INDEPENDENTS ? ¡¡¡ SI !!!

INDEPENDENTS ??

Aquests interrogants no signifiquen que no cregui en la independència del meu petit país, petit en extensió però gran, molt gran, per la vàlua del seu poble, però, no ho dieu a ningú, estic una mica trasbalsat per les moltes noticies, avui en diuen “inputs” (la mania de fer-ho tot a la anglesa), dons com deia, tantes i tan contradictòries noticies.

Si llegeixes la premsa econòmica, no hi ha manera de treure l’aigua clara, uns diuen que si altres que no i  la majoria “ni si, ni no, ans tot el contrari” i està clar que axis no anem en lloc.

I si en això afegim el teatre que estan fent CDC i ERC, i tan de bo no més sigui teatre i la cosa no passi d’aquí, però amb aquest joc del gat i la rata no se com acabarem. Sr. Junqueras, li recomanaria que s’ho repenses dos vegades abans de seguir fent el ruc.

Comentaré alguns del comentaris que, llegint els diaris, sentint la radio i veient la televisió, m’arriben al cervell, que, pesi a que no me les dono d’intel·lectual, ni economista, ni polític, si que crec que soc una miqueta observador del que es parla, es diu, es xiuxiueja al meu entorn i el cert es que arribo a la conclusió de que no m’acaba d’agradar el que estic sentint.

Anem a pams:

Segons el nostre President i també, encara que sembla què a contracor, també Oriol Junqueras, creuen imprescindible crear les estructures bàsiques per poder tenir un Estat propi i aquestes estructures bàsiques son bàsicament, valgui la redundància, les següents com a primordials:

-     -  Agencia Tributaria pròpia

-     -  Seguretat social pròpia

Vegem, és imprescindible la creació i utilització de la Agencia Tributaria Catalana, ja sabem que, de moment, això es gaire be una utopia, per començar, els catalans, independentistes o no, tenim un recel ancestral a tot allò que no ho veiem prou clar, i si el que ens diuen es que paguem els impostos a la Agencia Tributaria Catalana en lloc de a la AEAT espanyola, sempre tenim el dubte de si no ens demanaran dues vegades els mateixos imposts. Si Madrid no dirà que no hem pagat. En fi que no ho tenim clar, al menys de moment i això es una verdadera mancança per l’èxit de la ATC.

La creació de la ATC, en aquest moment,  és possible, si, però, de moment  NO ES LEGAL i per tant susceptible d’anar a parar al TC i quedar suspesa, com tot el que anem proposant. Pesi a tot, avui, l’Estatut ens permet gestionar els imposts cedits, (50% de IVA i IRPF) i per aquí és per on sembla que s’està començant a actuar. Igualment també es pot començar a intentar que, en el seu moment, quan siguem independents, intentar conscienciar-nos per mitjans de consciencia fiscal en lloc de la por i l’amenaça actuals. Encara que si es produís una ruptura violenta, convulsa o traumàtica la ATC no disposaria de les bases i dades necessàries dels contribuents i per tant seria més difícil la lluita contra el frau fiscal.

Un altre motiu de reflexió és, en cas d’una Catalunya independent, el Departament d’Economia disposaria de més o de menys ingressos? Parlem molt de la espoliació que patim però, quasi segur que, de moment, tindríem una pèrdua d’ingressos per la manca de experiència i eficiència de la ATC, a més de la falta d’informació fefaent, encara que a llarg termini això s’arreglaria i no hi hauria problema per recuperar el temps i els recursos perduts.. Tot dependrà de molts factors, entre ells, un de molt important; seguiria Catalunya dins de l’EURO? Hi ha opinions de tota mena, uns diuen que quedaríem fora d’Europa i per tant del Euro i d’altres opinen que som ciutadans europeus i per tant no ens poden fer fora i seguiríem tenint els mateixos drets. I també es molt important el tipus de govern, les mesures fiscals, la acceptació de l’empresariat,  i principalment de la continuïtat sense solució de continuïtat de la activitat econòmica, si no es bona... no hi ha miracles.

I LES PENSIONS ???

I HAN DUBTES RAONABLES  SOBRE EL FET QUE Catalunya independent pogués mantenir, de entrada, les pensions, però esta clar que aquest és un dels grans temes a negociar. De l’import de aproximadament 41.000 milions i escaig que queden actualment a la caixa del fons de reserva de la Seguretat Social. Lògicament, a Catalunya li correspondrien una part (al voltant del 20%) i aquesta part seria el matalàs necessari per seguir pagant les pensions i les prestacions d’atur.

Actualment, a Catalunya, cotitzen uns 3.000.000 més o manco, de treballadors afiliats a la Seguretat Social,  i hi ha uns 1,6 milions de pensionistes i com  que la taxa d’atur, a Catalunya es menor que a Espanya, aquesta també seria una dada positiva.

Per altre banda, tots els jubilats catalans, seguirien sent espanyols de ple dret, ja que tindrien, com a mínim, la doble nacionalitat i per tant l’Estat espanyol hauria de pagar les pensions actuals igual que si un català o espanyol, se’n va a viure a França, per exemple, allà segueix cobrant la pensió que te reconeguda. Per aquesta banda no hi ha por. Al menys els primers temps.

En quant a les que s’anessin produint, estarien una mica pendents de dues variants, si han cotitzat tota la seva vida a Espanya, dons tenen dret a la seva pensió i si l’Estat espanyol no ho vol reconèixer, llavors hauríem d’utilitzar la part del fons de reserva que ens pertany. Per tant, jo crec que no hi hauria massa problema.

Resumint, la veritat és que hores d’ara, ningú no pot predir amb exactitud que és el què passarà. Hi ha un munt d’interrogants, però al meu humil entendre, tot passa per aconseguir que la ruptura amb Espanya sigui total i absolutament negociada, vegem uns petits exemples:

El deute públic català és actualment d’uns 63.000 milions de €, segons dades prou contrastades entre aquest any i el vinent s’han de pagar uns 10.500 milions i el propers tres anys uns 15.000 milions més. A tot això s’hauria de sumar la part que acceptéssim  del deute del REINO DE ESPAÑA i que és una importantíssima basa per la negociació dels termes de la secessió i suposant que haguéssim d’assumir una xifra important que podria vorejar els 150.000 milions, (19%) ens trobaríem, en sumar el deute propi, un endeutament al voltant del 90/95%  del PIB xifra similar a la d’altres països europeus i que seria perfectament assumible, segons estimen economistes de molt renom.

