QUI ENGANYA A QUI?

TARGES BLACK. - QUI ENGANYA A QUI?

Ara comencen a aparèixer una sèrie de targes, suposo que VISA o similars de que disposaven els que manaven a Caja Madrid, en comptes “B”, és a dir, sense control i fora de la Agencia Tributaria i per tant fora de qualsevol declaració de la Renda, IRPF, o altres. I lo millor del cas, lo més indignant és que hi ha personalitats de tota mena, ex-ministres, consellers de la entitat, membres destacats del PP, gent del PSOE, de Sindicats. En fi, el que diem LA MARCA ESPAÑA, o be com diu el Sr. Iglesias de Podemos, “LA CASTA” encara que això si, ho diu, des de el Hotel Ritz (qui paga?).

Lo que més me crida l’atenció és que, per el que diu o fa, el President Mas, el Parlament de Catalunya, sempre surt un Advocat de l’Estat, que s’ho mira amb una enorme lupa, o tal vegada amb un microscopi, per presentar immediatament una impugnació, vingui o no a compte. Però en aquest cas de les targes “Black” no he sentit que hagi sortit cap membre d’aquest prestigiós cos de la advocacia. Es una mica estrany no? Esta clar, això si, que els membres més importants porten cognoms com Rato, Blesa, etc. i això te un pes molt gran. Ja veureu com no retornen ni un cèntim i la broma passa dels 15 milions d’euros. Al seu costat lo d’en Pujol es pura xavalla. Ara ja se sap que hi ha tot una sèrie de, com els puc denominar, rapinyaires, furtadors. Bé, no importa el nom, el cas que una desena d’ells, han estat destituïts i algun que altre ha dimitit, però i els diners que? Creieu que en retornaran algun?

***********************

Anem per una altre de grossa. En època Zapatero i sent Ministre el Sr. Montilla. Es va pactar amb DON FLORENTINO i la seva empresa ACS, el tema del magatzem de gas davant de Vinaròs i està clar, pobret, si li sortia malament no podia mantenir el club dels seus negocis, perdó, dels seus amors i per tant es van apressar a incloure en el contracte una clàusula que permetés, si la cosa no funcionava que seguis guanyant els seus diners. La cosa no ha funcionat, ha provocat més de 500 terratrèmols a la costa. Algun de 4’5 a la escala de Richter, que ja comença a tenir la seva importància. Dons bé, algú ha estat imputat o al menys citat per un jutge?. O el Fiscal General ha dit alguna cosa? La cosa és seria i no hi ha cap advocat de l’estat que hagi dit res. Es que no podria, presumptament, tenir la qualificació de delicte, no haver, segons sembla, fet cas dels molts informes tècnics que avisaven de que hi existeix una “falla tectònica” i que és podien provocar aquests danys?

Doncs be, sembla que no i que entre tots els espanyols que consumeixin gas natural, estaran 30 anys pagant la part corresponent als 1.350 milions d’euros que rebrà D. Florentino.I li podem agrair, entre d’altres al que va ser President de la Generalitat Sr. Montilla, llavors Ministre del Govern de Madrid. D’això se’n diu, a la meva terra, estafa, engany, ensarronada, trapelleria, frau, presumptament esta clar, que com que ens miren amb lupa... hem d’anar molt en compte amb el que diem, per lo vist, la llibertat d’expressió es per segons qui, no per tothom.

******************************

I seguim, ens acusen de incomplir la llei, bé, jo pregunto directament al Sr. Rajoy, que és tan amant de complir-la. Què fa el Sr. Bauzá a Balears que no compleix el que li diuen els tribunals? No ha estat declarat fora de la Llei el T.I.L. (Tractament Integrat de Llengües) Doncs, simplement cessa a la Directora General, crec, i segueix mantenint el decret que ha estat rebutjat per el tribunal. Això és complir amb la llei?. Si fos aquí algú hauria anat, com a mínim, al jutjat, però no us preocupeu, no hi ha cap advocat de l’estat que digui “esta boca es mia” .M’ha havia oblidat, el Sr. Bauzá pertany al PP de Balears. MARCA ESPAÑA

*****************************

Un altre tema, el Sr. Sánchez del PSOE i el Sr. Iceta del PSOE/PSC, ens prenen per imbècils, per ximples, tanoques, estúpids, insensats, no sé que més, sols parlen de modificar la Constitució, per constituir un estat federal, que fins ara ningú ha dit en que consisteix, i què, a més a més, tal com ho plantegen es més difícil i impossible que la consulta que pretenem fer la majoria dels catalans, o, si més no, una gran majoria. Anem a veure, segons la mateixa Constitució, per fer qualsevol modificació (Si ve manada per Merkel llavors no cal) és precisa l’ha aprovació de les 3/5 parts del Congrés dels Diputats, això, si encara recordo alguna cosa de matemàtiques significa un mínim de 210 diputats a favor. Algú recorda alguna majoria d’aquesta importància? Perquè amb el PP no es pot comptar. Com s’ho faran, perquè també existeixen els de UPyD, probablement hi hauran de C’s. I algun que altre “majoria” de un o dos diputats.

Per això és per el que dic que si ens prenen per ximplets. A més a més, la reforma o modificació que ells intentaran no podrà ser acceptada per nosaltres, perquè no hi figurarà res que faci referencia a la autodeterminació, a la independència, al dret a decidir, a poder fer referèndums, en fi a tot allò que volem nosaltres, son coses que els hi produeixen al·lèrgia, i si us sembla que no es veritat el que dic, vegeu amb quina velocitat, el PSOE s’ha posat al costat del PP per anar en contra del que volem, es a dir de poder votar, encara ha estat més veloç el Sr. Sánchez que els membres del TC.

