DUBTES?
ENGANYS? CLAVEGUERAS?
Cada dia que passa ens
trobem amb un nou entrebanc, però lo pitjor és que algun d’aquests entrebancs
venen de la nostra pròpia trinxera i això si que és imperdonable, no podem
admetre, de cap manera donar la raó al Govern de Madrid, ni al PP, ni a C’s ni
al mateix PSC/PSOE. Com va dir Aznar, ja ens barallarem entre nosaltres i se solucionarà
el problema i això està prenent forma molt perillosament en les converses o
negociacions dels que som independentistes.
Senyors diputats electes de
Junts per el Si i de la CUP o afegiria també els de Catalunya si que es pot,
deixem–nos de ximpleries, de les mal anomenades coherències i aprofitem el que
tenim i, en especial, el moment que vivim, ara es tracta d’aconseguir la independència
del nostre país, d’assolir la possibilitat de proclamar la República Catalana,
això és lo més important i per això hem de sumar esforços, hem de deixar de
banda velles rancúnies, s’ha de tenir sentit d’Estat i sembla que alguns, per
la seva nul·la experiència política, no son sempre a la alçada que haurien de
tenir, no podem prefixar qui ha de ser el President de la Generalitat, per
favor, si es tracta d’un President per un màxim de 18 mesos, dons aprofitem el
que tenim, no llencem a la brossa allò que és vàlid, aprofitem-ho. Si és
necessari cerquem una fórmula que ens permeti a tots dir que cerquem el be del
país i res mes. Deixem per les següents eleccions, aquestes si, al Parlament
constituent de la República Catalana, totes aquestes rancors, ressentiments, que
nos ens deixen veure mes enllà del nas i llavors ja ens barallarem per
aconseguir els escons de cada partit i defensar tant com sigui precís i
necessari el model polític, social, econòmic, docent, sanitari, en fi, el que
volem ser, però EN EL SEU MOMENT. Parafrasejant el nostre himne diria: Ara es l’hora catalans, ara és l’hora d’estar
alerta. I oblidar, millor dit, deixar de banda momentàniament les nostres diferencies
ideològiques i fer país.
Oblidem, per un moment, o
pensem amb la ment clara, si el que està passant amb els jutjats, amb els
embolics judicials, amb els escorcolls que se saben amb un mes d’antelació, per
part de determinats diaris, i son dignes d’una pel·lícula americana sols
manquen que apareguin els SWAP americans, pensem que tot això pot tenir una
part, tal vegada, de veritat. Ja ho esbrinarem o ho faran els jutges i si es possible
els jutges de la República Catalana i si hi ha motiu dons qui l’hagi fet que la
pagui i retorni el que s’hagi apropiat indegudament, però ara, tenim motius per
deixar fer a la justícia espanyola, manada, al menys en el que te a veure amb
els fiscals, per part del Govern espanyol i no oblideu que ara és el PP, però
pot ser el PSOE i pensen igual.
Les clavegueres de l’estat
espanyol son molt pudentes però encara que mal dirigides i amb errors de d'embalum,
a fi de comptes fan el mal que han cercat i molta gent se les creu, és la frase
“difama
que algo queda” tan utilitzada per alguns dels partits actuals que ho
fan sense ni posar-se vermells.
Avui he sentit, perdoneu, he
tingut la paciència, de escoltar el “míting”, perdó, conferencia de premsa del
Sr. Mariano Rajoy. A part de haver fet un míting de lo bons que son els del seu
partit, ha aconseguit dir en mitja hora la quantitat més gran de mentides que
mai s’han dit en un acte com aquest, i les diu sense immutar-se i fins i tot se
les creu. Per exemple i sense més importància, els jubilats no hem perdut res,
no ens han congelat les pensions, no vull dir res més, cadascú que pensi si li
han tocat el crostó i accepti que aquest home digui que ens han augmentat les
pensions i rebaixat els imposts, fins i tot els del proper any 2016. Que estan
creant empleo i que enguany seran uns 600.000 els que hauran sortit de l’atur.
En fi mentides i més mentides.
També ha parlat de Catalunya
i com sempre, mentint, diu que està obert al diàleg però, això si, ni sentir-ne
a parlar de lo que ell diu les Lleis, ni sentir-ne a parlar de concert econòmic,
ni sentir a parlar de referèndum, tampoc vol parlar de la reforma de la
Constitució, dons de que vol parlar, de futbol que sembla que li agrada? Home s’ha
de tenir una mica més de seriositat, que vostè es el President del Govern d’Espanya.
El que si que li reconec és
una certa habilitat per aconseguir que les preguntes dels periodistes que hi
havia a la roda de premsa siguin , tan sols, las que ells ja du preparades les
respostes i s’ha vist ben clar, ell ha donat la paraula a qui ha volgut i ha
respost, prèvia mirada a un paper, allò que ja tenia previst, no fos cas que
tornes a la famosa “y Europa?”
Be amics ja veieu com estan
les coses, jo sols demanaria que, tots plegats féssim una mica més de força per
aconseguir la unitat que ens fa falta i tirem endavant un nou govern “provisional”
per arribar al Parlament constituent.
VISCA
LA REPUBLICA CATALANA
