Consideracions de la independencia

CAMI CAP A ITACA

El camí cap a ITACA, es dur, llarg, ple de entrebancs, moltes vegades sembla sense sortida, com un túnel llarg i fosc, però, sempre es veu com una llumeta al final i aquest final, sempre, però sempre arriba, mai no queda sense fi, si ets perseverant, si no te deixes dur per la desesperança, per la desesperació, has de tenir ímpetu, força, la ment ben clara i mantenir-te sempre en peu, sempre endavant, no girar cua mai, encara que hi hagin moments de dificultats quasi insuperables. Sempre endavant.

 

Si volem aconseguir la nostre llibertat, si volem aconseguir esser un poble lliure, independent, i que pugui decidir el seu camí, sols podem fer que lluitar, sense violència, ens hem de carregar de raó, i axis tindrem l’opinió internacional al nostre favor i serà la força que ens permetrà arribar al final.

 

Metafòricament hem de fer com diu a la Bíblia que van fer els israelites per fer caure les muralles de Jericó, “Déu va dir a Josué, doneu una volta a la ciutat un cop al dia amb tots els homes i les armes. Ho feu sis dies seguits i al setè dia, els sacerdots amb set trompetes vagin davant de l’ARCA DEL TESTAMENT i feu set voltes a la ciutat, després, tot el poble farà una gran cridòria i llavors veureu caure les muralles fins els fonaments i podreu entrar lliurament a la ciutat.”  Dons bé, nosaltres hem de fer el mateix, hem de omplir-nos de raons, de reclamacions a Madrid, de manifestacions a tot el nostre país Catalunya, i si ho hem de fer set vegades set, ho farem fins que caiguin les muralles i puguem ser lliures a la nostre estimada terra.

 

Jo crec que el nostre President, està començant a fer les primeres voltes a la ciutat de “Jericó”, amb les seves trobades amb el Sr. Rajoy i anant demanant una i altre vegada, el que ens deuen i també el dret a decidir, a fer una consulta legal i, no oblidem que si aconseguim que cedeixin amb el tema de la consulta, NO ESTARA RES GUANYAT ENCARA, podríem trobar-nos amb una sorpresa, que no votes a favor una quantitat de catalans suficient per fer por a Madrid, es a dir, per fer “caure les muralles de Jericó” i llavors hauríem perdut tota possibilitat de tindre una nació pròpia i quasi diria que mai mes ho podríem ni som-niar.

 

Penseu-hi que el tema es molt important necessitarem, al menys un 65-70% de vots favorables. No ni ha prou amb una majoria del 51%, a Madrid riurien i no aconseguiríem res.

 

Per altre banda, no oblidem que es presenten nous i grans entrebancs, ara amb la imputació de la Infanta Cristina, queda tocada i molt la Corona. (Jo sempre he pensat que el Rei tenia al gendre com una espècie de cap de turc). Tot això pot comportar un daltabaix molt important, dons sabem, que hi ha molts polítics, tant d’esquerres com de dretes, que voldrien fer fora la monarquia i establir una república i llavors com quedarem nosaltres? Serà mes fàcil o mes difícil aconseguir la nostra llibertat?

 

I han masses interrogants, encara que jo, personalment, preferiria una República, ja que al menys, cada ics anys, si no ens agradava el President de la República el podríem canviar mitjançant les eleccions i no com ara que hem de suportar el hi ha i el que vindrà a darrera, bé si es que arriba a regnar, que no ho tinc gaire clar.

 

Ja veurem, es qüestió de donar temps al temps.

 

VISCA CATALUNYA LLIURE