Però hi ha una cosa que me crida l’atenció, ara alguns membres del PP comencen a dir que “ens estimen molt als catalans”, evidentment no ho diu ni la Sra. Cospedal, ni la Sra. Saenz de Santamaria, ni el Sr. Rajoy, i jo penso. Si ens estimen tant, perquè ens humilien, ens donen almoina a comptes del que ens correspondria dels Pressupostos Generals de l’Estat, volen que deixem de parlar la nostre llengua, en fi, volen que seguim essent súbdits en lloc d’esser ciutadans i a més, no oblideu que una de les causes de que no ens vulguin deixar marxar ÉS LA ECONOMIA, sense Catalunya, els Sr. Monago no podria rebaixar impostos, regalar llibres i ordinadors, etc. i com ell altres CC.AA. que com a València, pretenen rebaixar impostos per una banda i per altre demanen socors a “papa” Montoro per poder pagar els seus deutes i els funcionaris I NINGU DIU RES, fan el que els dona la gana i els demés a callar, be no tots, els que hem de callar més som els catalans, callar i pagar.

*****************************

Per altre banda. Li recordo al Sr. Rajoy, que complir amb la Llei també fa referencia a traspassar els diners que ens deuen de la clàusula addicional tercera de l’Estatut, a iniciar les converses per millorar el sistema financer de les CC.AA. que tenia que entrar en funcionament aquest any 2014 i lo més calent és a la aigüera, tot això i moltes coses més també son complir la llei i d’això el legalista Sr. Rajoy no en vol saber res i s’ho passa per on amarguen els cogombres. I si ho vol més clar i perquè ho entengui “por donde amargan los pepinos).

Ara ja comencen els rotatius de major importància mundial a dir-li al ínclit Sr. Rajoy, que no faci més el “Don Tancredo” i que agafi el bou per les banyes i posi remei al problema que te amb Catalunya, que prengui model del Sr. David Cameron i que sigui més polític i no una paret de frontó on reboten totes les demandes i peticions que li arriben de Catalunya, però que podem esperar d’un Registrador de la Propietat, que tan sols ha vist a la seva vida els llibres de lleis i que s’ha convertit en un “leguleyo” que per distreure’s una mica de la seva feina, ha de ser molt dur tot el dia dient “NO”, llegeix el Marca, que consti que no tinc res a dir del diari esportiu, però no me sembla que els seus escrits i articles tinguin gaire a veure amb la feina del President de l’Estat Espanyol, i està clar que no se’n entera del que li diuen els diaris més importants dins de la política. Be ja ho veieu, MARCA ESPANYA.

Be seguirem demanant poder votar el 9N i mentre el nostre crit:

VISCA CATALUNYA LLIURE.

PODREM VOTAR EL 9N? SI, no ho dubteu

PODREM VOTAR? SI

NO HO DUBTEU

Ja tenim la Llei de consultes aprovada al Parlament, 106 vots a favor i 28 en contra, es a dir: 79 i escaig per cent dels diputats del nostre Parlament han dit que SI a la Llei de Consultes.

Aquest percentatge el trobo molt ampli, especialment per què els vots del SI representen una munió de partits amb ideologies totalment diferents i en la majoria dels casos, inclús total i absolutament divergents, contraposades, i en algun cas en el punt més allunyat de la ideologia dels altres i no vull citar noms, però crec que estan en la ment de tots.

Aquesta divergència i al mateix temps unió, me fa pensar que, com dic en el títol, si que podrem votar, un altre cosa serà el resultat, que ja sabem que la gent moltes vegades s’apunta a una manifestació per molts motius i no sols per el que, en principi, semblaria el més idoni, i per tant a l’hora d’anar a dipositar la papereta a la urna, es pot repensar i votar qualsevol de les tres possibilitats.

Jo crec que avui, el Sr. Cameron, li ha enviat al Sr. Rajoy un missatge enverinat, si la traducció es bona, no com la de TVE de que four nations la tradueix com nació unida, Li ha dit que “estava content perquè havia actuat com un demòcrata al permetre el referèndum a Escòcia” amb lo que crec que li estava dient “Tu no ets tan demòcrata” 

Ja se que en Rajoy ha sortit, com sempre, com diuen per les Espanyes, “por los cerros de Úbeda”, o com podríem dir nosaltres “pixant fora del test”, dient que les Lleis del Regne Unit no son iguals que les de Espanya i per tant es renta les mans i segueix dient, com sempre, la seva cantarella NO, NO, NO.

Ara be, alguna cosa ha canviat i més que canviarà, avui, aquesta tarda hi havia una munió de representants de la premsa internacional i també de les televisions de major incidència internacional que han demanat a TVE els hi donés la senyal de TV per poder retransmetre l’acte solemne del Parlament.

I això que vol dir? Dons que tot el mon tindrà una referencia exacte i de primera ma del que en realitat pensem els catalans, amb la gran diversitat d’opinions que és part de la nostre essència, dels nostres gens, del nostre ADN, format per miler i milers de ciutadans de tot el mon, de les moltes i diverses cultures que, a fi de comptes, formen el conglomerat que avui és el nostre país, un país que sempre ha estat un país d’adopció, Catalunya i que, precisament per això, és per lo que mai, ha volgut ser súbdit de ningú, sempre ha volgut ser ciutadà, català, europeu, i del mon.

Dons en el moment que tot Europa i la resta del mon puguin veure escrit, traduït, en imatges, a la premsa  o com sigui, però sense la “censura prèvia” de l’Estat espanyol, del Sr. Margallo, que és el què pensem, que és el que volem, que no és tracta tan sols de la independència, és tracta de poder dir, expressar el que volem. La independència, en tot cas, serà una conseqüència del resultat de les urnes, però no, la seva primigènia finalitat. El més important de la Llei aprovada avui és què ens permetrà votar, dir el que volem i segons el resultat de la consulta, que no és vinculant, no ho oblidem, llavors s’haurà de negociar en un sentit o en un altre quina es la nova situació de Catalunya.

Jo crec, que vist el que hem vist i el que veuran a tot el mon, li serà prou difícil al Govern de Madrid, seguir dins d’aquest immobilisme que el ve caracteritzant i que no podrà mantenir per gaire més temps.

