Un nou Govern?

NOU GOVERN, QUAN?

Ara sembla que no es poden, o no volen, posar-se d’acord per formar un nou govern al nostre país. Tantes bones paraules que hem sentit tots aquests dies enrere...

En un primer moment, sembla que el mes encertat seria una coalició amb ERC, però, ¡ah! aquests senyors, per el que diuen els diaris, sols volen poder manar a traves del Parlament, però no mullar-se, sent dins del govern per que axis, quant sigui precís prendre una decisió important encara que no sigui molt afalagadora, es a dir: UNA RETALLADA, que tots sabem ve manada per Alemanya via Madrid, llavors ells no ho han fet, no hi son al Govern. Llavors ha de ser CiU i el Molt Honorable President de la Generalitat Senyor Artur Mas, qui prengui la decisió, no fos cas que això fes perdre vots a ERC.

Ara bé, si del que es tracta es de jugar-se-la convocant un referèndum per la independència, llavors si, tot el suport al Govern, però, no ho oblidem, des de el Parlament, que si fos cas que algú hagués d’anar a la presó, no ens agafi per el mig.

Volen donar suport a l’aprovació dels pressupostos, sempre des de fora del govern, axis si hi ha alguna cosa que pot suposar un descrèdit, aquest sempre serà per el govern, mai per a la oposició.

I podria seguir amb molts altres ítems   però crec que no cal. La postura es clara, donem suport però sense implicar-se.

També voldria fer una menció, axis de passada, com el que no diu res, Sr. Junqueras, el seu partit, vostè no, el seu partit, es una dels culpables de la situació financera actual de la Generalitat, recorda al Sr. Carod-Rovira? Potser no cal dir res mes.

I ha un altre possibilitat, es el PSC, (no riguin si us plau) es una possibilitat, molt remota, però possibilitat al fi al cap.

De totes maneres sembla que l’Honorable Sr. Pere Navarro, (lo d’Honorable es per ser Diputat, s’han de guardar les formes) no està pas per la labor, ahir mateix havien de tenir una entrevista el Sr. Mas i ell, però amb la peregrina excusa de que hi ha hagut una filtració respecta a eixa entrevista, dons simplement, l’ha ajornat. Això demostra l’interès que hi ha per fer que el nostre país tingui un nou govern el mes aviat possible.

Malament anem. Hi ha algú que cregui que l’Honorable Sr. Pere Navarro, donarà el mes petit cop de ma per que es pugui governar? I encara menys al Senyor Artur Mas. ¡ Però si ja ha demanat que plegui !

Bé, com deien a la pel·lícula Casablanca, sempre ens quedarà Paris, es a dir el PP. Com aquesta formació s’ha atipat de dir que no vol saber res amb nosaltres, es a dir amb els catalans que no volem que Espanya segueixi trepitjant-nos, dons no cal ni pensar-hi.

Jo sols hi veig una solució practica i possible, no s’escandalitzen, si us plau, es intentar passar un parell d’anys com es pugui i tornar a convocar eleccions i llavors veurem si el poble català se’n adona que hem d’aconseguir un govern ferm i potent, i no cal amb majoria absoluta, amb les majories que es podrien fer avui ja ni hauria prou, per poder fer front a les hostes de Madrid, que, no ho oblideu, ens van amenaçar amb un General de la Guàrdia Civil, i inclús hi va haver un descerebrat que demanava que intervingué l’exercit espanyol. Que ja es dir i es prou gruixut per que, el que demanava la Guàrdia Civil, te ambdós cognoms ben catalans i no cal dir qui es.

No se si me llegirà molta o poca gent, crec que mes aviat poca, però vull fer un petit suggeriment a la estimada gent d’ERC i al seu líder el Honorable Senyor Oriol Junqueras. I es: Pensi una mica mes en el nostre pobre país i sigui una mica generós, al igual que li demano al Molt Honorable President Senyor Artur Mas. I posin-se d’acord ben aviat, es inprescindible.

I si es possible arribin a un acord ben generós, amb una bona imatge, i ben  prest, es molt important per tot el poble que esta patint molt i s’ha de governar lo mes aviat possible per aconseguir millorar, encara que sigui tan sols una mica, la fam i les penúries que, per desgracia sofreix una gran part del nostre poble.

I acabo amb les mítiques paraules TORNAREM A SOFRIR TORNAREM A LLUITAR I  TORNAREM A  VÈNCER.

VISCA CATALUNYA LLIURE

Moltes gràcies. 

Reflexions eleccions 2012

UN ALTRE 1714?

Aquesta vegada no han sigut bombes ni soldats de Felip V els que han atacat la nostre estimada terra. Aquesta vegada han estat bombes i soldats mediàtics. Les bombes han estat mentides publicades al diari EL MUNDO, en forma de lo que anomenen “bombes de racimo” i que en llenguatge clar i net vol dir, posa el ventilador en marxa i escampa la merda, i els soldats han estat els Rajoy, Cospedal, Rubalcaba, Griñán,  etc. que seguint les ensenyances dels seus grans amics de capçalera, han fet que allò de que una mentida repetida una i altre vegada sense descans, acaba per ser una veritat per les oïdes d’aquells que sols volen sentir el que els convé.

Jo me pregunto: Les retallades famoses per que han estat necessàries? I me responc a mi mateix, en paraules de Iniciativa a traves del Sr. Herrera, “Nosaltres vam fer Hospitals, Escoles” si però no les vau pagar, això ho vàreu deixar per el que vingués a darrera. I ara a criticar les retallades.

Segueixo amb la pregunta: Les retallades en sous, pagues extres dels funcionaris, la congelació de pensions, la desaparició de la paga extra dels jubilats i pensionistes compensatòria del increment del IPC. Qui les ha manat? Dons el PP des de Madrid, però li volem encolomar a CiU. Es que el Gobierno de la Nación no ha tingut res a veure?

Segueixo amb preguntes: El copagament del 10% de les medecines per part dels jubilats i pensionistes i de percentatges mes elevats per a la resta dels malalts. Qui les ha manat? Dons el Sr. Rajoy des de Madrid (per ordre directa de la Sra. Merkel) però a qui li carreguem? A CiU, es l’ase dels cops. I no s’ha tingut en compte que aquí ja pagàvem UN EURO PER RECEPTA.

Avui he sentit un Senyor, per dir-li d’alguna manera, que amb 9 escons, xifra que significa un 6’66% del Parlament, demana que el Sr. Artur Mas plegui i que cercarà els ajuts necessaris per poder presentar una moció de censura. Certament precisarà molts ajuts per arribar al consens necessari per poder-ho fer. No s’han de somiar truites senyor C’s.

I axis podria seguir amb infinitat de preguntes, però no crec que sigui precís, el lector intel·ligent ja haurà vist com son les coses.

El problema, des de el meu humil punt de vista, ha estat en que molts del votants han cregut, de bona fe, que era millor donar i repartir el vot a qui els enganyava, sense adonar-se que es feia un mal molt gran al país, però, es clar, es tractava de que no guanyes CiU, si era dolent per el país no importava.

Sols cal veure els debats ¿debats? A TV3 i a 8Tv, sempre s’ha fet i dit, exclusivament tot allò que era en contra de CiU, sempre eren 6 o 2 contra un. Cap d’ells ha explicat que volia fer, sols s’ha dedicat a atacar al contrari i ha destacat el PP. Junt amb Iniciativa. El altres no val la pena ni anomenar-los, amb l’excepció del Senyor Oriol Junqueras que si que s’ha dedicat a fer arribar al oient el seu ideari i els seus raonaments. Equivocats o no, i pots estar d’acord o no,  però totalment legítims. I axis l’hi ha anat guanyant fins a ser la segona força política del Parlament. Felicitats.

No puc dir el mateix del PSC. Sr. Navarro, si fins i tot el tòtem mes gran que tenen, el Sr. Felipe Gonzalez, no ha volgut venir a cap míting per ajudar-lo. Ha estat necessari que vingui el Sr. Rubalcaba (que prou feina te a fer d’oposició) i que no mereix la mes mínima credibilitat si tenim en compte els seus anys al Gobierno de la Nación.

I no oblidem que hi ha hagut un intent de “tupinada” canviant les paperetes de CiU per unes de l’any 2010, amb lo qual hi ha tot una quantitat de vots nuls que encara no se sap ni la quantitat ni el que pensa fer la Junta Electoral. Però per si mancava alguna cosa fins hi tot han fet aquesta jugada.

Ara s’obre una altre etapa en que, mes d’una vegada, per desgracia, ens veurem obligats a acotxar el cap davant Madrid, però ho superarem i vindran altres anys en que podrem sofrir i guanyar el que es nostre per antiguitat i per ser una de les NACIONS MES ANTIGUES D’EUROPA.

Si heu tingut la paciència de llegir-me moltes gràcies i si no dons m’he tret del pap el que me feia mal.

