ELECCIONS A LA UNIO EUROPEA

ELECCIONS EUROPEES

Finalment ja s’han acabat els mítings, les bravates, els estirabots, el “tu més que jo” i l’inacabable seguit de mitges veritats, quan no de mentides que es diuen en campanya electoral.

Tots els partits, tots els candidats, sense distinció de cap classe, es permeten dir i prometre les bajanades més estrafolàries que podem imaginar, doncs bé, tot això ja s’ha acabat, fins a les properes  eleccions no tornaren a sentir i a suportar i sofrir, els molts i molts “anuncis obligatoris” i no oblidem què, també s’hi afegeixen partits? o el que siguin que no tenen més ocasió en tot l’any que aquest per mirar de sortir a la televisió i radio públiques, ja que son “espais gratuïts” i per tant s’han d’aprofitar. Bé Tot això s’ha acabat.

I què queda a partir d’ara?

Dons queda què sigui quin sigui el resultat de les urnes, tots han guanyat, això és el què passa sempre, però aquesta vegada, en part, no ha estat axis, vegem:

El PP ha guanyat les eleccions a Espanya i estan molt cofois, però no diuen que han perdut 8 escons i han perdut més de 2.600.000 vots respecte a les mateixes de l’any 2009, amb l’agreujant de què a Catalunya, la seva “franquícia” el PPC ha baixat a la cinquena posició amb un percentatge de vots del 9,8% i una davallada de més de 108.000 vots. ¡I aquests son els que diuen que han guanyat i que el President Mas s’ho a de fer mirar!

El PSOE, te un altre problema, a més de haver perdut les eleccions sense cap excusa, i evidentment 9 escons, també ha perdut al voltant del 2.600.000 vots respecte a les mateixes eleccions de l’any 2009, també el anomenat Partit Germà, (PSC) ha sofert una davallada històrica, seguint el procés que es va iniciar quasi amb la entrada com a màxim dirigent del Sr. Pere Navarro, ha aconseguit ser la tercera força, (era la primera) amb una pèrdua de vots de més de 350.000, és a dir, més o menys el 50% del seu electorat. I Com a conseqüència de tot això, el seu valedor i Secretari General del PSOE, el Sr. Alfredo Pérez Rubalcaba, ha presentat la seva renuncia.

I fins ara tan sols he parlat dels dos principals partits espanyols i que, a més a més, tenen presencia a Catalunya.

Bé, el tercer partit, ICV, ha guanyat un grapat d’escons de 2 a passat a 6 i el seu percentatge ha passat del 3’7% al 10%, però, esta clar que la distancia amb als partits majoritaris es evident. Encara que es de ressaltar l’augment de vots que ha estat de quasi 1.000.000. lo que vol dir alguna cosa respecte al descontentament del país en general.

A partir d’aquí venen una sèrie de partits i partidets que veuen com un gran triomf el sol fet de entrar a formar part dels 751 escons del Parlament, encara que sigui amb un, dos o tres o pocs més diputats.

I ara parlarem una mica dels resultats al nostre país, a Catalunya, ja que tenen poc a veure amb els resultats globals de Espanya, com a circumscripció única, ja que, per començar a Catalunya va ser el “país” amb un major percentatge de participació, no tan sols d'Espanya, de tota Europa, amb el 47’6% , vers el 45’8% de tota Espanya, inclosa Catalunya, (lo qual fa pujar el percentatge de Espanya,) i el 43,11% al total de la UE.

Doncs bé a Catalunya ha guanyat ERC, amb un percentatge que quasi triplica l’obtingut en altres eleccions, no es possible comparar ja que l’any 2009 va anar en coalició amb altres partits. Però, el cert es que ha aconseguit un 23’7% amb un total de 594.000 vots, seguit, molt de prop de CiU que aconsegueix un 21,9% amb un total de 548.000 vots.

Ha molta distancia trobem el PSC, del que ja hem parlat i que queda amb el 14,3% molt lluny del 36% del 2009, i no en parlem del PPC que amb un 9,8% quasi no es veu.

Punt i apart es l’increment, molt notable de ICV-EUA, que ha passat del 6,1% del 2009 al 10,3% actual amb un increment de vots de al voltant dels 140.000 vots.