Ara hem de ser conseqüents amb nosaltres mateixos i lluitar junts per aconseguir el nostre repte. Igual que sabem sortir al carrer quasi dos milions de persones per fer una V que tot el mon ha admirat, també hem de saber anar junts fins al final.

No oblidi ningú que la unió fa la força i que si volem que el mon es decanti al nostre favor, hem de seguir sent pacífics, i hem de seguir acollint-nos a les lleis, que per això i son i no voler trencar les cartes de la baralla, si a Madrid ens ho posen difícil, que ho faran, nosaltres no anirem amb el lliri a la ma, no, anirem amb la nostre legalitat i fent veure a tothom que som gent de pau i que tan sols volem exercir un dret tan basic com es el de votar per decidir que és el que vol el nostre poble.

La desobediència civil es un mot molt maco, hem de fer això, hem de fer allò, si és necessari desobeint la legalitat del TC. No fem bromes, això es molt serio, no podem fer un sol pas en fals, pensem que si aconseguim que tot el mon vegi amb una certa simpatia, tot el nostre procés, no ho podem abocar a la claveguera, perquè, llavors, tot el que hauríem aconseguit fins avui es tornaria en contra nostre amb un efecte bumerang molt perillós.

Axis és que endavant i ni un sol pas enrere, però sempre dins de les nostres pautes, dins de les nostres virtuts, dins de la nostre bonhomia, dins de la Llei, catalana  si és precís, fent costat al nostre President, què, al menys fins ara, no ens ha decebut i ha mantingut, en tot moment la seva paraula, no ha fet cas d’amenaces, de que li poden caure 15 anys de presó, de inhabilitació, i no se de quantes més bajanades que més semblen les set plagues bíbliques que no pas paraules de gent, que hauria de estar preparada per governar i que, amb prou feines, sap guanyar eleccions  però no manar.

I el dia 9 de novembre, el 9N votarem, ho ha dit el nostre President i sempre compleix la seva paraula. Axis que ànims i endavant.

VISCA CATALUNYA LLIURE

UN PAÍS, UNA NACIÓ. UN DELINQUENT?

UN PAÍS, UNA NACIÓ. UN DELINQÜENT?

JORDI PUJOL I SOLEY

Al meu petit país ha ocorregut un fet que ens ha astorat a quasi tots, tant els que admiraven, seguien, i tal vegada idolatraven, una persona que havent lluitat contra el franquisme, i haver estat a la presó, haver aconseguit que el nostre petit país, però de grans homes, de bona gent, fos respectat a quasi tot el mon, i dic quasi, perquè a Espanya, no ens han respectat mai. Doncs bé, en aquest país, en un llarg, molt llarg període de temps hem estat dirigits i presidits en el seu govern per una persona, en Jordi Pujol i Soley, que ha tingut la gosadia de reconèixer públicament que durant més de 30 anys ha estat amagant, una herència, sembla de son pare i que, segons diu. No ha estat mai seva. El seu pare D. Florenci Pujol va testar a favor de la seva dona, de la Sra. Marta Ferrusola i dels seus fills, i ho va fer tan “malament” que va dipositar els diners a Suïssa, i que, posteriorment, la seva dona Marta i els seus Fills, van traslladar a Andorra, amb canvis de bancs i altres operacions financeres.

Tot aquest afer ha dut a que, aquest senyor Jordi Pujol i Soley, mai ha pagat a la Hisenda espanyola, i per tant, actualment a Catalunya el corresponent Impost de Successions i per tant ha passat a ser un defraudador, cosa que molts dels que me llegeixin, estaran d’acord amb mi que ni és el primer ni serà l’últim, ja que el que més i el que menys, si te ocasió intenta evitar al màxim el pagament dels impostos que li pertoquen.

Fins aquí, es tracta de un cas de defraudació que se soluciona pagant l’import que correspongui amb la multa que sigui escaient. Ara bé, si resulta que tu no ets els titular d’aquests diners i que molt possiblement el cas ja ha prescrit i tan sols s’hauria de pagar per no haver declarat tenir aquests diners a fora d’Espanya, dons també se soluciona pagant.

Però vet a qui, què com que el Sr. Jordi Pujol i Soley va ser President de la Generalitat de Catalunya durant mes de 23 anys, la cosa es complica, per moltes raons, especialment perquè és, era, una persona pública, i perquè tenia la obligació de ser especialment curos en tots els afers amb la Hisenda Pública ja que axis ho exigia a tots nosaltres amb discursos plens de moralisme “pujolià” .

Aquests 23 anys en el poder, a la Presidència de la Generalitat, li van generar, com, per altre banda, es lògic, una colla de enemics que, mai, mentre era al poder, van poder provar cap malifeta de les que volien acusar-lo, i renoi, ara ha arribat el moment de la venjança, i el que és pitjor de la ingratitud d’aquells que si han arribat a ser alguna cosa en el mon de la política i inclús en el de la empresa, ha estat gràcies a ell, i ara es llençant al damunt com a corbs assedegats de sang.

De  moment ja ha tingut que deixar totes les seves prebendes, li han retirat el títol de Molt Honorable, el de ex-President, la medalla d’or de la Ciutat de Barcelona, i no se quantes coses més. D’acord, no ho mereix ja que el seu comportament no ha estat, per dir-ho de forma suau, correcte, però el que no accepto de cap manera, es que se li dediquen adjectius tan fora de lloc, com “lladre”, “delinqüent”, “lladregot”, quan, pensem-ho be, ni tan sols ha estat ni imputat ni citat a declarar per part de cap jutge.

