Pensem-hi

ESPAÑA, UNA, GRANDE, LIBRE

Tot i que, avui és més dia de reflexió que no pas dissabte passat, he recordat un acudit que tenia valor els anys 60 del segle passa, venia ser una cosa més o menys axis:

El Dictador crida a un humorista de primera línia del moment i li diu "Voldria m'expliqués un acudit dels molts que corren del meu govern" L'humorista es quedà una mica sorprès i diu: "molt fàcil. España, una, grande i libre" i el Dictador, encara més sorprès diu: Això és un acudit? I la resposta de l'humorista és: "no això és un –cuento-".

Doncs bé, crec que és ben actual, ja que si no hi ha dictador, sí que hi una mena de dicta blanda que, almenys als catalans ens du amb mà de ferro, i després dels resultats d'aquestes maleïdes eleccions encara amb més probabilitats de què els Ministres de l'Interior de torn segueixin amb la mateixa roïndat que l'actual en funcions.

La veritat és que no veig cap sortida, una mica decorosa tant per l'Estat espanyol com per la Generalitat. Jo no hi crec amb les bones paraules dels polítics i menys si venes del triumvirat, PP/PSOE/C's, que normalment menteixen més que parlen.

Per altra banda, com es pot confiar amb qui ens promet un referèndum i no té ni els escons necessaris ni tan sols altres partits que els recolzin? Jo li diria al Sr. Iglesias i al Sr. Domènec si, de debò, creuen possible el que ens han venut en campanya, els catalans no mereixem esser tractats com a nens, o pitjor encara, com imbècils, aquesta grollera mentida que tan sols va servir per aconseguir unes segones eleccions, res de línies vermelles, la veritat és que creien que haurien sortit reforçat i han quedat pitjor.

És impossible que ens permetin un referèndum i la prova la tenim avui mateix, a les Corts s'ha presentat una demanda de compareixença del ministre Jorge Fernando Diaz per donar explicacions de l'afer de les gravacions conspirant contra polítics i fins i tot, familiars seus per intentar fer dossiers que els incriminessin, malgrat que no fossin veritat, gravacions que tots hem escoltat, doncs bé, el triumvirat s'ha negat a la compareixença, veieu fins on arriben els poders de les clavegueres de l'Estat?

Vist tot això, la veritat és que ens trobem en un autèntic atzucac: Veiem, per una banda la sortida més immediata fora la declaració d'independència, és a dir una DUI, amb les conseqüències que podem imaginar. No podem oblidar que encara no disposem d'un mínim d'estructures d'Estat, no tenim una Hisenda pròpia, no tenim un sistema de la seguretat social, medicina, pensions, etc. No tenim cap possibilitat de pactar amb Espanya, ni el règim de contribucions que haurien de passar a ser nostres, ni la regulació del deute, no podem acceptar que els imposts actuals i que pertanyen a la Generalitat els entreguem a l'Estat espanyol perquè els gestionin i, el que és més greu, que paguem milionades per fer-ho, ni la possibilitat de crear un deute extern, almenys de moment... És a dir, que per ara, encara som a les beceroles per poder constituir una República Catalana com desitgem.

Malgrat tot, encara que sembli quimèric, el cert, sota la meva humil opinió, és que som en el bon camí, tan sols precisem que els nostres polítics posin fil a l'agulla i, de debò. Comencin a treballar per l'objectiu comú i que deixint de banda els partidismes i les rancúnies personals, que no oblidin que tan sols serem prou forts si anem junts, si estem units.

No ens podem permetre espectacles com el de la CUP amb els pressuposts, no podem permetre que les desavinences internes aflorin a la llum pública, hem de seguir aquella dita que els draps bruts es renten a casa no fen safareig.

Jo crec que, malgrat tot, encara tenim polítics que poden arribar a la fita desitjada, que amb molt d'esforç i deixant-se la pell poden iniciar el procés final no deixem perdre el cabal enorme d'altres polítics molt assenyats i que els tenim arraconats i menystinguts per què són d'aquest o aquell partit, si seguim oblidant les persones amb capacitat i amb sentit d'estadistes, no anirem enlloc. Els necessitem a tots. I no podem arraconar a ningú, ni d'esquerres ni de dretes ni gran ni jove, tots són imprescindibles i tan sols axis guanyarem.

Ah!! i no oblidem mai el respecte que devem a les institucions nostres que moltes vegades oblidem i ataquem  sense adonar-nos que llavors treballem en favor dels altres a comptes de ser a  favor nostre.

VISCA LA REPUBLICA CATALANA

MENORCA

 MENORCA I SES FESTES

CIUTADELLA

Una de les illes més boniques i polides com, diuen per aquests indrets, aquests dies  fa  les festes més importants i mes interessants de viure i de conviure, si tens la immensa sort de poder ser invitats i acompanyats per amics i parents autòctons, és un espectacle impressionant, em refereixo, esta clar a les conegudes festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, un lloc que per ses festes augmenta la seva població en una quantitat increïble, son  infinitat  els "forasters" que acudeixen de tot arreu, hi ha mallorquins, catalans, de molts indrets d'Espanya i no podem oblidar l'enorme quantitat de francesos, anglesos, alemanys, italians, en fi, una gran munió de gent de diferents països de distintes cultures i que donen color i ambient festiu a un seguit de festes i actes que sota un rígid protocol es van desenvolupant en pocs. dies.

No vull fer un relat de les festes i actes que es poden gaudir aqueixos dies, tot això ja este explicat de forma prou enterradora i minuciosa en el meu blog, malgrat que si ho voleu trobar este descrit per capítols i és prou prolix i llarg de llegir.

Avui tan sols vull referir-ne al poble de Ciutadella, a les seves gents, a com estimen la seva festa, els que som "forasters" encara que, com jo, enamorats de Menorca, ens és difícil copsar l'estat d'ànim d'una població que, en general viu tot l'any pensant en què vindrà un altre cop la gran festa, la gran gresca, que comença amb el dia del Be, segueix amb els festers, les qualcades dels cavalls, la Missa dels Caixers, l'anada a Sant Joan de Missa, ermita a uns pocs kilòmetres de la Ciutat, les batalles amb avellanes buides, unes quantes tones, que fan la delícia de petits i grans. I que acaben amb el darrer toc de flabiol i sendemà el castell de focs artificials.

Aquestes festes, són inoblidables i ho son per aquells que tan sols les vivim de portes enfora, imagineu el que signifiquen pels ciutadellencs de soca-rel. , de més d'una setmana abans ja preparen, ses madones, els dolços per la gent que ve a la festa, els "macarrons", "pastissets", "coques", "dolces" i els homes preparen el "ginet" la beguda de les festes per excel·lència, una barreja de "gin" i llimonada de la qual cada casa té la seva recepta particular en la qual, com a més important forma la proporció de ca un dels components bàsics. Amb afegitons de menta fresca o de qualcuna altra herba aromàtiques.

La bona gent de Ciutadella, aqueixos dies, obre les portes de ses cases i invita tothom, sigui a un bocí de pa amb sobrassada, o amb "cuixot" o bé qui vol dolços dons uns "macarrons", "pastissets", una bona "dolça" amb "aigo" fresca i rajolí d'anís, però sempre acompanyat del genial vas de ginet ben fred i ofert amb un somriure als llavis. Que la bona gent de Ciutadella és acollidora i amable.

Quasi totes les finestres i balcons s'engalanen amb la bandera de Sant Joan, vermella amb una Creu de Malta blanca al bell mig. És la mateixa bandera que du el Caixer Fadrí durant tots els actes de la festa. Senyera estimada i quasi venerada per tots els ciutadellencs.

I no puc oblidar les "justes" medievals que se celebren en l'anomenat "Pla de Sant Joan" a la colàrsega del Port de Ciutadella, amb jocs de "l'ensortilla", de "rompre carotes" i "galopar abraçats" que s'omple d'una gentada, d'una munió impressionant i que batega com un sol cor al so de la música, al renou dels cavalls i salta i canta com el que són, un poble que, almenys per uns dies, oblida penes i dols i viu apassionadament la sana gresca de la seva gran festa.

