JOSEP CUNI (8TV)

8 AL DIA I JOSEP CUNI (8TV)

El programa dels divendres, amb una tertúlia mal anomenada dels tres tenors, ha esdevingut un programa en el que tan sols és parla d’allò que vol el presentador i moderador Sr. Josep Cuni, fins al punt que si algun tertulià intenta treure qualsevol altre tema o motiu de controvèrsia, ràpidament el Sr. Cuni canvia, o simplement diu que això no toca.

El passat dia 16 d’aquest mes de gener, hi havia tres tenors, com els anomena en Cuni: El Sr. Lluis Foix (periodista LV) El Sr. Manolo Millán Mestre (ex PP) i el Dr. Joan Josep Queralt (Catedràtic dret penal UB) dons be, els tres se van dedicar, millor dit, els dos primers, el Dr. Queralt va ser més assenyat i va parlar amb més cura del tema, és van dedicar a pontificar sobre els mal que ens duria la independència, amb especial furor, per part del Sr Millàn Mestre, qui, fent gala dels seus, diu ell, múltiples contactes en el mon empresarial aprofita per fer caure les set plagues bíbliques damunt de Catalunya, obviant que, per molts empresaris que conegui no son ni una infinitíssima part del empresariat català i per tant no pot arrogar-se, com fa sempre, la representació total i absoluta del empresariat. Les seves coneixences i les batalletes de la seva època al PP. dons sempre resulta que en qualsevol cas que expliqui, vingui o no a compte, sempre hi era ell al davant. Quina casualitat¡¡¡ Jo crec, al sentir-lo que ja repapieja una mica.

Per altre banda tenim al sorneguer Lluis Foix, què, això si, amb molta, mala baba, però intentant que no se li noti gaire,  fa un intent d’acabar amb el procés d’independència, sempre sap trobar, i això és un mèrit, la paraula adequada, la frase sonora i de titular periodístic per anar en contra, en primer lloc del MH President Mas i quasi en el mateix lloc, o millor dit quasi a la mateixa alçada al Sr. Oriol Junqueras, que està vist que no li cauen be cap dels dos i menys per la força amb que estan duent el procés d’independència.

En resum, que se li veu el llautó per molt somrís sorneguer que i posi amb la aquiescència del senyor Cuni, que se li fa una somriure  d’orella a orella cada vegada que el sent parlar, especialment contra el President Mas.

I me queda el tercer tenor, el Senyor Joan Josep Queralt, catedràtic de Dret Penal i advocat de gran i llarg historial. Aquest home, suposo que degut a la seva magnífica formació, se’l veu un home equànime, no defensa obertament la independència, però si que defensa el dret a decidir i s’ha mostrat sempre contrari, i amb declaracions fonamentades amb el seu coneixement de les lleis, a les querelles que ha tramés el TSJC en contra del President Mas, La Vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau.

Ara be, i aquest és el motiu principal d’aquest escrit, El Sr. Cuni, tan amant de dur al seu programa gent de C’s (recordem les èpoques del Sr. Girauta), o be gent com  el Sr. Herrera de ICV, o els molts senyors del PP, de PODEMOS, etc. sempre contraris al sentiment independentista, hauria de contraposar alguna opinió a les dels “tres tenors” que defensés les tesis contraries ja que està convertint el seu espai en un jardí per els que no volen la independència o, al menys, no tenen un adversari que els pugui posar una mica més difícil la seves opinions, i, si més no, un debat més controvertit, sentint dues versions...

A més a més jo demanaria al Sr. Josep Cuni que deixi parlar als seus convidats, ja que de la mitja hora de que disposen, si en restem els molts minuts de la seva garlada insulsa, queda ben poc per sentir les opinions que de veritat interessen.

I res més una simple nota de rebuig i atenció a 8TV i el seu programa 8 al dia.-

¡JA TENIM DATA! 27 S

¡JA TENIM DATA!

El proper 27 de setembre 2015, hi hauran eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions amb llistes separades però amb un full de ruta comú per aquells partits que si vulguin afegir a CiU i ERC, segons el MH President Mas, ha triat aquesta data per que farà un any de que va signar el decret del 9N i també, és oportuna ja que la campanya electoral començarà la Diada, el 11 de setembre, amb la efervescència independentista que això significa.

Es un bon acord ja que podem dir que no guanya ningú, ni perd ningú. Es a dir: En Mas fixa la data i cedeix la “llista unitària”, en Junqueras cedeix la data i guanya les llistes separades. I tots dos guanyen estabilitat, confiança, aprovació pressupostos, i un govern ferm per la resta de la legislatura. 

Evidentment hi hauran estires i arronses aquests vuit mesos que manquen i hauran lluites per les eleccions municipals, però tot això te de ser l’esdevenir normal d’un país, com el nostre, que de la pluralitat en fa senyera i es capaç d’acollir en el seu si personatges com la Sra. Alicia Sánchez Camacho, o com el Sr. Iceta. O partits tan allunyats de CiU o de ERC, com son C’s o la CUP, sense oblidar ICV i el Sr. Herrera, que per cert no sabem que farà, dirà si, o dirà no o tal vegada, potser si o potser no. Ja ho veurem, encara que segons sembla te més independentistes a les seves files que no pas els que dubten com ell.

Semblava mentida, dons, ves per on, s’ha acabat el desori, ara començarem a sentir les veus que venen de la Espanya profunda i llunyana, en les que, de bell nou, ens tornaran a dir, tant des de el PP, com el PSOE, PSC/PSOE, C’s, UPyD,  que estem boigs, que no sabem que fem, que ens deixem dur per un messies de cartró pedra, que el pacte de CiU amb ERC, és un pacte anti-natura, que anem en contra de la millora de l’economia, que no ens voldrà ningú al mon, no sols a Europa, al mon sencer, en fi, tot el munt de bajanades que ens han vingut dient de fa ja una mica més de dos anys.

Però ara, el ínclit Sr. Rajoy i la seva cohort de alts funcionaris, quasi tots ho son al Govern, no te cap tipus de mesura per aturar les eleccions, ara serem dins de la seva sacrosanta Constitució i tots els partits i poden fixar als seus programes tot el que vulguin, poden demanar el vot per las independència i el Sr. Rajoy no ho pot dur al TC, aquesta vegada ¡¡NO!! i aquest NO el diem nosaltres. Vegem que diuen corresponsals estrangers i poso la del Financial Times escrita des de Madrid:

 Catalans plantegen aposta per la secessió amb les primeres enquestes. Per Tobias Buck a Madrid.

(Traducció)

Catalunya celebrarà eleccions anticipades el 27 de Setembre, en un intent d'injectar un nou impuls a la campanya de de la regió per la independència i aconseguir suport popular per a una ruptura històrica amb Espanya

Com ahir es va anunciar per Artur Mas, el president català, després de setmanes de tenses negociacions amb els líders d'altres partits independentistes i activistes de base. Una de les regions més poblades i riques d'Espanya, Catalunya ha registrat un fort augment en el suport a la independència en els últims anys, posant el lideratge polític a Barcelona en curs de col·lisió amb Madrid

Igualment se fan ressò diaris tan importants com The Washington Post o Le Figaro o Agencies com France Presse o Associated Press, és a dir, que pesi a que des de Madrid no ho vulguin, la veritat és que tot el mon queda a la expectativa del que facin Catalunya i els catalans.

El propi President del Govern de Madrid, com que no te altres arguments, es dedica a filosofar dient que el MH President Mas demostra una vegada més els seu fracàs, que ens porta a un “lio” de enormes conseqüències, que va en contra dels catalans i de la economia, en fi, lo de sempre, però aquesta vegada no se’n adona que, el fracàs, es seu i del seu govern i naturalment, del seu partit. I aquest fracàs es, simplement, que no pot fer res per impedir-ho. Aquesta vegada, com ja he dit mes enrere, tot es perfectament CONSTITUCIONAL i per tant aquest és el gran fracàs de la seva política del NO,NO,NO, que ja sembla la cançó de l’enfadós. I esta clar això és el que els treu de polleguera, veure que tots els esforços que han fet, veure que totes les demandes al TC, totes les campanyes foranes a les cancelleries europees i de la resta del mon no han servit per res. Que hauran d’acceptar el que diguin els catalans i, una advertència,

TANT POT SER QUE GUANYI LA INDEPENDÈNCIA COM NO, QUE NO ESTA TAN CLAR.

 Per tant hem de estar alerta i no caure en provocacions que ens arribaran i moltes, i tanmateix aprofitar aquests mesos per parlar i debatre les avantatges i inconvenients de ser independents per aconseguir que una bona part dels que avui son indecisos passin a formar part dels que estem convençuts, i axis assolir una quantitat de vots, entre totes les formacions polítiques sobiranistes que ens permeti declarar la independència de forma clara i sense cap tipus de possible error. 

CRISIS, PENSIONS, ECONOMIA...

LA CRISIS I LES PENSIONS

El Govern de Espanya, es a dir el “desgovern” pretén fer-nos creure en la fal·làcia de que totes les coses van millor gràcies a ells i en especial al Sr. D. Mariano Rajoy Brei i, la veritat  és que, al meu entendre, no hi ha qui pugui creure una animalada de aquest calibre. Tot va be, l’economia remunta, i els aturats baixen. Es poden dir tantes mentides seguides sense que ningú tingui la miqueta de vergonya necessària per dimitir?.

Ens volen entabanar dient, una i altre vegada, com si mentir moltes vegades arribes a ser una veritat, que amb els seus ajustos, amb les seves retallades, vers nosaltres no per ells, amb les seves polítiques econòmiques, amb la seva reforma laboral, és amb tot això que s’està aconseguint sortir de la crisis.

Be, jo no soc economista, vagi això per endavant, però acostumo a interessar-me per el que diuen els que hi entenen, i avui dia, veus molt autoritzades ja diuen que la política d’austeritat, que les receptes del Deutsche Bank, de la Sra. Merkel, han estat total i absolutament errònies i han provocat i provoquen una tassa d’atur inacceptable, que la classe mitja hagi quasi desaparegut, que els pocs que tenen una feina sigui amb sous de vergonya, que els ris s’hagin fet més rics i els pobres més pobres, això és el que s’ha aconseguit i per això més val, Sr. President Rajoy, que no és pengi medalles.

Per si no ho sap, el Sr. Thomas Frey diu que es destruiran, encara, el 50% dels llocs de treball no qualificats, i alguns polítics, com vostè, segueixen dient que s’està reduint l’atur però la veritat és que els que s’està fent és crear més pobres a causa de la precarietat i baixos sous dels nous contractes.

El Sr J..M. de Anzizu, diu: Els països petits estan socialment més ben cohesionats i tenen estructures de govern més senzilles de manera que s’adapten millor als canvis i segueix Si fos independent, Catalunya ocuparia un lloc destacat a la UE. per davant d’una Espanya sense Catalunya; igual que Escòcia.

I tot això també me fa pensar: No anirem tan descaminats quan demanem la independència, es molt probable que moltes de les coses que hem patit, retallades, congelacions de sous, de pensions, pagues extres anul·lades, etc. tal vegada no haurien existit, o, al menys, amb la intensitat que les hem patit. I per això també li dic al nostre President M.H. Artur Mas i al cap de la oposició M.H. Oriol Junqueras, que es deixin de tantes bajanades i és posin d’acord per poder marxar, d’una vegada d’aquest país ruïnós en el que ens veiem obligats a viure.

L’economia no remunta, en tot cas és la macroeconomia i d’aquesta en fem sopes, els milions d’aturats, els milions d’aturats que ja no tenen subsidi, han acabat la prestació, a tots aquests els importa un rave que la macroeconomia despunti, ells segueixen igual de malament i sense perspectives, a curt termini, de tenir una mínima millora en la seva economia domèstica. I això ens ho volen vendre com un èxit.

Els aturats baixen, no diguin més mentides, si us plau, si vostès mateixos estan dient que no baixarem del 23,5% d’aturats fins, al menys, l’any 2019. Quina és aquesta baixada?

Ah! però han pres grans mesures per animar el consum, han tingut el desvergonyiment, d’apujar el salari mínim en un  0’5% , el que representa la enorme quantitat de 3 € mensuals i no han fet cap recomanació del tipus “No se lo gasten en vino” Això és prendre el pel als pobres que ni tan sols poden menjar cada dia. I son famílies que tenen fills petits i que sobreviuen gracies a la caritat i la solidaritat de la gent. !!!Vergonyós¡¡¡.

I no en parlem de les pensions, de les que ja no recordem ni els anys que fa que no en veiem un petit augment, primer van suprimir la paga compensatòria del IPC que es cobrava PER LLEI, al mes de Gener. Més tard van suprimir tot tipus de increments i varen congelar les pensions, l’any passat van tenir la desvergonyia de dir  que a partir del 2014 els pensionistes tindríem un increment “MINIM” del 0,25%, si, si, ho veieu be, un 0,25% i que si millorava la economia, dit en condicional, ja que ni ells mateixos s’ho creuen que millori, s’incrementaria proporcionalment a no se quines fórmules matemàtiques que semblen fetes per que les entengui, com a mínim, algú que sigui catedràtic de la matèria.

Dons aquest any 2015 ho tornen a fer. Un altre vegada el 0,25% i tenen  la pocavergonya de dir que com que el IPC es molt baix e inclús, en algunes ocasions, negatiu, dons mantenim el nivell del poder adquisitiu. Home, això seria veritat, si la “cistella” del IPC no contemplés coses com el preu dels hotels, dels bitllets de tren, avió, vaixell, de la gasolina,  etc. ni el preu de la venda d’habitatges, en fi d’aquelles coses que la immensa majoria dels més de 8.000.000 de pensionistes no acostumem a comprar o utilitzar cada dia. I no oblidem que, aquest 0,25%, representa un import que va de 1 a 5 € mensuals en funció de la pensió de cada un. Per tant una recomanació: Amb aquest import mensual que no us doni per comprar cap pis a Madrid o Barcelona, que son molt cars.