Me sembla del tot improcedent, i no vull treure ni un bri de culpabilitat per el que ha fet. Si ho ha fet que ho pagui. No podem acceptar ni la més mínima dosi de benevolència. Però tampoc puc acceptar que el Ministre Montoro el tracti, públicament, al Congrés dels Diputats, de delinqüent i que en la mateixa compareixença tracti a un senyor, que està a la presó i que és del seu partit, com a Senyor Don Luis Bárcenas, ¡Home! Entre poc i massa, que voler donar lliçons de moralitat, quan tenen a casa seva, gent sospitosa de cobrar amb sobres plens de diner “negre”, que tenen Presidents autonòmics a la presó, que podem parlar del cas Gürtel, del cas Bárcenas, dels molts de ses illes Balears, de València, de la Sra. Cospedal que presumptament també te coses brutes. Això ja es passar-se de la ratlla i encara més si qui ho diu es el Ministre encarregat de lluitar contra el frau i que, segons veiem, els frau ho es més o menys, en funció de si son dels teus o no i si ets, com el consideraven, un del seus “espanyol del año” o has passat a ser independentista.

Per altre banda s’han presentat una sèrie de querelles en contra de Jordi Pujol i Soley que no tenen cap tipus de serietat ni professionalitat i faig referencia al “pseudo-sindicat “ de extrema dreta Manos Limpias que han presentat una querella que sols aporta informes plens d’odi, suposicions, informes de la desacreditada UDEF i res més. Ni una sola prova. Ja veurem si algun jutge te el desvergonyiment d’acceptar-la.

També hi ha un altre de PxC, que es una copia de l’anterior, però, a més a més mal copiada i sembla redactada per algú que no te ni coneixements de dret.

I hi ha una tercera de ICV-EUiA, que semblaria que hauria de haver estat més ben redactada, més ben feta, ja que està presentada per tres partits polítics, el citat ICV-EUiA, Podemos i Guanyem, que, per lògica, haurien de disposar de serveis jurídics que els impedeixin fer un bodrio com el que han fet i que a més de ser tant mal feta com les dues anteriors, la complementa amb retalls de diaris, copies de noticies més o menys contrastades, evidentment totes de la “caverna mediàtica”, amb el toc d’un ex-fiscal el Sr. Carlos Jiménez Villarejo ressentit perquè, segons ell, no li van permetre arribar fins a la fi en el cas Banca Catalana, I perquè no ho deia en el seu moment? Ara, ho diu,  quan ja no sabem ni que era Banca Catalana? Encara que pobre home on ha anat a parar, sembla que no el vol ningú més a les seves files.

Per altre banda llegeixo als diaris que un fiscal i un jutge d’Andorra, de moment demana més explicacions acompanyades de proves al Jutjat de Barcelona que li ha enviat la comissió rogatòria, perquè el que ha rebut, fins ara, son, tan sols, opinions, i copies de les querelles presentades a Barcelona segons queden reflectides anteriorment i que no tenen cap valor processal, segons sembla. I per tant, de moment no autoritza enviar cap dada referent als comptes bancaris de la família Pujol-Ferrusola

Per altra banda se li demana que aclareixi al Parlament tot el que considerin, ses senyories, que volen saber de tot el cas i que, sospiten, temes de comissions il·legals per afavorir contractes d’obra pública i que si un 3%, que si els fills, per aquí i per allà, be, dons un cop li han demanat oficialment, el Sr. Pujol ha respost donant una data que no és del grat de la majoria i molt especialment de ERC i per tant, no accepten aquesta data, que no deixa de ser prou propera, i munten un embolat de “comissions de investigació” que, per el cap curt no podran començar la seva tasca, per el mateix reglament del Parlament, fins cap a finals d’octubre i possiblement de novembre. Molt llestos, si el que pretenien es celeritat per obtenir respostes, no veig per en lloc l’estalvi de temps, ans al contrari s’allarga i dilata quasi dos mesos aquesta declaració.

I seguint amb el tema de les “comissions de investigació” de debò creuen què en trauran res en clar? Jo me faig algunes reflexions:

-      -   El Sr. Jordi Pujol suposo que te, o és possible que tingui, un arxiu de tots i cadascun dels diputats i partits que no siguin massa diguem-ne prou nets.

-      -   El Sr. Jordi Pujol, segur que dirà, tan sols allò que li convingui per a la seva defensa. No oblidem que la seva figura política no pot caure més del que ja ha caigut.

-       -  El Sr. Jordi Pujol, segur que te cartes amagades que no li farien massa gracia a molts, tant dels diputats actuals, com d’altres de la seva èpoques de mandat.

-       -  Davant la possible acusació de iniciació irregular de CiU o de CDC i un possible enriquiment il·lícit de la seva família, segur que te documentació prou bona per fer callar a qui gosi fer-ho avenir.

I vist tot això se m’ha vingut a la memòria aquell acudit del pacient del dentista que li diu: Eh que no ens farem mal? Mentre el te agafat per allà on tots sabem.

Axis que amics, dediquem les nostres forces a aconseguir allò que és primordial per el nostre país, la independència, a aconseguir que el proper 11 de setembre sigui una Diada que la recordi el mon sencer, amb una “V” que sigui un gran èxit de ciutadans, de voluntat de victòria, i amb un indubtable sentit de pau, tranquil·litat i festa del poble que ningú pugui dir-nos mai que no som gent de pau i que tan sols volem exercir el nostre dret a votar per saber que es el que vol la majoria del nostre poble. I deixem que els polítics, els jutges, la policia, Hisenda o qui sigui faci la seva feina i deixem de banda, de moment, la part negativa de l’ex-President Pujol i recordem tot lo positiu quer va fer, que va ser molt i ja li demanarem comptes per les seves malifetes, en el moment oportú. Nosaltres a seguir lluitant, per aconseguir el nostre somni.

VISCA CATALUNYA LLIURE

EL PROCÉS, ERC I EL PRESIDENT MAS

ERC I EL PROCÉS PER VOTAR

Jo, tan sols me considero un simple i humil espectador dels esdeveniments de la nostra Pàtria i per tant, amb aquests escrits només intento donar a conèixer la meva opinió, sempre des d’una posició que, malauradament, sempre serà subjectiva. Es quasi impossible, en aquests temes polítics, tenir una posició total i absolutament objectiva i per tant, prego a tots els amics que me llegiu que ho tingueu en compte si alguna vegada hi ha frases, opinions, paraules que no us acaben d’agradar.