C’s ha quedat amb un 6,3%, sense més comentari ni possibilitat de comparació ja que l’any 2009 no van aconseguir res.

Un estudi interesant per nosaltres, els defensors de la independència, es que si sumem els resultats de les tres forces parlamentaries que han concorregut a aquestes eleccions, es a dir: ERC, CiU i ICV-EUA, ens dona un resultat del 55,9% del total, es a dir: què més del 55% del poble de Catalunya, vota per el dret a decidir i, a aquest percentatge i hauríem de sumar el que hagués pogut aconseguir la CUP que no s'ha presentat.

Tots sabem que a Madrid, es a dir, al Govern de Espanya, volien, desitjaven, somniaven, amb una derrota sense pal·liatius del President Artur Mas i aquesta no s’ha produït. Es cert que ha guanyat ERC, però el propi Sr. Mas, després de acceptar i felicitar a ERC i al Sr. Oriol Junqueras, va dir que el procés seguia endavant i què ni un sol pas enrere. Per tant hem de suposar què el què vol dir és què la consulta és celebrarà el 9 de Novembre i de forma legal, sempre sota el seu lideratge, i amb les armes, democràtiques de que pugui disposar.

Per tant, jo crec que el Sr. Rajoy ha de tenir en compte els resultats a Catalunya i deixar-se, d’una vegada, de tan fer-se l’orni i pensar que ja arribarà el moment en que els catalans ens barallarem entre nosaltres i llavors: PROBLEMA SOLUCIONAT i això, com es demostra amb els resultats, no passarà.

També han de prendre bona nota a Brussel·les, ja que hi ha una sèrie de raons que aconsellen que prenguin bona nota del que diem els catalans:

-      El percentatge de participació mes alt de la UE, 47’6%

-      Quasi el 56% dels catalans volen poder votar el seu destí.

-  Què més de 1.400.000 catalans van votar ahir a favor d’aquesta consulta/referèndum.

-      Que els partits contraris es van quedar amb un escàs 30%

Per tot això val la pena què s’ho pensin i repensin bé abans de continuar amenaçant amb la sortida de la UE, en tots el mals que ens desitgen el Govern Espanyol i els seus seguidors. I què vegin què som un poble pacífic, democràtic, europeu, amb més de 1.000 anys d’història, amb un Parlament que és el més antic d’Europa i que tot això no es pot llençar per l’aigüera, perquè el President del Govern de Espanya no ho vulgui reconèixer, ni tan sols parlar-ne.

Bé, fins aquí, son les meves impressions dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu, encara que no vull deixar passar un, jo el considero axis, greu problema que s’ha presentat en el sí del Parlament Europeu, hem deixat, entre tots els europeus, entrar a dins uns sèrie de partits contraris a la UE, es a dir, com va fer constar un dels polítics anglesos, si no me falla la memòria,  “hem deixat entrar la guineu al galliner” i això es com ficar un Cavall de Troia dins del Parlament.

 Bona espera a tots (a la independència).

 VISCA CATALUNYA LLIURE

    

COMPLIR LA LLEI, SR. RAJOY?

COMPLIR LA LLEI, PERÒ TOTS

El President Don Manuel Rajoy Brey, tan sols sap dir que ell NO POT DEIXAR DE COMPLIR LA LLEI i per tant no pot ser obligat a autoritzar res que sigui contrari a la mateixa. Fins aquí estic d’acord amb ell, un President del Govern d’un país, no pot, de cap manera incomplir la Llei que va jurar, o prometre, en el seu dia, que respectaria i faria complir.

Però, jo veig que, segons sembla hi deu d’haver lleis de primera i de segona categoria, ja que ni han que no es compleixen, ni tan sols per el màxim garant de la Constitució. M’explico: Quan de temps fa que no es compleix la Llei que ordena i mana el pagament a Catalunya de la liquidació de 759 milions de euros per inversions no executades d’acord amb la disposició tercera de l’Estatut de Catalunya en el exercici del 2008 i que segueix sense ser complida. “Aquesta de de ser una de les lleis de segona categoria”

Amb paraules del propi Sr. Rajoy, direm que la Llei es per complir-la i per tant, el que ha de fer el Govern espanyol es complir la Llei i revisar el finançament autonòmic.