Però el que més m’indigna és el desvergonyiment amb que fan pública aquesta presa de pel, com si estesin parlant del sou del President Rajoy, que, pobret, amb prop de 80.000 € quasi no pot viure, això si, bruts i anuals.

Ara per ser el país que te més km. de trens d’alta velocitat, és el segon del mon després de la Xina, i gastar quasi 5.000 milions més aquest any per augmentar la xarxa, per això si que hi ha diners, encara que quan funcionen els trens resulta que l’utilitzen quantitats de 5 a 10 passatgers diaris i son totalment deficitaris i per tan representen una despesa més a garantir amb els imposts de tots nosaltres.

Però com que la “prima de risc” ha baixat del 100, s’ha quedat en un 99, dons tots contents que això funciona, eh que si Sr. Montoro? I Sr. De Guindos, i Sr Rajoy i demés components del Govern. Dons apa, endavant i que el 2015 sigui millor i ho serà, en podeu estar segurs, perquè pitjor que el 2014 es difícil.

I a veure si d’una vegada sabem ser un poble unit i que ens deixem de partidismes, d’egoismes, d’ànsies de poder, de marejar la perdiu i arribem a acords que ens permetin dir com el poeta “Adéu Espanya”.

Article de "ciutadakane" es una meravella

He llegit aquest article de "ciutadakane" i l'he trobat de tanta actualitat i tan ben escrit, descriu la autèntica realitat del perquè no arriben a un acord els polítics. que m'he permès de copiar-lo.

No tinc arguments. Crònica d'una autoinculpació.

Escrito por ciutadakane el 28-12-2014 en política. Comentarios (0)

23 de desembre. Barcelona. Fa fred, molt fred i la cua fa la volta l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Tot i haver arribat puntal per auto inculpar-me pel 9N em toca gairebé al final de la cua. Veig que davant meu hi ha alguns periodistes gravant imatges del moment quan una veu s'acosta  a una de les càmeres que en aquell moment entrevist a una senyora. Un cop informada la que pregunta interromp  a l'entrevistada i es posa a parlar. Veus, hem vingut tots..etc..La que interpel·la és Anna SImó i al tots es refereix a una comitiva del seu partit. En aquells moments, un senyor aparegut del no-res s'acosta a Junqueras que és a poc d'allà. L'home li diu que tenen molta barra per aturar el procés, que els polítics haurien d'estar més per la gent,bla,bla,bla. O això és el que devia pensar Junqueras perquè la seva resposta va ser "si vostè ho diu" i es va girar a fer-se una foto amb un senyor. Aquesta escena es va repetir diverses vegades. La de no escoltar la gent que l'increpava (lo de fer-se fotos també). 

En una d'aquelles la Simó parla d'unes enquestes que li han arribat per correu electrònic. Sembla no estar massa contenta, s'acaba d’assabentar que la CUP quedaria estancada i que a més acaba de comunicar que anirà amb Avancem i Guanyem. ICV sembla que baixa i CIU es manté en una forquilla del 5-6% però ho hem de vendre com que CiU baixa un 5%-6%. Baixar?, no ha dit que es mantenia?. No puc acabar de treure'n l'entrellat perquè una senyora s'acosta a ella i a Junqueras. La dona va en la línia dels altres, que està molt enfadada, que per què ERC no se suma a la llista unitària, per què aquest desdeny cap al president Mas que també és el seu president, que haurien de tenir un respecte al procés i a la societat que la fet possible. Tot això argumentat amb fets històrics i un bon raonament, de fet la senyora s'emporta algun que altre aplaudiment. Junqueras aprofita per anar a parlar amb la premsa i deixa sola a l'Anna. Aquesta respon dient que no pot fer res contra l'emprenyamenta de la dona i que la seva proposta de llistes separades es tan vàlida com la de Mas.

Aprofito l'avinentesa per parlar amb la diputada Agnès Russiñol, una noia correcta, simpàtica que es presta a debatre amb mi durant uns quaranta-cinc minuts. A mi el cor em va a mil. Li dono els meus arguments, li explico el per què de la decepció amb ERC i que necessito saber perquè si fan unitat amb les esquerres, no poden fer una unitat de pais. Vull saber què els porta a no voler cedir en favor d'una unitat. Argumento que és un moment històric per fer un país de tots, abandonant l'eix esquerra-dreta per posar totes les idees i polítiques (socials, econòmiques, educatives, culturals,etc..) i que permetin esmenar errors del passat, que no vull un país només d'esquerres o només de dretes ni mesurat per quan temps fa que ets independentista. Agnès Russiñol em compra la idea. Val, si això fos així jo et compro la idea. Cal fer una unitat on s'aplegui tot. Cony això és el que proposa el president Mas. Política del segle XXI, les sigles de partit a una banda i tots a treballar per un estat nou i lliure. Aleshores ella em parla que cal agafar els indecisos, recollir el seu vot i en una llista unitària on vagi Mas i/o CiU hi hauria gent que no si sumaria. Em quedo estorat amb el matís. Li replico: així el problema és la vostra fòbiavergència. Com ja vau fer en temps de Carod per posar Montilla quan la gent havia votat Mas. Podeu repetir un tercer tripartit, fer un manifest del si-si per les esquerres en contra del govern de les retallades, unitat del bloc d'esquerres però no podeu fer una unitat on hi hagi el President Mas ni el seu partit, lo vostre és molt fort, li espeto. Ella em diu, ep que al Parlament hem votat resolucions amb convergència. I és clar, li replico, faltaria més. Treballar resolucions i aprovar-ne per tirar un país endavant és la vostra feina, la dels diputats, només faltaria que per la fòbiavergpencia no us guanyéssiu el sou fent la vostra feina. 

El debat va seguir sense cap altre argument. Veient les rèpliques que havia fet Anna Simó abans a aquelles persones que l'interpel·laven, el mutis de Junqueras en sortir d'escena i els fluixos arguments de dos diputats més (un dels quals van confondre amb Pablo Iglesias pel seu look) quan els vam parlar de la importància d'un resultat unitari a nivell internacional, semblava que tenien l'argumentari de partit molt ben après. 

Així doncs sembla que el peix està venut, que la pantomima que ERC vol cedir no és més que això i que el problema per no estar a favor d'una llista unitària quan els partits d'esquerres no paren aquests dies de fer unitats entre uns i altres és la presència del president Mas i del seu partit. El virus de sempre, les estratègies perennes, les ganes de seguir volent ocupar dels partits (fins i tot dels nous) i discursos que ja no estan amb els temps que corren. Al final sembla que, contra pronòstic, l'únic que ha entès que els temps estan canviant (com diria Sau) és qui ells intenten vendre com la dreta que no deixa avançar. Doncs aquesta dreta sembla estar treballant per regenerar un partit, per convocar eleccions quan no compleixen el programa electoral  i en posar urnes quan el poble ho sol·licita encara que això vulgui dir haver d'assumir querelles o baixar en les enquestes, fins i tot renunciar a les sigles durant un temps a favor d'un país. Mentre les esquerres (les noves i les velles) segueixen com sempre, allunyats del ciutadà, no escoltant aquells qui no estan d'acord amb ells i fent aliances per poder mantenir la cadira i fer que la premsa no parli de les seves misèries.

pd: tot i així agraeixo a l'Agnès Russiñol que es prestés a la conversa.

OPINIONS AL DISCURS DEL REI

DISCURS DEL REI – OPINIONS

Be començaré dient que no m’importa massa el que pugui dir un senyor que tot el seu mèrit es ser el fill de l’anterior Rei i per tant no li concedeixo més significació que la què és pugui extreure de les seves paraules i que, per desgracia, no es massa significatiu ni te gaire recolzament en els àmbits governamentals de Madrid què és on faria falta que l’escoltessin amb les orelles ben obertes, però dit això i en tot allò que fa referencia al nostre país, a la nostre terra, no va fer res més que repetir i redundar amb el mateix que ja deia el seu avantpassat d’infausta memòria.

És la mateixa política de sempre, per una banda ens ensenya la safanòria i per altre ens retreu que som  tan poc assenyats. Què, a  Ell en les seves paraules diu: “Em dol, i em preocupa que és puguin produir fractures emocionals, desafectes o rebuigs entre famílies, amics o ciutadans” i segueix: “A l’Espanya d’avui ningú no és adversari de ningú”

Aquesta és una lliçó que no l’accepto, Ell no es ningú per fer aquestes admonicions que, a més a més, son falses en la majoria de les vegades i que en la majoria de les ocasions venen, dels nos- tres adversaris de Espanya, si senyor, de Espanya. Qui és si no els que ens diu “Nazis” Qui és el que ens insulta? Qui és el que ens diu que una bomba al centre de Barcelona acabaria d’una vegada amb els “catalanufos”? I que no me digui que de tot això no en te nota, ho sap perfectament, apareix al Twitter, a diaris del seu Regne com  son El Mundo, El ABC o La razón i el suposo assabentat de tot el que escriuen aquests que s’anomenen a si mateixos periodistes.

Per altre banda qui trenca que? Vostè celebra el Nadal amb la família de la seva esposa i el seus pares, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia, a casa d’ells, per altre banda, I no en parlem de la seva germana i el seu cunyat... No se ben be qui és que trenca la família.

Amb una cosa si que crec que te raó, encara que considero que, en part, ens vol daurar la píndola, quan diu ”Des de Catalunya, s’ha contribuït a la estabilitat política de tot Espanya i al seu progrés econòmic, es evident que ens necessitem tots” aquest final no me cau prou be, però son les seves paraules.  I segueix “no és només d’economia o d’interessos sinó també i, sobretot, de sentiments”

Ai, aquí volia arribar, no transcriuré els molts, insults, bajanades, animalades que s’han dit per el sol fet de que en Serrat va cantar en català a TVE, això deu de ser un crim de “lesa Pàtria” com dirien per aquells voltants del seu Palau, i això és la resposta del seu entorn, dels seus adeptes, a les seves paraules demanant concòrdia.

No s’assabenta ni vostè i perdoni que no el tracti de S.M. ni el seu Govern , ni el President del seu Govern, de la realitat catalana, dels sentiments dels catalans, al menys d’una quantitat important, -vegi que no dic majoria, perquè el seu President del Govern no ha permès que ho podéssim saber- . Vostè creu, sincerament, que el problema de Catalunya s’arregla amb querelles de la Fiscalia interposades per ordre, presumptament, del Govern, contra el President de Catalunya, la Vicepresidenta i la Consellera de Educació? Això es evitar fractures i xocs emocionals?. Faci que li mirin els discursos però amb les seves paraules omet el més important i és dedica ha atiar el foc amb benzina.

Diu: “Milions d’espanyols porten portem Catalunya al cor” això me sona a musica celestial, què se’n en fot?  Li haig de repetir tot el que he dit abans? La veritat és que per aquest viatge no necessitava alforges.

Com ha dit el President Mas: “El dia que s’entengui i es respecti que Catalunya te dret a decidir el seu futur lliurament i democràticament, aquell dia hi haurà el respecte de fons que cal entre Catalunya i Espanya, entre nacions”  I d’això no ha volgut ni assabentar-se.

Vist tot això, encara hi ha qui pensa que estem millor dins que fora? Jo li diria a Felip VI que tinc amics i familiars al País Basc, a Madrid, a Balears, amics andalusos, a Saragossa i podria seguir amb una immensa relació, dons be. Encara no he trencat l’amistat amb cap d’ells, seguim parlant, respectem les opinions i posicions polítiques de cadascú, i fins ara no he detectat cap ruptura,  fractura emocional, desafectes o rebuig ni entre els amics ni entre els familiars. 

On li han venut això? Deu de ser el PP català, o be el Ministre de INSEGURETAT NACIONAL, O algú d’aquests que és dediquen a fer informes falsos de comptes bancaries a Suïssa o Andorra del polítics catalans, Jo li aconsellaria, dins de la meva modèstia, que escoltés una mica més el poble i una mica menys els polítics espanyols govern inclòs.

Be per avui ja en tinc prou,

Un bon any 2015 a tots.

EL REI, RAJOY, MAS i JUNQUERAS

Uns apunts de més o menys actualitat.

S.M. el Rei Felip VI, d’Espanya, ha vingut de nou a Catalunya i segueix amb la mateixa immobilitat que el seu Primer Ministre Rajoy, encara que sembli que intenti donar qualcun missatge tant al nostre President Artur Mas com al seu Mariano Rajoy, però no ens enganyem, son tan sols paraules que el gallec ignorarà com fa sempre li digui qui li digui. Vist el discurs que va fer, m’he permès fer aquest comentari:

I ara se'n donen compte què ens necessiten? Quan han vist que va de veritat això de ser independents, ara ens estimen molt. I pregunto: Sr. Rei. o potser he de dir Sa Majestat, quan us pensàveu que anava de broma ens podíeu humiliar, podíeu intentar esborrar la nostre llengua, podíeu ofegar-nos econòmicament, trepitjar-nos, maltractar-nos. Tot era lícit, tothom podia riure les "gràcies del Wert", la sornegueria del Montoro, la immobilitat del Rajoy, les humiliacions de la Soraya. tot valia.

 Però ai, que ara va de debò, ara correm-hi tots. Ara sereu bons amics, ara hem d'anar junts. Per poder tenir qui pagui el vostre deute, què és del Reino de España. No es nostre. No Majestat no, ara no. Ara volem ser lliures més rics o més pobres però lliures. No volem tenir un Rei, no volem tenir un President que no sap parlar si no llegeix. Què és incapaç de parlar en un idioma que no sigui el castellà, que fa vergonya veure’l sempre amb un intèrpret. No volem un TC que vol humiliar al nostre President, No volem un Fiscal que vol empresonar al nostre President. Ho te clar. No cal que li digui en castellà vostè ja m'entén.

Per altre banda vaig sentir les paraules, dites a Mèxic, per l’ínclit Sr. D. Mariano Rajoy Brey en les que, segons ell, ja no hi ha crisis, ara ja es historia passada i aquest Nadal serà el primer després de la crisis. Dons que li pregunti als més de 5.000.000 si ho dic be, MES DE CINC MILIONS D’ATURATS, als milers i milers que no podran ni tan sols menjar, no celebrar el Nadal, no, ni tan sols menjar. Al milers i milers de nens que els Reis Mags no els hi duran ni una trista pilota. 

Perquè no és valent i ho diu aquí al seu país, amb periodistes que li puguin preguntar i replicar. Ah no, això es perillós i s’acosten eleccions. No el vull qualificar no fos que el seu Ministre Fernàndez Diaz me vulgues multar amb la nova Llei “mordaza” que s’ha tret de la màniga i que sembla més de èpoques ara ja llunyanes que no pas d’un país modern i democràtic.

També podem parlar del nostre país, de Catalunya, i jo dic, Senyors Mas i Junqueras, tan difícil és deixar una mica, tan sols una mica, de banda el partit, be el Sr. Mas, al menys ho ha proposat, i intentar de debò arribar a un acord per poder fer unes eleccions, mal anomenades plebiscitàries, en les que de forma clara i transparent es pugui saber que volem els catalans i si guanyem els que volem la independència del nostre estimat país, començar, llavors a formular i seguir totes les passes necessàries per aconseguir la independència últim esglaó de l’escala tan dura i empinada que fa TRESCENTS ANYS que anem pujant.

No és podria trobar una fórmula, per exemple, en que cada partit compromès amb el procés d’independència anés a les eleccions amb el seu nom i sigles però amb un sol punt comú a tots que podria ser “VOL VOSTÈ QUE INICIEM EL PROCÉS PER QUE ESDEVINGUEM INDEPENDENTS I HO FEM SABER AXIS AL GOVERN ESPANYOL I A LA RESTA DEL MON” i oblidar totes les altres clàusules, afegitons, etc. respecte a la posició, legítima, de cada partit en funció de la seva ideologia i posteriorment, formar un govern que cristal·litzes totes les funcions necessàries per arribar a bon port i sense oblidar que durant tot el procés s’ha de segui8r governant. Tan difícil es arribar a un acord més o menys semblant?

Ja sabem que hi hauran partits com PP, PSC, C’s, tal vegada PODEM, i no sabem que se li ocorreria al Sr. Herrera si aniria cap a una banda o un altre, (ja que mai se sap que és el que vol), que faran la seva campanya política en funció de les seves respectives ideologies i atacant, sense pietat, el procés independentista, però del que es tracta és que guanyem nosaltres amb una contundència que ens permeti anar a Madrid i a Brussel·les, en condicions de “tu a tu” i no ja demanar, no, llavors ja declarar la independència i començar a tractar totes les qüestions d’actius i passius que s’han de estipular en quan a totes les conseqüències del fet històric de passar a ser independents.

Vistes les darreres enquestes, sembla que el 83,9% dels catalans voldríem un referèndum per decidir sobre la independència.  No esta malament el percentatge.

El 49,8% son favorables a la llista única que proposa el President Mas.

El 42,5% diu que no hi està d’acord.

Dons ja que està prou anivellat, es tracta de cercar una proposta a la que si puguin afegir totes dues formes de pensar. És de lògica?

I jo me faig un altre pregunta, ja que segons diuen els entesos, i extrapolant les diferents posicions i resultats de les darreres eleccions i de les darreres enquestes, per aconseguir un resultat aclaparador i impol·lut, ens mancarien uns 250.000 a 300.000 vots. I això és el que hem d’aconseguir i si seguim per el camí actual de “jo en se més que tu i per tant la meva proposta es la valida” o  “sols val si anem per separat perquè molts no volen votar tal o qual partit” Si seguim axis no anirem en lloc i el que és molt pitjor, aconseguirem refredar el clima actual prou favorable i que, si no l’aprofitem ara, tal vegada no es presenti mai mes o triguem 300 anys mes.

Si us plau, arribeu a un acord viable.

QUERELLES, FISCALS I ALTRES...

QUERELLES?

El Fiscal General Senyor Torres-Dulce, ha imposat la seva voluntat, o millor dit, la del Sr. Rajoy i el seu Govern, per poder presentar la querella que li havien manat. La pantomima de reunir els fiscals de sala, fa riure i més si quan veus els noms dels fiscals no ni ha cap de la Fiscalia de Catalunya, o és que no hi ha cap Fiscal que tingui la suficient categoria per seure a la taula que semblava més una reunió de amics xerrant de les seves histories que no pas per debatre un tema tan important.

El Sr. Torres-Dulce, és limità a donar una paperot, una quartilla, escrita per ell mateix en la que diu el que s’ha de fer. No presenta els quatre folis que li van enviar els Fiscals de Catalunya, amb la argumentació per la que no consideren necessària ni oportuna la querella, no això no els hi dona, no fos cas que veiessin quina es la opinió de juristes, com a mínim de la seva mateixa categoria.

Per les noticies que han arribat, una reunió secreta de la que se sap el que va dir cada un dels fiscals, no devia de ser massa secreta, i en la que van parlar més del que ¡¡¡políticament!!! era més o menys proporcionat, a lo que desitjava el govern i subtilment els hi feia arribar i dic subtilment perquè ningú haurà vist cap declaració de la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, ni de un  tal Carlos Floriano, ni de una tal Soraya, o Cospedal, el diari ABC, El Mundo, La Razón, etc. que no han donat ni una sola instrucció de que era el que volia el govern.

Dons be, pesi a tot això es presentarà la corresponent querella contra el President Artur Mas, la Vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau, per una sèrie de “delictes” que la majoria dels juristes de renom, catedràtics de la Universitat, han considerat en declaracions públiques que no tenen cap base jurídica per ser admeses per el TSJC, per tant, jo crec, que els advocats que, si arriba el moment, hauran de defensar al President, Vicepresidenta i Consellera, els hi haurà caigut un veritable caramel. De entrada poden presentar els quatre folis de la resolució dels fiscals de Catalunya, i després ja tenen la porta oberta per rebutjar tots i cada un dels delictes que intenten imputar-los.

Després de tot això, el incompetent, impresentable i antidemocràtic President de l’Estat espanyol Sr. Mariano Rajoy Brey, vol venir a Barcelona per intentar aconseguir que els catalans díscols, els independentistes,(la resta, segons ell, no son catalans, son espanyols) deixem de banda les nostres aspiracions, que no son res més que la conseqüència de la malaltia mental del nostre President (això s’ha dit des de el P.P.) i que per tant quan ens parli d’economia, de lo molt que ens estimen, ho demostren amb la querella, que la posen per el nostre be. Per dir-nos que mai han estat en contra nostre, ni de la nostre llengua, que sempre ens han ajudat a pagar les nostres factures a proveïdors, a les farmàcies, als funcionaris, la sanitat, en fi que tot ho devem a la seva insigne trajectòria política i a l’estimació que ens tenen.

Tot això sembla que és el que ens vol dir, però: directament o a través d’una pantalla de plasma perquè no es pugui rebatre res del que digui? El sistema es important:

Economia: Som el motor de la economia de Espanya amb el 19% del P.I.B. (què ens pot dir per millorar això?)

Llengua: No cal ni que parli. Que destitueixi el Ministre Wert i anul·li la seva Llei. Amb això tal vegada convenceria algú.

Ajudes per pagar: Sols conec una ajuda i es el FLA i això son préstecs a retornar amb els corresponents interessos fixats per el seu Govern. No hi ha cap més ajuda, no ens paguen el que en deuen per tot una sèrie d’incompliments de la Llei que tan defensa. I li recordo, Gran Defensor de les Lleis, que el 1 de Gener de 2014, ja som a finals de Novembre, PER LLEI s’havia de estudiar i presentar el nou sistema financer de les CC.AA. i d’això el mes calent es a l’aigüera, tal com ha dit el seu Ministre Montoro. I això també és IMCOMPLIR LA LLEI

Pagues extra funcionaris catalans: Els únic funcionaris de tota Espanya que no perceben les pagues extres son els catalans, la resta ¡SI! I una que els hi van llevar els hi paguen a terminis. Aquí el Conseller Mas-Cullell ha de fer mans i mànigues per que, enguany, puguin cobrar la paga de Nadal.

Ens estimen tant, que quan fem una Llei que ens permeti augmentar una mica els ingressos, amb un impost a la Banca, el duen immediatament al TC perquè el suspengui cautelarment, es a dir, per els segles dels segles.

Ens estimen tant, que quan fem una Llei per minorar la pobresa energètica, per ajudar als que a l’hivern no poden pagar la llum o el gas i han de passar fred, per que gràcies a les seves convivències amb Alemanya, no tenen feina i per tant no tenen ingressos, doncs també al TC, no fos cas que els catalans estimessin encara més el seu govern.

I mentre tant, els seus amics, Rato, Cotino, Blesa, Virgilio Zapatero, Spottorno, en fi, les targetes Black de Caixa Madrid, I de Bankia, segueixen sense tornar pràcticament res de lo que van “despistar” . I no parlem de la seva, presumpte, implicació amb el Sr, Bárcenas, amb el cas Gürtel, el cas “Púnica”, i la infinitat de casos de corrupció del seu partit. Però això no importa lo verdaderament important és que els catalans seguim essent bons minyons i ens oblidem de les penúries econòmiques, dels insults, de la llengua i el que és mes important de la nostre dignitat com a poble.

Això és el que ens vindrà a dir Sr. Rajoy? Suposo que no anirà al Palau de Congressos, suposo que es quedarà ben arropat per els del seu partit que li riuen les gràcies i posarà cara de pòquer si algú li pregunta alguna cosa. I no ens envia l’exercit perquè no té ******* per fer-ho, encara que li agradaria i especialment faria feliç al seu estimat ex-President Aznar i algun que altre cap militar que veuria la possibilitat d’afegir alguna que altre medalla a la seva col·lecció particular.

Axis estan les coses i el que m’indigna, es la seva miopia política, cada vegada que obre la boca o dona alguna ordre, aconsegueix el contrari del que vol aconseguir, cada vegada el que fa és aconseguir cents i cents de nous independentistes i li diu un que no ho era i ara si que ho és, gràcies a la seva poca capacitat i habilitat polítiques per dirigir un país. Però això, en tot cas, serà el seu problema i el del 30% aproximadament que el va votar a les darreres eleccions. Faig els mateixos números que vostè quan diu que el 9N tan sols va votar el 30% dels catalans.

Que tingui molta sort, que la necessitarà si vol  seguir sent President de Espanya en una propera legislatura, encara que a mi ja no m’importarà perquè estic convençut que ja tindrem el nostre propi país, la nostre República i el reconeixement, pesi a vostè i a tots els seus, de Europa, de la UE i de la resta del mon, que veuen esparverats la manca de democràcia del seu Govern, Que tingui un bon viatge a Barcelona.

AHIR VAIG VOTAR, PERQUÈ?

PERQUÈ VAIG VOTAR?

Aquesta es una pregunta que ens fem molta gent, per començar diré que jo mai havia estat independentista, ja tinc una bona colla d’anys a la esquena i tot això de l’independentisme com ens el presentaven, ho trobava una mica podríem dir que fora de lloc. Però ha sorgit un fet, o uns fets, millor dit, que m’han fet canviar radicalment de posició.

Jo he estat, de molt més jove,  en primera línia empresarial, he estat President d’una gran associació d’empreses, no diré el nom, perquè no sembli que vull atribuir-me el que no soc ni pretenc, hi dic això per demostrar que no tenia ni el més remot pensament de sortir de Espanya, encara que si, sempre, m’he considerat català amb majúscules. Però, contaré una petita anècdota. Una vegada en que presidia una reunió d’empresaris de tota Espanya, a la Cambra de Comerç de Barcelona,  havia invitat uns empresaris del País Basc i al fer la presentació de l’acte i dels oradors, vaig començar en català i després vaig continuar en castellà i vaig dir, clarament, que ho feia en atenció als invitats del País Basc perquè poguessin entendre el que els hi deia. Doncs be, en acabar l’acte, en acomiadar-se, el que llavors era Director General, a Madrid, de la branca empresarial a que pertanyíem els presents, me va dir: “No m’ha agradat gens que parlessis en castellà, som a Catalunya i el nostre idioma és el Català” No vaig voler respondre i tan sols vaig dir que, per educació i gentilesa vers als meus invitats ho havia fet i no me penedia. Aquest senyor, que després va ser Ministre d’Industria socialista, no ho ha voler entendre, però la cosa no va passar d’aquí. I el que son  les coses, vam acabar sent amics.

He explicat aquesta anècdota per mostrar quin era i segueix sent el meu tarannà, per davant de tot la educació vers els invitats, i la resta d’assistents, i hi havia molts de castellans, no m’importaven, vers l’idioma, jo volia atendre els meus invitats, no tan sols meus, sinó de la Associació que jo presidia,  els altres havien assistit per la seva conveniència i per tant si no entenien el català dons ja s’apanyarien.

Be, al que anava, ara SOC INDEPENDENTISTE, he votat SI-SI i amb tot el convenciment, i què és el que m’ha fet canviar? Està molt clar el menyspreu, els insults, anomenar-nos “nazis”, les humiliacions, la prepotència del PP i C’s, i també del PSOE/PSC, la tancada de la bossa dels diners, l’ofec financer, dir-nos que la Generalitat pot pagar gràcies al FLA, i els molt pocavergonyes, no diuen que son préstecs amb interessos i que s’han de tornar, i hem de tenir en compte que som qui mes aporta al erari públic i qui menys rep,  el fer-nos pagar les excentricitats dels Srs. Monago i d’altres com ell, que a la seva autonomia viuen del que paguem la resta de Espanya i especialment els catalans, les moltes i moltes vegades que m’he sentit estrany a Espanya, que he hagut de sentir acudits en contra dels catalans, per persones què, en principi, eren els meus companys, però especialment quant sento parlar a personatges com la Sra. Alicia Sánchez Camacho, com la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, com la Sra. Cospedal, com el Sr. Rajoy, el Sr. Rivera, els senyors del PSOE i no acabaria mai la llista de anticatalans i el que més me revolta, és que, me vulguin fer creure que ho fan perquè ens estimen.

Dons tot això m’ha fet obrir els ulls i ara vull viure en un país  lliure, independent, sense estar subjecte al que vulguin a Madrid, sense necessitat d’haver de demanar permís per qualsevol cosa que vulguem fer, per poder tenir un Govern que l’hagi triat jo i que faci allò que volem els catalans i que si ho fa malament, el canviarem a les següents eleccions. Que el nostre President, sigui qui sigui, no pugui ser amenaçat per el Govern de Madrid, com ara. Que el Tribunal Constitucional l’haguem anomenat nosaltres, i reguli la nostre Constitució,  que puguem disposar dels nostres impostos i diners en favor de tots el catalans, amb polítiques socials que les fem i pensem nosaltres, que ningú ens pugui eliminar una llei per ajudar els que tindran fred aquest hivern i que no ho podrem fer perquè el TC, a demanda del PP, ens ho ha tirat enrere.

Vull viure en un  país en que els nostres avis i jo mateix, que també hi soc dins aquesta categoria, tinguin una jubilació digne, que puguin viure amb dignitat, i no passar fam ni necessitats.

Vull viure en un  país en que els nens puguin anar a escola i aprendre en català i a ser possible en tots els idiomes que els puguin ajudar a la seva vida professional el dia de demà, però decidit per el nostre govern.

Vull viure en un país en que les diferencies i desigualtats socials, puguin minorar-se perquè afectin el mínim possible dels ciutadans, ja sé que això es quasi una utopia, però si s’intenta podria arribar-se a un determinat status quo, que millorés les enormes desigualtats actuals.

Vull viure en un país tranquil, sense exercit, on les persones siguem ciutadans, no súbdits com ara, que les persones puguin gaudir de la seva terra, del seu idioma, de les seves costums i tradicions. I amb això no vull dir que no accepti tots aquells que vinguin de bona voluntat a viure i treballar a casa nostre, siguin benvinguts, però, això si, s’han de adaptar a les nostres costums, a les nostres formes de vida, als nostres hàbits, les nostres tradicions.

La llibertat religiosa ha de existir però cadascú que subvencioni  la seva, no hem de subvencionar a ningú. I per tant no voldria acceptar cares tapades, ni dones menyspreades, en nom de no se quin déu.

Sempre hem estat un país d’acollida i voldria que seguíssim axis, però sempre respectant les lleis i costums nostres, i el que no vulgui fer-ho, dons ja sap que ha de fer, marxar per on ha vingut. No voldria haver de sentir, dins d’uns anys els crits a la oració de les mesquites, si ho volen fer, sense fer soroll i dins de casa seva, no vull que arribi un moment en que, com passa a certs països no pots visitar els monuments, palaus o mesquites perquè està prohibit, aquí no, aquí es pot visitar tot, però sempre amb cura de no intentar deixar de respectar el que no es seu.

Dons be, per tot això vaig anar a votar i vaig votar SI-SI i també per els meus pares que, tot i que la meva mare era andalusa, comprenia molt be les nostres aspiracions i me va ensenyar a ser comprensiu i educat amb tothom, a respectar totes les persones, les seves formes de viure i per això és per el que jo també demano que me respectin a mi.

Ara sols queda veure com seguirem, que farà el nostre President Artur Mas, que faran els caps dels partits compromesos amb la independència, si seguiran tenint molt clar que units farem més força, o be les estratègies de partit aconseguiran desfer-ho tot. Jo demanaria, i crec que una miqueta de raó puc tenir, que s’asseguin, parlin, dialoguin, xerrin, enraonin, pensin, però sempre en favor del país, de Catalunya, ara hem d’aconseguir lo primordial, un Parlament fort a favor de la independència i deixar una mica de costat llurs ànsies de partit, per altre banda molt legítimes, d’estratègies pròpies i tots junts fer el millor per Catalunya. No si val allò de que jo més que tu, tots en pla d’igualtat respectant això si el que va dir el poble en les darreres eleccions.

Molta sort a partir d’ara.

VISCA CATALUNYA LLIURE

PSOE/PSC/PP I MÉS COSES

PSOE/PSC i MES COSES

En els documents del Congrés de Suresnes hi figura la següent resolució aprovada: “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol passa indefectiblement pel reconeixement del DRET D’AUTODETERMINACIÓ, que  comporta la facultat que cada nacionalitat pot determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta de pobles que integren l’Estat espanyol.”

I el PSOE es pronunciava per una República Federal lliurament acceptada per les nacionalitats hispàniques. I això ho van signar D. Felipe Gonzalez i D. Alfonso Guerra, (el que va passar el ribot a l’Estatut) aquests que ara, en la commemoració del 40è aniversari d’aquest Congrés, han fet seves les diatribes més dures que s’han pogut sentir en contra de Catalunya, el nacionalisme català, el President Artur Mas i la declaració del “dret a decidir” proclamat per el Parlament de Catalunya. I no en parlem de la possibilitat de declarar la independència. Vade retro

I és que una cosa és parlar de fora d’Espanya i un altre de dins. Una cosa és ser un aspirant a polític a la mort del dictador i una altre ser polític i intentar guanyar unes eleccions a base de posar-se al damunt una pell de corder per poder aconseguir vots a Catalunya, cosa que com hem vist es molt rentable tan per part del PSOE com del PP. Parlar malament de Catalunya i els catalans dona vots a la resta d’Espanya.