Un altre axioma que circula per mitjans mes o menys sobiranistes i independentistes, amb els seus economistes inclosos, al menys alguns dels més importants, son dos: Un que tenim que tenir en compte l’estalvi de més de 16.000 milions que cada any paguem de més a Espanya i l’altre és que com més diner deguem a l’Estat espanyol, especialment a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) millor, ja que això incrementarà la nostre capacitat negociadora quan arribi el moment de declarar la independència.

Aquestes son algunes de les més importants qüestions a debatre i naturalment a negociar, no oblidem que aquesta negociació seria l’avantsala d’una independència pactada i que, com podeu suposar, en aquests moments és quasi una utopia, però seria l’inici d’una Catalunya pròspera, rica i plena. lliure i independent que és el què volem sens cap dubte molts catalans.

Per tot això es imprescindible que d’aquí al 27 de setembre, el nostre govern, els partits polítics sobiranistes, CDC i ERC, a més de la CUP. Perquè no crec que en aquest joc i entri ICV, dediquin els seus esforços a debatre, a fer arribar al poble tots aquests aclariments, dissipar els dubtes i fer una política d’acostament a la població i ser mestres vocacionals vers tothom per aconseguir que creiem en les nostres possibilitats i en el nostre futur com a país, oblidant, una mica, les raons partidistes a que tan afeccionats som i dedicar tots els esforços vers la consecució del més important, és a dir de la independència..

De lo contrari us diré, que vist lo vist, la única veritat, en aquests moments, la ´única cosa segura és que segur, segur, no hi ha res.

UNA MICA DE HUMOR NO FA MAL

CONTESTADOR AUTOMÀTIC DELS AVIS

¡Hola!

En aquest moment no som a casa però, si us plau, deixa’ns el missatge després de sentir la senyal, te respondrem el més aviat possible.... Biiiiippppp...

-         Si ets un dels nostres fills, marca 1 i tot seguit selecciona del 1 al 5 per ordre d’arribada al mon, axis sabrem qui ets. Tot seguit assenyala la teva opció:

-         Si vols que ens quedem els nens, marca 2

-         Si vols que te deixem el cotxe, marca 3

-         Si vols que rentem i planxem la teva roba, marca 4

-         Si vols que els nets dormin a casa nostre, marca 5

-         Si vols que anem a cercar els nens a l’escola, marca 6

-         Si vols que preparem un dinar per el diumenge o per endur-te-la a casa teva, marca 7

-         Si vols venir a dinar aquí, marca 8

-         Si ens vols invitar a dinar, a passejar, a anar al teatre, o ets un dels nostres amics, POTS PARLAR QUE T’ESTEM ESCOLTANT DIRECTAMENT....

JOSEP CUNI (8TV)

8 AL DIA I JOSEP CUNI (8TV)

El programa dels divendres, amb una tertúlia mal anomenada dels tres tenors, ha esdevingut un programa en el que tan sols és parla d’allò que vol el presentador i moderador Sr. Josep Cuni, fins al punt que si algun tertulià intenta treure qualsevol altre tema o motiu de controvèrsia, ràpidament el Sr. Cuni canvia, o simplement diu que això no toca.

El passat dia 16 d’aquest mes de gener, hi havia tres tenors, com els anomena en Cuni: El Sr. Lluis Foix (periodista LV) El Sr. Manolo Millán Mestre (ex PP) i el Dr. Joan Josep Queralt (Catedràtic dret penal UB) dons be, els tres se van dedicar, millor dit, els dos primers, el Dr. Queralt va ser més assenyat i va parlar amb més cura del tema, és van dedicar a pontificar sobre els mal que ens duria la independència, amb especial furor, per part del Sr Millàn Mestre, qui, fent gala dels seus, diu ell, múltiples contactes en el mon empresarial aprofita per fer caure les set plagues bíbliques damunt de Catalunya, obviant que, per molts empresaris que conegui no son ni una infinitíssima part del empresariat català i per tant no pot arrogar-se, com fa sempre, la representació total i absoluta del empresariat. Les seves coneixences i les batalletes de la seva època al PP. dons sempre resulta que en qualsevol cas que expliqui, vingui o no a compte, sempre hi era ell al davant. Quina casualitat¡¡¡ Jo crec, al sentir-lo que ja repapieja una mica.

Per altre banda tenim al sorneguer Lluis Foix, què, això si, amb molta, mala baba, però intentant que no se li noti gaire,  fa un intent d’acabar amb el procés d’independència, sempre sap trobar, i això és un mèrit, la paraula adequada, la frase sonora i de titular periodístic per anar en contra, en primer lloc del MH President Mas i quasi en el mateix lloc, o millor dit quasi a la mateixa alçada al Sr. Oriol Junqueras, que està vist que no li cauen be cap dels dos i menys per la força amb que estan duent el procés d’independència.

En resum, que se li veu el llautó per molt somrís sorneguer que i posi amb la aquiescència del senyor Cuni, que se li fa una somriure  d’orella a orella cada vegada que el sent parlar, especialment contra el President Mas.

I me queda el tercer tenor, el Senyor Joan Josep Queralt, catedràtic de Dret Penal i advocat de gran i llarg historial. Aquest home, suposo que degut a la seva magnífica formació, se’l veu un home equànime, no defensa obertament la independència, però si que defensa el dret a decidir i s’ha mostrat sempre contrari, i amb declaracions fonamentades amb el seu coneixement de les lleis, a les querelles que ha tramés el TSJC en contra del President Mas, La Vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau.

Ara be, i aquest és el motiu principal d’aquest escrit, El Sr. Cuni, tan amant de dur al seu programa gent de C’s (recordem les èpoques del Sr. Girauta), o be gent com  el Sr. Herrera de ICV, o els molts senyors del PP, de PODEMOS, etc. sempre contraris al sentiment independentista, hauria de contraposar alguna opinió a les dels “tres tenors” que defensés les tesis contraries ja que està convertint el seu espai en un jardí per els que no volen la independència o, al menys, no tenen un adversari que els pugui posar una mica més difícil la seves opinions, i, si més no, un debat més controvertit, sentint dues versions...

A més a més jo demanaria al Sr. Josep Cuni que deixi parlar als seus convidats, ja que de la mitja hora de que disposen, si en restem els molts minuts de la seva garlada insulsa, queda ben poc per sentir les opinions que de veritat interessen.

I res més una simple nota de rebuig i atenció a 8TV i el seu programa 8 al dia.-

¡JA TENIM DATA! 27 S

¡JA TENIM DATA!

El proper 27 de setembre 2015, hi hauran eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions amb llistes separades però amb un full de ruta comú per aquells partits que si vulguin afegir a CiU i ERC, segons el MH President Mas, ha triat aquesta data per que farà un any de que va signar el decret del 9N i també, és oportuna ja que la campanya electoral començarà la Diada, el 11 de setembre, amb la efervescència independentista que això significa.

Es un bon acord ja que podem dir que no guanya ningú, ni perd ningú. Es a dir: En Mas fixa la data i cedeix la “llista unitària”, en Junqueras cedeix la data i guanya les llistes separades. I tots dos guanyen estabilitat, confiança, aprovació pressupostos, i un govern ferm per la resta de la legislatura. 

Evidentment hi hauran estires i arronses aquests vuit mesos que manquen i hauran lluites per les eleccions municipals, però tot això te de ser l’esdevenir normal d’un país, com el nostre, que de la pluralitat en fa senyera i es capaç d’acollir en el seu si personatges com la Sra. Alicia Sánchez Camacho, o com el Sr. Iceta. O partits tan allunyats de CiU o de ERC, com son C’s o la CUP, sense oblidar ICV i el Sr. Herrera, que per cert no sabem que farà, dirà si, o dirà no o tal vegada, potser si o potser no. Ja ho veurem, encara que segons sembla te més independentistes a les seves files que no pas els que dubten com ell.

Semblava mentida, dons, ves per on, s’ha acabat el desori, ara començarem a sentir les veus que venen de la Espanya profunda i llunyana, en les que, de bell nou, ens tornaran a dir, tant des de el PP, com el PSOE, PSC/PSOE, C’s, UPyD,  que estem boigs, que no sabem que fem, que ens deixem dur per un messies de cartró pedra, que el pacte de CiU amb ERC, és un pacte anti-natura, que anem en contra de la millora de l’economia, que no ens voldrà ningú al mon, no sols a Europa, al mon sencer, en fi, tot el munt de bajanades que ens han vingut dient de fa ja una mica més de dos anys.

Però ara, el ínclit Sr. Rajoy i la seva cohort de alts funcionaris, quasi tots ho son al Govern, no te cap tipus de mesura per aturar les eleccions, ara serem dins de la seva sacrosanta Constitució i tots els partits i poden fixar als seus programes tot el que vulguin, poden demanar el vot per las independència i el Sr. Rajoy no ho pot dur al TC, aquesta vegada ¡¡NO!! i aquest NO el diem nosaltres. Vegem que diuen corresponsals estrangers i poso la del Financial Times escrita des de Madrid:

 Catalans plantegen aposta per la secessió amb les primeres enquestes. Per Tobias Buck a Madrid.

(Traducció)

Catalunya celebrarà eleccions anticipades el 27 de Setembre, en un intent d'injectar un nou impuls a la campanya de de la regió per la independència i aconseguir suport popular per a una ruptura històrica amb Espanya

Com ahir es va anunciar per Artur Mas, el president català, després de setmanes de tenses negociacions amb els líders d'altres partits independentistes i activistes de base. Una de les regions més poblades i riques d'Espanya, Catalunya ha registrat un fort augment en el suport a la independència en els últims anys, posant el lideratge polític a Barcelona en curs de col·lisió amb Madrid

Igualment se fan ressò diaris tan importants com The Washington Post o Le Figaro o Agencies com France Presse o Associated Press, és a dir, que pesi a que des de Madrid no ho vulguin, la veritat és que tot el mon queda a la expectativa del que facin Catalunya i els catalans.

El propi President del Govern de Madrid, com que no te altres arguments, es dedica a filosofar dient que el MH President Mas demostra una vegada més els seu fracàs, que ens porta a un “lio” de enormes conseqüències, que va en contra dels catalans i de la economia, en fi, lo de sempre, però aquesta vegada no se’n adona que, el fracàs, es seu i del seu govern i naturalment, del seu partit. I aquest fracàs es, simplement, que no pot fer res per impedir-ho. Aquesta vegada, com ja he dit mes enrere, tot es perfectament CONSTITUCIONAL i per tant aquest és el gran fracàs de la seva política del NO,NO,NO, que ja sembla la cançó de l’enfadós. I esta clar això és el que els treu de polleguera, veure que tots els esforços que han fet, veure que totes les demandes al TC, totes les campanyes foranes a les cancelleries europees i de la resta del mon no han servit per res. Que hauran d’acceptar el que diguin els catalans i, una advertència,

TANT POT SER QUE GUANYI LA INDEPENDÈNCIA COM NO, QUE NO ESTA TAN CLAR.

 Per tant hem de estar alerta i no caure en provocacions que ens arribaran i moltes, i tanmateix aprofitar aquests mesos per parlar i debatre les avantatges i inconvenients de ser independents per aconseguir que una bona part dels que avui son indecisos passin a formar part dels que estem convençuts, i axis assolir una quantitat de vots, entre totes les formacions polítiques sobiranistes que ens permeti declarar la independència de forma clara i sense cap tipus de possible error. 

CRISIS, PENSIONS, ECONOMIA...

