ARA ES
L’HORA CATALANS
Avui, he rememorat, els esdeveniments del
passat dijous, ve esser un dia d’emocions molt fortes, El President de la
Generalitat, el nostre President, ha fet l’anunci solemne de la pregunta i la
data de la consulta/referèndum que es vol fer per saber si els catalans volem
seguir a Espanya o be volem ser, per fi, independents.
La pregunta proposada i acceptada per la
majoria dels partits del Parlament que son a favor del anomenat dret a decidir,
es a dir: CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, amb un total de 87 diputats, ha estat
producte d’un consens en el que tots, han cedit alguna cosa en be del nostre
poble.
Segons ha explicat el molt Honorable
President, la pregunta consta de dues parts encadenades i son:
Vol que Catalunya esdevingui
un Estat?
SI
NO
i si es que SI
Vol que sigui un Estat
independent?
SI
NO
M’ha semblat la pregunta perfecte, ja que tan
poden votar els que volem ser independents, com els que no ho volen ser, com
els volen que sigui un estatus diferent però no independent. Es a dir: POT
VOTAR TOTHOM. I per el que hem anat sabent per diferents polítics i analistes
de la política, sembla que ha tingut una part molt important la postura del
President i la generositat de la resta de formacions polítiques. Amb això han
donat un cop de porta als nassos a tots aquells que a Madrid i el seu entorn
creien i desitjaven que les diferencies dels partits catalans serien tan fortes
que elles soles desfarien el “problema” al no posar-se d’acord.
Avui, a La Vanguardia, hi ha un article
d’opinió sota el títol “Un altre convulsió epilèptica” en el que el periodista
José Antonio Zarzalejos Nieto, nascut a Bilbao el 1954 i fill de D. José
Antonio Zarzalejos Altares que va ser Gobernador Civil de Vizcaya i Fiscal del
T.S. i germà de D. Francisco Javier Zarzalejos, Secretario General de
Presidencia en el Govern de José Mª Aznar i Secretari General de la Fundació
FAES,(To això, tan sols per indicar una mica quin pot ser el seu pensament polític) doncs be, aquest senyor, entre d’altres inexactituds es permet dir, “un procés al qual estan incorporades amb
desgana dues de les cinc forces polítiques que el van subscriure (Unió i ICV)
“sic” i que totes juntes no representen ni
els dos terços del Parlament de Catalunya i la transversalitat del qual és
impostada perquè a la foto de la galeria gòtica del Palau faltava la
representació de gairebé la meitat de la ciutadania catalana” Es allò de
mentir i intentar que no es noti gaire. Veiem: Es veritat que no arriben als
dos terços del Parlament, però no me negarà que el percentatge que manca ES
MÍNIM ja que representen el 64,44% i per tant, tan sols que tres diputats dels
que no s’hi troben be al PSC, que hi son, a la propera votin SI i ja hi hauran
els dos terços.
La segona veritat a mitges és quan diu que mancava la representació de
la meitat de la ciutadania catalana, gran error, sols hi faltava el 35’56% dels
diputats, el que està molt lluny de ser “gairebé la meitat”. Una mica més de
serietat Sr. Zarzalejos, que sembla la senyora Camacho amb allò de la majoria silenciosa).
I seguint amb la seva enverinada prosa
segueix dient “No es cert que el
secessionisme català no hagi tingut cap altre opció que ser-ho. El PSOE i el
PSC li han plantejat un espai per impulsar la reforma de la Constitució i s’han
formulat terceres vies sistemàticament menyspreades, tant a Madrid com a
Barcelona” Aquí torna a, subtilment, a amagar part de la veritat. Es que no
recorda les paraules del Sr. Rubalcaba dient que s’havia de fer una reforma de
la Constitució, però que mai hi hauria la possibilitat del referèndum per a la
Independència, per tant, la reforma quedava ja, d’entrada, minvada d’allò que
més demanàvem els catalans.
Per altre banda seria interesant que tant el
Sr. Rajoy, tan constitucionalista ell, i tan amant de les Lleis, es llegís el
BOE del 1977, pàgina 10733, que diu:
Por
cuanto el día
28 de septiembre de 1976, el Plenipotenciario
de España, nombrado en buena y debida forma al efecto, firmó en Nueva York el
Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos,
Vistos y examinados los
53 artículos que integran dicho Pacto Internacional,
Oída la
Comisión de Asuntos Exteriores de las Cortes Españolas, en cumplimiento de lo
prevenido en el artículo 14 de su Ley Constitutiva,
Vengo en aprobar y ratificar cuanto
en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico,
prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente
en todas sus partes, a cuyo fin, para su mayor validación y firmeza, mando
expedir este Instrumento de Ratificación firmado por Mí, debidamente
sellado y refrendado por el infrascrito Ministro de Asuntos Exteriores.
Dado en Madrid a trece de abril de mil
novecientos setenta y siete.
JUAN CARLOS
El
Ministro de Asuntos Exteriores,
MARCELINO
OREJA AGUIRRE
PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS CIVILES
Y POLÍTICOS
Los Estados Partes en el presente Pacto,
Considerando que, conforme a los
principios enunciados en la Carta de las Naciones Unidas, la libertad, la
justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad
inherente a todos los miembros de la familia humana y de sus derechos iguales e
inalienables,
Reconociendo que estos derechos se
derivan de la dignidad inherente a la persona humana,
Reconociendo que, con arreglo a la
Declaración Universal de Derechos Humanos, no puede realizarse el ideal del ser
humano libre, en el disfrute de las libertades civiles y políticas y liberado
del temor y de la miseria, a menos que se creen condiciones que permitan a cada
persona gozar de sus derechos civiles y políticos, tanto como de sus derechos
económicos, sociales y culturales,
Considerando que la Carta de las
Naciones Unidas impone a los Estados la obligación de promover el respeto
universal y efectivo de los derechos y libertades humanos,
Comprendiendo que el individuo, por
tener deberes respecto de otros individuos y de la comunidad a que pertenece,
tiene la obligación de esforzarse por la consecución y la observancia de los
derechos reconocidos en este Pacto,
Convienen en los artículos siguientes:
PARTE I
Artículo 1
1.
Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este
derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su
desarrollo económico, social y cultural.
2.
Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus
riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de
la cooperación económica internacional basada en el principio de beneficio
recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podría privarse a
un pueblo de sus propios medios de subsistencia.
3.
Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la
responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en
fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y
respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las
Naciones Unidas.
PARTE
II
Artículo
2
1.
Cada uno de los Estados Partes en el presente Pacto se compromete a respetar y
a garantizar a todos los individuos que se encuentren en su territorio y estén
sujetos a su jurisdicción los derechos reconocidos en el presente Pacto, sin
distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de
otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o
cualquier otra condición social.
…/…
Crec que està prou clar i esta signat per el Ministre
d’Assumptes Exteriors i ratificat per Sa Majestat el Rei Joan Carles I.
Tot això be a que ja
comencem a estar tips de les negatives sistemàtiques del Gobierno Español, es a
dir, de Rajoy i sus adlateres. De
personatges com el Sr. Alonso que es permet fer conyeta amb que “ho demanem al
TIO”.
Està vist que encara
no han entès res, ni Rajoy, ni Cospedal, ni Saenz de Santamaria, ni Gallardon,
ni Margallo, ni, ni, ni...El PP en general
Per l’altre banda
tampoc Rubalcaba ha entès res i com que aquí te una titella al front del PSC
que li va fent costat, dons creu que pot fer com si els catalans fóssim
ximples.
El nostre President
ja ha preparat una ofensiva internacional amb el lema “LET US VOTE” (Deixeu-nos votar). Es prepara, ara que s’ha
deslliurat de l’esforç d’aconseguir el consens per a la pregunta i la data del
referèndum, per a ser el que de debò es, EL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA. Es a dir: el President de tots el catalans i tirar
endavant amb tots el problemes que tenim amb l’economia, l’atur, les
retallades, etc. i tanmateix intentar fer una bona pedagogia a la resta
d’Espanya i, per suposat a Madrid, per aconseguir els objectius que tenim al
davant.
Per acabar tornaré a
posar, aquesta vegada sencera, la Oda a Espanya de Joan Maragall que crec que si escau perfectament. I no oblideu que va ser escrita l’any 1898, hi
ha coses que no moren mai.
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla
en llengua - no castellana:
parlo en la
llengua - que m'ha donat
la terra
aspra:
en 'questa
llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra,
massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i
viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els
núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla
entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus
fills?
Adéu, Espanya!