Dons be, si aquests senyors que sembla que eren una espècie de rara avis en el conjunt de la política espanyola, tan quan van guanyar les eleccions com ara que el que més i el que menys te un bon càrrec a alguna Empres més o menys pública però, això si, ben remunerat, que sembla que amb els sous de jubilació com a ex-President o ex-Ministre no s’arriba a fi de més i per tant és imprescindible poder estar al Consell d’alguna empresa de les que després augmenten any si any també els seus serveis, naturalment que el preu, no els serveis, per poder pagar els sous de la quantitat de polítics i xoriços de primera i segona fila que mantenen a les seves nòmines, i que ningú ho trobi estrany, és exactament el mateix que feia el dictador Franco que omplia les empreses públiques, tipus SEAT de tots aquells que anava fent fora del seu nucli de poder.

Si, si aquests mateixos son els que ara es posen d’acord amb el PP, per evitar perdre les seves prebendes, no fos cas que Catalunya marxés d’Espanya i llavors tindrien que començar a fer treballar la gent que ara viu del xollo, a moltes de les CC.AA. que és van inventar per poder donar feina als seus correligionaris i de quatre nacionalitats verdaderes que existien a Espanya i que tenien tot el dret a ser considerades com a nacions, més o menys federades amb el poder central però autònomes de debò, no amb el simulacre actual, i que, en realitat tan sols eren TRES, CATALUNYA, EUSKADI i GALICIA i a base de empènyer amb calçador hi van fer entrar Andalusia. Llavors va començar el veritable desori a que hem arribat ara. El cèlebre “cafè per tots” ens va dur a acceptar “bou per bestia grossa”  acceptar que regions com Extremadura, com Murcia, com el propi Madrid, és convertissin també en Comunitats Autònomes, però ¡a sant de què! Que tenien de nacionalitats, que representaven a Espanya, a part de ser unes simples províncies, o la capital. Es ben veritat que la “transició espanyola” que molts l’han volgut presentar com un model de pacifisme, de evitar qualsevol tipus de revolta, és una cosa que és va fer amb els peus, a sang calenta i que no s’ha acabat.

Els anomenats “Pares de la Constitució”, van haver d’actuar sempre sota la enorme pressió de l’Exercit i del poderós Movimiento Nacional, que d’amagat, això si, però fent soroll de sabres i amb atemptats que encara son a la memòria dels que com jo ja pentinem cabells blancs. Igualment sota la pressió de ETA que llavors era molt forta i està clar que va sortir una Constitució molt i molt descafeïnada, en la que no va ser possible fer gaire més que concedir el sistema foral a Euskadi i els demés a passar per el tub. Aquesta Constitució que ara es defensada amb totes les armes, amb punys i ungles, per cert, per el partit que NO LA VA VOTAR, NO EXISTIA, LLAVORS ERA ALIANZA POPULAR i que per cert el mateix Sr. José Mª Aznar es va atipar de fer articles en contra de la seva aprovació,  es el que ara ens la tira per la cara cada vegada que diem alguna cosa els catalans i a la que s’hi afegeixen, sense cap mirament, l’actual i l’anterior PSOE, és a dir els antics Alianza Popular, el actual PP, els dirigents que anaven amb americana de pana, “Isidoro” per els amics, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, I tota la colla que els ha anat seguint posteriorment, com Zapatero “apoyaré lo que apruebe el Parlamento catalan”, Pérez Rubalcaba, i ara aquest nouvingut que va una mica de “guaperes” Pedro Sánchez, tots ells amb un denominador comú, CONTRA CATALUNYA ES GUANYAN VOTS.

Esta clar que això no podia haver-se aconseguit sense la inestimable ajuda del PSC, dels Obiols, Maragall, Montilla, Iceta, etc. que sempre han estat a favor del seu país, de Catalunya, menys quan la cosa es posava en contra del seu “partit mare” del PSOE, que llavors eren més espanyolistes que els de l'altiplà (la meseta). I per cert, el Sr. Iceta, i li dic senyor, per educació, no perquè ho sigui, ara ha fet unes declaracions, en les què, de forma sibil·lina, també ens compara amb en Hitler, dient què a l’any 1938 també i van haver unes eleccions plebiscitàries a Alemanya, que ja es gros que aquest individu parli d’aquesta manera. Encara que tots sabem que es diu que qualsevol dels dos partits PSOE o PP per guanyar les eleccions necessita, imprescindiblement una bona collita al graner de Catalunya.

I mentrestant a Catalunya què. Aquí vam passar del mític Tarradelles a Jordi Pujol, que durant 23 anys ens va tenir com si fóssim els seus fills estimats i donant lliçons de moralitat a dreta i esquerra i, com s’ha demostrat, no tot era tan net i polit. Pesi a la seva malifeta o malifetes, que això encara no se sap del tot cert, es veritat que ha fet una confessió, però el cert, és que encara, de moment, sols estan investigats alguns dels seus fills, ell no. I no podem oblidar que en el seu llarg mandat, s`han fet coses molt bones, i d’altres no tant, però si ho posem en una balança, jo crec, i es una opinió molt particular, que pesen més les bones. El pas dels anys i amb una bona perspectiva crec que podrem opinar amb més visió del que realment ha anat passant.

Posteriorment vam tenir dos governs anomenats “tripartits” que per mor dels seus components, jo tan sols allibero de alguna que altre culpa en Maragall, va ser un desastre  tan per part dels diferents components del govern com del seu President i no vull donar noms que tots els sabem.

Ara hem arribat novament a que el Govern català sigui nacionalista i catalanista, cosa que va deixar de ser amb els tripartits d’infausta memòria i comença una nova historia, què, possiblement ens pugui dur a aconseguir la desitjada independència de Espanya. La més o menys bona relació de CDC (i dic CDC, no CiU) amb ERC, es a dir de Artur Mas i Oriol Junqueras, pot donar els seus fruits si, i ho recalco si hi posen de la seva part l’interès de Catalunya per damunt del seu propi i del seus respectius partits, cosa que, fins ara, no es veu massa clara. Haurem d’esperar els resultats del 9N.

El proper 9N hem de donar, tant els que defensem el SI,SI, com els que defensen el SI,NO com aquells que tan sols volen quedar com estan, que sembla que alguns ja els hi va be, que diguin NO. Però al carrer, a les urnes hi hauríem d’anar tots, jo demano que ningú es quedi a casa, ens hi juguem el tot, sigui en un sentit o en un altre i inclús els que avui gaudeixen de prebendes també han de sortir a defensar-les, però ESPECIALMENT HEM D’ANAR ELS QUE VOLEM UN PAIS NOU. I ALLIBERAR-NOS DE LA IMMENSA INMUNDICIA QUE EXISTEIX AL GOVERN DE MADRID. I amb això no m’oblido que aquí també tenim algunes coses brutes, el cas Millet, per exemple, però jo voldria poder acabar-lo amb els nostres jutges, amb els nostres fiscals, amb els nostres advocats que, crec o vull creure, que seran molt més eficients que no pas ara que depenen de Madrid.

Be amics, per avui me penso que ja he descarregat el pap.

VISCA CATALUNYA LLIURE