SILENCIS I SOROLLS
He estat assegut al jardí de casa, sota una ombra protectora d'un gran avet i h pogut gaudir d'un silenci extraordinari, acompanyat de refilar dels aucells, un silenci tan sols trencat per algun llunyà lladruc que quasi no arribava a esquerdar tant siquiera el màgic benestar del silenci absolut i això m'ha dut a pensar en els molts problemes dl meu país i quasi sense voler he anat desgranant els meus pensaments i he intentat ordenar-los dins el meu cervell i voldria saber traslladar-los al paper i prou que ho veig difícil no quedarà per intentar-ho.
Veig o penso, que un dels més grans problemes que tenim dins l'independentisme i de retruc, en tot el nostre poble, és que patim d'una manca total i absoluta d'un líder carismàtic que sigui capaç d'insuflar un esperit guanyador i que, penso que no tenim, per ara, cap polític que pugui representar aquest rol. I de retruc miro al meu voltant i encara veig menys adversaris que mereixin el nom de polítics en tota l'extensió de la paraula-
Lamentablement el M.H. President, no és un polític, és una gran persona però la política li escau gran, sentint el seu discurs al Parlament, hom haurà pogut veure com els aplaudiments que anava sentint durant el seu monòton discurs eren més aviat de cortesia que no pas arrencats per les seves paraules, que no poden esser considerades ni tan sols com una petita arenga.
Per altra banda, les seves propostes, són incongruents i mancades de la més natural i diplomàticament acceptables i que provocant, únicament, a la dreta espanyola més recalcitrant, que s'han llençat en tromba i directament a demanar de nou l'article 155 i si s'escau la prohibició dels partits independentistes. I això un polític no ho pot fer, ha de saber fer anar la ma esquerra i pensar molt bé el que diu i com es pot interpretar.
Per desgràcia nostre s'han acabat els polítics amb sentit d'estat, tant a Catalunya com a Espanya, jo enyoro el sentit polític d'un Terradelles, Pujol, Maragall, fins i tot Mas, per part espanyola els Suárez, González, i pocs més, però encara que no van posar damunt la taula el problema de Catalunya. Si sabien "nedar i guardar la roba" cosa que els que tenim ara no saben fer.
No podem anar demanant la República Catalana amb ultimàtums i amb frases d'una total incongruència i que sabem que no podrem complir en el seu moment.
El M.H. President Torra no és un polític ni un home d'estat, és un activista que s'ha vist elevat a la màxima representació del poble català i, almenys des de el meu punt de vista, el càrrec li va molt ample i crec que està desitjant trobar la forma elegant de deixar-ho. No s'entenen les seves contradiccions, els seus titubejos, dubtes, enfrontaments amb la resta dels partits independentistes i està clar que això ens du al fet que l'oposició arribi a demanar la seva dimissió.
Jo crec que hem de menester polítics que puguin reconduir l'atzucac en què ens trobem cap a una sortida intel·ligent i digne, que siguin polítics amb més habilitat, per poder tractar amb altres formacions polítiques que, en aquest moment no volen saber res del tema, per aconseguir pactes, solucions, eliminació d'imposicions, i que permetin establir unes bases que, en un futur més o menys proper o llunyà ens puguin dur a la República que desitgem i això tan sols es pot aconseguir amb diàleg i negociació que significa cessió de determinats objectius que tal vegada, en un futur puguin ser renegociats.
Si seguim com ara no arribarem enlloc. Voler utilitzar la tàctica del "si o sí" no és de rebut ni a Espanya ni a Europa. Hem de ser una mica més humils i saber que no estem en possessió de la veritat absoluta i per tant en necessari negociar. I no oblidem que NEGOCIAR significa acceptar que l'adversari també té una part de la raó i que nosaltres hem de saber veure quina és aquesta part i fer-nos fort en el nostre d'acord amb aquella.
Sé que a molts dels que em llegeixin no els hi agradaran aquestes paraules però sàpiguen que estan escrites des d'un sentiment català, republicà i independentista i surten no tan sols de la meva boca, surten el cor.