LA CRISIS I LES PENSIONS

El Govern de Espanya, es a dir el “desgovern” pretén fer-nos creure en la fal·làcia de que totes les coses van millor gràcies a ells i en especial al Sr. D. Mariano Rajoy Brei i, la veritat  és que, al meu entendre, no hi ha qui pugui creure una animalada de aquest calibre. Tot va be, l’economia remunta, i els aturats baixen. Es poden dir tantes mentides seguides sense que ningú tingui la miqueta de vergonya necessària per dimitir?.

Ens volen entabanar dient, una i altre vegada, com si mentir moltes vegades arribes a ser una veritat, que amb els seus ajustos, amb les seves retallades, vers nosaltres no per ells, amb les seves polítiques econòmiques, amb la seva reforma laboral, és amb tot això que s’està aconseguint sortir de la crisis.

Be, jo no soc economista, vagi això per endavant, però acostumo a interessar-me per el que diuen els que hi entenen, i avui dia, veus molt autoritzades ja diuen que la política d’austeritat, que les receptes del Deutsche Bank, de la Sra. Merkel, han estat total i absolutament errònies i han provocat i provoquen una tassa d’atur inacceptable, que la classe mitja hagi quasi desaparegut, que els pocs que tenen una feina sigui amb sous de vergonya, que els ris s’hagin fet més rics i els pobres més pobres, això és el que s’ha aconseguit i per això més val, Sr. President Rajoy, que no és pengi medalles.

Per si no ho sap, el Sr. Thomas Frey diu que es destruiran, encara, el 50% dels llocs de treball no qualificats, i alguns polítics, com vostè, segueixen dient que s’està reduint l’atur però la veritat és que els que s’està fent és crear més pobres a causa de la precarietat i baixos sous dels nous contractes.

El Sr J..M. de Anzizu, diu: Els països petits estan socialment més ben cohesionats i tenen estructures de govern més senzilles de manera que s’adapten millor als canvis i segueix Si fos independent, Catalunya ocuparia un lloc destacat a la UE. per davant d’una Espanya sense Catalunya; igual que Escòcia.

I tot això també me fa pensar: No anirem tan descaminats quan demanem la independència, es molt probable que moltes de les coses que hem patit, retallades, congelacions de sous, de pensions, pagues extres anul·lades, etc. tal vegada no haurien existit, o, al menys, amb la intensitat que les hem patit. I per això també li dic al nostre President M.H. Artur Mas i al cap de la oposició M.H. Oriol Junqueras, que es deixin de tantes bajanades i és posin d’acord per poder marxar, d’una vegada d’aquest país ruïnós en el que ens veiem obligats a viure.

L’economia no remunta, en tot cas és la macroeconomia i d’aquesta en fem sopes, els milions d’aturats, els milions d’aturats que ja no tenen subsidi, han acabat la prestació, a tots aquests els importa un rave que la macroeconomia despunti, ells segueixen igual de malament i sense perspectives, a curt termini, de tenir una mínima millora en la seva economia domèstica. I això ens ho volen vendre com un èxit.

Els aturats baixen, no diguin més mentides, si us plau, si vostès mateixos estan dient que no baixarem del 23,5% d’aturats fins, al menys, l’any 2019. Quina és aquesta baixada?

Ah! però han pres grans mesures per animar el consum, han tingut el desvergonyiment, d’apujar el salari mínim en un  0’5% , el que representa la enorme quantitat de 3 € mensuals i no han fet cap recomanació del tipus “No se lo gasten en vino” Això és prendre el pel als pobres que ni tan sols poden menjar cada dia. I son famílies que tenen fills petits i que sobreviuen gracies a la caritat i la solidaritat de la gent. !!!Vergonyós¡¡¡.

I no en parlem de les pensions, de les que ja no recordem ni els anys que fa que no en veiem un petit augment, primer van suprimir la paga compensatòria del IPC que es cobrava PER LLEI, al mes de Gener. Més tard van suprimir tot tipus de increments i varen congelar les pensions, l’any passat van tenir la desvergonyia de dir  que a partir del 2014 els pensionistes tindríem un increment “MINIM” del 0,25%, si, si, ho veieu be, un 0,25% i que si millorava la economia, dit en condicional, ja que ni ells mateixos s’ho creuen que millori, s’incrementaria proporcionalment a no se quines fórmules matemàtiques que semblen fetes per que les entengui, com a mínim, algú que sigui catedràtic de la matèria.

Dons aquest any 2015 ho tornen a fer. Un altre vegada el 0,25% i tenen  la pocavergonya de dir que com que el IPC es molt baix e inclús, en algunes ocasions, negatiu, dons mantenim el nivell del poder adquisitiu. Home, això seria veritat, si la “cistella” del IPC no contemplés coses com el preu dels hotels, dels bitllets de tren, avió, vaixell, de la gasolina,  etc. ni el preu de la venda d’habitatges, en fi d’aquelles coses que la immensa majoria dels més de 8.000.000 de pensionistes no acostumem a comprar o utilitzar cada dia. I no oblidem que, aquest 0,25%, representa un import que va de 1 a 5 € mensuals en funció de la pensió de cada un. Per tant una recomanació: Amb aquest import mensual que no us doni per comprar cap pis a Madrid o Barcelona, que son molt cars.

Però el que més m’indigna és el desvergonyiment amb que fan pública aquesta presa de pel, com si estesin parlant del sou del President Rajoy, que, pobret, amb prop de 80.000 € quasi no pot viure, això si, bruts i anuals.

Ara per ser el país que te més km. de trens d’alta velocitat, és el segon del mon després de la Xina, i gastar quasi 5.000 milions més aquest any per augmentar la xarxa, per això si que hi ha diners, encara que quan funcionen els trens resulta que l’utilitzen quantitats de 5 a 10 passatgers diaris i son totalment deficitaris i per tan representen una despesa més a garantir amb els imposts de tots nosaltres.

Però com que la “prima de risc” ha baixat del 100, s’ha quedat en un 99, dons tots contents que això funciona, eh que si Sr. Montoro? I Sr. De Guindos, i Sr Rajoy i demés components del Govern. Dons apa, endavant i que el 2015 sigui millor i ho serà, en podeu estar segurs, perquè pitjor que el 2014 es difícil.