La llei, que tant preocupa i ocupa al Sr. Rajoy, estableix que a dia 1 de Gener de 2014 havia d’entrar en vigor la reforma del finançament autonòmic que, per Llei, ha de ser revisat cada 5 anys, que finalitzaven, respecte a la situació actual, el 31 de desembre de 2013. Doncs bé, també deu de ser una Llei de segona categoria, a hores d’ara, no sols no ha entrat en vigor cap revisió, sinó que, ni tan sols, s’han iniciat els tràmits i les converses per fixar-lo i per el que sembla, la cosa va per llarg, ja que el mes calent es a l’aigüera i els Sr. Ministre Montoro, no vol ni sentir-ne a parlar del tema. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?.

Vostè te a Barcelona una Delegada del Govern, la Sra. LLanos de Luna, que posa especial èmfasi a que tots els Ajuntaments tinguin en lloc preeminent la bandera espanyola, cosa que, efectivament es obligatòria per Llei, ara be, també per llei es obligatori que en els edificis, casernes de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, hi figuri la bandera catalana, per si no ho entén, la senyera, segons l’article 4.2 de la Constitució Espanyola, que suposo que se la sap de memòria, i també a la Llei 39/1981 de 28.10.81 en el seu article 3.1 “La bandera de las Comunidades Autónomas debe ondear juntamente con la Bandera de Espanya en todos los edificios  Civiles del ámbito territorial de aquella, al igual que las enseñas de los ayuntamientos...” Y aquesta llei no es compleix Sr. Rajoy o es que també son Lleis de segona categoria. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?.

En els darrers 3 anys hi ha 35 sentencies del Tribunal Constitucional donant la raó a la Generalitat de Catalunya i que, sistemàticament totes elles han estat incomplertes de forma total o parcial. Com per exemple el tema de les beques per els estudiants, o els programes d’integració de immigrants, els ajuts a les activitats culturals, les xarxes ferroviàries, etc. I tinc entès, per el que vostè proclama sempre als quatre vents, que les sentencies del TC son per ser complides i vostè i el seu Govern no ho fan. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?

 Com pot veure, Sr. Rajoy, vostè també incompleix la Llei i no passa res, es que hi ha lleis de primera i de segona, es a dir les que interessen a vostè o el seu govern i les que son d’interès per la Generalitat de Catalunya i els catalans.

I podem passar a un altre tema, el seu Ministre Sr. Fernández Díaz, te un interès especial en defensar tot allò que pugui menyscabar, per poc que sigui el prestigi, o lo que ell considera prestigi de tots aquells que pertanyen al seu partit, ho hem vist en moltes ocasions, darrerament en la criminal mort de la Sra. Presidenta de la Diputació de Lleó, ha estat oportuníssim i ha actuat amb una celeritat dignes de encomi amb aquests personatges, brètols, que s’han permès de forma barroera i jo diria que fins i tot delictiva insultar la memòria de la persona assassinada, la Sra. Carrasco, en les xarxes del twitter. Però ja m’agradaria a mi que tingues la mateixa celeritat per perseguir i detenir aquells que en les mateixes xarxes hi escriuen coses com:

I això Sr. Rajoy no ha de ser perseguit?, això no es incitació a la violència? Això no hauria de ser denunciat d’ofici per part del Ministeri del Interior? Dons es veu que no. Ja hi tornem a ser, hi ha Lleis de primera i de segona categoria.

Igualment, quan van ser insultats, denunciats en fals, amb pretesos documents de haver tret capitals il·legalment, cosa reconeguda que era falsa per part del Director del diari que ho va publicar, que, segons sembla va ser, presumptament, preparat i falsificat per la UDEF que depèn del Sr. Ministre i evidentment, en darrer lloc a vostè mateix. Doncs, de tot això no s’ha fet res, no hi ha hagut cap denuncia als jutjats, ni cap imputació, ni res de res. Això es complir la Llei Sr. Rajoy?

Ja se que de tot això a vostè ni tan sols li arribarà, i, si li arribes, en faria cas omís, però no oblidi que algun dia hi haurà justícia a les urnes i ja veurem com queda els seu partit i vostè mateix.

VISCA CATALUNYA LLIURE  

  

Es el que tan sols podem dir, per ara.

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

Be, ja hi som de nou, ara, el proper 25 de maig, ens tornen a cridar perquè anem a votar per escollir els parlamentaris que viuran del xollo del Parlament Europeu, cobrant sous, dietes i altres prebendes i no havent de pagar impostos. Aquest es, de debò, el panorama. Encara que com podreu veure, si teniu la paciència d’acabar de llegir-me, crec que podria ser una manera d’aconseguir més possibilitats per guanyar la nostre lluita i, tal vegada, sortir de l’atzucac en que ens volen ficar a Madrid.

Aquestes eleccions, a la nostre terra, es converteixen, com sempre en tots en contra d’un i a més a més, no som capaços d’arribar al més mínim acord per aconseguir el que més interessa, el dret a decidir.

Fixeu-vos que tan sols ens parlen de:

JAVI LÓPEZ (PSC-PSOE) “Cal mantenir l’equilibri pressupostari, però relaxant l’objectiu de dèficit”  Sàvies paraules, si senyor, i, si no es molèstia, això com ho faran amb els parlamentaris que aconsegueixin, en total, per Espanya, en son 54 i s’han de repartir entre varies forces polítiques. No ho veig gaire clar.

RAMON TREMOSA (CiU).  Al combinar el rigor pressupostari amb les polítiques de cohesió social, com als països nòrdics” Ja m’estaria bé, si ho aconseguís, però , amb molta sort serà ell solet o com a molt amb un altre company, els que hauran de defensar aquestes prometences.

SANTI FISAS (PP) “Per bé o per mal sóc l’únic candidat que no donarà suport a la UE al dret a decidir” Molt  bé, ja ho tenim clar, a Catalunya ni un vot, al menys dels que no siguin del PP.

ERNEST URTASUN (ICV-EUiA) “La consolidació fiscal a què donen suport PP, PSOE i CiU va a un ritme suïcida”  La veritat es què no sé ben bé que vol dir aquest senyor, suposo que, si arriba a treure un escó aclarirà aquestes paraules tan críptiques. I com sempre ficant CiU per el mig encara que no vingui a compte.

JOSEP MARIA TERRICABRAS (ERC) “Hem d’aconseguir un manifest del Parlament Europeu pels principis democràtics”. Si senyor, i per això, per tenir més força, no accepteu anar junts amb CiU, per poder tenir algun que altri escó més. Bona tàctica.

Per altre banda el Govern espanyol, es limita a dir que s’ha de fer pedagogia de les eleccions europees i que s’ha de “convidar els espanyols a participar en unes eleccions decisives per a la seva vida”.  ¡Caram! Ja ho veieu, aquestes eleccions poden canviar el rumb de les nostres vides, el Parlament Europeu, que la veritat es que no sap em ben bé que fa, ja què totes o quasi totes les decisions verdaderament importants, es prenen a la Comissió de Brussel·les, al Banc Central Europeu,  a Alemanya (Sra. Merkel) o al FMI amb la Sra. Lagarde. Es a dir: la famosa TROIKA.

El inefable Sr. Duran diu: “Més enllà de parlar del dret a decidir, que n’hem de parlar i en parlarem, hem de parlar també de temes europeus, que s’han debatut i es continuaran debatent al Parlament Europeu” Es a dir, del dret a decidir en parlarem, bé ja es important que un polític unionista, o al menys no independentista digui que s’ha de parlar del dret a decidir i que, pesi a que ell no és candidat, suposo que donarà instruccions perquè això es faci i a més a més, no en dubto, que amb moltes gener d’aconseguir-ho.