CATALANS VISCA CATALUNYA LLIURE

                                                                

Carta Diari ARA

Aquesta carta apareix al diari ARA i no te rebuig. Es fantàstica

 

PETITA QUEIXA?

Això va ser escrit i enviat a diversos diaris, però com es normal, no van fer ni cas.

Avui s’està parlant molt de la Llei de la Memòria històrica i sembla que sols van patir la repressió els que pertanyien a un del bàndols, el legítim o republicà i els altres no varem patir res.

Jo puc assegurar que la meva família va patir ambdós. Per una banda, els anomenats “incontrolats” varen cremar la Sagrada Família, amb els meus pares i avis a dins, eren els guardes i el meu pare era escultor a les ordres de GAUDI en el seu moment. El gran crim comes per els meus pares i avis va ésser el fet de treballar i viure dins el recinte de la Sagrada Família.

No es va salvar res, tot es va cremar. Tot el parament de casa, roba, mobles, el parament de núvia de la meva mare. En fi tot. Sols van tenir temps d'agafar-me en una arrebolada i sortir fugint.

Tanmateix i un cop acabada la guerra, el meu pare fou perseguit i arrestat per el gran crim d’haver lluitat al bàndol republicà. Cada vegada que el dictador Franco venia a Barcelona, la policia venia a cercar el meu pare, fins que gracies al bons oficis d’un capellà amic van desistir i el varen deixar tranquil. 

Al inici de la guerra i fins que el meu pare va ser quintat no va trobar feina de cap classe. Era un proscrit, havia treballat per l’Església. I entre tant, la meva mare i jo que tenia 10 mesos, a passar fam. I al acabar la guerra, el mateix problema,però a l'inrevés,  dons llavors era republicà  havia lluitat amb els “rojos”. I a mes a mes amb el grau de Sergent. 

Per tot això se me remou tot per dins quan veig que, al igual que a la dictadura, sols es veuen els propis i els altres ni cas. !Ah¡, per cert, mai he votat ni votaré per el PP. Que quedi ben clar.

Però no creuen que també es tindrien que tenir en compte aquestes situacions? Ja ha passat prou temps, massa anys, però segueix fent mal a dins el cor. No demano res, en absolut, però,  en el seu moment hagués agraït una paraula d'anim. Poca cosa mes.

ELECCIONS PARLAMENT

Consideracions a les eleccions al Parlament de Catalunya

Aquests dies estem sentin com personatges de la vida política catalana parlen, parlen i parlen, la major part de les vegades sense dir res.

La major part de les vegades es van dedicant única i exclusivament a mal-parlar de les altres formacions polítiques, però hi ha tres o quatre que en son els campions, es a dir, i per ordre de importància en les seves critiques es guanya el primer lloc al podi, el PP amb la inefable Alicia Sánchez-Camacho, que retreu a Convergència les retallades i se’n oblida que li han vingut imposades per els seus correligionaris de Madrid, es a dir, i per que quedi ben clar, El Sr. Rajoy i el seu Gobierno. A mes a mes, sembla el llop del conte, que fa por i al final no diu res que sigui veritat. Menteix mes que parla.

En segon lloc, per ordre d’aparició en el cotarro, està el guaperas Sr. Navarro del PSC. (lo de guaperas es per que sembla que diuen que es molt semblant a un actor americà) Aquest senyor es fa un tip de cridar al Sr. Mas que digui la veritat, que no retalli mes, que la sanitat, que l’educació, etc. Però no recorda que ells van estar 7 anys al govern i que van fer? No ho dic, las conseqüències les estem pagant ara.

En Tercer lloc, trobem al Sr. Herrera de ICV-EUIA (es fàcil el nom del partit) que també es fa un tip de cridar contra les retallades, i promet que ells farien pagar als mes rics (que fugirien immediatament) per que puguem tenir una sanitat i una educació com cal. Però, casualitat, també va estar 7 anys al govern i, que va fer? A mes de cridar i dir que no li feien cas?.

A part esta el Sr. Junqueras de ERC al que poca cosa se li pot dir, ja que ell no hi era i sols demana l’INDEPENDENCIA per el nostre pobre país i que te mes raó que un sant, encara que no tingui els vots necessaris i tingui una pesada carrega al darrera com va ser el Tripartit amb el Sr. Carod-Rovira, Josep Lluís.