I a veure si d’una vegada sabem ser un poble unit i que ens deixem de partidismes, d’egoismes, d’ànsies de poder, de marejar la perdiu i arribem a acords que ens permetin dir com el poeta “Adéu Espanya”.

Article de "ciutadakane" es una meravella

He llegit aquest article de "ciutadakane" i l'he trobat de tanta actualitat i tan ben escrit, descriu la autèntica realitat del perquè no arriben a un acord els polítics. que m'he permès de copiar-lo.

No tinc arguments. Crònica d'una autoinculpació.

Escrito por ciutadakane el 28-12-2014 en política. Comentarios (0)

23 de desembre. Barcelona. Fa fred, molt fred i la cua fa la volta l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Tot i haver arribat puntal per auto inculpar-me pel 9N em toca gairebé al final de la cua. Veig que davant meu hi ha alguns periodistes gravant imatges del moment quan una veu s'acosta  a una de les càmeres que en aquell moment entrevist a una senyora. Un cop informada la que pregunta interromp  a l'entrevistada i es posa a parlar. Veus, hem vingut tots..etc..La que interpel·la és Anna SImó i al tots es refereix a una comitiva del seu partit. En aquells moments, un senyor aparegut del no-res s'acosta a Junqueras que és a poc d'allà. L'home li diu que tenen molta barra per aturar el procés, que els polítics haurien d'estar més per la gent,bla,bla,bla. O això és el que devia pensar Junqueras perquè la seva resposta va ser "si vostè ho diu" i es va girar a fer-se una foto amb un senyor. Aquesta escena es va repetir diverses vegades. La de no escoltar la gent que l'increpava (lo de fer-se fotos també). 

En una d'aquelles la Simó parla d'unes enquestes que li han arribat per correu electrònic. Sembla no estar massa contenta, s'acaba d’assabentar que la CUP quedaria estancada i que a més acaba de comunicar que anirà amb Avancem i Guanyem. ICV sembla que baixa i CIU es manté en una forquilla del 5-6% però ho hem de vendre com que CiU baixa un 5%-6%. Baixar?, no ha dit que es mantenia?. No puc acabar de treure'n l'entrellat perquè una senyora s'acosta a ella i a Junqueras. La dona va en la línia dels altres, que està molt enfadada, que per què ERC no se suma a la llista unitària, per què aquest desdeny cap al president Mas que també és el seu president, que haurien de tenir un respecte al procés i a la societat que la fet possible. Tot això argumentat amb fets històrics i un bon raonament, de fet la senyora s'emporta algun que altre aplaudiment. Junqueras aprofita per anar a parlar amb la premsa i deixa sola a l'Anna. Aquesta respon dient que no pot fer res contra l'emprenyamenta de la dona i que la seva proposta de llistes separades es tan vàlida com la de Mas.

Aprofito l'avinentesa per parlar amb la diputada Agnès Russiñol, una noia correcta, simpàtica que es presta a debatre amb mi durant uns quaranta-cinc minuts. A mi el cor em va a mil. Li dono els meus arguments, li explico el per què de la decepció amb ERC i que necessito saber perquè si fan unitat amb les esquerres, no poden fer una unitat de pais. Vull saber què els porta a no voler cedir en favor d'una unitat. Argumento que és un moment històric per fer un país de tots, abandonant l'eix esquerra-dreta per posar totes les idees i polítiques (socials, econòmiques, educatives, culturals,etc..) i que permetin esmenar errors del passat, que no vull un país només d'esquerres o només de dretes ni mesurat per quan temps fa que ets independentista. Agnès Russiñol em compra la idea. Val, si això fos així jo et compro la idea. Cal fer una unitat on s'aplegui tot. Cony això és el que proposa el president Mas. Política del segle XXI, les sigles de partit a una banda i tots a treballar per un estat nou i lliure. Aleshores ella em parla que cal agafar els indecisos, recollir el seu vot i en una llista unitària on vagi Mas i/o CiU hi hauria gent que no si sumaria. Em quedo estorat amb el matís. Li replico: així el problema és la vostra fòbiavergència. Com ja vau fer en temps de Carod per posar Montilla quan la gent havia votat Mas. Podeu repetir un tercer tripartit, fer un manifest del si-si per les esquerres en contra del govern de les retallades, unitat del bloc d'esquerres però no podeu fer una unitat on hi hagi el President Mas ni el seu partit, lo vostre és molt fort, li espeto. Ella em diu, ep que al Parlament hem votat resolucions amb convergència. I és clar, li replico, faltaria més. Treballar resolucions i aprovar-ne per tirar un país endavant és la vostra feina, la dels diputats, només faltaria que per la fòbiavergpencia no us guanyéssiu el sou fent la vostra feina. 

El debat va seguir sense cap altre argument. Veient les rèpliques que havia fet Anna Simó abans a aquelles persones que l'interpel·laven, el mutis de Junqueras en sortir d'escena i els fluixos arguments de dos diputats més (un dels quals van confondre amb Pablo Iglesias pel seu look) quan els vam parlar de la importància d'un resultat unitari a nivell internacional, semblava que tenien l'argumentari de partit molt ben après. 

Així doncs sembla que el peix està venut, que la pantomima que ERC vol cedir no és més que això i que el problema per no estar a favor d'una llista unitària quan els partits d'esquerres no paren aquests dies de fer unitats entre uns i altres és la presència del president Mas i del seu partit. El virus de sempre, les estratègies perennes, les ganes de seguir volent ocupar dels partits (fins i tot dels nous) i discursos que ja no estan amb els temps que corren. Al final sembla que, contra pronòstic, l'únic que ha entès que els temps estan canviant (com diria Sau) és qui ells intenten vendre com la dreta que no deixa avançar. Doncs aquesta dreta sembla estar treballant per regenerar un partit, per convocar eleccions quan no compleixen el programa electoral  i en posar urnes quan el poble ho sol·licita encara que això vulgui dir haver d'assumir querelles o baixar en les enquestes, fins i tot renunciar a les sigles durant un temps a favor d'un país. Mentre les esquerres (les noves i les velles) segueixen com sempre, allunyats del ciutadà, no escoltant aquells qui no estan d'acord amb ells i fent aliances per poder mantenir la cadira i fer que la premsa no parli de les seves misèries.

pd: tot i així agraeixo a l'Agnès Russiñol que es prestés a la conversa.

OPINIONS AL DISCURS DEL REI

DISCURS DEL REI – OPINIONS

Be començaré dient que no m’importa massa el que pugui dir un senyor que tot el seu mèrit es ser el fill de l’anterior Rei i per tant no li concedeixo més significació que la què és pugui extreure de les seves paraules i que, per desgracia, no es massa significatiu ni te gaire recolzament en els àmbits governamentals de Madrid què és on faria falta que l’escoltessin amb les orelles ben obertes, però dit això i en tot allò que fa referencia al nostre país, a la nostre terra, no va fer res més que repetir i redundar amb el mateix que ja deia el seu avantpassat d’infausta memòria.

És la mateixa política de sempre, per una banda ens ensenya la safanòria i per altre ens retreu que som  tan poc assenyats. Què, a  Ell en les seves paraules diu: “Em dol, i em preocupa que és puguin produir fractures emocionals, desafectes o rebuigs entre famílies, amics o ciutadans” i segueix: “A l’Espanya d’avui ningú no és adversari de ningú”

Aquesta és una lliçó que no l’accepto, Ell no es ningú per fer aquestes admonicions que, a més a més, son falses en la majoria de les vegades i que en la majoria de les ocasions venen, dels nos- tres adversaris de Espanya, si senyor, de Espanya. Qui és si no els que ens diu “Nazis” Qui és el que ens insulta? Qui és el que ens diu que una bomba al centre de Barcelona acabaria d’una vegada amb els “catalanufos”? I que no me digui que de tot això no en te nota, ho sap perfectament, apareix al Twitter, a diaris del seu Regne com  son El Mundo, El ABC o La razón i el suposo assabentat de tot el que escriuen aquests que s’anomenen a si mateixos periodistes.

Per altre banda qui trenca que? Vostè celebra el Nadal amb la família de la seva esposa i el seus pares, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia, a casa d’ells, per altre banda, I no en parlem de la seva germana i el seu cunyat... No se ben be qui és que trenca la família.

Amb una cosa si que crec que te raó, encara que considero que, en part, ens vol daurar la píndola, quan diu ”Des de Catalunya, s’ha contribuït a la estabilitat política de tot Espanya i al seu progrés econòmic, es evident que ens necessitem tots” aquest final no me cau prou be, però son les seves paraules.  I segueix “no és només d’economia o d’interessos sinó també i, sobretot, de sentiments”

Ai, aquí volia arribar, no transcriuré els molts, insults, bajanades, animalades que s’han dit per el sol fet de que en Serrat va cantar en català a TVE, això deu de ser un crim de “lesa Pàtria” com dirien per aquells voltants del seu Palau, i això és la resposta del seu entorn, dels seus adeptes, a les seves paraules demanant concòrdia.

No s’assabenta ni vostè i perdoni que no el tracti de S.M. ni el seu Govern , ni el President del seu Govern, de la realitat catalana, dels sentiments dels catalans, al menys d’una quantitat important, -vegi que no dic majoria, perquè el seu President del Govern no ha permès que ho podéssim saber- . Vostè creu, sincerament, que el problema de Catalunya s’arregla amb querelles de la Fiscalia interposades per ordre, presumptament, del Govern, contra el President de Catalunya, la Vicepresidenta i la Consellera de Educació? Això es evitar fractures i xocs emocionals?. Faci que li mirin els discursos però amb les seves paraules omet el més important i és dedica ha atiar el foc amb benzina.

Diu: “Milions d’espanyols porten portem Catalunya al cor” això me sona a musica celestial, què se’n en fot?  Li haig de repetir tot el que he dit abans? La veritat és que per aquest viatge no necessitava alforges.

Com ha dit el President Mas: “El dia que s’entengui i es respecti que Catalunya te dret a decidir el seu futur lliurament i democràticament, aquell dia hi haurà el respecte de fons que cal entre Catalunya i Espanya, entre nacions”  I d’això no ha volgut ni assabentar-se.

Vist tot això, encara hi ha qui pensa que estem millor dins que fora? Jo li diria a Felip VI que tinc amics i familiars al País Basc, a Madrid, a Balears, amics andalusos, a Saragossa i podria seguir amb una immensa relació, dons be. Encara no he trencat l’amistat amb cap d’ells, seguim parlant, respectem les opinions i posicions polítiques de cadascú, i fins ara no he detectat cap ruptura,  fractura emocional, desafectes o rebuig ni entre els amics ni entre els familiars. 

On li han venut això? Deu de ser el PP català, o be el Ministre de INSEGURETAT NACIONAL, O algú d’aquests que és dediquen a fer informes falsos de comptes bancaries a Suïssa o Andorra del polítics catalans, Jo li aconsellaria, dins de la meva modèstia, que escoltés una mica més el poble i una mica menys els polítics espanyols govern inclòs.

Be per avui ja en tinc prou,

Un bon any 2015 a tots.

EL REI, RAJOY, MAS i JUNQUERAS

Uns apunts de més o menys actualitat.

S.M. el Rei Felip VI, d’Espanya, ha vingut de nou a Catalunya i segueix amb la mateixa immobilitat que el seu Primer Ministre Rajoy, encara que sembli que intenti donar qualcun missatge tant al nostre President Artur Mas com al seu Mariano Rajoy, però no ens enganyem, son tan sols paraules que el gallec ignorarà com fa sempre li digui qui li digui. Vist el discurs que va fer, m’he permès fer aquest comentari:

I ara se'n donen compte què ens necessiten? Quan han vist que va de veritat això de ser independents, ara ens estimen molt. I pregunto: Sr. Rei. o potser he de dir Sa Majestat, quan us pensàveu que anava de broma ens podíeu humiliar, podíeu intentar esborrar la nostre llengua, podíeu ofegar-nos econòmicament, trepitjar-nos, maltractar-nos. Tot era lícit, tothom podia riure les "gràcies del Wert", la sornegueria del Montoro, la immobilitat del Rajoy, les humiliacions de la Soraya. tot valia.

 Però ai, que ara va de debò, ara correm-hi tots. Ara sereu bons amics, ara hem d'anar junts. Per poder tenir qui pagui el vostre deute, què és del Reino de España. No es nostre. No Majestat no, ara no. Ara volem ser lliures més rics o més pobres però lliures. No volem tenir un Rei, no volem tenir un President que no sap parlar si no llegeix. Què és incapaç de parlar en un idioma que no sigui el castellà, que fa vergonya veure’l sempre amb un intèrpret. No volem un TC que vol humiliar al nostre President, No volem un Fiscal que vol empresonar al nostre President. Ho te clar. No cal que li digui en castellà vostè ja m'entén.

Per altre banda vaig sentir les paraules, dites a Mèxic, per l’ínclit Sr. D. Mariano Rajoy Brey en les que, segons ell, ja no hi ha crisis, ara ja es historia passada i aquest Nadal serà el primer després de la crisis. Dons que li pregunti als més de 5.000.000 si ho dic be, MES DE CINC MILIONS D’ATURATS, als milers i milers que no podran ni tan sols menjar, no celebrar el Nadal, no, ni tan sols menjar. Al milers i milers de nens que els Reis Mags no els hi duran ni una trista pilota. 

Perquè no és valent i ho diu aquí al seu país, amb periodistes que li puguin preguntar i replicar. Ah no, això es perillós i s’acosten eleccions. No el vull qualificar no fos que el seu Ministre Fernàndez Diaz me vulgues multar amb la nova Llei “mordaza” que s’ha tret de la màniga i que sembla més de èpoques ara ja llunyanes que no pas d’un país modern i democràtic.

També podem parlar del nostre país, de Catalunya, i jo dic, Senyors Mas i Junqueras, tan difícil és deixar una mica, tan sols una mica, de banda el partit, be el Sr. Mas, al menys ho ha proposat, i intentar de debò arribar a un acord per poder fer unes eleccions, mal anomenades plebiscitàries, en les que de forma clara i transparent es pugui saber que volem els catalans i si guanyem els que volem la independència del nostre estimat país, començar, llavors a formular i seguir totes les passes necessàries per aconseguir la independència últim esglaó de l’escala tan dura i empinada que fa TRESCENTS ANYS que anem pujant.

No és podria trobar una fórmula, per exemple, en que cada partit compromès amb el procés d’independència anés a les eleccions amb el seu nom i sigles però amb un sol punt comú a tots que podria ser “VOL VOSTÈ QUE INICIEM EL PROCÉS PER QUE ESDEVINGUEM INDEPENDENTS I HO FEM SABER AXIS AL GOVERN ESPANYOL I A LA RESTA DEL MON” i oblidar totes les altres clàusules, afegitons, etc. respecte a la posició, legítima, de cada partit en funció de la seva ideologia i posteriorment, formar un govern que cristal·litzes totes les funcions necessàries per arribar a bon port i sense oblidar que durant tot el procés s’ha de segui8r governant. Tan difícil es arribar a un acord més o menys semblant?

Ja sabem que hi hauran partits com PP, PSC, C’s, tal vegada PODEM, i no sabem que se li ocorreria al Sr. Herrera si aniria cap a una banda o un altre, (ja que mai se sap que és el que vol), que faran la seva campanya política en funció de les seves respectives ideologies i atacant, sense pietat, el procés independentista, però del que es tracta és que guanyem nosaltres amb una contundència que ens permeti anar a Madrid i a Brussel·les, en condicions de “tu a tu” i no ja demanar, no, llavors ja declarar la independència i començar a tractar totes les qüestions d’actius i passius que s’han de estipular en quan a totes les conseqüències del fet històric de passar a ser independents.

Vistes les darreres enquestes, sembla que el 83,9% dels catalans voldríem un referèndum per decidir sobre la independència.  No esta malament el percentatge.

El 49,8% son favorables a la llista única que proposa el President Mas.

El 42,5% diu que no hi està d’acord.

Dons ja que està prou anivellat, es tracta de cercar una proposta a la que si puguin afegir totes dues formes de pensar. És de lògica?

I jo me faig un altre pregunta, ja que segons diuen els entesos, i extrapolant les diferents posicions i resultats de les darreres eleccions i de les darreres enquestes, per aconseguir un resultat aclaparador i impol·lut, ens mancarien uns 250.000 a 300.000 vots. I això és el que hem d’aconseguir i si seguim per el camí actual de “jo en se més que tu i per tant la meva proposta es la valida” o  “sols val si anem per separat perquè molts no volen votar tal o qual partit” Si seguim axis no anirem en lloc i el que és molt pitjor, aconseguirem refredar el clima actual prou favorable i que, si no l’aprofitem ara, tal vegada no es presenti mai mes o triguem 300 anys mes.

Si us plau, arribeu a un acord viable.

QUERELLES, FISCALS I ALTRES...

QUERELLES?

El Fiscal General Senyor Torres-Dulce, ha imposat la seva voluntat, o millor dit, la del Sr. Rajoy i el seu Govern, per poder presentar la querella que li havien manat. La pantomima de reunir els fiscals de sala, fa riure i més si quan veus els noms dels fiscals no ni ha cap de la Fiscalia de Catalunya, o és que no hi ha cap Fiscal que tingui la suficient categoria per seure a la taula que semblava més una reunió de amics xerrant de les seves histories que no pas per debatre un tema tan important.

El Sr. Torres-Dulce, és limità a donar una paperot, una quartilla, escrita per ell mateix en la que diu el que s’ha de fer. No presenta els quatre folis que li van enviar els Fiscals de Catalunya, amb la argumentació per la que no consideren necessària ni oportuna la querella, no això no els hi dona, no fos cas que veiessin quina es la opinió de juristes, com a mínim de la seva mateixa categoria.

Per les noticies que han arribat, una reunió secreta de la que se sap el que va dir cada un dels fiscals, no devia de ser massa secreta, i en la que van parlar més del que ¡¡¡políticament!!! era més o menys proporcionat, a lo que desitjava el govern i subtilment els hi feia arribar i dic subtilment perquè ningú haurà vist cap declaració de la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, ni de un  tal Carlos Floriano, ni de una tal Soraya, o Cospedal, el diari ABC, El Mundo, La Razón, etc. que no han donat ni una sola instrucció de que era el que volia el govern.

Dons be, pesi a tot això es presentarà la corresponent querella contra el President Artur Mas, la Vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau, per una sèrie de “delictes” que la majoria dels juristes de renom, catedràtics de la Universitat, han considerat en declaracions públiques que no tenen cap base jurídica per ser admeses per el TSJC, per tant, jo crec, que els advocats que, si arriba el moment, hauran de defensar al President, Vicepresidenta i Consellera, els hi haurà caigut un veritable caramel. De entrada poden presentar els quatre folis de la resolució dels fiscals de Catalunya, i després ja tenen la porta oberta per rebutjar tots i cada un dels delictes que intenten imputar-los.

Després de tot això, el incompetent, impresentable i antidemocràtic President de l’Estat espanyol Sr. Mariano Rajoy Brey, vol venir a Barcelona per intentar aconseguir que els catalans díscols, els independentistes,(la resta, segons ell, no son catalans, son espanyols) deixem de banda les nostres aspiracions, que no son res més que la conseqüència de la malaltia mental del nostre President (això s’ha dit des de el P.P.) i que per tant quan ens parli d’economia, de lo molt que ens estimen, ho demostren amb la querella, que la posen per el nostre be. Per dir-nos que mai han estat en contra nostre, ni de la nostre llengua, que sempre ens han ajudat a pagar les nostres factures a proveïdors, a les farmàcies, als funcionaris, la sanitat, en fi que tot ho devem a la seva insigne trajectòria política i a l’estimació que ens tenen.

Tot això sembla que és el que ens vol dir, però: directament o a través d’una pantalla de plasma perquè no es pugui rebatre res del que digui? El sistema es important:

Economia: Som el motor de la economia de Espanya amb el 19% del P.I.B. (què ens pot dir per millorar això?)

Llengua: No cal ni que parli. Que destitueixi el Ministre Wert i anul·li la seva Llei. Amb això tal vegada convenceria algú.

Ajudes per pagar: Sols conec una ajuda i es el FLA i això son préstecs a retornar amb els corresponents interessos fixats per el seu Govern. No hi ha cap més ajuda, no ens paguen el que en deuen per tot una sèrie d’incompliments de la Llei que tan defensa. I li recordo, Gran Defensor de les Lleis, que el 1 de Gener de 2014, ja som a finals de Novembre, PER LLEI s’havia de estudiar i presentar el nou sistema financer de les CC.AA. i d’això el mes calent es a l’aigüera, tal com ha dit el seu Ministre Montoro. I això també és IMCOMPLIR LA LLEI

Pagues extra funcionaris catalans: Els únic funcionaris de tota Espanya que no perceben les pagues extres son els catalans, la resta ¡SI! I una que els hi van llevar els hi paguen a terminis. Aquí el Conseller Mas-Cullell ha de fer mans i mànigues per que, enguany, puguin cobrar la paga de Nadal.

Ens estimen tant, que quan fem una Llei que ens permeti augmentar una mica els ingressos, amb un impost a la Banca, el duen immediatament al TC perquè el suspengui cautelarment, es a dir, per els segles dels segles.

Ens estimen tant, que quan fem una Llei per minorar la pobresa energètica, per ajudar als que a l’hivern no poden pagar la llum o el gas i han de passar fred, per que gràcies a les seves convivències amb Alemanya, no tenen feina i per tant no tenen ingressos, doncs també al TC, no fos cas que els catalans estimessin encara més el seu govern.

I mentre tant, els seus amics, Rato, Cotino, Blesa, Virgilio Zapatero, Spottorno, en fi, les targetes Black de Caixa Madrid, I de Bankia, segueixen sense tornar pràcticament res de lo que van “despistar” . I no parlem de la seva, presumpte, implicació amb el Sr, Bárcenas, amb el cas Gürtel, el cas “Púnica”, i la infinitat de casos de corrupció del seu partit. Però això no importa lo verdaderament important és que els catalans seguim essent bons minyons i ens oblidem de les penúries econòmiques, dels insults, de la llengua i el que és mes important de la nostre dignitat com a poble.

Això és el que ens vindrà a dir Sr. Rajoy? Suposo que no anirà al Palau de Congressos, suposo que es quedarà ben arropat per els del seu partit que li riuen les gràcies i posarà cara de pòquer si algú li pregunta alguna cosa. I no ens envia l’exercit perquè no té ******* per fer-ho, encara que li agradaria i especialment faria feliç al seu estimat ex-President Aznar i algun que altre cap militar que veuria la possibilitat d’afegir alguna que altre medalla a la seva col·lecció particular.

Axis estan les coses i el que m’indigna, es la seva miopia política, cada vegada que obre la boca o dona alguna ordre, aconsegueix el contrari del que vol aconseguir, cada vegada el que fa és aconseguir cents i cents de nous independentistes i li diu un que no ho era i ara si que ho és, gràcies a la seva poca capacitat i habilitat polítiques per dirigir un país. Però això, en tot cas, serà el seu problema i el del 30% aproximadament que el va votar a les darreres eleccions. Faig els mateixos números que vostè quan diu que el 9N tan sols va votar el 30% dels catalans.

Que tingui molta sort, que la necessitarà si vol  seguir sent President de Espanya en una propera legislatura, encara que a mi ja no m’importarà perquè estic convençut que ja tindrem el nostre propi país, la nostre República i el reconeixement, pesi a vostè i a tots els seus, de Europa, de la UE i de la resta del mon, que veuen esparverats la manca de democràcia del seu Govern, Que tingui un bon viatge a Barcelona.