de l’Agencia, per altre tipus de viatges) les places o destinacions que han quedat lliures, en les dates, llocs, dies de viatge, (8, 10 o 15 dies) i que acabes acceptant per poder anar algun lloc.

Tal com  diuen en el enunciat, es per poder anar a “zonas de clima calido”  i tenint en compte que la majoria de les destinacions son per el mesos de setembre a maig, ja me direu al mes de desembre, gener, febrer o març. On son aquests llocs de clima càlid. Lo mes càlid es a les Illes Canàries i les sol·licituds treuen foc. Encara que si tens paciència... hi ha qui ha anat tres vegades en un any. Com s’ho faran?

Llavors hi ha la qüestió del cost, un exemple: Aquest any 2013, anar a Isla Canela (Huelva) en un  torn de 8 dies, Avió, autocar, i un bon  hotel a tota pensió, tenia un cost per parella de 371,24 Euros (més el cost de tramitació de l’Agencia) però, ja hi som, llavors arriben les “excursions” que per la mateixa parella, i no fent totes les possibles, per dificultats d’horaris, o algunes que son simultànies,  poden arribar com a mínim a un total de 423.00 euros. El que ens dona un total de 794,24 euros per parella i el que semblava un regal de l’Estat, de la Seguretat Social, ja no es tan regal. A tot això s’han d’afegir un total aproximat de despeses de cafès, begudes, cerveses, que podem xifrar en aproximadament uns 120,00 euros. Evidentment tens que tenir en compte el trasllat de casa teva fins a l’aeroport i a la tornada del aeroport a casa teva, que poden ser, pel cap baix, de mes o menys 70/80 euros. I no en parlem si tens la possibilitat d’algun caprici, un sopar a la platja en un xiringuito, o algun que altre desplaçament al poble mes proper, ja que l’Hotel acostuma a ser a les afores de la població, i tindries que afegir uns mes o manco 100 euros mes.

Vet aquí que ja no es el semblava, el viatge ve a sortir per un mínim de al voltant de 1.100,00 euros (183.024,60 pessetes d’abans) i això per un jubilat pensionista que de mitjana gaudeix de una pensió que ronda els 700/800 Euros mensuals, es una suma de diners prou respectable.

Llavors arriba el dia de la marxa, lo normal es que a l’aeroport de sortida no hi hagi ningú de l’organització i t’has d’espavilar, sempre hi ha algun que altri retard, però això ja se sap, les companyies aèries, especialment les que son de vols “charter” no compleixen de forma gaire estricte els horaris de vol. Però al cap i a la fi, tot se soluciona i arribes a l’aeroport de destí. Allà sí que hi trobes personal de l’IMSERSO o de Mundo Sènior, que ve a ser el mateix i te van col·locant en el autocar que t’ha de dur fins al lloc de destí final, es a dir a l’HOTEL. Total que t’has llevat a les 6 del matí i son ja les 3 de la tarda, per, això si, a l’hotel t’han reservat un dinar, una mica “sui generis” però que, al menys te treu la gana, llavors tens l’assignació de les habitacions, i la tarda lliure per desfer maletes i descansar una mica després del llarg viatge.

Però aquí no s’acaba tot, llavors te citen per el matí següent, per fer la benvinguda i VENDRE EL BITLLETS DE LES ESCURSIONS. Total que des que vas sortir de casa ja han passat un dia i mig i no has pogut veure res de res. I quasi que ni descansar. I el dia de tornada tornes a perdre tot el dia amb l’autocar, l’avio i el desplaçament fins a casa teva. Tot això comporta que dels 8 dies que has pagat, queden reduïts a 6 dies efectius. No està malament, no? I no en parlem al mes de març que tot i sent a la Província de Huelva, es a dir al sud d’Espanya, feia un fred, vent i pluja, que te’n pots riure tu del nord del país.

I ara vull dir la meva, som en mig d’una crisi espantosa, la majoria dels avis han d’ajudar als fills o nets, i en canvi el Gobierno de la Nación, segueix gastant diners en aquests viatges, que realment son per aquells que tenen una pensió mes aviat de la zona alta de l’escala, i que si un any no hi podessin anar no passaria res i en canvi, els milions d’euros que s’estalviarien permetrien, quasi segur donar millores en les pensions que ara son retallades.

Podem fer una mica de números:

Suposem que els pensionistes que utilitzen l’IMSERSO son 250.000, encara que jo crec que passa dels 350.000.

300.000 a una mitjana de 450,00 euros, (Calculo que si pagues 186,00 euros, l’Estat deu de pagar quelcom mes del doble, en organització, viatges, hotels, menjars, guies, etc.) son 135.000.000,00 d’euros, ja se que això suposaria uns quants hotels tancats, una sèrie de personal de l’IMSERSO i de MUNDO SENIOR, una quantitat de excursions, de xofers d’autocar, de guies, etc. que no tindrien tanta feina, al menys durant els mesos de setembre a maig, però si s’estudien bé les coses i s’actua amb sentit comú, que segons diuen es el menys comú dels sentits, es poden trobar solucions adequades. I, tal vegada, per un any podrien ser la mitat de pensionistes els que gaudissin dels viatge.

Per altre banda, jo crec que a molts dels viatgers sèniors, no els hi aniria malament que, al menys un any, no poguessin afartar-se de forma increïble en els menjadors dels hotels, lo que, suposo, que en mes d’un cas deu de comportar visites a la Seguretat Social per augment inusual de la tensió arterial, increment de medicació, algun que altre problema de les diverses malalties que patim els de la segona joventut.

Sols cal veure com corren per agafar un bon lloc a la sala de ball, per sortir a ballar “el chocolatero” “don pollo” “los pajaritos” etc. i els veus suant la cansalada com bojos, i el que fa mes gracia es veure els viudos i les vídues que intenten “lligar” descaradament fent moixaines, amb els ulls, però que s’entén tot.

Es increïble l’agilitat d’alguns que els veus normalment amb un bastó o una gaiata, i que quant arriba el moment d’anar al menjador, corren com a possessos, per seure en la que creuen es la millor taula. Els veus que s’aixequen  i van cap al bufet lliure, omplint els plats a vessar, amb les combinacions mes estrafolàries, peix, carn, patates, bledes, arròs, tot en el mateix plat i en quantitats inversemblants i alguns, no tots, que ni han que ho acaben llançant, fins i tot s’ho acaben menjant. I tornen a aixecar-se per cercar un altre plat, i després un altre vegada a cercar els postres. Que dir dels postres, si hi ha,  es un exemple, pomes al forn, veus passar plats amb 5 i 6 pomes, no una o dos, no, 5,o 6, i encara perquè no ni caben mes al plat.

Val la pena entrar al menjador i gaudir de l’espectacle, us puc assegurar que es millor que una obra de teatre. Sempre veus alguna dona que li diu al marit “On vas amb tant de menjar, si a casa amb menys de la mitat en tens prou” i la resposta acostuma a ser: “Deixem tranquil que un dia que puc afartar-me ho aprofito” I els veus amb aquelles cares vermelles com un titot, amb un ulls que quasi surten de les orbites, però feliços, han transgredit tot allò que els hi diu el metge “el matasanos” que diuen ells.

Un altre punt divertit es la cua per pujar a l’autocar per anar a qualsevol excursió, tots corren per ser els primer i tindre un bon lloc, això de les corredisses es per qualsevol cosa, encara que no serveix de res, dons a la porta hi ha la/el guia i que va donant els nombres del seients en funció d’un sorteig? Que diuen es per ordinador i que assigna a cadascú el seient que li toca i que durant tota la excursió tenen el mateix seient. Dons aquells que tenen el que consideren un bon lloc, els veus feliços i contents, però aquells que els hi ha tocat al darrera... Bufff.

L’IMSERSO es divertit, car, però divertit, especialment quan te diuen que tens que estar, havent esmorzat,  a les 5,30 del mati, a la recepció de l’hotel per sortir cap a l’aeroport. Esta clar, tens dos hores, mes o manco de viatge en autocar, has de estar DOS hores abans del vol per tramitar la facturació de maletes, cartes d’embarcament, etc. I en arribar a l’aeroport, dons, com no, tornen les corredisses, les cues, i un cop has acabat de fer tot això sols resta esperar un parell d’hores, si tot va bé, i si no, com que es tracta, normalment d’un vol charter, pot ser que tinguis que esperar tres o quatre hores. Però tot sigui per unes vacances a BON PREU i pagades, en part per l’ESTAT.

Com podeu veure ha estat una mica de debò i una mica en broma, el que, sots el meu punt de vista, es un viatge de l’IMSERSO, ni tot es veritat ni tot es mentida, com diria el poeta “Nada es verdad ni es mentira, todo es segon el color del cristal con que se mira” es una forma que he intentat contar d’un viatge que, pesi a tot, sol ser divertit, especialment si sou dos o tres parelles que podeu fer la vostre voluntat i gaudir de paisatges, Hotels, dinars, balls i excursions.

Una forta abraçada a tots. (!Ah¡ m’oblidava, espero, que si arribem a tenir el nostre propi país, LA CATALUNYA LLIURE, també puguem gaudir de aquestes sortides i viatges, encara que llavors la majoria seran a l’estranger, es a dir: a Espanya) JA JA JA