Dona la sensació que no volen, de cap manera que GUANYI CATALUNYA sols van cercant QUE NO GUANYI C i U. I mirar d’esgarrapar els vots necessaris per seguir a la poltrona. Tots ells han manat al Govern de Catalunya (excepte, per sort, el PP) i que n’hem tret? Disbauxes de despeses innecessàries, infinitat de familiars i amics, amb prebendes d’assessors amb sous que fa por sols el pensar-hi, cotxes oficials, un President que sols mereix respecte, com polític, com a persona mereix tot el respecte, per haver estat President, però que va demostrar que no en tenia ni idea del que havia de fer, però que ha sabut col·locar-se prou be quan l’han fet fora. (vam haver d’aguantar un President que ni tan sols era català i que per el que diuen els entesos del seu partit el bagatge de estudis era d’un nivell molt baix, el que va fer que passés sense pena ni gloria, mes ben dit amb mes pena que gloria)

Hem estat SET LLARGS ANYS amb governs tripartits, que jo creia, sincerament, que farien alguna cosa per el poble, per els jubilats, per el petits comerciants, per els autònoms, però, desgraciadament no van fer res mes que deixar ben eixuta la caixa de la Generalitat. Hi havia teranyines. I ara demanem que ho adobin.

Ara demanem que sense un euro a la caixa, arreglem la situació i que no retallem, i jo me pregunto, com es paga sense tenir un euro? Jo també he rebut, soc jubilat, amb discapacitat reconeguda, i pago l’Euro per recepta i el 10% que mana Madrid i no parlem de l’augment de l’IVA. La pensió congelada, l’augment de l’IRPF. etc. que també cau a las meves costelles. Tots patim, però no sols a Catalunya s’han fet disbauxes, Sols cal fer una ullada i veure, a títol de exemple, l’Aeroport de Castelló, el de Ciudad Real, l’AVE que no te passatgers, l’estació de Guadalajara sense viatgers, etc. i no parlem dels sous de diputats, del Gobierno, de les Comunitats Autònomes que  no accepten les retallades que exigeixen des de el seu propi partit...

I no parlem de tots els assumptes tèrbols que son als Tribunals de Justícia en el que s’hi troben quasi tots els partits, uns mes que altres (en funció de la quota de poder que han gaudit) De jutges que son apartats per qüestions polítiques, no acabaríem mai, però, això si diners per fer una AVE cap a Galicia, el que sigui necessari. Jocs Olímpics a Madrid, endavant. Premis multi milionaris per els futbolistes de la “Roja”...

Potser es cert que estaríem molt mes be fora d’Espanya, al menys sols hauríem de pagar per els nostres propis errors i, en tot cas, per la major o menor corrupció de casa nostre. ¡Ah! I el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra... 

En fi això es el que hi ha. Pensem una mica abans de votar. Què es el que volem? Volem ser independents? Volem tenir la facultat de decidir? Volem ser un nou Estat de la UE.? I un cop analitzades aquestes preguntes ens podem fer un altre molt important.

Qui ens durà, o ens pot dur, cap això que volem?.

Jo crec que ho tinc ben clar. Si tot-hom va en contra d’un partit i d’un líder, qui te raó? Els que han pogut fer i no han fet res? Els que sols criden ara i no quan manaven?  

VOTEU ARTUR MAS -  VOTEU CONVERGENCIA I UNIO.

 Andreu Alpiste

                                             

Bona recomanacio

Fem un propòsit : Comprar els regals de Nadal a petites empreses i autònoms. La veïna que ven per catàleg o per internet, l'artesà que fa bijuteria, l'amiga que té una botiga al barri, el pastisser que fa els torrons artesans, el noi que té la paradeta del mercat... Fem que els diners arribin a persones comuns i no a grans multinacionals. Així, més persones tindran un millor Nadal.
Si et sembla una bona proposta, copia i enganxa-ho. Recolzem a la nostra gent.
Proposa!

Carta de Julia Otero

He llegit en el Facebook aquesta carta de Julia Otero i m'ha trasbalsat. es una meravella. Te mes raó que un sant. Si algú dels que ens manen la llegís (en el supòsit cas de que sàpigues llegir) rebria una autèntica lliçó d'HISTORIA, NO SOLS DE CATALUNYA, TAMBÉ D'AQUEST POBRE PAÍS QUE N'ANOMENEN ESPANYA.





Escrit de Julia Otero.

"Vamos a ver… todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una...

IDENTIDAD. Galicia amigos,tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.
Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.
Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.
También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.
Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?)
Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España perojuraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.
Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación deestados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.
Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.
Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador.
Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir.
YA ESTÁ BIEN.
Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.
Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y lasfronteras cambian, si no, no existiría la evolución.
Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma.
JULIA OTERO