Avui, el meu cap rodava amb una tempesta de idees, no m’agrada la paraula anglesa (brainstorming) ho trobo masa pedant. I, per el meu gust es més clar dit en el nostre idioma. Be, doncs això és el que me passava per el cap, el Sr. Oriol Junqueras i la Sra. Marta Rovira, sembla que estan jugant al gat i la rata amb el nostre President.

M’explico: Tot el que diu o fa, dona la impressió que darrera d’ell estan els de ERC per donar-hi  el vist i plau, o no. S’ha vist ben clar amb l’episodi de la Sra. Joana Ortega, (UDC) en dir que, tal vegada, si no és podes celebrar la consulta el proper 9-N doncs que ja vindrien altres 9-N per poder-ho fer.

Mes tard i vist que als senyors de ERC no els hi havia agradat aquesta expressió ha matisat les seves paraules i ha vingut a dir que tan sols era una advertència al Sr. Rajoy volen significar que el fet de no poder fer la consulta en aqueixa data, no significa que el moviment per la independència quedi anul·lat, eliminat o suprimit i no es axis. El moviment independentista neix del poble i va cap amunt per tant es impossible que una petita demora, el pugui esborrar.

Doncs bé, el nostre President s’ha vist obligat, a Talamanca,  una vegada més a fer una declaració d’intencions i dir que ell convocarà la consulta tan si com no, per el dia 9-N i tothom ha interpretat que ho deia forçat per els “amics” de ERC.

Jo no hi estic d’acord amb aquesta postura del Sr. Junqueras i evidentment del seu partit. Cada vegada més és veu una intenció deshonesta vers el nostre, i seu, President Mas.

Cada cop que es parla de la seva entrada al Govern i ser llavors, també responsable directe de les accions del Govern, es a dir, tenir els mateixos problemes, les mateixes dificultats, obstacles, contrarietats, angoixes i responsabilitats que la resta del Govern, surt dient que no li han ofert en ferm. Què vol dir en ferm? Jo ja n’estic tip de sentir al Sr. Puig i també al Sr. Mas oferir.li iniciar converses que puguin arribar a aquesta entrada de ERC  al Govern de la Generalitat.

Però ¡NO!, sembla que vol imitar  el Sr. Rajoy, no vol mullar-se, ni ell ni cap membre del seu partit, jo diria que és més còmode veure els braus de la barrera estan, i no al mig de la plaça.

I tot aquest embolic de “si m’ho demanen”, “com que no diuen res en concret”, dons anem passant que qui dies passa anys empeny i amb això s’estalvia la possibilitat de rebre, si venen  maldades, i poder quedar fora de cap, més que, probable ensurt, amb la Justícia, l’Exercit, la Guardia Civil, o qui sigui.

Es més fàcil quedar a la rereguarda. Anar guanyant vots, i si venen mals temps ja ho resoldrem, però això si, de fora, que no fos cas que també ens toqués el rebre.

El Sr. Junqueras, amb el seu posat de professor, que ho és, amb la seva facilitat de paraula d’anys de docència, sempre te l’habilitat de quedar en segon pla, com aquell que no vol la cosa. I jo  li diria: Tal vegada, aqueixa postura pot ser bona per vostè i el seu partit, però li asseguro que no ho es per el nostre país.

 Catalunya, de la que se li omple la boca sempre que parla, i que necessita qualcú que doni la cara, què és mulli, què sàpiga fer un pas al front, com a mínim al costat del President, no darrera empenyent com ha dit més d’una vegada, ¡no! al costat, fent costat a qui esta donant la cara per la independència de Catalunya i que, podia tenir una vida molt mes tranquil·la si ni fos que estima molt el nostre país i està disposat a tot per intentar aconseguir el que una majoria, crec que una majoria, del nostre poble vol. Li hagués estat molt més fàcil deixar fer, sense involucrar-se directament i encara tindria els escons que va perdre per convocar unes eleccions que, tal vegada, a ell, personalment, no li interessaven.

Tots sabem que si el TC tomba la nostre Llei de consultes i per tant també la convocatòria del nostre poble a votar que és allò que volem ser, es possible que hi hagin esdeveniments de gran duresa i de, fins i tot, perill per el nostre President, si segueix, tal com ha dit, convocant la consulta i fent cas omís, es a dir, la desobediència a les directrius del TC.

I llavors, Sr. Junqueras, que farà vostè? Serà al costat, de debò, del Sr. Artur Mas, o deixarà que els successos segueixin el seu curs i veure l’és a venir. Què faran vostè i la resta del seu partit?. Crec que a molts catalans ens agradaria saber quina seria la seva postura. La podria dir públicament? O be prefereix amagar el cap sota l’ala i ja veurem que passa.

Totes les seves intervencions han estat per dir que el 9-N s’ha de votar i que no es pot fer res més, que no es pot ajornar, que no es pot substituir per unes eleccions “plebiscitàries”, que si es necessari s’ha de desobeir el que diguin el Govern de Madrid, el Tribunal Constitucional i “tutti quanti”. Però, Sr. Junqueras, qui donarà la cara? El President Mas que es qui signa del decret de convocatòria i vostè empenyent, però des de darrera. Eh que si?.

CIUTADA PUJOL

CIUTADÀ JORDI PUJOL

Ciutadà Jordi Pujol, molts, tal vegada esperen que comenci a tirar fang sobre la seva persona i els que pensin axis, és què no me coneixen. Veiem: En aquest cas, hi vista la confessió de la pròpia persona, no hi cap allò de la presumpció de innocència, dons ell mateix ha acceptat la seva incorrecció i frau.

A partir d’aquí, crec que la majoria dels que l’estan denigrant, humiliant, condemnant, haurien de fer una mica  de, com en dèiem, “examen de consciencia”?  Tal vegada, si més no, intentar recordar el lloc que ocupen dins de la política i de CDC, a qui el deuen, o si creuen que tan sols és per la seva magnífica preparació acadèmica o també han tingut a veure les coneixences.

