ES L’HORA DELS ADÉUS
Sembla que ha arribat l’hora
de dir adéu a Espanya, quan sentim les diverses propostes electorals, dels
partits, la veritat és que cada cop crec que som més prop de dir com Joan
Maragall:
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora ?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
A comptes de sentir cants de
sirena com va fer en David Cameron a Escòcia, després no els ha complert. Però va
ser prou llest per entabanar els suficients votants
escocesos per aconseguir que guanyes el no. Aquí no, aquí sols saben donar
lliçons d’història “España es la nación más antigua del mundo” dixit Margallo-
Sortireu de la UE i passareu a ser el país més pobre del mon. Intenten pressionar
els mandataris com Obama, Cameron, Merkel, perquè diguin que ens fotran fora d’Europa.
Li fan fer un paper d’estrassa Felip VI, sols cal veure la cara que feia a les
fotos amb el President Obama.
I no son prou intel·ligents per afluixar la soga
que tenim al coll i intentar, d’una manera astuta, amb prometences que
ja sabem que no complirien però què, tal vegada, aconseguirien engalipar a més
d’un indecís, però son tan inútils que no se’n adonen del camí a prendre i cauen
un i altre cop en el discurs de la por que ja no se’l creu ningú.
Un altre camí semblant i no
per això millor es el què segueixen fent lleis a mida, transformant el Tribunal
Constitucional, de arbitra en un simple tribunal de castic de infraccions, com
si la seva feina fos simplement penar les infraccions de transit. Es de ser
ximples.
I la seva gran arma, que la
diuen, vaja tenen la cara dura de dir-la en els fòrums internacionals, EL
DIÂLEG, han tingut la barra de dir que son el govern més dialogant de Europa.
Sr. Rajoy, dialogar vol dir, segons la RAE, “hablar en dialogo” i no en monologo
com vostè sempre proposa. Dialogar significa, al menys en el Diccionari català “Parlar
entre dues o més persones” i si cada cop que se li proposa parlar, sols sap dir
que aplicarà la Llei, i que no es vol moure ni un mil·límetre, dons no hi ha
diàleg possible.
Es converteix en un mur, en un frontó i això, Sr. Rajoy NO és
diàleg. I no sigui tan barrut de dir als seus “amics” europeus que vostè vol dialogar.
Això no és admissible
Tots sabem, que els catalans
no som ximples, que el 28 de setembre, si guanyem els partidaris del “SI” no s’instaurarà
ipso facto, la independència, es
tracta de guanyar per poder iniciar un procés que dugui a la consecució d’aquest
fet.
Què obligui al Govern espanyol a acceptar l’inici de converses amb aquest
fi
Què comenci a obrir negociacions amb les Institucions de la UE per seguir
dins de la Unió.
Què, i això és molt important, és puguin establir uns
sistemes, unes condicions per repartir el deute d’Espanya, que no oblidin que el
deute és del Reino de Espanya” i que per tant o s’arriba a un acord o
el paga, si pot, tot sencer Espanya. Per tant serà totalment indispensable, ara
si, dialogar, parlar, negociar. Encara que espero i desitjo que al cap de pocs
mesos, dos o tres, vostè ja no sigui el President del Govern espanyol. I enfront
tinguem persones més intel·ligents, amb més ma esquerra, millor dotats per
negociar que vostè i tots els seus ministres.
Axis és que no intenti fer
més por, jo seguiré tenint familiars, amics, coneguts a Espanya i seguiré interessat
per la cultura espanyola i seguiré parlant en castellà a qui m’ho demani, però
al menys, se que la meva cultura, la meva llengua, les meves costums i
tradicions seran respectades. Encara que li sembli impossible jo soc fill de
pare català, de mare andalusa, i d’avis andalusos i no m’avergonyeixo, però per
el damunt de tot soc català, tinc filles i nets catalans i la meva família també
hi han andalusos, illencs, en fi que no necessito amagar-me de res, però si que
li dic ben clar NO VULL SER ESPANYOL, en les condicions que voldria vostè i els
seus ministres i companys de partit que ho fos.
Una vegada més li dic amb
tota sinceritat:
Adéu, Espanya!
