PSOE/PSC/PP I MÉS COSES

PSOE/PSC i MES COSES

En els documents del Congrés de Suresnes hi figura la següent resolució aprovada: “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol passa indefectiblement pel reconeixement del DRET D’AUTODETERMINACIÓ, que  comporta la facultat que cada nacionalitat pot determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta de pobles que integren l’Estat espanyol.”

I el PSOE es pronunciava per una República Federal lliurament acceptada per les nacionalitats hispàniques. I això ho van signar D. Felipe Gonzalez i D. Alfonso Guerra, (el que va passar el ribot a l’Estatut) aquests que ara, en la commemoració del 40è aniversari d’aquest Congrés, han fet seves les diatribes més dures que s’han pogut sentir en contra de Catalunya, el nacionalisme català, el President Artur Mas i la declaració del “dret a decidir” proclamat per el Parlament de Catalunya. I no en parlem de la possibilitat de declarar la independència. Vade retro

I és que una cosa és parlar de fora d’Espanya i un altre de dins. Una cosa és ser un aspirant a polític a la mort del dictador i una altre ser polític i intentar guanyar unes eleccions a base de posar-se al damunt una pell de corder per poder aconseguir vots a Catalunya, cosa que com hem vist es molt rentable tan per part del PSOE com del PP. Parlar malament de Catalunya i els catalans dona vots a la resta d’Espanya.

Dons be, si aquests senyors que sembla que eren una espècie de rara avis en el conjunt de la política espanyola, tan quan van guanyar les eleccions com ara que el que més i el que menys te un bon càrrec a alguna Empres més o menys pública però, això si, ben remunerat, que sembla que amb els sous de jubilació com a ex-President o ex-Ministre no s’arriba a fi de més i per tant és imprescindible poder estar al Consell d’alguna empresa de les que després augmenten any si any també els seus serveis, naturalment que el preu, no els serveis, per poder pagar els sous de la quantitat de polítics i xoriços de primera i segona fila que mantenen a les seves nòmines, i que ningú ho trobi estrany, és exactament el mateix que feia el dictador Franco que omplia les empreses públiques, tipus SEAT de tots aquells que anava fent fora del seu nucli de poder.

Si, si aquests mateixos son els que ara es posen d’acord amb el PP, per evitar perdre les seves prebendes, no fos cas que Catalunya marxés d’Espanya i llavors tindrien que començar a fer treballar la gent que ara viu del xollo, a moltes de les CC.AA. que és van inventar per poder donar feina als seus correligionaris i de quatre nacionalitats verdaderes que existien a Espanya i que tenien tot el dret a ser considerades com a nacions, més o menys federades amb el poder central però autònomes de debò, no amb el simulacre actual, i que, en realitat tan sols eren TRES, CATALUNYA, EUSKADI i GALICIA i a base de empènyer amb calçador hi van fer entrar Andalusia. Llavors va començar el veritable desori a que hem arribat ara. El cèlebre “cafè per tots” ens va dur a acceptar “bou per bestia grossa”  acceptar que regions com Extremadura, com Murcia, com el propi Madrid, és convertissin també en Comunitats Autònomes, però ¡a sant de què! Que tenien de nacionalitats, que representaven a Espanya, a part de ser unes simples províncies, o la capital. Es ben veritat que la “transició espanyola” que molts l’han volgut presentar com un model de pacifisme, de evitar qualsevol tipus de revolta, és una cosa que és va fer amb els peus, a sang calenta i que no s’ha acabat.

Els anomenats “Pares de la Constitució”, van haver d’actuar sempre sota la enorme pressió de l’Exercit i del poderós Movimiento Nacional, que d’amagat, això si, però fent soroll de sabres i amb atemptats que encara son a la memòria dels que com jo ja pentinem cabells blancs. Igualment sota la pressió de ETA que llavors era molt forta i està clar que va sortir una Constitució molt i molt descafeïnada, en la que no va ser possible fer gaire més que concedir el sistema foral a Euskadi i els demés a passar per el tub. Aquesta Constitució que ara es defensada amb totes les armes, amb punys i ungles, per cert, per el partit que NO LA VA VOTAR, NO EXISTIA, LLAVORS ERA ALIANZA POPULAR i que per cert el mateix Sr. José Mª Aznar es va atipar de fer articles en contra de la seva aprovació,  es el que ara ens la tira per la cara cada vegada que diem alguna cosa els catalans i a la que s’hi afegeixen, sense cap mirament, l’actual i l’anterior PSOE, és a dir els antics Alianza Popular, el actual PP, els dirigents que anaven amb americana de pana, “Isidoro” per els amics, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, I tota la colla que els ha anat seguint posteriorment, com Zapatero “apoyaré lo que apruebe el Parlamento catalan”, Pérez Rubalcaba, i ara aquest nouvingut que va una mica de “guaperes” Pedro Sánchez, tots ells amb un denominador comú, CONTRA CATALUNYA ES GUANYAN VOTS.

Esta clar que això no podia haver-se aconseguit sense la inestimable ajuda del PSC, dels Obiols, Maragall, Montilla, Iceta, etc. que sempre han estat a favor del seu país, de Catalunya, menys quan la cosa es posava en contra del seu “partit mare” del PSOE, que llavors eren més espanyolistes que els de l'altiplà (la meseta). I per cert, el Sr. Iceta, i li dic senyor, per educació, no perquè ho sigui, ara ha fet unes declaracions, en les què, de forma sibil·lina, també ens compara amb en Hitler, dient què a l’any 1938 també i van haver unes eleccions plebiscitàries a Alemanya, que ja es gros que aquest individu parli d’aquesta manera. Encara que tots sabem que es diu que qualsevol dels dos partits PSOE o PP per guanyar les eleccions necessita, imprescindiblement una bona collita al graner de Catalunya.

I mentrestant a Catalunya què. Aquí vam passar del mític Tarradelles a Jordi Pujol, que durant 23 anys ens va tenir com si fóssim els seus fills estimats i donant lliçons de moralitat a dreta i esquerra i, com s’ha demostrat, no tot era tan net i polit. Pesi a la seva malifeta o malifetes, que això encara no se sap del tot cert, es veritat que ha fet una confessió, però el cert, és que encara, de moment, sols estan investigats alguns dels seus fills, ell no. I no podem oblidar que en el seu llarg mandat, s`han fet coses molt bones, i d’altres no tant, però si ho posem en una balança, jo crec, i es una opinió molt particular, que pesen més les bones. El pas dels anys i amb una bona perspectiva crec que podrem opinar amb més visió del que realment ha anat passant.

Posteriorment vam tenir dos governs anomenats “tripartits” que per mor dels seus components, jo tan sols allibero de alguna que altre culpa en Maragall, va ser un desastre  tan per part dels diferents components del govern com del seu President i no vull donar noms que tots els sabem.

Ara hem arribat novament a que el Govern català sigui nacionalista i catalanista, cosa que va deixar de ser amb els tripartits d’infausta memòria i comença una nova historia, què, possiblement ens pugui dur a aconseguir la desitjada independència de Espanya. La més o menys bona relació de CDC (i dic CDC, no CiU) amb ERC, es a dir de Artur Mas i Oriol Junqueras, pot donar els seus fruits si, i ho recalco si hi posen de la seva part l’interès de Catalunya per damunt del seu propi i del seus respectius partits, cosa que, fins ara, no es veu massa clara. Haurem d’esperar els resultats del 9N.

El proper 9N hem de donar, tant els que defensem el SI,SI, com els que defensen el SI,NO com aquells que tan sols volen quedar com estan, que sembla que alguns ja els hi va be, que diguin NO. Però al carrer, a les urnes hi hauríem d’anar tots, jo demano que ningú es quedi a casa, ens hi juguem el tot, sigui en un sentit o en un altre i inclús els que avui gaudeixen de prebendes també han de sortir a defensar-les, però ESPECIALMENT HEM D’ANAR ELS QUE VOLEM UN PAIS NOU. I ALLIBERAR-NOS DE LA IMMENSA INMUNDICIA QUE EXISTEIX AL GOVERN DE MADRID. I amb això no m’oblido que aquí també tenim algunes coses brutes, el cas Millet, per exemple, però jo voldria poder acabar-lo amb els nostres jutges, amb els nostres fiscals, amb els nostres advocats que, crec o vull creure, que seran molt més eficients que no pas ara que depenen de Madrid.

Be amics, per avui me penso que ja he descarregat el pap.

VISCA CATALUNYA LLIURE

JO ANIRÉ A VOTAR EL 9N

HI HAURÀ CONSULTA?

Sempre he defensat que SI, sí que hi haurà consulta. Segons el nostre President, no oblidem que és el President de Catalunya, de tots els catalans, la consulta s’haurà de fer d’un altre manera, de forma que el Sr. Rajoy Brei i els seus adlàters no puguin impugnar-la. I això és el que ha anunciat el President Mas i que, per el que diuen juristes de la categoria del Jutge Sr. Vidal, no hi ha possibilitat de tirar-la enrere mitjançant el TC. Sembla que, aquesta vegada, el President Mas li ha colat un gol a Rajoy per tota la escaire.

Doncs be, s’ha aixecat una polseguera que sembla una tempesta de sorra al desert saharià. Tots el partís, sense excepció, ERC, ICV, CUP, PSC i per descomptat PP i C’s, han dit la seva i han acusat al President Mas de trencar el consens per fer la consulta com estava planejada. Encara que, això si, li han ofert els seu suport per fer.la si exceptuem a ICV que com sempre no saben mai a que juguen.

Alguns partits sobiranistes li han dit de tot, menys guapo, al President Mas, sense adonar-se que, especialment ICV, no feia res més que actuar com, el que li diuen al President, com a trilers, ja que, en cap moment han dit que era el que havíem de fer en el cas de que algú hagués posat denuncies contra funcionaris, o be denuncies per utilitzar les seves dades del padró sense el seu permís, i a més a més la batalla legal i jurídica que s’hagués muntat. Doncs be, en lloc de tirar pedres uns contra els altres, què és el que vol Madrid,  efectivament el que hem de fer és una demostració més de civisme i ajudar a que això es vegi a tot el mon, i no el que fan que es, donar les culpes al President intentant guanyar uns hipotètics vots que, per desgracia d’ells no van en lloc.

Jo me pregunto:

- Tal i com estava planejada la consulta, es podia fer?

- El Tribunal Constitucional no la havia suspès?

- La consulta es recolzava en el Decret i la Llei de Consultes suspesos per el TC?

- Llavors, si és feia s’incorria en una desobediència a les Lleis espanyoles i al TC, lo que duia, de entrada a la seva total i absoluta nul·litat, a més del perjudicis de tipus penal, social i de inhabilitacions que podia comportar. Això es axis?

- Be si és axis i ningú m’ha dit que no ho sigui, de que servia aquesta posada en escena, era tan sols un acte teatral i que podia tenir conseqüències molt greus per la Generalitat, el seu President i potser, fins i tot, per tots els consellers. No axis per els que propugnaven seguir endavant desobeint el TC, ja que ells es limitaven a empènyer i dir que: es el que havíem acordat.

La nova proposta del President tampoc no significarà res més que el fet de votar sense que a Madrid puguin dir res, és a dir, no fer el brou gros a PP i C’s, de totes maneres, si hi anem prou gent a votar, encara que no representi res oficialment, ni jurídicament, si que és veurà una nova mobilització i tornarem a sortir als diaris de tot el mon. I això és el que ens interessa.

I aquí voldria fer una crida a les Sres. Carme Forcadell i Muriel Casals, perquè es deixin de embolicar la troca i facin costat al President i ajudin, amb les respectives ANC i Omnium Cultural. que tenen mitjans per fer-ho, per aconseguir una diada de mobilització en la que no podran falsejar les dades de votants, ja que cada DNI que es presenti és un votant i per tant no hi caben disquisicions de si érem 1.800.000 o  700.000 i els partidaris del NO també poden votar, la papereta es secreta i per tant no han de tenir por.

El cert és que la única manera de mostrar el nostre desig de independència serà amb unes eleccions autonòmiques en que els partits que estan ho diguin que estan, perquè ICV, tinc moltes dubtes de que de debò vulguin alguna cosa en concret ja que mai no es pronuncien de forma clara, sempre fent la “puta i la Ramoneta” i ara si, ara no. Però en fi, ells sabran que és el que volen.

Doncs be,  amb aquesta convocatòria hauria de aconseguir-se que, amb un programa de cada partit, ERC, CUP, CDC, ICV i si volen afegir-se UNIO i el PSC,  amb les seves particularitats i la seva ideologia de cadascun, faltaria més, hauria de tenir un punt concret i preferent que digués que son favorables i sense cap tipus de dubte a lluitar per aconseguir la independència de Catalunya per damunt de qualsevol altre tipus de proposta, de forma clara i indubtable un punt programàtic que el presentessin tots igual i que, en cas de guanyar les eleccions amb una majoria absoluta al sumar aquests quatre o cinc partits fos possible arribar a una PROCLAMACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA. No a una DUI, que una DUI no significa res.

Llavors arribaria el moment de establir, de tu a tu, converses amb l’Estat espanyol per poder posar en practica tot el necessari per tenir el anhelat i desitjat nou Estat, la REPUBLICA DE CATALUNYA. I no oblidem que, en aquest cas si que tindríem el suport de bona part de Europa i del mon, ja que s’haurien fet les coses amb totes les garanties democràtiques i, tal com reclama el Govern de Espanya, amb la legalitat constituent, ja que unes eleccions autonòmiques son sempre legals i els partits poden proposar el que els hi sembli be per els seus objectius.

Aquesta es la meva posició, anem a votar i a guanyar la llibertat que ens neguen.

EL 9N TOTS A VOTAR

QUI ENGANYA A QUI?

TARGES BLACK. - QUI ENGANYA A QUI?

Ara comencen a aparèixer una sèrie de targes, suposo que VISA o similars de que disposaven els que manaven a Caja Madrid, en comptes “B”, és a dir, sense control i fora de la Agencia Tributaria i per tant fora de qualsevol declaració de la Renda, IRPF, o altres. I lo millor del cas, lo més indignant és que hi ha personalitats de tota mena, ex-ministres, consellers de la entitat, membres destacats del PP, gent del PSOE, de Sindicats. En fi, el que diem LA MARCA ESPAÑA, o be com diu el Sr. Iglesias de Podemos, “LA CASTA” encara que això si, ho diu, des de el Hotel Ritz (qui paga?).

Lo que més me crida l’atenció és que, per el que diu o fa, el President Mas, el Parlament de Catalunya, sempre surt un Advocat de l’Estat, que s’ho mira amb una enorme lupa, o tal vegada amb un microscopi, per presentar immediatament una impugnació, vingui o no a compte. Però en aquest cas de les targes “Black” no he sentit que hagi sortit cap membre d’aquest prestigiós cos de la advocacia. Es una mica estrany no? Esta clar, això si, que els membres més importants porten cognoms com Rato, Blesa, etc. i això te un pes molt gran. Ja veureu com no retornen ni un cèntim i la broma passa dels 15 milions d’euros. Al seu costat lo d’en Pujol es pura xavalla. Ara ja se sap que hi ha tot una sèrie de, com els puc denominar, rapinyaires, furtadors. Bé, no importa el nom, el cas que una desena d’ells, han estat destituïts i algun que altre ha dimitit, però i els diners que? Creieu que en retornaran algun?

***********************

Anem per una altre de grossa. En època Zapatero i sent Ministre el Sr. Montilla. Es va pactar amb DON FLORENTINO i la seva empresa ACS, el tema del magatzem de gas davant de Vinaròs i està clar, pobret, si li sortia malament no podia mantenir el club dels seus negocis, perdó, dels seus amors i per tant es van apressar a incloure en el contracte una clàusula que permetés, si la cosa no funcionava que seguis guanyant els seus diners. La cosa no ha funcionat, ha provocat més de 500 terratrèmols a la costa. Algun de 4’5 a la escala de Richter, que ja comença a tenir la seva importància. Dons bé, algú ha estat imputat o al menys citat per un jutge?. O el Fiscal General ha dit alguna cosa? La cosa és seria i no hi ha cap advocat de l’estat que hagi dit res. Es que no podria, presumptament, tenir la qualificació de delicte, no haver, segons sembla, fet cas dels molts informes tècnics que avisaven de que hi existeix una “falla tectònica” i que és podien provocar aquests danys?

Doncs be, sembla que no i que entre tots els espanyols que consumeixin gas natural, estaran 30 anys pagant la part corresponent als 1.350 milions d’euros que rebrà D. Florentino.I li podem agrair, entre d’altres al que va ser President de la Generalitat Sr. Montilla, llavors Ministre del Govern de Madrid. D’això se’n diu, a la meva terra, estafa, engany, ensarronada, trapelleria, frau, presumptament esta clar, que com que ens miren amb lupa... hem d’anar molt en compte amb el que diem, per lo vist, la llibertat d’expressió es per segons qui, no per tothom.

******************************

I seguim, ens acusen de incomplir la llei, bé, jo pregunto directament al Sr. Rajoy, que és tan amant de complir-la. Què fa el Sr. Bauzá a Balears que no compleix el que li diuen els tribunals? No ha estat declarat fora de la Llei el T.I.L. (Tractament Integrat de Llengües) Doncs, simplement cessa a la Directora General, crec, i segueix mantenint el decret que ha estat rebutjat per el tribunal. Això és complir amb la llei?. Si fos aquí algú hauria anat, com a mínim, al jutjat, però no us preocupeu, no hi ha cap advocat de l’estat que digui “esta boca es mia” .M’ha havia oblidat, el Sr. Bauzá pertany al PP de Balears. MARCA ESPAÑA

*****************************

Un altre tema, el Sr. Sánchez del PSOE i el Sr. Iceta del PSOE/PSC, ens prenen per imbècils, per ximples, tanoques, estúpids, insensats, no sé que més, sols parlen de modificar la Constitució, per constituir un estat federal, que fins ara ningú ha dit en que consisteix, i què, a més a més, tal com ho plantegen es més difícil i impossible que la consulta que pretenem fer la majoria dels catalans, o, si més no, una gran majoria. Anem a veure, segons la mateixa Constitució, per fer qualsevol modificació (Si ve manada per Merkel llavors no cal) és precisa l’ha aprovació de les 3/5 parts del Congrés dels Diputats, això, si encara recordo alguna cosa de matemàtiques significa un mínim de 210 diputats a favor. Algú recorda alguna majoria d’aquesta importància? Perquè amb el PP no es pot comptar. Com s’ho faran, perquè també existeixen els de UPyD, probablement hi hauran de C’s. I algun que altre “majoria” de un o dos diputats.

Per això és per el que dic que si ens prenen per ximplets. A més a més, la reforma o modificació que ells intentaran no podrà ser acceptada per nosaltres, perquè no hi figurarà res que faci referencia a la autodeterminació, a la independència, al dret a decidir, a poder fer referèndums, en fi a tot allò que volem nosaltres, son coses que els hi produeixen al·lèrgia, i si us sembla que no es veritat el que dic, vegeu amb quina velocitat, el PSOE s’ha posat al costat del PP per anar en contra del que volem, es a dir de poder votar, encara ha estat més veloç el Sr. Sánchez que els membres del TC.

Però hi ha una cosa que me crida l’atenció, ara alguns membres del PP comencen a dir que “ens estimen molt als catalans”, evidentment no ho diu ni la Sra. Cospedal, ni la Sra. Saenz de Santamaria, ni el Sr. Rajoy, i jo penso. Si ens estimen tant, perquè ens humilien, ens donen almoina a comptes del que ens correspondria dels Pressupostos Generals de l’Estat, volen que deixem de parlar la nostre llengua, en fi, volen que seguim essent súbdits en lloc d’esser ciutadans i a més, no oblideu que una de les causes de que no ens vulguin deixar marxar ÉS LA ECONOMIA, sense Catalunya, els Sr. Monago no podria rebaixar impostos, regalar llibres i ordinadors, etc. i com ell altres CC.AA. que com a València, pretenen rebaixar impostos per una banda i per altre demanen socors a “papa” Montoro per poder pagar els seus deutes i els funcionaris I NINGU DIU RES, fan el que els dona la gana i els demés a callar, be no tots, els que hem de callar més som els catalans, callar i pagar.

*****************************

Per altre banda. Li recordo al Sr. Rajoy, que complir amb la Llei també fa referencia a traspassar els diners que ens deuen de la clàusula addicional tercera de l’Estatut, a iniciar les converses per millorar el sistema financer de les CC.AA. que tenia que entrar en funcionament aquest any 2014 i lo més calent és a la aigüera, tot això i moltes coses més també son complir la llei i d’això el legalista Sr. Rajoy no en vol saber res i s’ho passa per on amarguen els cogombres. I si ho vol més clar i perquè ho entengui “por donde amargan los pepinos).

Ara ja comencen els rotatius de major importància mundial a dir-li al ínclit Sr. Rajoy, que no faci més el “Don Tancredo” i que agafi el bou per les banyes i posi remei al problema que te amb Catalunya, que prengui model del Sr. David Cameron i que sigui més polític i no una paret de frontó on reboten totes les demandes i peticions que li arriben de Catalunya, però que podem esperar d’un Registrador de la Propietat, que tan sols ha vist a la seva vida els llibres de lleis i que s’ha convertit en un “leguleyo” que per distreure’s una mica de la seva feina, ha de ser molt dur tot el dia dient “NO”, llegeix el Marca, que consti que no tinc res a dir del diari esportiu, però no me sembla que els seus escrits i articles tinguin gaire a veure amb la feina del President de l’Estat Espanyol, i està clar que no se’n entera del que li diuen els diaris més importants dins de la política. Be ja ho veieu, MARCA ESPANYA.

Be seguirem demanant poder votar el 9N i mentre el nostre crit:

VISCA CATALUNYA LLIURE.

PODREM VOTAR EL 9N? SI, no ho dubteu

PODREM VOTAR? SI

NO HO DUBTEU

Ja tenim la Llei de consultes aprovada al Parlament, 106 vots a favor i 28 en contra, es a dir: 79 i escaig per cent dels diputats del nostre Parlament han dit que SI a la Llei de Consultes.

Aquest percentatge el trobo molt ampli, especialment per què els vots del SI representen una munió de partits amb ideologies totalment diferents i en la majoria dels casos, inclús total i absolutament divergents, contraposades, i en algun cas en el punt més allunyat de la ideologia dels altres i no vull citar noms, però crec que estan en la ment de tots.

Aquesta divergència i al mateix temps unió, me fa pensar que, com dic en el títol, si que podrem votar, un altre cosa serà el resultat, que ja sabem que la gent moltes vegades s’apunta a una manifestació per molts motius i no sols per el que, en principi, semblaria el més idoni, i per tant a l’hora d’anar a dipositar la papereta a la urna, es pot repensar i votar qualsevol de les tres possibilitats.

Jo crec que avui, el Sr. Cameron, li ha enviat al Sr. Rajoy un missatge enverinat, si la traducció es bona, no com la de TVE de que four nations la tradueix com nació unida, Li ha dit que “estava content perquè havia actuat com un demòcrata al permetre el referèndum a Escòcia” amb lo que crec que li estava dient “Tu no ets tan demòcrata” 

Ja se que en Rajoy ha sortit, com sempre, com diuen per les Espanyes, “por los cerros de Úbeda”, o com podríem dir nosaltres “pixant fora del test”, dient que les Lleis del Regne Unit no son iguals que les de Espanya i per tant es renta les mans i segueix dient, com sempre, la seva cantarella NO, NO, NO.

Ara be, alguna cosa ha canviat i més que canviarà, avui, aquesta tarda hi havia una munió de representants de la premsa internacional i també de les televisions de major incidència internacional que han demanat a TVE els hi donés la senyal de TV per poder retransmetre l’acte solemne del Parlament.

I això que vol dir? Dons que tot el mon tindrà una referencia exacte i de primera ma del que en realitat pensem els catalans, amb la gran diversitat d’opinions que és part de la nostre essència, dels nostres gens, del nostre ADN, format per miler i milers de ciutadans de tot el mon, de les moltes i diverses cultures que, a fi de comptes, formen el conglomerat que avui és el nostre país, un país que sempre ha estat un país d’adopció, Catalunya i que, precisament per això, és per lo que mai, ha volgut ser súbdit de ningú, sempre ha volgut ser ciutadà, català, europeu, i del mon.

Dons en el moment que tot Europa i la resta del mon puguin veure escrit, traduït, en imatges, a la premsa  o com sigui, però sense la “censura prèvia” de l’Estat espanyol, del Sr. Margallo, que és el què pensem, que és el que volem, que no és tracta tan sols de la independència, és tracta de poder dir, expressar el que volem. La independència, en tot cas, serà una conseqüència del resultat de les urnes, però no, la seva primigènia finalitat. El més important de la Llei aprovada avui és què ens permetrà votar, dir el que volem i segons el resultat de la consulta, que no és vinculant, no ho oblidem, llavors s’haurà de negociar en un sentit o en un altre quina es la nova situació de Catalunya.

Jo crec, que vist el que hem vist i el que veuran a tot el mon, li serà prou difícil al Govern de Madrid, seguir dins d’aquest immobilisme que el ve caracteritzant i que no podrà mantenir per gaire més temps.

Ara hem de ser conseqüents amb nosaltres mateixos i lluitar junts per aconseguir el nostre repte. Igual que sabem sortir al carrer quasi dos milions de persones per fer una V que tot el mon ha admirat, també hem de saber anar junts fins al final.

No oblidi ningú que la unió fa la força i que si volem que el mon es decanti al nostre favor, hem de seguir sent pacífics, i hem de seguir acollint-nos a les lleis, que per això i son i no voler trencar les cartes de la baralla, si a Madrid ens ho posen difícil, que ho faran, nosaltres no anirem amb el lliri a la ma, no, anirem amb la nostre legalitat i fent veure a tothom que som gent de pau i que tan sols volem exercir un dret tan basic com es el de votar per decidir que és el que vol el nostre poble.

La desobediència civil es un mot molt maco, hem de fer això, hem de fer allò, si és necessari desobeint la legalitat del TC. No fem bromes, això es molt serio, no podem fer un sol pas en fals, pensem que si aconseguim que tot el mon vegi amb una certa simpatia, tot el nostre procés, no ho podem abocar a la claveguera, perquè, llavors, tot el que hauríem aconseguit fins avui es tornaria en contra nostre amb un efecte bumerang molt perillós.

Axis és que endavant i ni un sol pas enrere, però sempre dins de les nostres pautes, dins de les nostres virtuts, dins de la nostre bonhomia, dins de la Llei, catalana  si és precís, fent costat al nostre President, què, al menys fins ara, no ens ha decebut i ha mantingut, en tot moment la seva paraula, no ha fet cas d’amenaces, de que li poden caure 15 anys de presó, de inhabilitació, i no se de quantes més bajanades que més semblen les set plagues bíbliques que no pas paraules de gent, que hauria de estar preparada per governar i que, amb prou feines, sap guanyar eleccions  però no manar.

I el dia 9 de novembre, el 9N votarem, ho ha dit el nostre President i sempre compleix la seva paraula. Axis que ànims i endavant.

VISCA CATALUNYA LLIURE

UN PAÍS, UNA NACIÓ. UN DELINQUENT?

UN PAÍS, UNA NACIÓ. UN DELINQÜENT?

JORDI PUJOL I SOLEY

Al meu petit país ha ocorregut un fet que ens ha astorat a quasi tots, tant els que admiraven, seguien, i tal vegada idolatraven, una persona que havent lluitat contra el franquisme, i haver estat a la presó, haver aconseguit que el nostre petit país, però de grans homes, de bona gent, fos respectat a quasi tot el mon, i dic quasi, perquè a Espanya, no ens han respectat mai. Doncs bé, en aquest país, en un llarg, molt llarg període de temps hem estat dirigits i presidits en el seu govern per una persona, en Jordi Pujol i Soley, que ha tingut la gosadia de reconèixer públicament que durant més de 30 anys ha estat amagant, una herència, sembla de son pare i que, segons diu. No ha estat mai seva. El seu pare D. Florenci Pujol va testar a favor de la seva dona, de la Sra. Marta Ferrusola i dels seus fills, i ho va fer tan “malament” que va dipositar els diners a Suïssa, i que, posteriorment, la seva dona Marta i els seus Fills, van traslladar a Andorra, amb canvis de bancs i altres operacions financeres.

Tot aquest afer ha dut a que, aquest senyor Jordi Pujol i Soley, mai ha pagat a la Hisenda espanyola, i per tant, actualment a Catalunya el corresponent Impost de Successions i per tant ha passat a ser un defraudador, cosa que molts dels que me llegeixin, estaran d’acord amb mi que ni és el primer ni serà l’últim, ja que el que més i el que menys, si te ocasió intenta evitar al màxim el pagament dels impostos que li pertoquen.

Fins aquí, es tracta de un cas de defraudació que se soluciona pagant l’import que correspongui amb la multa que sigui escaient. Ara bé, si resulta que tu no ets els titular d’aquests diners i que molt possiblement el cas ja ha prescrit i tan sols s’hauria de pagar per no haver declarat tenir aquests diners a fora d’Espanya, dons també se soluciona pagant.

Però vet a qui, què com que el Sr. Jordi Pujol i Soley va ser President de la Generalitat de Catalunya durant mes de 23 anys, la cosa es complica, per moltes raons, especialment perquè és, era, una persona pública, i perquè tenia la obligació de ser especialment curos en tots els afers amb la Hisenda Pública ja que axis ho exigia a tots nosaltres amb discursos plens de moralisme “pujolià” .

Aquests 23 anys en el poder, a la Presidència de la Generalitat, li van generar, com, per altre banda, es lògic, una colla de enemics que, mai, mentre era al poder, van poder provar cap malifeta de les que volien acusar-lo, i renoi, ara ha arribat el moment de la venjança, i el que és pitjor de la ingratitud d’aquells que si han arribat a ser alguna cosa en el mon de la política i inclús en el de la empresa, ha estat gràcies a ell, i ara es llençant al damunt com a corbs assedegats de sang.

De  moment ja ha tingut que deixar totes les seves prebendes, li han retirat el títol de Molt Honorable, el de ex-President, la medalla d’or de la Ciutat de Barcelona, i no se quantes coses més. D’acord, no ho mereix ja que el seu comportament no ha estat, per dir-ho de forma suau, correcte, però el que no accepto de cap manera, es que se li dediquen adjectius tan fora de lloc, com “lladre”, “delinqüent”, “lladregot”, quan, pensem-ho be, ni tan sols ha estat ni imputat ni citat a declarar per part de cap jutge.

Me sembla del tot improcedent, i no vull treure ni un bri de culpabilitat per el que ha fet. Si ho ha fet que ho pagui. No podem acceptar ni la més mínima dosi de benevolència. Però tampoc puc acceptar que el Ministre Montoro el tracti, públicament, al Congrés dels Diputats, de delinqüent i que en la mateixa compareixença tracti a un senyor, que està a la presó i que és del seu partit, com a Senyor Don Luis Bárcenas, ¡Home! Entre poc i massa, que voler donar lliçons de moralitat, quan tenen a casa seva, gent sospitosa de cobrar amb sobres plens de diner “negre”, que tenen Presidents autonòmics a la presó, que podem parlar del cas Gürtel, del cas Bárcenas, dels molts de ses illes Balears, de València, de la Sra. Cospedal que presumptament també te coses brutes. Això ja es passar-se de la ratlla i encara més si qui ho diu es el Ministre encarregat de lluitar contra el frau i que, segons veiem, els frau ho es més o menys, en funció de si son dels teus o no i si ets, com el consideraven, un del seus “espanyol del año” o has passat a ser independentista.

Per altre banda s’han presentat una sèrie de querelles en contra de Jordi Pujol i Soley que no tenen cap tipus de serietat ni professionalitat i faig referencia al “pseudo-sindicat “ de extrema dreta Manos Limpias que han presentat una querella que sols aporta informes plens d’odi, suposicions, informes de la desacreditada UDEF i res més. Ni una sola prova. Ja veurem si algun jutge te el desvergonyiment d’acceptar-la.

També hi ha un altre de PxC, que es una copia de l’anterior, però, a més a més mal copiada i sembla redactada per algú que no te ni coneixements de dret.

I hi ha una tercera de ICV-EUiA, que semblaria que hauria de haver estat més ben redactada, més ben feta, ja que està presentada per tres partits polítics, el citat ICV-EUiA, Podemos i Guanyem, que, per lògica, haurien de disposar de serveis jurídics que els impedeixin fer un bodrio com el que han fet i que a més de ser tant mal feta com les dues anteriors, la complementa amb retalls de diaris, copies de noticies més o menys contrastades, evidentment totes de la “caverna mediàtica”, amb el toc d’un ex-fiscal el Sr. Carlos Jiménez Villarejo ressentit perquè, segons ell, no li van permetre arribar fins a la fi en el cas Banca Catalana, I perquè no ho deia en el seu moment? Ara, ho diu,  quan ja no sabem ni que era Banca Catalana? Encara que pobre home on ha anat a parar, sembla que no el vol ningú més a les seves files.

Per altre banda llegeixo als diaris que un fiscal i un jutge d’Andorra, de moment demana més explicacions acompanyades de proves al Jutjat de Barcelona que li ha enviat la comissió rogatòria, perquè el que ha rebut, fins ara, son, tan sols, opinions, i copies de les querelles presentades a Barcelona segons queden reflectides anteriorment i que no tenen cap valor processal, segons sembla. I per tant, de moment no autoritza enviar cap dada referent als comptes bancaris de la família Pujol-Ferrusola

Per altra banda se li demana que aclareixi al Parlament tot el que considerin, ses senyories, que volen saber de tot el cas i que, sospiten, temes de comissions il·legals per afavorir contractes d’obra pública i que si un 3%, que si els fills, per aquí i per allà, be, dons un cop li han demanat oficialment, el Sr. Pujol ha respost donant una data que no és del grat de la majoria i molt especialment de ERC i per tant, no accepten aquesta data, que no deixa de ser prou propera, i munten un embolat de “comissions de investigació” que, per el cap curt no podran començar la seva tasca, per el mateix reglament del Parlament, fins cap a finals d’octubre i possiblement de novembre. Molt llestos, si el que pretenien es celeritat per obtenir respostes, no veig per en lloc l’estalvi de temps, ans al contrari s’allarga i dilata quasi dos mesos aquesta declaració.

I seguint amb el tema de les “comissions de investigació” de debò creuen què en trauran res en clar? Jo me faig algunes reflexions:

-      -   El Sr. Jordi Pujol suposo que te, o és possible que tingui, un arxiu de tots i cadascun dels diputats i partits que no siguin massa diguem-ne prou nets.

-      -   El Sr. Jordi Pujol, segur que dirà, tan sols allò que li convingui per a la seva defensa. No oblidem que la seva figura política no pot caure més del que ja ha caigut.

-       -  El Sr. Jordi Pujol, segur que te cartes amagades que no li farien massa gracia a molts, tant dels diputats actuals, com d’altres de la seva èpoques de mandat.

-       -  Davant la possible acusació de iniciació irregular de CiU o de CDC i un possible enriquiment il·lícit de la seva família, segur que te documentació prou bona per fer callar a qui gosi fer-ho avenir.

I vist tot això se m’ha vingut a la memòria aquell acudit del pacient del dentista que li diu: Eh que no ens farem mal? Mentre el te agafat per allà on tots sabem.

Axis que amics, dediquem les nostres forces a aconseguir allò que és primordial per el nostre país, la independència, a aconseguir que el proper 11 de setembre sigui una Diada que la recordi el mon sencer, amb una “V” que sigui un gran èxit de ciutadans, de voluntat de victòria, i amb un indubtable sentit de pau, tranquil·litat i festa del poble que ningú pugui dir-nos mai que no som gent de pau i que tan sols volem exercir el nostre dret a votar per saber que es el que vol la majoria del nostre poble. I deixem que els polítics, els jutges, la policia, Hisenda o qui sigui faci la seva feina i deixem de banda, de moment, la part negativa de l’ex-President Pujol i recordem tot lo positiu quer va fer, que va ser molt i ja li demanarem comptes per les seves malifetes, en el moment oportú. Nosaltres a seguir lluitant, per aconseguir el nostre somni.

VISCA CATALUNYA LLIURE

EL PROCÉS, ERC I EL PRESIDENT MAS

ERC I EL PROCÉS PER VOTAR

Jo, tan sols me considero un simple i humil espectador dels esdeveniments de la nostra Pàtria i per tant, amb aquests escrits només intento donar a conèixer la meva opinió, sempre des d’una posició que, malauradament, sempre serà subjectiva. Es quasi impossible, en aquests temes polítics, tenir una posició total i absolutament objectiva i per tant, prego a tots els amics que me llegiu que ho tingueu en compte si alguna vegada hi ha frases, opinions, paraules que no us acaben d’agradar.

Avui, el meu cap rodava amb una tempesta de idees, no m’agrada la paraula anglesa (brainstorming) ho trobo masa pedant. I, per el meu gust es més clar dit en el nostre idioma. Be, doncs això és el que me passava per el cap, el Sr. Oriol Junqueras i la Sra. Marta Rovira, sembla que estan jugant al gat i la rata amb el nostre President.

M’explico: Tot el que diu o fa, dona la impressió que darrera d’ell estan els de ERC per donar-hi  el vist i plau, o no. S’ha vist ben clar amb l’episodi de la Sra. Joana Ortega, (UDC) en dir que, tal vegada, si no és podes celebrar la consulta el proper 9-N doncs que ja vindrien altres 9-N per poder-ho fer.

Mes tard i vist que als senyors de ERC no els hi havia agradat aquesta expressió ha matisat les seves paraules i ha vingut a dir que tan sols era una advertència al Sr. Rajoy volen significar que el fet de no poder fer la consulta en aqueixa data, no significa que el moviment per la independència quedi anul·lat, eliminat o suprimit i no es axis. El moviment independentista neix del poble i va cap amunt per tant es impossible que una petita demora, el pugui esborrar.

Doncs bé, el nostre President s’ha vist obligat, a Talamanca,  una vegada més a fer una declaració d’intencions i dir que ell convocarà la consulta tan si com no, per el dia 9-N i tothom ha interpretat que ho deia forçat per els “amics” de ERC.

Jo no hi estic d’acord amb aquesta postura del Sr. Junqueras i evidentment del seu partit. Cada vegada més és veu una intenció deshonesta vers el nostre, i seu, President Mas.

Cada cop que es parla de la seva entrada al Govern i ser llavors, també responsable directe de les accions del Govern, es a dir, tenir els mateixos problemes, les mateixes dificultats, obstacles, contrarietats, angoixes i responsabilitats que la resta del Govern, surt dient que no li han ofert en ferm. Què vol dir en ferm? Jo ja n’estic tip de sentir al Sr. Puig i també al Sr. Mas oferir.li iniciar converses que puguin arribar a aquesta entrada de ERC  al Govern de la Generalitat.

Però ¡NO!, sembla que vol imitar  el Sr. Rajoy, no vol mullar-se, ni ell ni cap membre del seu partit, jo diria que és més còmode veure els braus de la barrera estan, i no al mig de la plaça.

I tot aquest embolic de “si m’ho demanen”, “com que no diuen res en concret”, dons anem passant que qui dies passa anys empeny i amb això s’estalvia la possibilitat de rebre, si venen  maldades, i poder quedar fora de cap, més que, probable ensurt, amb la Justícia, l’Exercit, la Guardia Civil, o qui sigui.

Es més fàcil quedar a la rereguarda. Anar guanyant vots, i si venen mals temps ja ho resoldrem, però això si, de fora, que no fos cas que també ens toqués el rebre.

El Sr. Junqueras, amb el seu posat de professor, que ho és, amb la seva facilitat de paraula d’anys de docència, sempre te l’habilitat de quedar en segon pla, com aquell que no vol la cosa. I jo  li diria: Tal vegada, aqueixa postura pot ser bona per vostè i el seu partit, però li asseguro que no ho es per el nostre país.

 Catalunya, de la que se li omple la boca sempre que parla, i que necessita qualcú que doni la cara, què és mulli, què sàpiga fer un pas al front, com a mínim al costat del President, no darrera empenyent com ha dit més d’una vegada, ¡no! al costat, fent costat a qui esta donant la cara per la independència de Catalunya i que, podia tenir una vida molt mes tranquil·la si ni fos que estima molt el nostre país i està disposat a tot per intentar aconseguir el que una majoria, crec que una majoria, del nostre poble vol. Li hagués estat molt més fàcil deixar fer, sense involucrar-se directament i encara tindria els escons que va perdre per convocar unes eleccions que, tal vegada, a ell, personalment, no li interessaven.

Tots sabem que si el TC tomba la nostre Llei de consultes i per tant també la convocatòria del nostre poble a votar que és allò que volem ser, es possible que hi hagin esdeveniments de gran duresa i de, fins i tot, perill per el nostre President, si segueix, tal com ha dit, convocant la consulta i fent cas omís, es a dir, la desobediència a les directrius del TC.

I llavors, Sr. Junqueras, que farà vostè? Serà al costat, de debò, del Sr. Artur Mas, o deixarà que els successos segueixin el seu curs i veure l’és a venir. Què faran vostè i la resta del seu partit?. Crec que a molts catalans ens agradaria saber quina seria la seva postura. La podria dir públicament? O be prefereix amagar el cap sota l’ala i ja veurem que passa.

Totes les seves intervencions han estat per dir que el 9-N s’ha de votar i que no es pot fer res més, que no es pot ajornar, que no es pot substituir per unes eleccions “plebiscitàries”, que si es necessari s’ha de desobeir el que diguin el Govern de Madrid, el Tribunal Constitucional i “tutti quanti”. Però, Sr. Junqueras, qui donarà la cara? El President Mas que es qui signa del decret de convocatòria i vostè empenyent, però des de darrera. Eh que si?.

CIUTADA PUJOL

CIUTADÀ JORDI PUJOL

Ciutadà Jordi Pujol, molts, tal vegada esperen que comenci a tirar fang sobre la seva persona i els que pensin axis, és què no me coneixen. Veiem: En aquest cas, hi vista la confessió de la pròpia persona, no hi cap allò de la presumpció de innocència, dons ell mateix ha acceptat la seva incorrecció i frau.

A partir d’aquí, crec que la majoria dels que l’estan denigrant, humiliant, condemnant, haurien de fer una mica  de, com en dèiem, “examen de consciencia”?  Tal vegada, si més no, intentar recordar el lloc que ocupen dins de la política i de CDC, a qui el deuen, o si creuen que tan sols és per la seva magnífica preparació acadèmica o també han tingut a veure les coneixences.

Altres també podrien pensar que si van ser derrotats a les urnes durant 23 anys, no seria solament per què aquest home amagava diners al fisc i amb aquests diners pagava a tot el poble català que el votava convençut de la seva vàlua. No seria per això, be és el que jo penso.

 Crec que més aviat seria perquè inspirava confiança, bonhomia, per el seu carisma de líder, i, no ho oblidem per què va fer molt per el nostre país. I perquè va establir les bases de l’actual model de l’estat del benestar, que, per desgracia, amb les retallades a que ens han obligat de Madrid, i també, en part, per la mala gestió dels governs anomenats “tripartits” ha quedat força malmès.

El Ciutadà Pujol, no oblidem que la majoria de escoles, universitats, hospitals, de que disposem actualment, son obra dels seus governs i, està clar, amb l’ajuda de totes les demés forces polítiques. S’ha de tenir una mica, tan sols una miqueta de memòria política. No tot va estar ben fet, no, però jo crec que una bona majoria de les seves accions van estar ben fetes i en gaudim actualment.

El Ciutadà Pujol, ha comes una falta greu, molt greu, especialment perquè, quan hauria pogut resoldre el seu problema no ho va fer i ens va mantenir enganyats a tots els catalans i, jo me permeto dir, que de forma molt especial a aquells que l’havíem recolzat amb les nostres paperetes a les diferents ocasions en que vàrem anar convocats a les urnes.

El Ciutadà Pujol ara se les haurà de veure amb la Justícia i amb la Justícia espanyola, amb jutges que, tots sabem que poques o cap simpaties li tenen i amb això no vull dir que no siguin imparcials i apliquin la llei tal com cal, però si que estic segur de que l’amoïnaran tant com puguin. De moment ja estan dient que ho faran tot, la instrucció per part del jutge instructor i tot el que calgui a la Audiència Nacional a Madrid i això significa més viatges, més despesa d’advocats, mes retards.

El Ciutadà Pujol ens ha fet mal, d’acord, però ho pagarà, son delictes de diners propis, no públics, tan sols va deixar de pagar el que li pertocava i això te arreglo relativament fàcil. Altre cosa son les, de moment presumptes, irregularitats de llurs fills. I jo me pregunto, si un fill diem que no te culpa del que hagi fet el seu pare, també, a la inversa, un pare no pot tenir culpa del que faci llur fill, per tant hem de tenir cura de moltes de les coses què és diuen als diaris que poden, o no, ser del tot veritat i creure, tan sols el que dictaminin els jutges en el seu dia.

El Ciutadà Pujol, per altre banda ha renunciat a tot allò que li corresponia com a ex-President, títol, despatx, cotxe oficial, pensió de jubilació, tot, sense cap excepció. Volen dir que no és una mica exagerat? No ha mort a ningú. Ni han que son a la presó i segueixen cobrant els seus estipendis. No ho acabo de veure clar, però ja se que ha arribat el moment de passar comptes, vells comptes, especialment amb els adversaris polítics, però com que ell ho ha acceptat, dons no hi ha res més a dir.

El Ciutadà Pujol crec que ha volgut carregar a la seva esquena tot el mal que no vol per els seus fills i la seva dona i per això ha acceptat tota la ignomínia que li ha caigut i li caurà damunt i això, al menys es endebades poc afortunat i massa dur.

I per fi, el Ciutadà Pujol ha volgut fer un darrer servei al nostre país a la nostre i seva estimada Catalunya i se retira per deixar tot l’espai necessari, tota la llibertat requerida, perquè el moviment sobiranista, el procés cap a la independència no resulti tacat per la seva imprudència i gravíssima falta per frau i per l’engany a què ens ha tingut sotmesos durant tants anys.

Pesi a tot li vull dir, Ciutadà Pujol, per mi sempre serà el gran President Pujol, i si tal com diu a la seva carta demana perdó, jo li atorgo el meu perdó, potser serem molt pocs els que li atorgarem, però sàpiga que encara queden catalans que l’estimen i perdonen.

I seguirem treballant per aconseguir el nostre somni i al costat del President Mas, del seu govern i de tots els que estan d’acord amb la nostre independència.

VISCA CATALUNYA LLIURE