Altres també podrien pensar que si van ser derrotats a les urnes durant 23 anys, no seria solament per què aquest home amagava diners al fisc i amb aquests diners pagava a tot el poble català que el votava convençut de la seva vàlua. No seria per això, be és el que jo penso.

 Crec que més aviat seria perquè inspirava confiança, bonhomia, per el seu carisma de líder, i, no ho oblidem per què va fer molt per el nostre país. I perquè va establir les bases de l’actual model de l’estat del benestar, que, per desgracia, amb les retallades a que ens han obligat de Madrid, i també, en part, per la mala gestió dels governs anomenats “tripartits” ha quedat força malmès.

El Ciutadà Pujol, no oblidem que la majoria de escoles, universitats, hospitals, de que disposem actualment, son obra dels seus governs i, està clar, amb l’ajuda de totes les demés forces polítiques. S’ha de tenir una mica, tan sols una miqueta de memòria política. No tot va estar ben fet, no, però jo crec que una bona majoria de les seves accions van estar ben fetes i en gaudim actualment.

El Ciutadà Pujol, ha comes una falta greu, molt greu, especialment perquè, quan hauria pogut resoldre el seu problema no ho va fer i ens va mantenir enganyats a tots els catalans i, jo me permeto dir, que de forma molt especial a aquells que l’havíem recolzat amb les nostres paperetes a les diferents ocasions en que vàrem anar convocats a les urnes.

El Ciutadà Pujol ara se les haurà de veure amb la Justícia i amb la Justícia espanyola, amb jutges que, tots sabem que poques o cap simpaties li tenen i amb això no vull dir que no siguin imparcials i apliquin la llei tal com cal, però si que estic segur de que l’amoïnaran tant com puguin. De moment ja estan dient que ho faran tot, la instrucció per part del jutge instructor i tot el que calgui a la Audiència Nacional a Madrid i això significa més viatges, més despesa d’advocats, mes retards.

El Ciutadà Pujol ens ha fet mal, d’acord, però ho pagarà, son delictes de diners propis, no públics, tan sols va deixar de pagar el que li pertocava i això te arreglo relativament fàcil. Altre cosa son les, de moment presumptes, irregularitats de llurs fills. I jo me pregunto, si un fill diem que no te culpa del que hagi fet el seu pare, també, a la inversa, un pare no pot tenir culpa del que faci llur fill, per tant hem de tenir cura de moltes de les coses què és diuen als diaris que poden, o no, ser del tot veritat i creure, tan sols el que dictaminin els jutges en el seu dia.

El Ciutadà Pujol, per altre banda ha renunciat a tot allò que li corresponia com a ex-President, títol, despatx, cotxe oficial, pensió de jubilació, tot, sense cap excepció. Volen dir que no és una mica exagerat? No ha mort a ningú. Ni han que son a la presó i segueixen cobrant els seus estipendis. No ho acabo de veure clar, però ja se que ha arribat el moment de passar comptes, vells comptes, especialment amb els adversaris polítics, però com que ell ho ha acceptat, dons no hi ha res més a dir.

El Ciutadà Pujol crec que ha volgut carregar a la seva esquena tot el mal que no vol per els seus fills i la seva dona i per això ha acceptat tota la ignomínia que li ha caigut i li caurà damunt i això, al menys es endebades poc afortunat i massa dur.

I per fi, el Ciutadà Pujol ha volgut fer un darrer servei al nostre país a la nostre i seva estimada Catalunya i se retira per deixar tot l’espai necessari, tota la llibertat requerida, perquè el moviment sobiranista, el procés cap a la independència no resulti tacat per la seva imprudència i gravíssima falta per frau i per l’engany a què ens ha tingut sotmesos durant tants anys.

Pesi a tot li vull dir, Ciutadà Pujol, per mi sempre serà el gran President Pujol, i si tal com diu a la seva carta demana perdó, jo li atorgo el meu perdó, potser serem molt pocs els que li atorgarem, però sàpiga que encara queden catalans que l’estimen i perdonen.

I seguirem treballant per aconseguir el nostre somni i al costat del President Mas, del seu govern i de tots els que estan d’acord amb la nostre independència.

VISCA CATALUNYA LLIURE

HONORABLE?? Sr. Pujol -2-

HONORABLE ??

Sr. JORDI PUJOL I SOLEY

Ahir vaig escriure des de el fons del meu cor, dolgut per la evidencia d’haver seguit, apreciat, respectat, valorat durant quasi un quart de segle a una persona què creia era íntegra, honesta i honrada, però al final veig que no ho era tant com ens ho volia fer creure amb els seus escrits i proclames de honradesa vers els nostres conciutadans.

Per dissort això ha estat total i absolutament fals, ha estat un engany, no tan sols als catalans que seguíem CiU i abans CDC, sinó què ho ha estat, també per la resta de catalans i, encara que no me dol tant, a la resta d’espanyols.

Ara be, avui ja començo a sentir i a llegir que tota una sèrie de personatges ja estan aprofitant l’avinentesa per tirar fang, per tirar llenya al foc, per defecar damunt del seu nom i persona i la veritat és que això m’esborrona, ho trobo d’una increïble baixa estofa, d’aprofitar de forma poc ètica, sense miraments de cap classe, la possibilitat d’eliminar, expeditivament, tot el que ha representat la seva persona, els seus 23 anys de govern, l amb coses bones i algunes de no tan bones, però, que no ho oblidi ningú, especialment vostè Sr. Junqueras, si avui som on som políticament i te molt a veure tots els anys dels governs del Sr. Pujol i això no és pot tirar a la bassa.

Jo crec que vostè Sr. Pujol, ha obrat molt malament, i diria més, amb el pitjor fet, tal vegada delicte, que pot contreure un polític i és mentir, per omissió, però, a fi de comptes mentir, i fer-ho durant quasi una trentena d’anys i això es imperdonable. Jo, al menys no li puc perdonar.

Ara bé, a mi m’agradaria que fossin els jutges, els inspectors d’Hisenda o a qui correspongui, els que jutgessin la seva malifeta, però, per el que és veu, qui més interès te en desacreditar tota la seva trajectòria, tot lo bo que ha fet per el nostre país, per Catalunya, son persones i institucions que tenen  molt a callar.