Per la seva banda, el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, encara que sembli que no te res a veure amb les eleccions de que parlem, si que diu i amb clau una mica de segon pla, però dedicades al Govern Espanyol i al PSOE, que se sent escèptic sobre que el Govern espanyol faci una oferta a Catalunya en l’actual procés sobiranista. Posa en dubte que el PP i el PSOE siguin capaços d’arribar a un acord per oferir una “oferta atractiva i creïble”  a la societat catalana, però que en el supòsit que finalment ho fessin s’hauria de sotmetre a referèndum i afegeix “Hem arribat tan lluny que la decisió final l’ha de prendre el poble de Catalunya i només ho pot fer a les urnes”

Com es pot veure, no te res a veure el que diuen a la resta d’Espanya del que es diu a Catalunya, el Sr. Rajoy ho ha deixat ben clar, a Saragossa va demanar el vot “per tirar Espanya endavant i que un vot per el PP no és un vot partidista, sinó un vot a favor dels interessos d’Espanya” I com el que no diu la cosa, va afegir: “les eleccions no son qualsevol cosa i per això no es pot jugar amb el vot, a fer un pessic a un partit amb el vot” (la redundància amb la paraula vot, es seva) A més a més, les raons per votar son al PP son que, la evolució de l’atur es bona com ara i que, al maig i al juny, portaran bones noticies. Es a dir ja ha parlat el profeta, mentider compulsiu.

La meva opinió es que, pesi a tot lo abans dit, es IMPRESCINDIBLE ANAR A VOTAR, aquesta vegada més que altres, ja que ens hi juguem que a Brussel·les, no hi hagi cap mes veu que les del PP i del PSOE i necessitem de forma imperiosa, què, al menys, persones com en Tremosa, Terricabras, Maragall, puguin defensar al Parlament Europeu el dret a decidir dels catalans i, si s’escau, la independència i la futura incorporació a la UE, passant per un període d’adaptació, però sense oblidar que ja som ciutadans europeus i això s’ha de respectar.

Si no anem a votar, per pocs que i vagin, guanyaran el PP i el PSOE, i ens quedarem amb un pam de nas. La importància d’aquestes eleccions i de qualsevol altre es aconseguir un percentatge d’abstenció el més petit possible, ja què, per poca gent que hi voti, sempre trauran el resultat aquells que hagin votat. M’explico? Vull dir que si en un supòsit inversemblant, anessin a votar tan sols 100 persones a Catalunya i es repartissin els vots hipotèticament: 30 CiU, 25 ERC, 15 PSC, 10 PP, 9 IU, 6 C’s i 5 CUP, ja seria suficient per formar el Parlament amb els 65 escons. Per tant, l’abstenció no serviria de res. Evidentment que tindria altres conseqüències, de tipus sociològic, però tan sols volia fer ressaltar el fet que igualment guanyen o perden els mateixos i que la abstenció te poc a dir.

No oblideu que la campanya del PP, Alicia Sánchez-Camacho, Fernández Diaz, Fisas, etc. tan sols es mou en atacar el President Mas, sembla que la cosa no va amb el Parlament Europeu, es tracta de intentar aconseguir que els catalans rebutgem CiU i el President, i si pot ser, que quedin enfrontats amb el Sr. Oriol Junqueras, amb lo qual, creuen ells, que eliminaran el “verí” de la independència.

Tampoc podem oblidar el inefable i agredit Sr. Pere Navarro, es veu que el mastegot, que diu ell, va rebre (no hi ha cap prova encara), va ser d’una senyora independentista, i es un exemple de lo malament que ens tractem els catalans entre nosaltres, i les nostres famílies, amics, veïns, etc. doncs el clima de crispació que viu Catalunya fa que els “unionistes” no puguin sortir al carrer, sota la por de rebre alguna que altre malifeta. Al menys això diuen ells. I, de passada atacar CiU, encara que no sigui al guió.

Tampoc podem oblidar que un partit, ICV-IU, que diu que defensa el dret a decidir, ens porta a Santa Coloma de Gramenet, el seu líder d’Espanya, el Sr. Cayo Lara i que en el seu discurs deixa anar alguna que altra perla, dient bajanades com “que CiU forma part del bipartidisme que és el que aplica les retallades i garanteix el pagament als creditors del deute”  No sabia que CiU tenia tan poder.

Axis es que, amics, anem a votar el dia 25 de maig, cadascú a qui vulgui i cregui convenient, però no us quedeu a casa.

No deixa de ser un pas, petit, però un  pas més en la nostre lluita per la dignitat i la independència del nostre poble.

VISCA CATALUNYA LLIURE

I

COM UN NOU PAIS DE LA UNIO EUROPEA.