BONES FESTES

UN PRESIDENT EMPRENYAT

PER FI. UN COP D PUNY A LA ER TAULA

Finalment       hem assistit, i ja començava a esser imprescindible, al fet que el President de la Generalitat hagi donat un cop de puny a la taula i hagi dit prou, ja n'hi ha prou d'aquest color, ja n'hi ha prou que un 7'4% dels diputats imposi la seva voluntat i estratègia al 46% dels diputats.
Ja n'hi ha prou que gent que tan sols pensen i actuen en el seu propi ideari, què, segons sembla es igual a dir TOT EL QUE NO SIGUEM NOSALTRES, NO TE DRET A EXISTIR. I senyors de la CUP, a la vida no es pot anar així.

I ara exposaré la meva posició: Jo no estic d'acords amb la renúncia del M.H. Artur Mas, crec que era qui liderava tot el procés. No estic d'acord amb el full de ruta signat i que deixa fora de tota possibilitat d'entesa a la resta de l'arc parlamentari, és un full de ruta aprovat, tan sols, per acontentar a la CUP, no perquè fos necessari, a més a més, el resultat de les eleccions va ser clar, no s'havia aconseguit la majoria necessària per tirar endavant tot el procés, mancava, per al cap curt un 2% dels vots, i en aquestes condicions era imprescindible deixar possibles portes obertes per situacions com la produïda amb els pressuposts que han acabat anant a norris.

Ara es presenta una nova oportunitat, amb la qüestió de confiança, anunciada pel President Puigdemont som a temps de rectificar i deixar camins oberts per què altres formacions polítiques, més o menys implicades, si més no amb la independència, si amb el dret a decidir, puguin donar suport al Govern i deixem de ser presoners de la CUP.
Per altre banda no podem oblidar les eleccions al Congres a Madrid i de quin color serà el nou govern de l'Estat, tot això te fortes implicacions en el nostre devanir com a nació sobirana i independent.

Però faríem bé de no deixar-nos arrossegar pels cants de sirena d'aquells que ens prometen i asseguren un referèndum, no siguem ingenus, tot és qüestió de dos simples hipòtesis; si guanyen els que ens prometen aquest referèndum sols poden tenir majoria parlamentaria i formar govern aliats amb qui? Amb el PP? Amb Ciutadans?, amb el PSOE?, qualsevol d'ells ha dit per activa i per passiva que !NO¡ un referèndum per què puguem anar a la independència de Catalunya, per tant fora una quimera. En un altra hipòtesi, podríem creure que aquest partit arribes a guanyar les eleccions amb majoria absoluta i llavors dones el permís per aquesta consulta, sempre assenyalant que faria tots els possibles per aconseguir que no guanyéssim, doncs bé, en aquest supòsit, no creieu que ni el PP, ni C's, ni el PSOE no presentarien un recurs al TC i aquest tombaria la proposta?

I tot això en el millor dels supòsits per a Catalunya, així que penseu bé el vostre vot i no us enlluerneu amb paraules fàcils i boniques que no duen enlloc.

Ara bé, tal vegada fora el nonet escaient per tornar als principis i vull dir a començar de bell nou, vull referir-me a refer aquells punts del full de ruta que van ser acceptats per complaure a la CUP i que ens han dut a on som ara, sense pressuposts, quasi tocat el procés i sense un govern prou fort per poder dur a terme el mandat de quasi la meitat dels catalans.

Esperàvem amb ànsia aquest gest del nostre President, no era possible seguir presoners de diputats, que, almenys en una bona part sols pretenen destruir, tombar, destrossar tot la cosa construïda per la democràcia i per als demòcrates amb la lluita constant contra la dictadura i més tard duent el país a la pau, a la convivència, amb una transició què, alguns van adjectivar com a modèlica i que jo crec que es va deixar moltes coses per fer, encara que en aquell moment, tal vegada no es podia fer gaire més.
Doncs bé, ara ha arribat el moment de tornar una mica enrere i refer tot allò què hem vist no era, o no és bó, S'ha de canviar, en bona part l'anomenat "full de ruta" i substituir-lo per un altre document que, aquest sí, ens dugui pels camins que   ens faran arribar a ÍTACA, deixem-nos de somnis rars i impossibles, el més important és aconseguir la victòria final i per això és imprescindible que ens ho demanin MES DE LA MEITAT dels nostres conciutadans i sense aquesta força, per desgracia, no es pot fer res, tot el que es faci no deixa, en part de ser fer volar coloms.

A més, si us plau, oblideu aquestes idees de cremar-ho tot, aquestes idees de desobediència, aquestes idees de no fer cas del TC; Senyors del Govern, una mica de seriositat i respecte als catalans, partidaris o no de la independència, si no tenim el seny, per altre banda tan nostrat, per fer les coses bé, no anirem enlloc. Penseu-ho-i, mentre no disposem de les eines (majoria del poble català) som dins d'Espanya i per tant hem de ser prou vius, prou intel·ligents, prou llestos per fer tot el necessari sense que a l'Estat espanyol ho puguin desmuntar amb un senzill recurs al TC.

Ànims i amb el nostre President al davant confiem que les coses es faran bé i en be de tots i no me cansarè de repetir, necessitem els vots dels cupaires, però també els d'UDC, tots són necessaris més això no vol dir, de cap manera plegar-se a les seves imposicions.

VISCA CATALUNYA LLIURE

ELS MOSSO

MOSSOS D'ESQUADRA I ESTAT DE DRET

A qualsevol país que es tingui i ho sigui, democràtic en tota l'extensió de la paraula i amb tot el seu significat té l'obligació de respectar a la POLICIA, si no la respecta, quan tingui qualcun problema, de robatori, de pèrdua d'identitat, fins i tot d'ocupació de la seva casa mentre era de viatge, com podrà anar i fer la denúncia procedent si per altra banda considera que la policia són els sos enemics?
Com podem voler crear i gaudir d'una República de Catalunya si no sabem, ni tan sols respectar a qui té la missió de vetllar per la nostra integritat personal, per la nostra seguretat, per la nostra propietat privada, en fi per ajudar-nos a poder viure en pau?

La policia o diguem-ne amb més propietat els Mossos són un cos policial que du ja molts anys al nostre servei, que va tenir una dificultat enorme aconseguir la seva creació i de llavors ençà tan sols sabem explicitar amb tota mena de detalls, amb tota mena de vídeos, amb tota mena d'escarafalls a la premsa, o millor dit, a determinada premsa aquelles situacions en què determinat policia s'ha excedit en les seves funcions, que, evidentment ha de ser castigat amb tot el pes de la llei, però sense ser jutjat, a priori, per la premsa i la televisió. Ah i no oblidem que quan un Mosso atura un vehicle i el seu conductor va begut, no sols li fa un bé a aquella persona, també el fa a qualsevol de nosaltres que podríem perdre la vida per la negligència que podria existir si no l'hagués detingut. La nostra policia, els Mossos, no seran mai a gust de tothom, és evident, ja que aquells que gaudeixen provocant-los. Tirant-los-hi tota classe d'artefactes, pedres, llegiu, deixalles, aquests que tomben i cremen contenidors, que alguns polítics els defenen i diuen que els violents són els Mossos, a tots aquests no els hi agradarà mai com actuen i, ni tan sols, la seva existència.

Però a les persones que es comporten cívicament, a les persones que els respecten, a les persones que volem viure en pau, a les persones que volem defensar les nostres propietats, als que defensem la democràcia i estem en contra de tot signe de violència tant física com verbal, aquests sí que volem que els Mossos patrullin per les nostres ciutats i pobles i garanteixin els valors democràtics i quan sigui precís i necessari actuïn amb la força escaient i dic força, que no violència fins a eliminar els brots de violència, aquí si, violència, d'aquells que són, per definició anti-sistema i violents.

És a dir, si volem un país sa, un país lliure, un país democràtic, llavors comencem per respectar les nostres Institucions, la Generalitat, el Govern, el Parlament, els Alcaldes, els Jutges, i naturalment, els Mossos i fem fora tot allò que sigui incompatible, amb els fets, no amb les idees que totes són respectables.

Si tots contribuïm amb la mida de les nostres forces, podrem aconseguir el que una gran part dels catalans volem i que és la independència de la nostra pàtria.

VISCA CATALUNYA LLIURE