Qui més crida, normalment es qui te més a callar, eh que si senyora Sánchez-Camacho? o és que vostè està totalment neta de pols i palla? Ha aclarit mai, perquè va acceptar una indemnització en el cas Método 3 que a la fi se li va tornar en contra i mai més se’n ha sabut res? I Dins del seu partit, del PP, que no hi ha el cas Gürtel? I el cas Camps?, I a les Balears? I el Sr. Bárcenas? I la Sra. Cospedal? I podria seguir fent la llista més, molt més llarga.

I no en parlem del PSC-PSOE. Quantes coses se van amagar, ja en temps del Sr. Gonzalez i del Sr. Guerra i el Sr. Zapatero que dins dels seus governs. I el Director General de la Guàrdia Civil que va fugir amb tots els calers, per cert n’ha tornat algun cèntim? Deu ni do.

Els senyors de ICV-EUiA, tal vegada recordin que també dins del seu partit tenen coses que no estan be? I que de moment segueixen amagant-les. No son molt importants, però tampoc han tingut massa poder mai.

Els senyors de C’s què poden dir? No tenen el que era el seu portaveu imputat per qüestions gens clares? I per el que sembla un dels seus diputats al Parlament Europeu també ha d’aclarir presumptament uns comptes a Suïssa.

Y vostè, Sr. Oriol Junqueres, que també te algun que altre ajuntament amb problemes; de corrupció?. Recorda el Sr. Carod Rovira amb la corona de espines a Terra Santa fent befa als sentiments de molts cristians i catòlics? Vostè és qui més me molesta amb les seves demandes contra el Sr. Pujol, vostès, el seu partit, amb el Sr. Heribert Barrera van anar junts en algun  govern de CiU, o no? I no van veure res? I ara aprofita la ocasió per intentar enfonsar una mica més el partit que l’ha ajudat, si, que l’ha ajudat en tot el procés cap a la independència. Es de molt poca classe i de molt poca ètica per una persona de la seva categoria personal i política.

Doncs tots aquests son els que, de entrada, estan lapidant al Sr. Pujol i els hi diria, una vegada més “QUI ESTIGUI NET DE CULPA QUE TIRI LA PRIMERA PEDRA” però per el que veig, tots son uns sants.

Jo trobo be que els estaments corresponents, siguin la Justícia, sigui Hisenda, o a qui pertoqui, dicti la sentencia que esdevingui més objectiva i escaient en funció del delicte o simplement frau en que ha incorregut el Sr. Pujol, però d’això a voler retirar-li el tractament que li correspon com a ex-President, de retirar-li la jubilació que li pertoca. Això  ho trobo immoral i, el què és més important, no oblidem que no es tracta de cap cas de corrupció política com altres que tan criden, es tan sols, i és molt, però molt gros, però tan sols un tema de defraudació a Hisenda que és pot saldar amb una multa.

Sincerament que tinguin sort a les properes eleccions, si segueixen per aquest camí no els votaran ni els seus familiars.

VISCA CATALUNYA LLIURE 

  

Molt Honorable??? Sr. Pujol

HONORABLE SENYOR???

JORDI PUJOL I SOLEY

Sr. Jordi Pujol i Soley, jo no se si se’n recordarà de la meva insignificant persona, tal vegada per el meu cognom no gaire comú, però jo si què el recordo a vostè molt i molt be. Amb vostè vaig tenir, quan encara era en actiu, ja fa prou anys, més de 25, algunes entrevistes i xerrades, al seu despatx de la Generalitat, en altres llocs amb motiu de recepcions, de premis a Empresas,  per mor del meu càrrec com a President de la Associació d’Exportadors de Electrónica i també per el meu càrrec a una empresa, ja desapareguda, dedicada a la fabricació d’antenes i pionera en la fabricació d’antenes parabòliques per poder sintonitzar canals de TV via satèl·lit.

Llavors jo el tenia com un home que reunia en la seva persona tots aquells valors d’honestedat, d’honorabilitat, de bonhomia, de lideratge dels que volíem fer res per el nostre país, llavors molt lluny, políticament, del que podem somniar ara.

Jo creia en vostè, l’he votat sempre, per mi era la persona que la havíem de estimar per lo molt que estimava i crec que estima a Catalunya, i ara m’ha decebut tant, que quasi no puc creure que vostè Sr. Pujol (no li dono el tractament de Molt Honorable) hagi estat capaç d’amagar, de defraudar, de estafar, si estafar a tots els catalans al no pagar els impostos que calien per regularitzar els comptes del vostre pare, que, potser, ja eren delictius al ser fora de Espanya i que eren una part de la herència que corresponia a la seva esposa i als seus fills.

Però és què no eren dos o tres mil euros, no, per el que diuen els diaris que vostè ha reconegut son més de 7 milions d’euros i aquesta quantitat es impossible què vostè no la tingués present, que s’hagués desentès i la hagués deixat en mas d’una persona de confiança. Vostè això ho sabia i ho tenia present sempre i això és una dels motius, de les raons que més me dolen.

Sr. Pujol, on son tots els discursos, escrits, llibres, on donava  lliçons de moral, on deia que tots havíem de contribuir amb els nostres impostos per el be general, tot era mentida? Es possible? No m’ho puc creure.

Sr. Pujol, pesi a tot el que deixo escrit, també li diré que el vaig admirar tant que ara no voldria caure com molts dels seus enemics i adversaris, que ara aprofiten per fer llenya del arbre caigut, jo no ho faré. Crec que son els Tribunals els que han de decidir que ha de fer vostè i quin lloc, quin paper ha de representar, d’ara endavant, a la comèdia de la vida i a la política. No puc estar d’acord amb persones com la Senyora Alicia Sànchez Camacho  i d’altres que amb tal d’anar en contra de CDC i, de passada, si es pot aconseguir algun vot... que voldria que es cremés a l’infern i jo li diria que, com diu l’Evangeli, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Però, Sr. Pujol, de debò, estic tant i tant decebut, tant trist, que no podia, de cap manera, deixar de fer aquest escrit publicat al meu blog, i axis considero que me puc sentir una mica alliberat del dolor que m’ha produït el coneixement de la seva carta i dels fets què son la causa de la mateixa.

No puc dir.li que rebi la meva més alta consideració perquè mentiria, però si que vull quedar.me amb allò que estimava abans d’aquests fets.

Sr. Pujol li desitjo que en surti lo millor possible, al menys, per no embrutar més el  nostre país que ja hi ha els que ho intentaran amb escreix.

Andreu Alpiste Pérez

REFORMAR LA CONSTITUCIÒ Sr. ICETA?

REFORMA DE LA CONSTITUCIO

Els socialistes del PSOE i del PSC tan sols parlen de que hem d’anar a una reforma de la Constitució per què, segons ells, és l’única manera d’aconseguir resoldre el problema de Espanya amb Catalunya, i dic de Espanya amb Catalunya i no a l’inrevés, constituint un estat federal, que no se ben be que vol dir, encara no ens ho han explicat, però sembla que tan el Sr. Pérez Rubalcaba, en el seu moment, i els senyors Pedro Sánchez (PSOE), Miquel Iceta (PSC), Carme Chacón (?no se sap), Susana Diaz (PSOE), i tots els components de les seves respectives cúpules dels respectius partits, encara que , vist el que ha muntat el Sr. Iceta, per a mi segueix sent tot un sol partit amb una sucursal a Catalunya.

Doncs be, aquesta “tercera via” o federalisme, efectivament obliga, com a condició “sine qua non” a modificar i reformar la Constitució, cosa que és evident, si la llegim podem veure que no és pot moure ni una coma si no es mitjançant una sèrie de diferents i difícils contactes, converses, cessions a favor o en contra, etc. dels diferents articles de la actual.

 Excepte si és fa amb traïdoria, nocturnitat i alevosia com ho van fer el PP i el PSOE, per fer les modificacions que els hi demanaven des de Brussel·les, llavors si que és va poder fer a la seva conveniència.

Però tornem a lo més important, al meu entendre, i és que el què demanen o volen implantar els socialistes, no és res més que una forma subtil de aplaçar “sine die” qualsevol reforma i per tant la possibilitat de que es pugui fer una consulta al poble català.

Si mirem els articles de la Constitució 166, 167 i 168, veurem la enorme dificultat que representa aconseguir la quantitat de termes, de prescripcions, de normes,  de consens, necessaris per unir els diferents partits fins assolir una majoria de tres cinquenes parts de cadascuna de ambdues càmeres, és a dir el Congrés i el Senat, això ja és una condició pràcticament impossible per a Catalunya.

Seguim. Si no hi ha acord, segueix dient la Constitució, s’intentarà formar una comissió paritaria de Diputats i Senadors que haurà de presentar un text (consensuat esta clar) que será votat  i... etc. un altre parany que no dubtarien en utilitzar tant el PP com el PSOE per evitar la reforma ineludible per aconseguir el tan esbombat estat federal.

Com podeu veure, (al final incloc els articles mencionats) es pràcticament impossible qualsevol reforma sense que el PP i el PSOE, CiU i algun altre partit es posin d’acord. Les tres cinquenes parts representen  210 Diputats i 160 Senadors i per tant, avui per avui, per molt que el PSC vulgui, no hi ha manera d’aconseguir aquestes quantitats i més si sabem que avui, tan sols en el Congres dels Diputats, la composició dels mateixos és:

                                   PP                              186

                                   PSOE                         110

                                   CiU                                16

                                   IU                                  11

                                   AMAIUR                         7

                                   UPyD                               5

                                   PNB                                 5

                                   ERC                                  3

                                   Altres                              7

Sols cal que feu alguna petita suma i veureu que és més fàcil anar a Mart en bicicleta que aconseguir reformar la Constitució complint totes les prescripcions i normes que figuren al seu text.

Però, si el què és vol reformar és el què va manar Alemanya, amb deu minuts de conversa entre el Sr. Zapatero i Rajoy, van tenir prou per posar-se d’acord i sense referèndum ni res de res van modificar l’article 135 i els espanyols a fer punyetes que qui mana, mana.

Per això afirmo que la pretensió, la afirmació, la manifestació, les idees que pretenen imposar-nos el PSC en primer lloc i el PSOE en segon no son res més que fum, és a dir: Aconseguir demorar la possibilitat de la consulta per els segles dels segles i seguir com sempre com a colonitzats per Espanya. I a més a més el Sr. Rajoy que se’n riu de nosaltres dient que tot es possible si es reforma la Constitució.

Això senyors és la verdadera proposta del Sr. Iceta i el PSC, com sempre a les ordres del PSOE.  ENS VENEN FUM, RES MÉS.

Per tant, com sempre no queda altre camí que fugir d’Espanya.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Artículo 166

La iniciativa de reforma constitucional se ejercerá en los términos previstos en los apartados 1 y 2 del artículo 87.

Artículo 167

1.        Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de tres quintos de cada una de las Cámaras. Si no hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado.

2.        De no lograrse la aprobación mediante el procedimiento del apartado anterior, y siempre que el texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayoría absoluta del Senado, el Congreso, por mayoría de dos tercios, podrá aprobar la reforma.

3.        Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación cuando así lo soliciten, dentro de los quince días siguientes a su aprobación, una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras.

Artículo 168

-          Cuando se propusiere la revisión total de la Constitución o una parcial que afecte al Titulo preliminar, al Capítulo segundo, Sección primera del Título I, o al Título II, se procederá a la aprobación del principio por mayoría de dos tercios de cada Cámara, y a la disolución inmediata de las Cortes.

-          Las Cámaras elegidas deberán ratificar la decisión y proceder al estudio del nuevo texto constitucional, que deberá ser aprobado por mayoría de dos tercios de ambas Cámaras.

-          Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación.