dissabte, 10 de novembre del 2012

ELECCIONS PARLAMENT

Consideracions a les eleccions al Parlament de Catalunya

Aquests dies estem sentin com personatges de la vida política catalana parlen, parlen i parlen, la major part de les vegades sense dir res.
La major part de les vegades es van dedicant única i exclusivament a mal-parlar de les altres formacions polítiques, però hi ha tres o quatre que en son els campions, es a dir, i per ordre de importància en les seves critiques es guanya el primer lloc al podi, el PP amb la inefable Alicia Sánchez-Camacho, que retreu a Convergència les retallades i se’n oblida que li han vingut imposades per els seus correligionaris de Madrid, es a dir, i per que quedi ben clar, El Sr. Rajoy i el seu Gobierno. A mes a mes, sembla el llop del conte, que fa por i al final no diu res que sigui veritat. Menteix mes que parla.
En segon lloc, per ordre d’aparició en el cotarro, està el guaperas Sr. Navarro del PSC. (lo de guaperas es per que sembla que diuen que es molt semblant a un actor americà) Aquest senyor es fa un tip de cridar al Sr. Mas que digui la veritat, que no retalli mes, que la sanitat, que l’educació, etc. Però no recorda que ells van estar 7 anys al govern i que van fer? No ho dic, las conseqüències les estem pagant ara.
En Tercer lloc, trobem al Sr. Herrera de ICV-EUIA (es fàcil el nom del partit) que també es fa un tip de cridar contra les retallades, i promet que ells farien pagar als mes rics (que fugirien immediatament) per que puguem tenir una sanitat i una educació com cal. Però, casualitat, també va estar 7 anys al govern i, que va fer? A mes de cridar i dir que no li feien cas?.
A part esta el Sr. Junqueras de ERC al que poca cosa se li pot dir, ja que ell no hi era i sols demana l’INDEPENDENCIA per el nostre pobre país i que te mes raó que un sant, encara que no tingui els vots necessaris i tingui una pesada carrega al darrera com va ser el Tripartit amb el Sr. Carod-Rovira, Josep Lluís.
Dona la sensació que no volen, de cap manera que GUANYI CATALUNYA sols van cercant QUE NO GUANYI C i U. I mirar d’esgarrapar els vots necessaris per seguir a la poltrona. Tots ells han manat al Govern de Catalunya (excepte, per sort, el PP) i que n’hem tret? Disbauxes de despeses innecessàries, infinitat de familiars i amics, amb prebendes d’assessors amb sous que fa por sols el pensar-hi, cotxes oficials, un President que sols mereix respecte, com polític, com a persona mereix tot el respecte, per haver estat President, però que va demostrar que no en tenia ni idea del que havia de fer, però que ha sabut col·locar-se prou be quan l’han fet fora. (vam haver d’aguantar un President que ni tan sols era català i que per el que diuen els entesos del seu partit el bagatge de estudis era d’un nivell molt baix, el que va fer que passés sense pena ni gloria, mes ben dit amb mes pena que gloria)
Hem estat SET LLARGS ANYS amb governs tripartits, que jo creia, sincerament, que farien alguna cosa per el poble, per els jubilats, per el petits comerciants, per els autònoms, però, desgraciadament no van fer res mes que deixar ben eixuta la caixa de la Generalitat. Hi havia teranyines. I ara demanem que ho adobin.
Ara demanem que sense un euro a la caixa, arreglem la situació i que no retallem, i jo me pregunto, com es paga sense tenir un euro? Jo també he rebut, soc jubilat, amb discapacitat reconeguda, i pago l’Euro per recepta i el 10% que mana Madrid i no parlem de l’augment de l’IVA. La pensió congelada, l’augment de l’IRPF. etc. que també cau a las meves costelles. Tots patim, però no sols a Catalunya s’han fet disbauxes, Sols cal fer una ullada i veure, a títol de exemple, l’Aeroport de Castelló, el de Ciudad Real, l’AVE que no te passatgers, l’estació de Guadalajara sense viatgers, etc. i no parlem dels sous de diputats, del Gobierno, de les Comunitats Autònomes que  no accepten les retallades que exigeixen des de el seu propi partit...
I no parlem de tots els assumptes tèrbols que son als Tribunals de Justícia en el que s’hi troben quasi tots els partits, uns mes que altres (en funció de la quota de poder que han gaudit) De jutges que son apartats per qüestions polítiques, no acabaríem mai, però, això si diners per fer una AVE cap a Galicia, el que sigui necessari. Jocs Olímpics a Madrid, endavant. Premis multi milionaris per els futbolistes de la “Roja”...
Potser es cert que estaríem molt mes be fora d’Espanya, al menys sols hauríem de pagar per els nostres propis errors i, en tot cas, per la major o menor corrupció de casa nostre. ¡Ah! I el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra... 
En fi això es el que hi ha. Pensem una mica abans de votar. Què es el que volem? Volem ser independents? Volem tenir la facultat de decidir? Volem ser un nou Estat de la UE.? I un cop analitzades aquestes preguntes ens podem fer un altre molt important.


Qui ens durà, o ens pot dur, cap això que volem?.
Jo crec que ho tinc ben clar. Si tot-hom va en contra d’un partit i d’un líder, qui te raó? Els que han pogut fer i no han fet res? Els que sols criden ara i no quan manaven?  
VOTEU ARTUR MAS -  VOTEU CONVERGENCIA I UNIO.

 Andreu Alpiste


                                             

1 comentari: